Fa uns dies, va arribar al Museu Dalí de Figueres un dels seus quadres, titulat La metamorfosi de Narcís. Aquest quadre és propietat del museu Tate Modern de Londres. Estarà al Museu Dalí fins al pròxim gener.
Per primera vegada, es podrà veure el quadre juntament amb un poema que va fer Dalí sobre la metamorfosi de Narcís.
Aqui teniu un fragment d’aquest poema, extret del bloc Doceo et disco:
“Cuando esa cabeza se raje
cuando esa cabeza estalle
será la flor,
el nuevo Narciso,
Gala, mi narciso.”
Sara Pérez Hernandez
Grec 2n batxillerat
Narcís era un jove despreocupat de la vida. Només l’importava la seva bellesa. Això l’impedia poder enamorar-se de ningú més que no fos ell. Despreciava a tothom a qui si li acostés. Va ser resultat de la unió de Liríope i un Deu, el qual la va violar. Preocupada pel seu fill, la mare va consultar a Tirèsias per saber si arribaria a viure molts anys. Va respondre ‘que si no arribava a coneixer-se’. Això no va prendre sentit fins que un dia Némesis es va venjar, per rebutjar a Eco, com ho feia amb tothom, (que diuen que potser es va convertir en pedra per la pena, ja que es va ocultar en una cova). Per donar-li el que es mereixia, va fer que es topés per casualitat amb el reflexe seu al riu. Es va quedar tan enamorat i encadil·lat que es passava dia i nit a la vora de l’aigua. Un dia es va nublar el seu reflexe i en una contemplació absorta, incapaç de separar-se de la seva imatge i preguntant-se a on havia anat, es va acabar tirant a l’aigua. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una hermosa flor: que va fer honor al seu nom i memòria de Narcís.
És el primer quadre que s’ha de mirar tenint el poema al costat, a l’hora que es va llegint i interpretant. Apareixen Eco i altres personatges que es van enamorant del noi. Hi ha un diàleg entre dos pescadors. Que es pregunten què fa aquest noi mirant-se tant i diu l’altre que no ho sap, que deu tenir una ceba al cap d’on surt la flor… Típic de Figueres… Freud va inspirar-se amb aquest autor artístic.
Salve!
Narcís és fill de Liriope i del riu Cefis, el qual la va violar perque era molt bella. Narcís va heretar aquesta bellesa, la qual feia que molta gent s’enamorés d’ell, però ell no sentia el mateix. Un dia, una de les persones que s’enamora d’ell desitja que alguna vegada ell s’enamori d’algú que no el correspongui, petició realitzada per Némesis, deessa de la venjança, que fa que Narcís s’enamori d’ell mateix. Quan ell es veu reflexat en l’aigua, s’enamora completament del reflex fins a tal punt de no voler separar-se d’ell. Aquest amor impossible, acaba desencadenant la seva mort, ja que no s’alimenta ni res, només observa el seu reflex. Després de morir, el seu cos es transforma en una flor, que avui en dia és coneguda amb el mateix nom, Narcís.
En el vídeo s’esmenta que Dalí va dir que s’havia de llegir el poema a la vegada que s’observava el quadre per poder-lo entendre i es comenta el poema en relació amb el quadre. Dalí en el quadre en oli sobre tela fa referència al drama humà de l’amor, a la mort i a la transformació en relació amb la metamorfosi de Narcís. En el quadre apareixen al fons uns pescadors que comenten el fet que Narcís està observant el seu reflex, amb la flor amb el seu nom a la mà, amb altres personatges que s’havien enamorat de la bellesa de Narcís.