Acabo de llegir l’article de la Margalida i el record m’ha portat a fa dos anys, quan se’ns va oferir, a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, la possibilitat de compartir aquest projecte de clàssiques en xarxa. Les novetats de vegades fan una mica de mandra, i el dia a dia de l’Institut porta tanta feina que l’energia que demana engegar un projecte d’aquesta magnitud sembla difícil d’aconseguir. Tot i això, els reptes són sempre benvinguts, especialment si vénen de la mà d’un projecte ja consolidat com El fil de les clàssiques. Així doncs, ens vam llençar a piscina, i l’alumnat de 2n de batxillerat d’enguany tancarà un cicle de 3 anys d’interacció intensa, trobada presencial inclosa, amb l’alumnat de l’Institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, reconeguda com a Bona pràctica compartida pel Departament d’Educació.

Com tota interacció social, la relació entre alumnat de centres diferents en l’àmbit d’un bloc com Aracne fila i fila presenta les mateixes  etapes i dificultats que les relacions presencials:

• desconeixement de l’altre, amb la conseqüent timidesa,
• prevenció pel manteniment de la pròpia intimitat,
• sensació de pentanyença a un col·lectiu, que dificulta la integració amb l’altre,
• i, fins i tot, rivalitat, sana diria jo, perquè és la que porta a la superació.

Però al mateix temps, existeixen uns elements comuns que exerceixen de catalitzadors:

• pertanyen a una mateixa generació i, per tant comparteixen gustos, interessos i, fins i tot registres lingüístics
• i, sobretot, són alumnes de clàssiques, pertanyen a una minoria, sovint en contra de la direcció aparentment marcada per la societat d’allò útil, d’allò pràctic, d’allò tangible.

La col·laboració en xarxa, doncs, ens permet, tant a professorat com a alumnat, sentir que no estem sols, que no som pocs, que no som els únics a descobrir la importància de les arrels clàssiques de la nostra cultura occidental. I sobretot ara, que cada vegada més centres, alumnat i professorat, en acompanyen a filar la nostra xarxa. Tant de bo aquestes imatges de La Margalida i jo mateixa amb els nostres alumnes al Parc del Laberint el curs passat puguin incloure d’altres cares, com la del Jordi d’El Vaixell d’Odisseu, bloc finalista dels Premis Bloc Catalunya, que desitgem que torni a posar les clàssiques al nivell més alt dels blocs d’educació, com ja va fer El Fil de les clàssiques fa dos anys.

Imatges de la sortida conjunta al parc del Laberint de Barcelona l’octubre del 2009. [Fotos: Marc Cortés]

Gràcies a tots els que heu fet possible aquests dos anys d’interacció en xarxa, materialitzada en trobades presencials com la sortida mitològica abans esmentada o la participació al taller de Ludi romani de la Magna celebratio de la nostra ciutat, Badalona. A tots vosaltres, però especialment a tu, Margalida, l’ànima del projecte,…

FELICITER!

Συγχαίρω ὑμῖν

TERESA