El I Certamen d’oratòria ja és una realitat!

Guanyadors I Certamen d’oratòria

Aquest Certamen d’oratòria ha estat el final d’una odissea que va començar, fa més d’un any, a l’institut Premià de Mar. El mes de desembre de 2013 vaig visitar l’institut per tornar-me a trobar amb la prof. Margalida Capellà després de trenta anys.
Davant uns cent alumnes de 4t, vaig parlar per primera vegada de la meva intenció d’organitzar un Fòrum d’oratòria. La paraula Forum es va transformar després en Certamen. Bé, tot és llatí igualment.
Obrir les portes de l’Administració no va ser fàcil. L’odissea es va posar en marxa un dia de gener de 2014, i un any després es va convocar el Certamen d’oratòria.

Malauradament no tots els instituts van participar-hi, més bé el contrari. La majoria d’escoles que es van inscriure eren concertades i privades. El Certamen estava obert a tothom. D’un total de 320 inscripcions, menys de 20 eren d’alumnes d’instituts de Catalunya. I no ho comprenc, sobretot veient el resultat: el primer premi en anglès l’ha guanyat una alumna d’un institut (IES Ernest Lluch).

I Certamen d’oratòria. Paranimf, UB

La quëstió és que des del primer moment vaig tenir clar que la professora Margalida Capellà havia de formar part d’aquest projecte. Ella era l’ànima i el punt de partida d’aquest somni. Gràcies, Margalida, per haver acceptat formar part del Jurat.

La primera convocatòria ha estat un èxit, i us animo a tots a participar-hi l’any proper.

Participants finalistes i premiats en el I Certamen d’Oratòria

Els somnis, somnis són… fins que deixen de ser-ho.
Aprendre a parlar en públic és una necessitat.

Gràcies, Eva Maria Zimmer, la Musa del Certamen.

L’Antígona de l’INS D’Auro

3 Replies

Salvador Espriu és l’autor d‘Antígona, una versió de la tragèdia original de Sòfocles. L’autor trasllasa el mite a la Guerra Civil i a la seva immediata postguerra.

A la versió espriuana trobem que el dramaturg català ha afegit alguns fragments com ara el primer acte que comença abans que esclati la guerra entre els exèrcits d’Etèocles i de Polinices, quan en l’original el primer acte comença amb la mort dels dos prínceps.

També introdueix altres personatges: Euriganeia i Astimedusa (serventes d’Eurídice), Eumolp (el fidel esclau d’Antígona), els consellers de Creont i el Lúcid Conseller (un dels consellers de Creont que no està d’acord amb el rei).

Nosaltres, els alumnes de 1r i 2n de llatí, hem donat un gran protagonisme a Eumolp i Antígona, igual que hem recuperat el cor grec representat en les veus de les dones i dels homes. L’adaptació la podeu trobar aquí.

Us deixem el nostre petit homenatge a un autor “clàssic” en un Sant Jordi dedicat al” llibre prohibit”, a la lectura i a la llibertat.

[youtube]https://youtu.be/zjyWav3jZVI[/youtube]

Rocío

L’onzena Magna Celebratio

3 Replies

Aquest cap de setmana he participat de nou a aquest esdeveniment organitzat pel Museu de Badalona, però a diferència dels companys baetulonenses i barcinonenses ho he fet vestint de soldat i com a membre del grup Barcino Oriens, que s’encarregava tant del campament militar com dels tallers de pentinats (que sé que moltes de vosaltres heu visitat al llarg d’aquestes dues edicions), i de nou he gaudit de la reconstrucció històrica, com ho ha fet la gent que ha visitat el festival, tot i que he remarcat un lleu descens de visitants (com a mínim en el meu cas).

Tot i els contratemps que han viscut els organitzadors de la Magna, els canvis en l’estructura jeràrquica del Museu i els ajustaments econòmics que ha patit aquest esdeveniment, tant els voluntaris, participants com els organitzadors han sabut mantenir l’esperit d’allò que es va iniciar l’any 2004.

Pel que fa a mi, aquest any he pogut comptar amb la companyia d’en Guillem Acien, company de 1r de Batxillerat de l’IPM, que s’entrenava en una Magna set anys després que jo ho fes, i ha gaudit aquesta experiència tant o més que un servidor, com podeu veure en aquesta foto amb en Ricard Llop, director de Barcino Oriens i praefectus castrorum de la Legio II Traiana Fortis, que és el nom que té la secció militar del grup:

Arnau Lario

2n Batxillerat Humanístic

Cursus Honorum

22 Replies

El Cursus honorum (en llatí, “successió de magistrats”), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l’antiga Roma, tant en l’època republicana com durant l’Imperi.

A l’Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cònsol (32 anys), prefecte, propretor, procònsol, comandant de legió o prefecte de la ciutat.

A continuació, veureu una escala que va de menys a més, és a dir, a la cúspide es troba el càrrec més rellevant de l’antiga Roma i a sota de tot es troba el càrrec amb menys importància.

-Successió de magistrats (de menys a més importància)

Qui s’encarrega d’administrar les finances públiques? Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis? Qui fou realment a partir del segle I dC qui va governar de manera absoluta l’Imperi?…

Imad Tmara i Sergio Fernández
2n Batx. Humanístic