Tag Archives: Referents clàssics

La cua del set

Aquest article és fruit de la inspiració que va provocar en mi el poema que Pepita Castellví ens va escriure a El Fil de les Clàssiques. El set és un número utilitzat infinitament en molts mites de clàssiques, i com no, en la literatura, en la música, en el cinema i generalment en la cultura popular i en l’art.
La gran majoria de coses són set, com per exemple els dies de la setmana, els colors del arc iris, les set notes musicals, les set vides d’un gat, els set mars, els set punts cardinals, els set pecats capitals i un llarg etcètera.
El número set és el resultat de la suma entre el 3 (divinitat) i el 4 (terrenal) i es considera un nombre màgic ja que és la unió entre les divinitats i els humans, ja que el món va ser creat en set dies.
En el cas de la literatura, un clar exemple és un poema de William Shakespeare, on va dividir les etapes de la vida del home en set parts: etapa de la infància, etapa de la escolarització, etapa de l’amant, l’etapa del soldat, l’etapa del magistrat i l’etapa senil. Aquí teniu la traducció.
En novel·les més actuals també s’hi pot trobar. La saga de Harry Potter consisteix en set llibres, cada llibre tracta de un any en l’escola de Hogwarts, és a dir, es cursen set anys a Hogwarts per graduar-se. També són els set els horricreus de Voldemort. Una altra famosa saga de set llibres són Les Cròniques de Nàrnia de C.S. Lewis.
En el món de les cultures clàssiques, el set també va ser molt significatiu. Els set savis de Grècia (ja els heu localitzat al nostre Google maps?), els set pujols de Roma, els set famosos reis (entre el 753 a.C. fins 509 a.C.), també de Roma… Qui em sap dir quins són els savis, els pujols i els reis?

Els set turons de Roma

L’arquitectura també té el seu nombre set. Em refereixo a les set meravelles del món antic: la Gran Piràmide de Gizeh, els Jardins penjants de Babilonia, el Temple d’Àrtemis a Efes, l’estàtua de Zeus a Olímpia, la tomba de Mausol a Halicarnàs, el Colós de Rodes i el far d’Alexandria.
Recentment es van escollir les set meravelles del món actual, ja que en el cas de les anteriors, la majoria han desaparegut amb el temps. Les actuals set meravelles del món són: la Gran Muralla Xinesa, la ciutat de Petra, el Crist Redemptor, el Machu Picchu, el Chichén Itzá, el Colosseu de Roma, el Taj Mahal. Quins estan relacionats amb la cultura clàssica?

Del número set em queden moltes coses en el tinter i espero que m’ajudeu amb els vostres comentaris. Sabíeu que el número set va perseguir tota la vida de Michael Jackson? Quins referents clàssics trobeu en aquest muntatge?

Rebeca Sánchez
1er Batxillerat

Fins i tot als tatuatges

5 Replies

FSCD765

Ahir quan estava navegant per internet, la meva cosina em va ensenyar uns tatuatges d’un amic del myspace, i de sobte em vaig trobar amb aquesta il·lustració. Em va sorprendre molt, ja que hi vaig observar molts referents clàssics del món dels déus grecs. Em podríeu esmentar tots els que hi ha? És curiós oi? Amb quina professió es podrien vincular tots aquests símbols?

Irena Jagustin, 1r de batx. de LLATÍ i GREC

The Sounds, Phoenix…i el llatí

5 Replies

The Sounds és un grup suec, amb una música semblant al pop però amb una forta presència de sintentitzadors. Si parlo d’aquest grup és, principalment, perquè en el seu últim disc hi ha un munt de referències en llatí; començant pel nom del disc, “Crossing the Rubicon“

. El Rubicó va ser el riu que marcava la frontera entre la Gàl·lia i l’Imperi Romà a l’any 49 a.C, i que Juli Cèsar es va veure obligat a creuar il·legalment. Algú sap dir quina expressió va dir just quan anava a creuar-lo i quan s’utilitza avui?
Amb aquest mateix nom, el grup va composar una cançó:

Però no acaba aquí: en un altre disc seu, “Dying To Say This To You”, apareix un altre cançó que porta com a títol una paraula llatina: “ego“.Ego, com ja sabreu, significa jo en català. Però encara que no s’utilitzi com a tal, hi ha altres paraules que utilitzen la paraula “ego” per a formar-se (com per ejemple egocentrisme, egoista, egòlatra…). Aquí us deixo la cançó per si la voleu escoltar.

Phoenix, un grup francès, també utilitza el llatí en les seves cançons. Igual que The Sounds també és un grup modern, que, utilitzant també sintetitzadors, distorsiona el rock en el qual es basa.

Armistice, una cançó del seu últim álbum (Wolfgan Amadeus Phoenix), és un llatinisme! Armistici, en català, és la pausa temporal d’un conflicte bèl·lic pactada per totes les parts.

Rome, com el seu nom ja fa ben evident, té bastantes referències clàssiques. La lletra de la cançó té moltíssimes referències a l’antiga Roma, encara que algunes estan una miqueta ocultes.

Així, doncs, podem dir que Phoenix semblen uns amants de les clàssiques, que aprofiten la música per portar-nos la cultura llatina al nostre dia a dia, igual que ho fa The Sounds.

Sabríeu dir altres grups que també utilitzen llatinismes o tinguin referències a les clàssiques en les seves cançons?

Toni Moreno
1r Batxillerat

Compte! No ens passem!

10 Replies

Guido Reni

Era una nit d’hivern plujosa, tronava i feia molt de fred. Estàvem tota la família a casa i jo i el meu germà com sempre ens estàvem barallant. Ell volia ajudar-nos a mi i a la mare amb el sopar, però jo deia que era massa petit, que a la cuina només faria nosa i que jo sola ajudaria millor la mare. Llavors, els avis ens van dir que s’ha de valorar a tothom, petits i grans, joves i vells, ja que ningú no és més que ningú. Així que perquè entenguéssim el que ens volien dir ens van explicar una història per ensenyar-nos a respectar les persones:

Apol·lo era un noi jove, atractiu i polivalent. Un dia, a l’institut, aquest es va enfadar amb el seu amic, Eros, ja que Apol·lo deia que ell jugava molt millor al futbol que ell, perquè Eros era un tap de bassa. Eros es va molestar i va dir que li demostraria que ell no era menys que ningú jugant a futbol. Van jugar el partit i Eros va fer gala d’un talent i domini magistral de la pilota. Encara que ja havia demostrat que era millor que Apol·lo jugant a futbol, va decidir venjar-se del que li havia dit abans, així que va començar a parlar a Apol·lo d’ una noia molt guapa, Dafne. Eros va ressaltar moltíssim les seves virtuts i la seva bellesa, tant la va alabar que Apol·lo va acabar per enamorar-se perdudament d’ella. Però, el pervers Eros va anar amb Dafne i va fer el contrari que amb Apol·lo. Va parlar a Dafne molt malament d’Apol·lo, va dir-li les coses més terribles que se li van ocórrer i així va fer que Dafne rebutgés i fugís d’Apol·lo. Apol·lo la buscava tots els dies per l’institut i després la seguia fins a casa seva. Ella estava molt espantada, un noi que odiava la perseguia i no la deixava en pau, va arribar a un punt en què se sentia assatjada. Un dia en què Dafne va arribar corrent del carrer i es va refugiar a casa no ho va suportar més i li ho va explicar al seu pare. Aquest li va dir que no patís, que precisament avui li havia de dir que es mudaven, ja que al seu pare li havien donat feina a Madrid. Ella va acceptar contenta. No li va dir a ningú que marxava, ni tan sols a les seves amigues. Però la tarda que marxava cap a Madrid, allà estava Apol·lo, la va intentar convèncer de que no marxés però, ella va fugir corrents per ficar-se al cotxe. Li va caure un fulard mentre corria, van arrencar tan ràpid que Apol·lo no li va poder tornar, aquest va ser l’únic record que li quedà d’ella, ja que mai més la va tornar a veure però sempre lluïa el fulard pel coll.

Quan els avis van acabar d’explicar-nos la història, jo em vaig mirar el meu germà i em vaig disculpar pel que li havia dit abans. Ara cada cop que ens barallem amb algú, recordem aquesta història i intentem aturar la baralla, ja que no ens agradaria gens trobar-nos amb un Eros venjatiu, tot i que sigui petit!

Núria Yela

1r Batxillerat

Un altre grafit en llatí

3 Replies

: Foto Carlos Rocamora

Ara que la Lina ha fet un apunt amb un grafit de la riera de Premià que jo ja fa temps havia vist i fotografiat, m’he decidit a publicar aquesta altra fotografia que vaig fer l’any passat també a la riera i que ja han esborrat. Què diu en llatí i quin temps verbals formen aquest grafit? Com seria amb el nombre oposat?

Carlos Rocamora

1r batx. llatí

Grafit en llatí evocant…

8 Replies

Foto Lina Velasco

Pujant riera amunt a Premià de Mar anant cap a casa he llegit a la paret aquest grafit en llatí i he pensat l’immortalitzaré per a Aracne. Sabeu d’on s’ha tret la idea ? Si no ho recordeu, aquí us deixo l’enllaç perquè visioneu un vídeo a un apunt força antic de El Fil de les Clàssiques, Aprendre llatí amb cinema, i em dieu si està ben escrit o no en llatí aquest grafit premianen? Quina és la morfologia del verb i de quin verb és? En quin cas hauria d’anar Romanis i com seria en llatí? i què em dieu de domum, han entès bé l’explicació o també s’han equivocat? En quin cas hauria d’anar i per què?

Quina poca gràcia deu haver fet als que netegen els carrers i als encarregats de l’ ordre de l’Ajuntament de Premià de Mar! Sabeu si el fet de guixar les parets és també un referent clàssic? Quina és l’etimologia del mot grafit?

Lina Velasco, 1er de batxillerat de llatí

Audi d’imperatiu a …

5 Replies

A partir del comentari de les companyes de l’Albéniz Laia , knarik i Andrea a l’article d’Aracne “Clàssiques i automòbils”, he fet una recerca més àmplia sobre la marca de cotxes Audi, que crec us pot ser interessant.

La història comença quan l’enginyer alemany August Horch (1868-1951) va construir l’any 1899 uns cotxes als que va posar el seu cognom, fins que anys després enfrontats amb els seus socis, va deixar l’empresa i en va començar una altra; però es va trobar amb la desagradable sorpresa que no podia utilitzar la marca Horch per als cotxes que seguia fabricant. Així que va convocar una reunió en l’apartament de Fikentscher creant un nom nou per a la seva companyia. Durant aquesta reunió el fill de Franz estava estudiant tranquil·lament en un racó de la seva habitació. Molts cops semblava que anava a dir alguna cosa, però s’empassava les seves paraules i seguia treballant, fins que Blurted, “Pare – audiatur et altera pars…” es va preguntar si seria una bona idea posar-li Audi en lloc de Horch, ja que “Horch” en alemany significa “Harck” o “escolta”, que en llatí és “Audi”. La idea va ser acceptada amb entusiasme per tots els participants de la reunió.

Què n’opineu? Ara que hem fet el tema del present del mode indicatiu de les formes verbals, a quin verb llatí pertany audi, a quina conjugació, em podríeu conjugar el present d’indicatiu i el que falta de l’imperatiu? Els de segon de batxillerat potser ens sabrien traduir, sense l’ajut de la Lida, audiatur et altera pars i fer l’anàlisi morfològica del verb?

Irena Jagustin

1r batx. LLATÍ

ARACNE A L’OFICINA

11 Replies

La Gemma, la becària de Zenit S.A i estava segura de que era la que realitzava els millors informes de comptes de l’agència barcelonina.
La Penèlope, la secretària de direcció, gaudia de la fama de ser la que millor realitzava els informes de comptes i tothom a l’empresa l’admirava en la seva feina, tot i que a ningú li queia bé, excepte la cap de l’agència, la Mònica.
Un dia, la Gemma va tenir la seva gran oportunitat, la Mònica li havia encomanat un informe de comptes de l’últim mes perquè la Penèlope estava malalta i no la podia localitzar.
La becària va ben aprofitar aquell regal i va fer el millor informe que ningú de l’agència havia vist mai.
Quan la Penèlope va tornar, es va trobar que tothom parlava del famós informe i de com n’era de simpàtica la Gemma. Ella no ho suportava i va voler comprovar l’habilitat de la noia enviant-li l’últim informe que li havia encomanat la seva estimada Mònica.
Quan va rebre l’informe de part de la Gemma, es va adonar realment que aquella becària era millor que ella, i que aviat podria prendre-li el lloc de treball.
Va donar l’informe a la Mònica dient-li que era seu, suposant que aquesta es sorprendria tant que l’ascendiria a directora adjunta ja que les dues tenien una relació molt més que professional.
Finalment, va ser així, i la Penèlope va ascendir la Gemma per poder encomanar-li informes setmanals, mensuals i anuals.
La Gemma va estar fent informes fins als 65 anys, quan es va jubilar i va ingressar en una clínica psiquiàtrica.

Joel Beltran

Llatí 4rt IES Cristòfol Ferrer

Clàssiques i automòbils

65 Replies

Recordeu l’article publicat el curs passat sobre l’Exeo de SEAT? Podeu dir-me què significava el nom d’aquest últim model de la marca espanyola? És una de les poques vegades que no ha utilitzat topònims espanyols per anomenar els seus cotxes…

Doncs ara la Carla ens fa arribar una revista automobilística on es pot comprovar que la marca Lancia utilitza referents clàssics per a la majoria dels seus models. Podeu dir-me l’origen del seus noms: Ypsilon, Musa, Delta, Thesis, Phedra?

Lancia Musa (Font: Pàgina oficial Lancia.es)

He aprofitat per fer un repàs de la revista pel meu compte i he trobat també el Ford Focus, Dacia, Audi, Alfa Romeo, Skoda Octavia i Fabia, Hyundai Matrix, Nissan Micra, Opel Signum, Reanult Clio Campus, Volkswagen Eos, etcètera. I el súmmum es trobar el Volvo Kinetic, Momentum, Summum…

Per cert, podeu dir-me quins dos llatinismes he utilitzat en aquest article?

TERESA

EUROPA A L’INSTITUT!

39 Replies

He reescrit una història basada en un dels mites ovidians que hem llegit a classe dins Narracions de mites clàssics (ed. Teide). Cal que us pregunti quin és? Amb el nom de la protagonista em sembla que ho dic tot… He provat de representar tants elements del mite com m’ha estat possible adaptant-los a la vida moderna, els podríeu identificar?

Europa de Gustave Moreau

EUROPA A L’INSTITUT!

Era principi de curs. Europa va entrar a l’institut i es va dirigir cap al racó on sabia que hi trobaria les persones que buscava… i efectivament, eren allà. Tota la seva classe, la gent amb la qui havia compartit la majoria de les seves experiències des que tenia memòria. Encara no havien arribat tots (i ella podria haver dit exactament qui hauria faltat abans de veure’ls, els coneixia massa), però la imatge li va encantar. Havia d’acceptar que en el fons li agradava molt estar tots junts allà, i les classes amb aquella gent eren tant divertides!

Va acostar-s’hi amb un somriure gegant a la cara i els va saludar amb la mà. Una de les noies se li va acostar i la va arrossegar cap a un grupet que mirava cap a la mateixa direcció.

-Ei, Europa, has vist això?- i va assenyalar a un noi que s’estava quiet al davant de la seva aula. El noi era realment atractiu. Tenia tot el que es podia demanar en un home. Era alt, amb les espatlles amples i una pell morena, tocada pel sol. Uns cabells castanys foscos, brillants, tallats a la mida justa, va pensar ella, que contrastaven amb uns ulls d’un blau pàl·lid però profund. Un nas recte, de la mida perfecta. I una boca amb uns llavis una mica encorbats cap amunt, amb un somriure permanent.

-Sí, ho veig- va dir i va somriure. Aleshores va veure com el noi es girava i clavava els ulls ens els seus. Ella sabia que la seva bellesa no passava desapercebuda. Els seus cabells rossos li queien ondulats fins a mitja esquena. I els seus ulls blaus que havien atret l’atenció de tants nois havien tingut el mateix efecte en ell. A més aquell dia s’havia posat el millor que tenia a l’armari, preparant-se bé per a l’inici de curs. Havia de reconèixer que el seu aspecte no era gens lamentable, en aquell moment. Ell li va somriure. Unes dents blanques, blanquíssimes, perfectament arrenglerades van acabar de constatar la seva perfecció.

-Em sembla que algú ja ha lligat – va fer una altra de les seves amigues, amb un to burleta.

– Sí home, si ni ens hem parlat!- Tot i haver dit això, Europa tenia molt present que ell s’havia fixat en ella. El va tornar a mirar. Ell no li havia tret els ulls de sobre. Però… tenia alguna cosa estranya. No podia ser tant perfecte. Havia de tenir algun defecte… segur…

En entrar a la classe, va començar la ja tradicional baralla per aconseguir els millors llocs. Europa va seure al seu de tota la vida, a la segona fila a l’esquerra, a prop del professor… però tampoc massa. Dues de les seves amigues van seure al seu davant i dues al darrere. Era una pena que ja no hi fos la seva millor amiga, la Carlota. Havia marxat aquell any de l’institut. Però ella sabia que vindria algú a seure al seu costat. No la deixarien sola, sempre hi havia algú disposat a seure al costat seu.

-Està lliure?- Es va girar i el va trobar. Aquella veu tranquil·la, greu, madura, acompanyada d’aquell somriure de dents blanques, d’aquells ulls blaus…

-Sí- li va retornar el somriure –seu, si vols…- darrere seu sentia els riures de les seves companyes.

Increïble. Aquell noi era real? Durant tota la classe es va repetir aquesta pregunta uns quants cops. Escoltava, prenia apunts d’una forma inusualment polida per a un noi de la seva edat, i de tant en tant deixava anar algun comentari… que va fer que a Europa li haguessin de cridar l’atenció un parell de cops. Comentaris senzills, però molt aguts, molt intel·ligents… que la feien riure.

Ella no era d’aquest tipus… ella era de les que es feien les misterioses, no es deixava portar per un noi així com així. Però un dia al seu costat va ser suficient… com ho podia explicar? S’havia enamorat. Perdudament. Ell era perfecte, i ella tenia ganes de conèixer-lo més, de veure fins on arribava la seva perfecció.

Van passar uns mesos. Ell tan perfecte i ella tan enamorada. Les seves amigues no paraven d’insistir en com n’era ell de fantàstic, ressaltaven les seves qualitats d’una manera que a qualsevol li podria semblar exagerada, però Europa sabia que allò no era res més que la veritat.

***********************************************************************

Un cap de setmana, va sortir amb les seves amigues. Anaven a la discoteca, com feien de tant en tant. A Europa li agradava anar-hi. En arribar, a la cua, el va veure. No s’ho podia creure! Aleshores es va adonar que realment no l’havia vist mai fora de l’institut. Se li va acostar, amb un gran somriure. Anava acompanyat d’un parell de nois més i de dues o tres noies. El seu somriure la va enamorar un cop més. Van decidir entrar tots junts, i, al cap d’una estona, quan ella ja portava un parell de copes i ell… cap? (O això li semblava a ella), li va agafar la mà i se la va emportar. Ella va sentir a les seves amigues per darrere, com reien, els seus comentaris sobre la parella. Sentia que estava segura, que no li podia passar res. Amb un noi tant perfecte no podia passar res de dolent.

Aleshores, allà, en aquell racó, ell va treure el que a ella li va semblar impossible.

-No ho has provat mai?- La va mirar, sorprès. Què podia fer, ella? Va baixar el cap. De sobte, no haver provat mai una droga li va semblar el més vergonyós que li podia passar. No va ser capaç de dir res mentre ell encenia el porro amb molta traça. Hi va fer una calada.

-No fa res, veus? És com beure… perquè tu beus, oi?- un altre cop aquell somriure. Aquells ulls clavats en els seus. Va fer que sí amb el cap. Ell va fer-hi una altra calada i li va acostar.

-Si?- Aquells ulls blaus eren hipnotitzadors. Va agafar-lo i va inspirar. Va tancar els ulls uns segons, fins que el va sentir parlar:

-Estàs bé? Si estàs esperant per veure què passa, tranquil·la, no és gaire fort…- li va tornar a passar. Ella hi va tornar. Una altra calada. Realment era ella? Era la noia que havia promès tants cops que no provaria drogues? De fet, què era allò? No ho sabia… i tot i això, va continuar fumant. Fins que ella ja no era ella. Fins que no controlava el que deia, ni el que pensava.

I fins que ell la va besar. Un i un altre cop. Li va agradar tant! I ell la va agafar. Estava anant massa lluny. No, ella no ho volia. Va provar de parar-lo. Tenia massa força. No se’l podia treure de sobre… I el cap li rodava. Per què no parava? Potser era que ella encara no ho havia dit. Ara… ho havia dit? O només ho estava pensant? “Para, si us plau… para…” no ha sabia. Finalment, va perdre el coneixement.

************************************************************************

Va obrir els ulls. Parets blanques, una manta suau, de cotó, que la tapava perquè no passés fred. No en tenia, de fred. Va girar el cap.

-Europa?- La seva mare se la va mirar. Tenia els ulls vermells i inflats de tant plorar. Les galtes vermelles.

Europa va tancar els ulls. Què havia sigut, allò? Era un somni? No… era en un hospital. Quant de temps havia passat? No ho sabria dir. Com havia arribat allà? No ho recordava… Els va tornar a obrir. La seva mare se la mirava. Al seu costat ara hi havia el seu pare. De seguida va arribar el metge. Ara sí… res podia anar malament.

Bet Rosell Tinker

4rt ESO B Llatí

I.E.S. Cristòfol Ferrer