EUROPA A L’INSTITUT!

He reescrit una història basada en un dels mites ovidians que hem llegit a classe dins Narracions de mites clàssics (ed. Teide). Cal que us pregunti quin és? Amb el nom de la protagonista em sembla que ho dic tot… He provat de representar tants elements del mite  com m’ha estat possible adaptant-los a la vida moderna, els podríeu identificar?

 

Europa de Gustave Moreau

Europa de Gustave Moreau

 

EUROPA A L’INSTITUT!

Era principi de curs. Europa va entrar a l’institut i es va dirigir cap al racó on sabia que hi trobaria les persones que buscava… i efectivament, eren allà. Tota la seva classe, la gent amb la qui havia compartit la majoria de les seves experiències des  que tenia memòria. Encara no havien arribat tots (i ella podria haver dit exactament qui hauria faltat abans de veure’ls, els coneixia massa), però la imatge li va encantar. Havia d’acceptar que en el fons li agradava molt estar tots junts allà, i les classes amb aquella gent eren tant divertides!

Va acostar-s’hi amb un somriure gegant a la cara i els va saludar amb la mà. Una de les noies se li va acostar i la va arrossegar cap a un grupet que mirava cap a la mateixa direcció.

-Ei, Europa, has vist això?- i va assenyalar a un noi que s’estava quiet al davant de la seva aula. El noi era realment atractiu. Tenia tot el que es podia demanar en un home. Era alt, amb les espatlles amples i una pell morena, tocada pel sol. Uns cabells castanys foscos, brillants, tallats a la mida justa, va pensar ella, que contrastaven amb uns ulls d’un blau pàl·lid però profund. Un nas recte, de la mida perfecta. I una boca amb uns llavis una mica encorbats cap amunt, amb  un somriure permanent.

-Sí, ho veig- va dir i va somriure. Aleshores va veure com el noi es girava i clavava els ulls ens els seus. Ella sabia que la seva bellesa no passava desapercebuda. Els seus cabells rossos li queien ondulats fins a mitja esquena. I els seus ulls blaus que havien atret l’atenció de tants nois havien tingut el mateix efecte en ell. A més aquell dia s’havia posat el millor que tenia a l’armari, preparant-se bé per a l’inici de curs. Havia de reconèixer que el seu aspecte no era gens lamentable, en aquell moment. Ell li va somriure. Unes dents blanques, blanquíssimes, perfectament arrenglerades van acabar de constatar la seva perfecció.

-Em sembla que algú ja ha lligat – va fer una altra de les seves amigues, amb un to burleta.

– Sí home, si ni ens hem parlat!- Tot i haver dit això, Europa tenia molt present que ell s’havia fixat en ella. El va tornar a mirar. Ell no li havia tret els ulls de sobre. Però… tenia alguna cosa estranya. No podia ser tant perfecte. Havia de tenir algun defecte… segur…

En entrar a la classe, va començar la ja tradicional baralla per aconseguir els millors llocs. Europa va seure al seu de tota la vida, a la segona fila a l’esquerra, a prop del professor… però tampoc massa. Dues de les seves amigues van seure al seu davant i dues al darrere. Era una pena que ja no hi fos la seva millor amiga, la Carlota. Havia marxat aquell any de l’institut. Però ella sabia que vindria algú a seure al seu costat. No la deixarien sola, sempre hi havia algú disposat a seure al costat seu.

-Està lliure?- Es va girar i el va trobar. Aquella veu tranquil·la, greu, madura, acompanyada d’aquell somriure de dents blanques, d’aquells ulls blaus…

-Sí- li va retornar el somriure –seu, si vols…- darrere seu sentia els riures de les seves companyes.

Increïble. Aquell noi era real? Durant tota la classe es va repetir aquesta pregunta uns quants cops. Escoltava, prenia apunts d’una forma inusualment polida per a un noi de la seva edat, i de tant en tant deixava anar algun comentari… que va fer que a Europa li haguessin de cridar l’atenció un parell de cops. Comentaris senzills, però molt aguts, molt intel·ligents… que la feien riure.

Ella no era d’aquest tipus… ella era de les que es feien les misterioses, no es deixava portar per un noi així com així. Però un dia al seu costat va ser suficient… com ho podia explicar? S’havia enamorat. Perdudament. Ell era perfecte, i ella tenia ganes de conèixer-lo més, de veure fins on arribava la seva perfecció.

Van passar uns mesos. Ell tan perfecte i ella tan enamorada. Les seves amigues no paraven d’insistir en com n’era ell de fantàstic, ressaltaven les seves qualitats d’una manera que a qualsevol li podria semblar exagerada, però Europa sabia que allò no era res més que la veritat.

***********************************************************************

Un cap de setmana, va sortir amb les seves amigues. Anaven a la discoteca, com feien de tant en tant. A Europa li agradava anar-hi. En arribar, a la cua, el va veure. No s’ho podia creure! Aleshores es va adonar que realment no l’havia vist mai fora de l’institut. Se li va acostar, amb un gran somriure. Anava acompanyat d’un parell de nois més i de dues o tres noies. El seu somriure la va enamorar un cop més. Van decidir entrar tots junts, i, al cap d’una estona, quan ella ja portava un parell de copes i ell… cap? (O això li semblava a ella), li va agafar la mà i se la va emportar. Ella va sentir a les seves amigues per darrere, com reien, els seus comentaris sobre la parella. Sentia que estava segura, que no li podia passar res. Amb un noi tant perfecte no podia passar res de dolent.

Aleshores, allà, en aquell racó, ell va treure el que a ella li va semblar impossible.

-No ho has provat mai?- La va mirar, sorprès. Què podia fer, ella? Va baixar el cap. De sobte, no haver provat mai una droga li va semblar el més vergonyós que li podia passar. No va ser capaç de dir res mentre ell encenia el porro amb molta traça. Hi va fer una calada.

-No fa res, veus? És com beure… perquè tu beus, oi?- un altre cop aquell somriure. Aquells ulls clavats en els seus. Va fer que sí amb el cap. Ell va fer-hi una altra calada i li va acostar.

-Si?- Aquells ulls blaus eren hipnotitzadors. Va agafar-lo i va inspirar. Va tancar els ulls uns segons, fins que el va sentir parlar:

-Estàs bé? Si estàs esperant per veure què passa, tranquil·la, no és gaire fort…- li va tornar a passar. Ella hi va tornar. Una altra calada. Realment era ella? Era la noia que havia promès tants cops que no provaria drogues? De fet,  què era allò? No ho sabia… i tot i això, va continuar fumant. Fins que ella ja no era ella. Fins que no controlava el que deia, ni el que pensava.

I fins que ell la va besar. Un i un altre cop. Li va agradar tant! I ell la va agafar. Estava anant massa lluny. No, ella no ho volia. Va provar de parar-lo. Tenia massa força. No se’l podia treure de sobre… I el cap li rodava. Per què no parava? Potser era que ella encara no ho havia dit. Ara… ho havia dit? O només ho estava pensant? “Para, si us plau… para…” no ha sabia. Finalment, va perdre el coneixement.

************************************************************************

Va obrir els ulls. Parets blanques, una manta suau, de cotó, que la tapava perquè no passés fred. No en tenia, de fred. Va girar el cap.

-Europa?- La seva mare se la va mirar. Tenia els ulls vermells i inflats de tant plorar. Les galtes vermelles.

Europa va tancar els ulls. Què havia sigut, allò? Era un somni? No… era en un hospital. Quant de temps havia passat? No ho sabria dir. Com havia arribat allà? No ho recordava… Els va tornar a obrir. La seva mare se la mirava. Al seu costat ara hi havia el seu pare. De seguida va arribar el metge. Ara sí… res podia anar malament.

Bet Rosell Tinker

4rt ESO B Llatí

I.E.S. Cristòfol Ferrer

39 thoughts on “EUROPA A L’INSTITUT!

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Fantàstica recreació del mite treballat a classe, Bet; espero que no sigui autobiogràfica i que la història serveixi per fer badar els ulls i no deixar-se portar pel fals amor! T’animes a fer-ne una il·lustració i formar part del nostre audiollibre!

  2. Irena

    Ave!!:)
    Ja podem veure que és el rapte de Europa per Zeus.
    La història que s’ha inventat la Bet reflexa molt bé que fa una persona quan està plenament enamorada pel seu enamorat, en aquest cas fumar porros, perquè aquest noi d’ulls blaus tan “perfecte” (no hi ha ningú que sigui perfecte, ja m’agradaria),s’ho ofrexeix, i com no té prou personalitat ho fa i per altra banda per no quedar malament com una nena petita que mai proba res,però mira com sempre venen les conseqüències.
    Crec que si el noi estiguès enamorat d’ella, no li hauria fet patir i fumar, ja que això seria el que menys l’importès d’ella. Així que no ens tenim que fiar mai d’algú que coneixem de simple vista.
    valee:D

  3. Rebeca Sánchez

    Molt bona recreació del mite d’Europa!
    La primera part recalca clarament que el noi es perfecte, tot i que ella li troba alguna cosa misteriosa que li fa pensar que alguna cosa amaga. Això recorda a que quan Europa es troba amb el magnífic toro blanc, sembla increïble la seva perfecció.
    En la segona i tercera part es reflexa el rapte de Europa, que en aquest cas son les drogues que la “rapten” junt amb la manera que te de forçar-la el noi, que abans era magnífic, però Europa descobreix que en realitat es Zeus!
    Deu ser horrible que et passi això, pitjor si acabes en el hospital!
    Molt bona idea i encara millor redacció del tema:)
    Felicitats!
    Vale!

  4. Laura G

    Hola!
    Moltes felicitats noia! M’agradat moltíssim.
    Els Déus tenien el poder d’adquirir l’apariència d’allò que volguèssin (entre altres), malauradament, nosaltres no tenim cap poder, però si la capacitat d’amagar trets de la nostra personalitat, com aquest noi. Tampoc existeixen els raptes per amor, actualment, tots es fan amb intencions molt doloroses o també simbolitzen el rapte de la nostra personalitat més inconscient, que fa que no controlem els nostres actes.
    Crec que a tot ens a passat algun cop,i no necessariament quan es tracta d’amor. Ens quedem meravellats amb una persona en concret i després quan ja és massa tard, perquè ens fa mal, ens adonem que no és com pensavem i que ens pot portar pel mal camí.

  5. pol nobrega

    felicitats bet!!! esta mjolt bé! 🙂 m’ha agradat i no m’ha aburrit gens! es nota que te l’has treballat!
    felicitats!!!

  6. Coty

    Ave! Està molt bé la història, tens una manera d’escriure molt personal i molt bona.
    En aquest cas el “rapte” no és per amor, perquè ell només ho fa per aprofitar-se, i al mite real els dos estan enamorats.
    Suposo, que com a conclusió podem extreure que les aparences enganyen i que no tot el que brilla és or, perquè per molt que el noi semblés perfecte al final acaba sent el pitjor que li pot passar. De totes maneres crec que totes les situacions ens les que ens trobem en serveixen per aprendre i per no tornar a equivocar-nos.
    Molt maco Bet, en serio, felicitats!
    Vale.

  7. Margalida Capellà Soler Post author

    Coty, en el mite ovidià Zeus rapta Europa per amor però sense el seu consentiment; l’amor sorgeix a posteriori.

  8. nuria

    Salve!
    Bet, tens molta traça escrivint!^^ La veritat és m’ha agradat moltíssim aquesta historia, m’he quedat enganxada a la pantalla fins que la he acabat.

    Has adaptat molt bé el mite, a una societat actual. Les teves descripcions són magnífiques.

    Valee! 😀

  9. Alissa Komarova

    Com m’ha agradat aquest conte.
    Al principi es sempla una mica al Crepúscul, suposu que el coneixeu, el bestsel.ler de l’any passat.
    M’encanta aquell llibre i la pel.lícula, no pararia mai de veure-la.
    Doncs, el conte ens fa veure que exiteix el amor a primera vista per part de ella, i que existeixen les persones que no tenen sentiments o només sentiments sexuals, (atracció física).
    Aixó que ens conten ha passat moltes vegades, sobretot en les discoteques, i la droga amb altre gent no s’ha de provar mai, (que a vegades passa), i si ho fas doncs amb amigues o amb els pares. Millor no provar-la!

    Esta molt ben escrit.
    Felicitat Bet!

  10. Coty

    Llavors aqui passa a la inversa, no? Perquè s’enamora abans i al real Europa s’enamora després.
    Gràcies!
    Valetee 🙂

  11. Camila

    Bet!! m’agrada molt molt molt la teva història, el mite es veu reflexat perfectament, tot i que no m’agrada pensar que un noi que sembla tan perfecte al final sigui tan dolent…
    Moltes felicitats!! una creació així porta molta feina!!

  12. Margalida Capellà Soler Post author

    Tom, m’alegro de llegir-te per aquí i és molt bonic felicitar la feina ben feta de la germana. Pots comentar sempre que vulguis i moltes gràcies per fer-ho.

    Camila, cants de sirena també n’hi ha en nois! Tens tota la raó: una recreaió d’un mite no es fa en cinc minuts i escriure no és fàcil.

  13. sasha kokina

    Que bonic i que trist a la vegada… Aquell principi es mereixia un final feliç però suposo igual que a la vida no el té …
    Molt bé Bett m’agrada molt!!

  14. you

    Hola Bet!!!!!
    ostres Bet quina radacció una vegada comences ja no pares fins que l’acabes ,m’agrdat molt es realmet molt bona ,es nota que esta currat =)=)
    felicitats !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

  15. Nicolás Mangui

    Ave!!!
    Bet eres la mejor,siempre haciendo lo que toca y lo has hecho muy bien,felicidades!!

  16. sere eloisa velasquez

    Bet, es bonissima aquesta historia,l’has fet tant real que m’he sentit dins d’ella

    moltes felicitats…….

  17. Joël Beltrán

    Waw, que ben escrit que està Bet.
    Encara no l’havia llegit i m’ha sorprès molt la teva actualització del mite (tot i que ja m’ho esperava eh?).
    He estat llegint els comentaris i molt bò el cameo del Tom hahaha.

  18. Sílvia Espinach García

    Salve

    … i felicitats! Una recreació molt imaginativa, no és molt fidel a la versió anitga però sí que hi ha forces símils: el noi que destaca per sobre els altres (en la mitologia, un brau) i l’enganyifa per raptar-la. Penso, que si la mitologia fos encara una religió, més o menys, les històries podríen ser així.

    Respecte a la moralitat de la narració, mencionar que es poden arribar a fer moltres bogeries i incongruències per amor, però, que res és el que sembla.

    Vale!

  19. fatima

    salve!
    Beth felicitats per aquest treball esta molt be fet en el principii amb semblaba una mica rollo pero quan es trata de tu me le he llegit fins el final i a mica que tal vas llegin et va agadan més i més.

    ja et trobo a faltar 🙁

    vale!

  20. Cristina Álvarez Barraca

    Salve!

    Primer de tot vull felicitar a la Bet, realment és una passada el que has fet! Crec que tens molta capacitat per escriure aquest text com l’has escrit!
    Escrivint-lo aquí, fa que tinguem més ganes d’escriure, a més de que està ben redactat, és divertit i entretingut!

    Vale, i segueix escrivint!

  21. Eric Andreu

    Una història impressionant!! I la veritat és que en el mite té bastantes similituds. Quina imaginació que tens! Al principi que he vist tot el text he pensat que seria molt llarg i pesat de llegir, però a la meitat de l’escrit es fa molt interessant i fa que l’acabes.

  22. Chaima Anza

    Salve!
    Felicitats Beth!
    Aquesta recreació ha sigut molt originària i imaginativa. Jo també faig moltes recreacions maques ja et deixaré veure algunes, encara que no estiguis en aquesta escola!
    Felicitats!
    Vale!

  23. Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » De Europa

  24. Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » La princesa Europa vetllarà els eurobitllets!

  25. judithmartinez

    Salve!
    felicitats per l’historia , m’agrada molt , és una recreació molt originària i imaginativa.
    Al principi sincerament, he vist que era un text molt llarg i que m’aburriria, però després he anat llegint i m’ha agradat moltíssim. Molitssimes felicitats un altre cop.

    Judith Martínez.

  26. Vicctor Barranco

    Salve!!
    Quina ment més imaginativa per crear una història així. Només puc dir que felicitats per l’història!!
    Crec que entre el mite original del llibre: Narracions de mites classics i la recreació hi han forçes similituds encara que algunes coses no són les mateixes.
    sigui el que sigui felicito a la Bet, per ña gran història que ha fet, sembla llarga i aburrida de primera vista però poc a poc et vas enganchant i vols seguir.
    Vale 😉

  27. Marta Gallardo

    Salve!
    Aquesta recreació m’ha semblat original i molt imaginativa. Jo també he sigut d’aquelles que pensava que s’em faría pesat llegir-ho però després m’he enganxat.
    Moltes felicitats.
    Vale!

  28. Génesis Robalino

    Salve!
    Una idea realment original! Escriure un mite com aquest adaptat a la realitat ens fa donar compte que encara que això sigui un mite pot passar-nos realment.
    Encara que no m’agradi molt llegir aquesta història m’ha enganxat. Realment és molt interessant, ara tinc més ànims per llegir els mites clàssics.
    Vale!

  29. Andreu Punsola

    Salve!

    Molt bona adaptació del conte ovidià, tot i que la trobo un pèl bèstia. Suposo que l’original ja dóna a entendre que fou algo així, però igualment fa impressió veure-ho en un escenari tant actual i proper. Molt bona feina!

    vale

  30. Judith Martínez

    Salve!
    Molt bona adaptació, la Lida m’ha dit que la llegeixi jo a classe, la veritat es que es original ,una mica bèstia peró es veu que té molta imaginació.

    VALE!

  31. Jose Maria Fernandez

    Salveeee!!!!!
    La adaptacio del conte esta molt be es la historia de la europa a l’institut.

  32. Judith Martínez

    He digut que m’ha semblat una mica bèstia perquè crec que si hagués passat en una altre època no m’hauria impactat tant, peró al traslladar-ho al segle XXI, al veure que són coses que podem fer, com per exemple anar a la discoteca, m’ha impactat realment.

  33. Imad

    Salve!
    Felicito al autor d’aquest text, és una molt bona adaptació del mite de Europa. La història està molt ben elaborada i sembla que per un moment pogués exisitir una noia com aquesta. És molt original, molt bona feina!

    Vale!

  34. Tania

    Salve!

    La veritat és que m’ha agradat molt aquest text del mite d’Europa. Trobo que és una història molt maca i entretinguda, està molt ben elaborada i la veritat és que sembla que sigui real. Felicito a la persona que l’ha creat,és una bona feina.

    Vale!

  35. Pingback: La princesa Europa també als vint euros | El fil del mite grec

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *