Tag Archives: Arqueologia

Pol·lèntia era una ciutat molt més gran!

La ciutat romana de Pol·lèntia a l’illa de Mallorca era més gran del que es creia segons les investigacions d’un equip italià d’arqueologia a la zona actual del pàrquing de cotxes! Aquí teniu la notícia difosa a RTV Mallorca:

Un estiu arqueològic molt fructífer a la ciutat romana de Pol·lèntia! Fa poc us comunicàvem la cloenda de la campanya arqueològica 2010 i ara es necessita temps i diners per continuar excavant per saber-ne més i confirmar si realment Pol·lèntia era una ciutat d’unes vint hectàrees! Esperem que un dia o altre no massa llunyà us ho puguem fer saber!
 

Maria & Xisco

Ses Illes

Converses amb Pepita Padrós, l’arqueòloga de Bètulo

En el programa Converses de Catalunya Ràdio abans d’ahir Jordi García Soler va entrevistar Pepita Padrós, l’arqueòloga per antonomàsia de les restes romanes de Badalona. En El Fil de les Clàssiques teniu un muntatge audiovisual d’ Un dia a l’antiga Baetulo (II), un text d’Anna Cabeza que gaudí de la col·laboració de Montse Comas i evidentment de Pepita Padrós, gran coneixedora de la vida quotidiana dels romans de fa dos mil anys.

Joan Ramírez

Sota terra furga per la trama romana d’Empúries

N.B.: Aquí teniu, a posteriori, la recepta d’Apici i el vídeo de La Cuina de la història sobre el plat d’Apici “Mandonguilles a la marinera amb fècula” perquè us sigui de més fàcil localització:

Ingredients

  • 16 gambes
  • 1 gra d’all picat
  • Pebre negre
  • Comí
  • 1 cullerada d’oli d’oliva
  • 2 grans d’all
  • 1 cullerada d’orenga
  • 1 cullerada de gingebre en pols
  • 1 cullerada de mel
  • 3 cullerades de gàrum
  • 1 cullerada de midó (he tret la Maizena perquè els romans no coneixien, com diu la Margalida el blat de moro).
  • 2 gots d’aigua

Elaboració

  • 1. Peleu les gambes i piqueu-les ben fines amb un ganivet.
  • 2. Piqueu el gra d’all i el comí amb el pebre en un morter. Afegiu-hi un rajolí de garum i un raig d’oli d’oliva. Afegiu-hi les gambes i remeneu-ho fins que n’obtingueu una pasta homogènia.
  • 3. Feu les mandonguilles de la mida que vulgueu i reserveu-les.
  • 4. A part, per fer la salsa, piqueu els grans d’all pelats al morter, afegiu-hi el pebre negre, l’orenga, el gingebre en pols i feu-ne una pasta.
  • 5. Afegiu-hi el midó i deixateu-ho amb el gàrum i l’aigua.
  • 6. En una paella amb oli ben calent, enrossiu les mandonguilles. Un cop adquireixin el color vermell característic de la gamba, afegiu-hi la barreja anterior i deixeu-ho bullir fins que agafi l’espessor de salsa que busquem.

Joan Ramírez

Troben les restes d’un altre vaixell romà a Begur

Un arqueòleg subaquàtic, treballant al derelicte de Begur Foto: ACN.

Un arqueòleg subaquàtic, treballant al derelicte de Begur Foto: ACN.

Els arqueòlegs del CASC (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya) han descobert les restes d’un nou vaixell romà d’època imperial (datat al segle II dC) a la cala d’Aiguablava de Begur al Baix Empordà. Les prospeccions que s’han fet a principi d’estiu al fondejador, en la que havia de ser la quarta i última prospecció a la zona, han permès descobrir les restes d’aquest nou derelicte, que s’excavarà en profunditat en properes campanyes. La característica més rellevant és que, per primer cop en aquest indret, els arqueòlegs han trobat parts de la fusta de la nau conservades: una quaderna i dues traques. A la cala d’Aiguablava, ja s’hi havien trobat tres vaixells romans més (un tardorepublicà del segle II aC, un augustal del segle I aC, i un altre d’imperial del segle I dC) i un de medieval (de l’any 1412), dels quals només se’n conservava el carregament, principalment àmfores i estris de la tripulació, com atuells de cuina. Se sap que la zona d’Aiguablava ja s’utilitzava com a fondejador al segle III aC, perquè es trobava al costat d’un dels punts geogràfics més difícils per a la navegació a vela, el Cap de Begur. Els vaixells feien servir la cala com a refugi, “i és en aquest temps d’espera, si hi havia un temporal de llevant i els arrossegava contra les roques, quan es podien arribar a enfonsar”, concreta l’arqueòleg del CASC i director de l’excavació Gustau Vivar.

“Vam fer una sèrie de sondejos fins arribar a la roca mare, extraient tot el sediment, i vam descobrir l’existència de noves restes subaquàtiques”, concreta Vivar. La troballa del nou vaixell obligarà a replantejar la propera campanya d’excavacions i excavar aquesta zona en profunditat l’estiu vinent. “La nostra idea era acabar aquest any la prospecció de tota la cala d’Aiguablava, que és la primera del litoral català que explorem en tota la seva extensió”, indica l’arqueòleg del CASC.

La situació exacta del derelicte però, es guarda zelosament per evitar l’espoli. “Quan obrim en extensió podrem documentar el vaixell, veure quines restes en queden i, a partir d’aquí, explicar la seva història; d’on venia, què transportava, qui formava la tripulació i on podia anar a comerciar”, afegeix Gustau Vivar.

Ara podeu escoltar el tall de la notícia als informatius de Catalunya Ràdio:

Gaby

Troben el temple romà de Tarragona

Tot just ha acabat la campanya d’excavació a l’interior de la catedral de Tarragona a la recerca del temple d’August que a principis de mes anunciàvem a Aracne aquí. Hem pogut anar seguint els treballs de recerca gràcies al blog Sapiens on els mateixos arqueòlegs acaben de publicar els resultats preliminars, però força interessants.

Al telenotícies comarques de TV3 donaven així la notícia per boca de la presidenta de l’ICAC, Isabel de Rodà:

N.B.: Avui, La Vanguardia, ABC

Gaby

Troben un braçalet de propietats curatives a Empúries

Fragment del braçalet, decorat amb diverses incisions, de lignit (carbó fossilitzat) tallat pels grecs.

Les excavacions a la part de la ciutat grega d’Empúries, concretament a la zona de l’stoa (centre comercial a tocar de l’àgora), durant el 64è curs d’Arqueologia d’Empúries han permès descobrir aquest estiu un braçalet grec “màgic” del segle V aC al qual s’atribuïen propietats curatives (com els actuals de les farmàcies!). L’amulet, fet amb lignit (carbó fossilitzat), està decorat amb diferents incisions. Tenia forma circular. Els grecs tallaven el lignit, el polien i després es posaven l’amulet al canell, al qual se li atribuïen poders místics i propietats curatives.

De moment, se n’han trobat dos fragments. Enguany s’ha excavat fins a trobar els nivells del segle V aC i l’any que ve es preveu arribar als fundacionals. L’stoa era el veritable centre neuràlgic del comerç a la ciutat, on es portaven a terme les transaccions més importants. L’edifici del segle II aC es va aixecar al damunt de les restes de les anteriors ciutats gregues, i la intenció dels arqueòlegs és poder arribar fins als nivells fundacionals, datats al segle VI aC. El director del MAC-Empúries, Xavier Aquilué, ressalta que aleshores es podrà saber amb exactitud el moment de la fundació de la ciutat grega, que ara se situa entre els anys 575 i 550 aC.. “Aquest serà el primer cop que, amb la metodologia actual, arribarem fins a aquests nivells per fer-ne un estudi exhaustiu i rigorós”, ha concretat Aquilué. Tot i les progressives campanyes d’excavació que s’han portat a terme al jaciment d’Empúries, encara queda molta extensió per excavar. “De la ciutat romana, que ocupa 21 hectàrees, n’hem excavat un 15%; i pel que fa a la grega, tot i que el primer nivell ja estigui tot excavat, cal impulsar projectes per conèixer les fases anteriors de la ciutat”, ha conclòs el director del MAC-Empúries.


Darreres excavacions a la ciutat grega dEmpúries. Foto: Xavier Pi / ACN

Darreres excavacions a la ciutat grega d’Empúries. Foto: Xavier Pi / ACN

Ara per ara, s’han trobat diferents illes de cases, la majoria de planta quadrada. El braçalet precisament va aparèixer a l’interior d’una casa. L’arqueòleg Quim Tremoleda va concretar que, com que la terra va segellar bé les estructures, es poden trobar restes i objectes en molt bon estat, com ara, a més de la gran troballa del braçalet, fragments d’àmfora, peces amb inscripcions de grafit, trossos de copes de vi amb decoració grega o fíbules de metall (les agulles per subjectar les túniques).

Acaba l’edició 64 del curs d’arqueologia MAC-Empúries per Canal 10 Empordà.

Caldrà continuar excavant, doncs, per conèixer més la història i la vida quotidiana d’Empúries!

Vid.: Diari de l’Empordà, Diari de Girona, GironaInfo

Pere

Campanya d’excavacions Pol·lèntia MMX

Des de Mallorca, us envio aquest reportatge de la televisió de Mallorca sobre la campanya d’excavacions a la ciutat romana de Pol·lèntia, tot recordant el nostre muntatge audiovisual de la campanya de l’any passat. Si veniu a l’illa de la calma, no us oblideu de la ruta de la Mallorca romana que ens recomanava la Margalida amb el seu Google maps i l’article publicat al número 56 de la revista Auriga.

Maria & Martí
Campanet, Mallorca

Més a prop del temple d’August

Avui s’ha començat a excavar dins la catedral de Tarragona per tal de verificar l’existència del temple d’August, identificat pels electrodes i el georetard. 

A la recerca del temple d’August del blog Sapiens hi trobareu tota la informació actualitzada d’aquesta excavació que esperem que acabi amb la confirmació de les restes arqueològiques del temple d’August.

Gaby

Cabrera de Mar, Ilturo: ciutat o vila romana?

A Cabrera de Mar estan apareixent gran quantitat de restes romanes. Pertanyen a una gran vila agrícola del litoral mediterrani? O es tracta d’una gran ciutat? I si és una ciutat, com és que no n’ha arribat notícia fins als nostres dies? Tots aquests dubtes en el programa Sota terra que TV3 acaba d’emetre i que tot seguit podeu veure:

Gaby