Tag Archives: Foment Lectura

Laocoont, víctima del sacrilegi

Laocoont és el sacerdot d’Apol·lo a Troia. Estava casat amb Antíope, amb qui va tenir dos fills: Antifant i Timbreu. En unir-se a la seva esposa davant l’estàtua consagrada al déu Apol·lo, profanant així el temple, es va guanyar la seva còlera fins a la seva mort.

Aquest personatge és molt important al cant segon de l’Eneida, ja que aquest sacerdot adverteix als troians que el present que els fan els grecs, quan van disimular que se’n tornaven cap a Troia, tant sols és una trampa. Laocoont intenta convèncer els seus conciutadants de que no l’acceptin.

Quan els grecs deixen el cavall de fusta gegantí a la platja, els troians li encarreguen que ofereixi un sacrifici a Posidó per tal que els enemics grecs, en el seu viatge de retorn, tinguin fortes tempestats que facin malbé les seves naus. Laocoont es disposa a immolar al déu un toro, quan dues seps enormes, Porce i Caribea, surten del mar i s’enrosquen als seus dos fills. Laocoont intenta auxiliar-los, però tots tres moren ofegats. Davant aquest prodigi que no és altra cosa que la venjança del déu per haver profanat el seu temple, els troians creuen que la mort del sacerdot era un càstig per haver-se oposat a entrar el cavall dins la ciutat, haver aconsellat de cremar-lo i fins i tot d’haver-li clavat una llança, i finalment l’entren i provoquen la caiguda de Troia.

“‘Oh malauats ciutadans, ¿quina és la vostra follia? ¿Creieu que ha fugit l’enemic o penseu que hi pugui haver cap ofrena dels dànaus sense traïdoria? ¿És així que us és conegut Ulisses? O dins d’aquesta fusta, reclosos, s’oculten els aqueus, o és una màquina que bastiren contra els nostres murs per espiar-nos les cases i caure’ns a plom damunt la ciutat, o escondeix algún ardit. No us fieu d’aquest cavall, teucres. Sigui com sigui, temo els dànaus, fins quan aporten ofrenes.”
Virgili, Eneida Cant II Versos 42-49 Trad. Miquel Dolç

“Laocoont, que la sort havia designat sacerdot de Neptú immolava un toro gegantesc a l’altar dels sacrificis consuets. I vet aquí que, des de Tènedos, per la calma de les aigües profundes -m’esborrono de contar-ho-, dues serpents d’immenses espires s’allargasaren damunt el pèlag i plegades s’avien cap a la costa; llur pit es deça enmig del corrent i llurs crestes color de sang dominen les ones; la resta de llurs cossos frega llargament la superfície de l’aigua i llur immensa gropa es desplega en sinuoses anelles. Xiula i escuma a llur pas el mar; i guanyaven la riba i , injectades les ardents pupil·les de sang i de foc, llepaven amb les llengües vibrants llurs goles sonores. Fugim de llur vista exsangües. Elles de dret es dirigeixen a Laocoont; i de primer totes dues serpents s’enllacen i s’entortolliguen als cossos dels seus dos fills petits i es peixen a mossecs en llurs membres malaurats. Tot seguit, com que el pare els anava en socors brandint les armes, se n’apoderen i l’estreteixen amb llurs nusos ingents i, després d’haver-lo enrotllat ja dues vegades per la cintura i dues vegades pel coll amb l’espinada escamosa, el sobrepugen pel cap i l’enlairada nuca. Ell amb totes dues mans malda per desfer-se de llurs replecs, i les seves bandes se sollen de bavalles i de negre verí; i al mateix temps aixeca cap als estels uns clams esglaidors, com els braols d’un toro quan, ferit, s’escapa de l’altar i s’espolsa del bescoll la destral mal clavada. Però els dos dracs arrosegant-se fugen cap a les altures dels temples i arriben a santuari de la cruel Tritònida i s’arrupeixen”.

Virgili, Eneida Cant II Versos 200-226 Trad. Miquel Dolç

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=T24huw4RI_g[/youtube]

Carla Domingo
2n batx. Llatí

Dido i Eneas, titelles dels déus

Dido i Eneas són els dos grans personatges del cant II de l’Eneida de Virgili, prescrit per PAU Catalunya. Eneas explica les aventures de Troia a Dido i més endavant per designi dels déus, tot i estar-ne enamorat, l’haurà d’abandonar. La reina de Cartago no li ho perdonarà, se suïcidarà per amor o per l’abandó que li provoca el seu enamorat, i segellarà el futur odi entre Roma i Cartago. Sabeu a què em refereixo?

 

Heu reconegut el personatge del bitllet de l’última diapositiva? Consulteu l’article de El Fil de les Clàssiques i comenteu-lo. Busqueu també més pervivència de Dido i Eneas i compartiu-la amb tots nosaltres.

Anna Salas
2n batxillerat

Cassandra, captiva de Troia

El curs passat vàrem llegir A la recerca d’una pàtria i enguany, hem treballat l’Eneida i acabem de llegir el cant II de l’Eneida de Virgili, tal com està prescrit a les PAU Catalunya. Aquí teniu un dels personatges que surten esmentats en aquest cant II, es tracta de la princesa troiana Cassandra.

Camila Pérez López
2n batx. llatí

Kiotari

rodes

 

De la lectura d’un article sobre la platja de Kiotari a l’illa grega de Rodes, n’he fet aquest poema que us presento aquí  i en el mapa poètic de Grècia.

KIOTARI

Petites ones llisquen pel cristall de l’aigua,
l’escuma deixa cenefes blanques
en el llenç blau, satinat del mar.
Platja de Kiotari, a l’illa de Rodes,
amb olor salobre de temps passat,
-el Colós dormint al fons dels segles-
en un matí obert de bat a bat.
Platja de Kiotari, somiada,
amb xarxes de llum engabiant els ulls,
on dormien cansats Rodos i Hèlios,
tot just infantada l’illa al mig del mar
.

Pepita Castellví

 

Coneixeu l’origen mitològic de l’illa de Rodes? Amb quina de les set meravelles  relacioneu aquesta illa? Algun dels set savis era considerat rodi?  Què en sabeu de Rodos i Hèlios? On situaríeu geogràficament Rodes?  Té alguna relació amb la nostra Roses?, etc.

PEPITA

Del llatí de Thomas More al català

El català està d’enhorabona cada vegada que es tradueix un text de la literatura, el pensament o la ciència universal. Aquest és el cas d’Utopia, de Thomas More, que acaba de ser traduïda del llatí al català per Joan Manuel del Pozo.

More va ser un personatge cabdal en l’Anglaterra del segle XVI, un visionari que proposava una societat diferent basada en la desaparició de la propietat privada, que esdevindria comunitària, i els diners. I tot això ho posava per escrit en llatí, la llengua culta del moment. Com es pot suposar, la seva gosadia en proposar un món ideal li va costar la mort per decapitació per ordre d’Enric VIII, un rei de sobres conegut pels seus excessos en tots els àmbits.

Thomas More (1527) de Hans Holbein el Jove. Frick Collection (Nova York)

Utopia és el nom de l’illa inventada on el filòsof ubica la seva societat ideal: justa, igualitària, lliure, tolerant… Tan innovadora és la seva proposta que es veu en la necessitat de crear un nou mot a partir dels termes grecs (com si no?) οὐ (“no”) i τόπος (lloc). A partir d’ell, el mot s’ha anat incorporant a la majoria de llengües. Podríeu dir quin és el significat actual d’aquest terme i quina relació guarda amb el seu origen etimològic?

Busqueu informació sobre l’autor i les seves influències clàssiques. Comenteu també el sentit de l’ús del llatí per un autor britànic del segle XVI, tot contextualitzant-lo en el marc de l’evolució de la llengua llatina.

I un petit consell, per acabar, aquesta vegada de part meva:

Perseguiu l’utopia de tant en tant, si us plau, que la joventut és el moment ideal per fer-ho!

TERESA

Mites versificats, un bell regal

En el principio fue el CAOS,

el desorden, la contienda;

después, la del amplio pecho,

la incestuosa y fértil GEA.

De su hijo URANO engendró

al OCÉANO y a REA,

a TEMIS y a MNEMÓSINE,

a HIPERIÓN, CEOS y TEA,

a CRIOS, más tarde a CRONOS

con TETIS, la jovenzuela.

FEBE, JÁPETO y los Cíclopes

(rebosantes de soberbia):

Cotos, Giges y Briáreos,

con sus cientos de cabezas,

también fueron engendrados

por la caprichosa GEA.

Y por no variar costumbre

a CRONOS lo casó REA;

y de esta unión fraternal

nacieron DEMÉTER y HERA,

HADES, el de los abismos,

POSIDÓN, de las mareas,

HESTIA, la llama que rompe

el temor de las tinieblas,

y ZEUS prudente padre

de dioses, hombres y tierras…

(De la Teogonia de Hesíode)

 

Como CRONO sospechaba

que un hijo suyo daría

al traste con su reinado,

al nacer se los comía.

REA, irritada por ello,

se encaminó hacia la isla

de Creta, en cinta de ZEUS

y lo alumbró en una cueva.

Las ninfas y los curetes,

con la leche de Amaltea,

amamantaban al niño

sin que CRONO lo supiera.

REA, con gran disimulo,

le ofreció a CRONO una piedra

envuelta en unos pañales,

para que se la comiera,

diciendo que era su hijo,

el último que pariera.

Salvó así su vida ZEUS

de una muerte verdadera.

(De Biblioteca 1 de Apol·lodor)

 

Luis Bregel

Literatura castellana

Vilassar de Dalt

Monòleg de Briseida per Aquil·les

G.Tiepolo

G.Tiepolo, Briseida és conduïda davant Agamèmnon

“Mai vaig pensar que podria arribar a estimar-te tant, raptor meu,  i que la meva llar seria el teu cor. M’agrada trobar-me amb els teus ulls totes les nits, els teus llavis em donen altres estels i m’alliberen. La meva vida és dolça al teu costat, i se’m fa impossible imaginar-me-la sense el teu amor. Estimar-te és la cosa de la qual  ningú no pot privar-me. Sóc lliure quan t’estimo! Déus de l’Olimp, no  em negueu també l’amor, perquè ell és l’essència de la meva persona, l’ànima del meu cos, i Agamèmnon no hi té cap dret.”

Laura Galán

1r batx. grec

Laberint màgic

Aquí teniu la darrera de les narracions sobre el Laberint d’Horta. Feia temps que estava enllestida i penjada en l’Scribd, però estàvem esperant a posar-li so. Finalment no ha estat possible i no retardarem més el moment que els lectors del bloc pogueu gaudir de la prosa elaborada i introspectiva de la Sara, i dels seus dibuixos, és clar.

Que vagi de gust!

 

 


Cliqueu l’opció “Scribd” per poder llegir-ho còmodament.

Sara Cañizares
1r Batxillerat IES Isaac Albéniz

Ja us heu llegit “La còlera d’Aquil·les”?

Estimats companys i companyes,

La Coty i jo volem expressar la nostra opinió i fer una petita valoració sobre l’adaptació de la  Ilíada del famós poeta grec Homer ja que era el llibre que havíem de llegir o rellegir el primer trimestre. La còlera d’Aquil·les és una adaptació de la Ilíada d’Homer per a un públic juvenil publicada a l’editorial Teide. És una de les lectures de clàssiques recomanades per molts seguidors de El Fil de les Clàssiques. Ja hi heu deixat la vostra opinió en forma de comentari?

Per fer-vos una idea us resumim el tema del llibre:

La còlera d’Aquil·les ens explica les desventures de l’heroi aqueu durant el desè any de la guerra de Troia i com la seva participació va ser decisiva. Si en voleu saber més el llibre us espera!

Opinem que la seva lectura és essencial, ja que és molt entretingut i amb el glossari del final s’aprén molt sobre els déus i la mitologia grega. És una adaptació plena de lluites, morts, amors, desamors, aventures… És a dir, és força complet. La història és molt bonica i està molt ben narrada, hi ha moments en els quals una s’arriba a sentir al costat d’algun heroi o déu grec. Tot això fa que sigui un llibre amè i fàcil de llegir, sobretot si se segueix  la guia de lectura i de les propostes de treball que hi ha a l’apèndix final, precisament ara nosaltres aquí estem fent el primer exercici dins l’apartat Expressió escrita que diu: “Escriu una carta a un amic o amiga en la qual li expliquis La còlera d’Aquil·les i la teva opinió personal sobre aquesta obra literària” Seguim el model que s’indica a la pàgina 170, però en comptes de fer la tasca en paper i lliurar-la a la Lida, hem preferit compartir-la aquí amb tots vosaltres per animar-vos a llegir aquesta trepidant adaptació. (També hem descobert que es troba en castellà!).

Editorial Teide

Editorial Teide, 2006

També trobem una adaptació al cinema, amb el nom de “Troia” de W. Petersen, 2004. L’única cosa que ara voldríem criticar és que no apareixen els déus i algun altre error que podreu detectar si us llegiu el llibre aquests dies de festa i lliureu les activitats de lectura a la Lida abans de la recuperació de gener. No sigui que si us refieu de la pel·lícula, l’espifieu.

Esperem que la nostra opinió us animi a llegir-lo, si és que encara no l’heu començat!

Una forta abraçada,

Coty i Ire (la Lina està present des de Colòmbia!)
Alumnes de 1r de  grec

Contra la violència de gènere, sigui quin sigui!

Aquesta història va començar quan una dona anomenada Maite volia veure la seva germana que feia molt de temps que no la veia, però l’Alícia, la seva germana, vivia molt lluny, en Els Països Baixos, i la Maite acabava de tenir un fill amb el seu marit Joan Carles. Ella li va demanar que si podia ell anés a Els Països Baixos a buscar-la i portar-la cap a Premià de Mar, ell va dir que ho faria molt encantat.

Aquell 25 de maig en Joan Carles va aterrar a l’aeroport de Holanda, l’Alícia portava un cartell amb el seu nom ja que ells mai no s’havien vist. En veure l’Alicia, en Joan Carles es va enamorar d’ella. Quan varen arribar a casa de l’Alícia en Joan Carles es va tirar a sobre d’ella, violant-la. Per tal que això que acabava de fer en Joan Carles mai no es sàpigues, li va tallar la llengua i la va segrestar.

Quan va tornar a Premià de Mar en Joan Carles va dir a la seva dona, que la seva germana havia mort. Però al cap de dues setmanes la Maite va rebre una carta de la seva germana explicant-li tot el que el seu marit li havia fet, llavors les dues germanes van quedar per preparar una venjant-se. Van decidir fer que el Joan Carles es mengés el seu propi fill en venjança per tot el mal que havia fet.

Aquella nit la Maite va preparar una sopa amb el seu propi fill de menys d’un any i la va servir a taula. En acabar de sopar en Joan Carles va dir que, quins eren els ingredients d’aquella sopa tan deliciosa. La dona va respondre que s’havia menjat el seu fill. Ell enfadat, va agafar un ganivet i va matar la Maite i després ell es va tallar las venes.

Francesc Martínez
4rt de Llatí