Tot recordant el nostre centaure d’or

Tot recordant el nostre Centaure d’or que el curs passat un dia com avui, dia d’Internet, vàrem tenir l’honor de rebre de Chiron, volem felicitar des d’Aracne fila i fila els guanyadors i guanyadores de la convocatòria d’enguany. Reproduim aquí els mots oficials de Chiron en català:

aureus.png

Coincidint amb la celebració del dia d’Internet (17 de maig), Chiron atorga els seus Centaures d’Or a aquells blogs de temàtica clàssica, mantinguts per alumnes, que constitueixen un exemple a seguir i un estímul per tal de fomentar l’estimació pel món grecoromà.

En aquesta quarta convocatòria, el Centaure d’Or ha estat concedit als blogs:

Viamstratam, blog d’aula dels alumnes de clàssiques de l’IES Manuel García Barros d’A Estrada (Pontevedra)

Lingua Mater, blog personal d’Elena Recio, alumna de 4t de l’ESO de l’Instituto Santiago Apóstol  d’Almendralejo (Badajoz).

Chiron vol també premiar iniciatives sobre el món clàssic dirigides a alumnes. I, per tant, atorga també un Centaure d’Or al Concurs de Cultura Clàssica Odissea, organitzat per les seccions de la SEEC a Galícia, València-Castelló i Alacant, i que ja ha portat a terme la seva cinquena edició, pel seu decidit afany de promoure el coneixement de la civilització grecoromana entre els alumnes de secundària. Una iniciativa que busca i està preparada per créixer i agrupar en edicions pròximes totes les comunitats que tinguin interès a participar-hi.

Des de Chiron volem felicitar sincerament tots els premiats, alhora que els animem a seguir amb la seva tasca, i desitgem que s’estengui l’exemple entre els estudiants que tenen una estimació veritable pel món clàssic. No hi ha cap altra raó per a l’existència dels Centaures d’Or.

Passeu pels blogs guanyadors d’alumnes de Clàssiques com nosaltres i ja veureu com us agradaran! La feina ben feta sempre té recompensa!

Feliciter, amici amicaeque!

Aràcnids i aràcnides, els centaures del Cristòfol Ferrer

Premi Hèracles per a un treball de l’institut de Calaf

Meritxell Rotés, alumna de 2n de batxillerat de l’IES Alexandre de Riquer de Calaf, ha guanyat el tercer premi al millor Treball de Recerca de Catalunya relacionat amb l’àmbit de la cultura i tradició clàssiques. L’entrega dels Premis Hèracles, que convoca anualment la Secció Catalana de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics, se celebrà dimecres 12 de maig de 2010 a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. El treball, intitulat Tabernae Aqualatenses: noms clàssics en comerços i empreses d’Igualada i tutoritzat per Salvador Oliva, fa una anàlisi exhaustiva dels noms de botigues, establiments i empreses ubicats a la capital anoienca que presenten un nom d’origen grec, llatí o bé relacionat amb la cultura clàssica. Noms tan familiars per als igualadins com Abacus, Cafeteria Àgora, Anoia Lingua, Llibreria Aqualata, Domus, Ibericus, Kaelia, Kan Bakus, Magna, Nexus, Nitidus, Olympia, Puerimueble, La Sirena, Stella o Ulisses (i serveixin aquests només a tall d’exemple) són estudiats a fons per acabar extraient-ne no només l’etimologia sinó també la relació entre el producte o servei que l’establiment ofereix i el sentit original del mot. El treball demostra, a partir del cas igualadí, que la incidència de la cultura i tradició clàssiques en el món del màrqueting i de la publicitat segueix ben viva i amb una vigència sorprenent.

Es dóna el cas que aquest mateix treball va ser recentment guardonat dins de la modalitat social-humanística amb el primer premi Recerca Jove d’Igualada, un certamen destinat a incentivar la investigació entre els joves dels instituts de Catalunya i que s’encarrega de premiar els millors Treballs de Recerca de Batxillerat i de CFGS.

La comunitat educativa de l’IES Alexandre de Riquer (Calaf) felicita l’alumna d’aquest centre per l’esforç i la seriositat demostrats en la seva recerca i comparteix amb ella l’alegria pels premis obtinguts.

IES Alexandre de Riquer

Calaf

Dia escolar de les matemàtiques amb corbes

Un any més torna a ser 12 de maig, dia escolar de les matemàtiques. L’any passat ja va tenir el seu espai dedicat al nostre bloc d’aula El Fil de les Clàssiques i aquest any repetim aquí en el bloc dels alumnes, Aracne fila i fila.

La matemàtica, que va néixer com a resposta a problemes experimentals (l’agrimensura egípcia i l’astronomia babilònica) va adquirir en mans dels grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides, Arquimedes, Pappus …) l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. En els Elements d’Euclides (tractat matemàtic de l’època hel·lenística que va esdevenir l’autoritat màxima fins a mitjan segle XIX) ja trobem els fonaments de la nomenclatura matemàtica actual. Les matemàtiques, però, han canviat molt des de les èpoques clàssiques. Els nombres, en èpoques gregues, eren les pròpies lletres, limitant molt els càlculs que es podien fer. Els romans, amb la invenció d’uns nombres, van facilitar una mica la tasca del càlcul, encara que les matemàtiques seguien sent molt complicades i la contribució romana a les matemàtiques a ser ben minsa -pràcticament es redueix a la creació dels àbacs amb pedretes (calculi).  per fer els comptes o càlculs-, no hem d’oblidar que els romans van ser els grans transmissors del lèxic grec i la majoria de mots del vocabulari matemàtic, fins i tot el mateix nom, són traducció de mots llatins que, a la vegada, provenen del grec. A veure si sou capaços d’esmentar en comentari, almenys cinc noms matemàtics actuals amb el seu origen grec o llatí?

Així doncs, en època romana i grega, les matemàtiques van quedar-se en l’observació i l’abstracció. Què podeu veure en aquestes fotografies? Què us inspira?


Les corbes formen part del nostre dia a dia, estan a tot arreu i la majoria d’objectes que fem servir. Però que hi veiem nosaltres? Què en sabien els grecs? Segurament no veurem tant com Antonio Ledesma, però podem intentar aconseguir una mirada matemàtica per a veure amb uns altres ulls els objectes de sempre.  Enguany el dia escolar de les matemàtiques es celebra amb premsa i matemàtiques, us proposo donar un cop d’ull de la premsa (al bloc lateral com sabeu teniu els enllaços a la premsa digital) i si trobeu alguna fotografia relacionada amb les corbes, l’enllaceu i si teniu o feu fotografies no dubteu en compartir-les i enllaçar-les  a la meva presentació. Per cert, quines corbes coneixien els grecs?

Bon dia de les matemàtiques!

Toni Moreno

Llatí i matemàtiques 1r de batxillerat