Tag Archives: Actualitat

Dues Junos

Sabeu qui és la deessa Juno?
Juno era l’esposa de Júpiter (Hera i Zeus, respectivament en grec). Júpiter va tenir moltes dones al llarg de la seva vida, però diuen que Juno era especial, a ella l’estimava realment. Juno era molt gelosa, i Júpiter sempre tenia moltes aventures amb altres dones, i això la posava molt furiosa, i sempre se’n pescava alguna per fer-ho passar malament a les amants del seu marit.

Segurament us estareu preguntant que fa el cartell, la fitxa i el tràiler d’una pel·lícula amb una introducció sobre una deessa, oi?

juno.jpg

Direcció: Jason Reitman.
País: USA.
Any: 2007.
Duració: 91 min.
Gènere:  Comèdia dramàtica.
Interpretació: Ellen Page (Juno), Michael Cera (Bleeker), Jennifer Garner (Vanessa Loring), Jason Bateman (Mark Loring), Allison Janney (Bren), J.K. Simmons (Mac), Olivia Thirlby (Leah), Eileen Pedde (Gerta Rauss), Rainn Wilson (Rollo), Daniel Clark (Steve Rendazo), Aman Johal (Vijay).
Guión: Diablo Cody.
Producció: Lianne Halfon, John Malkovich, Mason Novick i Russell Smith.
Música: Mateo Messina.
Fotografia: Eric Steelberg.
Muntatge: Dana E. Glauberman.
Disseny de producció: Steve Saklad.
Vestuari: Monique Prudhomme.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1U9iQD1Xk5I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquest és un film americà del director Jason Reitman on va guanyar un òscar al guió més original. Tracta d’una noia que es queda embarassada amb setze anys, i en un principi, decideix avortar. Un cop a la clínica se n’adona de que no és això el que realment vol fer, però tampoc es vol encarregar d’aquell nen, per tant busca uns pares que no puguin tenir fills i que vulguin acollir el seu quan neixi. Durant l’embaràs, Juno s’enamora del pare de la criatura que espera i que ha dedonar en adopció, però no hi pot fer res. Juno tindrà el nen, i els pares adoptius estaràn feliços amb el seu nou fill.
Bé, ara tornem enrrera amb la mateixa pregunta:
Tenen alguna cosa a veure Juno (protagonista del film) i Juno (deessa)? O és simplement una casualitat?
Hi ha un tros de la pel·lícula on parlen del nom:
-Mejor tener un nombre misterioso como Juno?
-No, verás, eso es porque mi padre estuvo mucho tiempo obsesionado con la mitologia griega i romana así que decidió ponerme el nombre de la esposa de Zeus. Zeus tuvo cantidad de ligues pero estoy segura de que Juno fue su único amor y se ve que era así como guapísima, pero muy mezquina como Diana Ross.
-Te queda muy bien.
-Gracias?
Primer en aquest trosset veiem un error. Es relaciona Juno amb Zeus, tot i que Juno és la mateixa deessa que Hera però romana, si el que volia era relacionar a Juno amb el seu marit, haurien d’haver triat el nom de Júpiter que era el que li van atribuir els romans (aquests americans, que no en saben).
A part d’això veiem la primera semblança, les dues són molt guapes. Però no ens quedem en aquesta. He llegit a la vikipedia que la deessa Juno era la que s’encarregava que els naixements anessin bé en el moment del part. D’alguna manera aquí hi veiem una forta relació. Juno a la pel·lícula en un principi no vol tenir aquell fill, però més endevant se n’adona de que no pot ser, que aquell nen és una petita vida i que ha de néixer, sigui o no sigui ella qui el cuidi.

Bé, fins aquí és on he arribat jo. Si algú de vosaltres veu alguna semblança més m’agradaria que la comentessiu.
Alguna vegada haguéssiu relacionat aquestes dues Junos tant semblants i tant diferents?

Vale.
ANDREA GARCÍA PALACIOS
(SEGON DE BATXILLERAT-A)

Extremoduro versiona Ciceró

Giannina Rosero de l’Albéniz de Badalona ens ha fet arribar una revista musical amb la portada del nou treball del grup Extremoduro titulat La ley innata. En ella podem trobar un text de Ciceró amb format epigràfic sobre la llei de la natura, contra la qual les lleis humanes poc hi poden fer. Si voleu més detalls us adrecem a un bloc de filosofia on es reflexiona sobre la possible realció entre la ideologia del grup de rock i l’orador romà.

Què us en sembla?

extremoduro.jpg

Sara Cañizares des de l’Isaac Albéniz de Badalona

El 26 del mes passat, es va celebrar el dia internacional de les llengües i vaig llegir en un diari que a Alemanya una emissora de ràdio havia emès els seus programes en llatí. He buscat informació i he trobat:

“Amani ad meridiem in aedibus stationis radiophonicae Kiss tempora Caesaris rediisse videbuntur…”. Estas son las palabras iniciales de Kiss FM en su web, anunciando que el 26 de septiembre, su programa matinal se emitirá en latín.

El 26 de Septiembre se celebra el Día Europeo de las Lenguas. Aunque aquí no nos enteremos mucho del evento,parece que en otros lugares de Europa tiene un poco más de eco. Así, con motivo de esta celebración , en Alemania , la emisora de radio KissFM ha programado para hoy una emisión completa en latín clásico . He aquí como lo han anunciado:

A mani ad meridiem in aedibus stationis radiophonicae KISS tempora Caesaris rediisse videbuntur. Viris quibusdam doctis adiuvantibus, qui in Universitate Libera Berolinensi litteris student, turris KISSalis in frequentissimum forum Romanum mutabitur.Ut enim dies festus linguarum Europae celebretur, KISSus FMus linguae paene mortuae animam novam inspirat. Tempore matutino Nora et Bastianulus nulla nisi Latina verba proferent. Claudia nuntios Latine versos leget, Bastianulus rhapsodias congestuum Latine recitabit, omnes ludi lucrum ferentes Latine indicentur. 

“Des del matí fins al migdia, en la seu de la cadena radiofònica KISS semblarà que han tornat els temps de Cèsar. Amb l’ajuda d’alguns homes doctes, que estudien lletres en la Universitat Lliure de Berlín, la torre KISS es transformarà en un fòrum romà molt concorregut.Amb motiu de la celebració del dia internacional de les llengues d’Europa, KISS FM insufla un alè nou a una llengua gairebé morta. En la franja matinal, Nora i Bastian no proferiran res més que paraules llatines. Claudia llegirà les notícies traduïdes al llatí, Bastian cantarà cançons de grups en llatí, tots els concursos que ofereixen premi seran anunciats en llatí.”

Encara no saps prou llatí per traduir-ho, però fitxa’t  en l’ablatiu Latine, que surt contínuament en el text. És el mateix que el que surt a l’apartat Responde Latine.

Altres adreces relacionades:

QUI DIU QUE LES LLENGÜES CLÀSSIQUES SÓN MORTES?

Margalida a Ràdio Premià

Divendres 17 d’octubre van entrevistar la Margalida a Ràdio Premià de Mar per haver guanyat els Premis Blocs Catalunya en la categoria d’educació amb el bloc El fil de les clàssiques. Si voleu, podeu  escoltar l’entrevista que li va fer Lola Busquets a Tot d’una (primera hora).

Download link

Mehal El Hinchi, alumna oient de llatí de 2n Batxillerat.

La metamorfosi de Narcís, segons Dalí

metamorphosis.jpg

Fa uns dies, va arribar al Museu Dalí de Figueres un dels seus quadres, titulat La metamorfosi de Narcís. Aquest quadre és propietat del museu Tate Modern de Londres. Estarà al Museu Dalí fins al pròxim gener.
Per primera vegada, es podrà veure el quadre juntament amb un poema que va fer Dalí sobre la metamorfosi de Narcís.

Aqui teniu un fragment d’aquest poema, extret del bloc Doceo et disco:

“Cuando esa cabeza se raje
cuando esa cabeza estalle
será la flor,
el nuevo Narciso,
Gala, mi narciso.”

Sara Pérez Hernandez
Grec 2n batxillerat