Tag Archives: Celebracions

Numerals i etimologies: XI, XII i “aequus”

En la setmana de la ciència m’ha tocat treballar els numerals onze i dotze (XI, XII) i l’ètim, és a dir, la forma originaria, del mot aequus, que significa “igual”.

Pel que fa a l’’adjectiu abans esmentat, si ens fixem en el diftong, ha derivat en la vocal ‘e’, per tant queda “equ-“, que és el prefix que fa referència a quelcom igual, com per exemple: equilàter (triangle), equació… D’aquesta manera podem veure com el llatí també està present fins i tot en les matemàtiques! Qui deia que el llatí era una llengua morta?

XIFRA CARDINAL LLATÍ CARDINAL ÈTIM ORDINAL LLATÍ ORDINAL ÈTIM
XI
undecim undec(im)- undecimus, -a, -um —–
XII
duodecim duodec(im)- duodecimus, -a, -um —–
aequus, -a, -um és un adjectiu de 1a classe
PARAULA TRADUCCIÓ ÈTIM
aequus, -a, -um igual equ(i)-




Mar Morillo

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: “I”, “II” i “latus”

L’etimologia de la paraula ciència ja ve del llatí scire, que vol dir saber. Per tant, la paraula ciència vindria a dir coneixement.

El llatí va ser llengua internacional, i va sobreviure en els escriptors científics fins entrat el segle XVII. Per exemple, el famós Newton, va escriure alguns textos en llatí. El grec també hi té un paper molt important: l’origen de les matemàtiques es troba a Grècia.

Els primers brots de física i química estan registrats en termes grecs i llatins, i durant molt segles els científics i matemàtics van servir aquest vocabulari inicial. Per tant, les persones amb coneixement, que van ser els primers en endintrar-se en el camp de la ciència, eren llatins i grecs.

El substantiu latus, lateris és de la tercera declinació, i s’ha conservat el tema inavariable later-. D’aquí en surt el mot lateral, utilitzat dins de la geometria, i el sufix -làter per compondre paraules. Trobem en la paraula castellana lado més semblances que no pas amb la catalana costat.

El latus rectum és una paràbola que s’utilitza, dins de les matemàtiques, en totes les seccions còniques, i es tracta d’una corda paral·lela a la directriu que passa per un focus.

[Latus rectum. Fotografía: www.disfrutalasmatematicas.com]

Les xifres romanes són de notació additiva, ja que cada xifra té un valor fixe. Encara ara les fem servir, per exemple quan parlem de segles dins la història, i alguns rellotges mantenen la numeració dels romans. (El famós Big Ben de Londres, per exemple)


[Big Ben, Londres. Fotografía: www.travel.roro44.com]

La xifra I és el nostre número 1. L’ètim provinent del cardinal, uni-, vol dir “un de sol”, i l’ètim provinent de l’ordinal prim(i)-, “el primer”. En el cas de la xifra II. que és el número 2, l’ètim provinent del cardinal, duo-, vol dir dos o parella, i l’ètim provinent de l’ordinal secund-, “el segon”.

Enunciat Forma prefixada LLATÍ Traducció

latus, lateris

3ª imparisil·làbica, gènere neutre

later(o)-, -làter Costat, flanc, banda (figura)
XIFRA CARDINAL LLATÍ CARDINAL ÈTIM ORDINAL LLATÍ ORDINAL ÈTIM

I

unus, -a, -um un-, uni- primus, -a, -um prim(i)-, primo-

II

duo, duae, duo duo- secundus, -a, -um secund

Diapositives “unus”, “secundus” i “latus”

numerals01numerals02numerals03numerals04numerals05

Sara Cañizares

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: III, IV i “angulus”

Aquesta és la meva tasca per a la Setmana de la Ciència. El meu treball ha estat trobar els cardinals i els ordinals dels números III i IV juntament amb els seus ètims.

D’altra banda, també he fet l’anàlisi complet del mot “angulus”, com podeu veure als quadres següents.

XIFRA CARDINAL LLATÍ CARDINAL ÈTIM ORDINAL LLATÍ ORDINAL ÈTIM

III

tres,tria

tri-

tertius, -a , -um

ter(t)-

IV

quattuor

qua(t)-

quartus, -a, -um

quart-

Paraula Anàlisi Ètim

angulus, -i m.

Substantiu 2a declinació (angle)

angul- / -angle

No cal dir que us convido a ampliar vosaltres mateixos la llista de mots!

Marc Cortés Rios

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: hendeca-, dodeca-, -edre

Els numerals que m’han tocat per la setmana de la ciència són el ια’(11), ιβ’ (12) i el substantiu ἕδρα.

Els ètims dels numerals cardinals són molt utilitzats com a prefixos, en canvi el substantiu ha evolucionat en un ètim que s’utilitza com a sufix.

XIFRA CARDINAL GREC ÈTIM ORDINAL GREC ÈTIM
ια’ ἕνδεκα hendeca- ἑνδέκατοs, -η, -ον
ιβ’ δώδεκα dodeca- δωδέκατοs, -η, -ον
SUBSTANTIU CLASSIFICACIÓ ÈTIM
ἕδρα 1a declinació femenina -edre (cara, base)

Entre les imatges, podem observar que n’hi ha algunes que estan compostes per dos ètims. Quines són i quin són aquests ètims?

Andrea Martínez Serrano

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologia: V, VI, “multus”

Salutacions al bloc d’Aracne!

En ocasió de la Setmana de la Ciència els alumnes de Llatí i Grec de 2n de Batxillerat de l’Institut Albéniz estem fent un estudi sobre els nombres cardinals i ordinals llatins i grecs. És un estudi, en la meva opinió, molt interessant, ja que això pot demostrar que els de Ciències i els de Lletres no som tan diferents com ens solen pintar. El grec i el llatí són l’origen de les matemàtiques, és a dir, en aquestes dues llengües trobem les arrels dels primers nombres que es conserven.

Particularment, jo faig el número V, el VI i l’adjectiu multus. Tant els dos números com  multus són molt utilitzats en català, el castellà i d’altres llengües. Aquest és el quadre que jo he treballat per, posteriorment, poder trobar paraules actuals que conservin l’arrel:

Adjectiu

Adjectiu Enunciat Siginificat Ètim
multus multus, -a, -um molt (quantitat) mult-

Numerals

Xifra Cardinal Llatí Cardinal ètim Ordinal Llatí Ordinal ètim
V quinque quinqu- / quinc-
quintus, -a, -um quint-
VI sex sex- sextus, -a, -um sext-

En aquesta presentació o “slideshow” he posat paraules que he trobat amb els ètims que he treballat.

A més d’aquestes paraules, en coneixeu més amb aquests ètims?

Carlos Cuevas Agraz

Institut Isaac Albéniz

Segon de Batxillerat 2.2

Numerals i etimologies: “C”, “M” i “bis-“

A mi m’ha tocat el numeral C (centum) que vol dir “cent”, i el numeral “M (mille)” que vol dir “mil”.

Aquests dos numerals han estat molt productius al llarg del temps, perquè centum avui dia s’utilitza per referir-se a cent vegades menor que la unitat.  I mil·li– és una arrel que porta l·l perquè prové de mille, que porta ll, i s’utilitza avui dia per referir-se a mil  vegades menor que la unitat.

XIFRA CARDINAL LLATÍ ÈTIM ORDINAL LLATÍ ÈTIM
C centum cent(i)- centesimus, -a, -um centesim-
M mille mil·l(i)- millesimus, -a, -um mil·lesim-

L’altre mot que m’ha tocat és l’adverbi bis. Avui dia s’utilitza per fer referència a la repetició d’alguna cosa i es col·loca darrere de la paraula que es vol assenyalar com a repetida. Apareix en els blocs de pisos on consta el mateix número dues vegades.

PARAULA TRADUCCIÓ ÈTIM
BIS dues vegades bi-, bis-

Ana Rosa
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Desè aniversari de Tàrraco Patrimoni Mundial

Detall de les muralles des del Passeig arqueològic
[Foto Josep Lario]

Aquí teniu una comunicació que ens fan arribar del Museu de Tarragona, que vam visitar l’any passat:

Ja fa 10 anys que Tàrraco comparteix amb les principals ciutats monumentals del món l’orgull i la satisfacció d’haver estat declarada Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.

Durant aquests anys, hem treballat per valoritzar el nostre patrimoni fins a convertir-lo en un element identificador de la nostra ciutat i del nostre país.

Amb motiu d’aquesta commemoració l’Àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona convoca la ciutadania, les institucions acadèmiques, universitàries, socials, econòmiques, culturals i polítiques a celebrar plegades aquesta fita que, recolzant-se en el passat, és una aposta d’enorme futur per a Tarragona i Catalunya.

Des del mes de setembre i fins al 3 de desembre reivindicarem la nostra herència de la Tàrraco romana, una gran ciutat ja descrita pels geògrafs i historiadors clàssics.

Des de l’Aracne fila i fila els enviem la nostra més sentida enhorabona i posem el nostre gra de sorra en la celebració, tot deixant un comentari sobre el que destacaríeu de visita que vam fer al patrimoni arqueològic de l’antiga Tàrraco. Endavant!

Amfiteatre
[Font: Wikimedia commons]

TERESA

La parada de “Baetulo”

Fa menys d’un any que han inaugurat una nova parada de metro que arriba fins al centre de Badalona, la parada és l’última de la Línea 1, Badalona Pompeu Fabra. I per fer referència a aquesta ciutat, l’entrada ha estat decorada amb motius típics de Badalona.
En les parets hi trobem imatges de tots el dimonis que  han estat cremats a la sorra de la platja de Badalona per la celebració de les Festes de Maig. En la part superior de les parets, tocant el sostre posa en lletres romanes: BAETVLONIS AMPHORAE DAEMONIIQVE ET SANCTI ANASTASII FABVLAE.

Què vol dir aquesta frase? I quina relació té amb Badalona?

[Font: Wikimèdia Commons]

Andrea Martinez Serrano
2n batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: “mono-“,”di-” i “icosi-“

Qui no ha sentit mai a parlar d’un monòleg o d’un dilema? I un monòxid?

Per a la setmana de la ciència, la meva tasca és trobar alguns mots que continguin com a prefix els nombres 1, 2 i 20 en grec, és a dir, els nombres α’ , β´  i κ´. Per fer la recerca he utilitzat el llibre de classe de grec (ed. Teide) i el llibre d’etimologies Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic.

Cal dir que els dos primers nombres cardinals són molt utilitzats en prefix, ja que hi ha centenars de paraules amb ells (només en català! En anglès es fan servir per qualsevol cosa feta d’un o dos components, així que és més freqüent). Llavors, he reduït la llista a fi de poder destacar-ne els mots més importants a nivell científic.

XIFRA
CARDINAL GREC
ÈTIM
ORDINAL GREC
ÈTIM
α εἷς, μία, ἕν / μόνος,-η -ον mono- πρῶτος-η,ον prot(o)-
β ‘ δύο di- δεύτερος, -α, -ον deutero-
κ ´ εἴκοσι (ν) icosi- εἰκοστός, -ή, -όν (no ha donat arrel)

I, per finalitzar, deixo la meva pregunta:
Ja sabem que hi ha molts mots amb aquests nombres inclosos en grec. En sabeu algun més a part dels mencionats?

Carla Asensio
2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

La col·laboració en xarxa: quin invent!

Acabo de llegir l’article de la Margalida i el record m’ha portat a fa dos anys, quan se’ns va oferir, a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, la possibilitat de compartir aquest projecte de clàssiques en xarxa. Les novetats de vegades fan una mica de mandra, i el dia a dia de l’Institut porta tanta feina que l’energia que demana engegar un projecte d’aquesta magnitud sembla difícil d’aconseguir. Tot i això, els reptes són sempre benvinguts, especialment si vénen de la mà d’un projecte ja consolidat com El fil de les clàssiques. Així doncs, ens vam llençar a piscina, i l’alumnat de 2n de batxillerat d’enguany tancarà un cicle de 3 anys d’interacció intensa, trobada presencial inclosa, amb l’alumnat de l’Institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, reconeguda com a Bona pràctica compartida pel Departament d’Educació.

Com tota interacció social, la relació entre alumnat de centres diferents en l’àmbit d’un bloc com Aracne fila i fila presenta les mateixes  etapes i dificultats que les relacions presencials:

  • desconeixement de l’altre, amb la conseqüent timidesa,
  • prevenció pel manteniment de la pròpia intimitat,
  • sensació de pentanyença a un col·lectiu, que dificulta la integració amb l’altre,
  • i, fins i tot, rivalitat, sana diria jo, perquè és la que porta a la superació.

Però al mateix temps, existeixen uns elements comuns que exerceixen de catalitzadors:

  • pertanyen a una mateixa generació i, per tant comparteixen gustos, interessos i, fins i tot registres lingüístics
  • i, sobretot, són alumnes de clàssiques, pertanyen a una minoria, sovint en contra de la direcció aparentment marcada per la societat d’allò útil, d’allò pràctic, d’allò tangible.

La col·laboració en xarxa, doncs, ens permet, tant a professorat com a alumnat, sentir que no estem sols, que no som pocs, que no som els únics a descobrir la importància de les arrels clàssiques de la nostra cultura occidental. I sobretot ara, que cada vegada més centres, alumnat i professorat, en acompanyen a filar la nostra xarxa. Tant de bo aquestes imatges de La Margalida i jo mateixa amb els nostres alumnes al Parc del Laberint el curs passat puguin incloure d’altres cares, com la del Jordi d’El Vaixell d’Odisseu, bloc finalista dels Premis Bloc Catalunya, que desitgem que torni a posar les clàssiques al nivell més alt dels blocs d’educació, com ja va fer El Fil de les clàssiques fa dos anys.

Imatges de la sortida conjunta al parc del Laberint de Barcelona l’octubre del 2009. [Fotos: Marc Cortés]

Gràcies a tots els que heu fet possible aquests dos anys d’interacció en xarxa, materialitzada en trobades presencials com la sortida mitològica abans esmentada o la participació al taller de Ludi romani de la Magna celebratio de la nostra ciutat, Badalona. A tots vosaltres, però especialment a tu, Margalida, l’ànima del projecte,…

FELICITER!

Συγχαίρω ὑμῖν

TERESA