Les Lisístrates modernes

El passat dilluns 7 de febrer va sortir a la televisió la notícia que una senadora de Bèlgica havia proposat una vaga de sexe per acabar amb la falta de govern del país.

vid. notícia al Youtube en la llengua dels signes.

Casualment, el dimecres 9 de febrer, quan vam anar a Girona a la conferència organitzada per la Secció Catalana de la SEEC, la doctora Esperança Borrell, durant l’acte va fer esment d’aquest fet, que lligava amb el tema de la conferència de Grec de la doctora Pilar Gómez, sobre el tema Literatura i Poder a l’antiga Grècia. Arran d’això, i després d’haver llegit el trimestre passat la Lisístrata d’Aristòfanes (a El Fil de les clàssiques podeu trobar la versió sonora de la lectura de la versió de Carandell que van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans coneguts en un acte pacifista d’actors d’arreu del món per la pau en contra de la guerra d’Iraq: 1a part i 2a part), he buscat altres Lísistrates del s. XXI.

Les dones de Pereira

A la ciutat de Pereira (Colòmbia), una de les localitats més violentes del país, hi ha contínues baralles entre bandes. Les dones dels membres d’aquestes bandes van utilitzar l’abstiència sexual com a mètode per acabar amb la violència i l’elevat nombre de morts.

Les dones de Kirca

Les dones del poble de Turquia, Kirca, van decidir iniciar una vaga de sexe per demanar aigua corrent al seu poble. Per aconseguir aigua potable, havien de recórrer 13 quilòmetres.

Les dones de Kènia

Un grup de dones de Kènia van convocar una vaga de sexe durant set dies. El que volien era aconseguir que s’acabessin les baralles entre el president Mwai Kibaki i el primer ministre Raila Odinga. vid. El Fil de les Clàssiques.

La Senadora belga Marleen Temmerman

Bèlgica va celebrar eleccions el passat 13 de juny de 2010. No obstant això, el país continua sense ningú al capdavant de l’executiu. La senadora belga Marleen Temmerman ha proposat a les dones dels homes que es debaten pel poder iniciïn una vaga de sexe.

Cristina Badalona
Sant Hilari Sacalm

Fa dos anys, ja coneixíem Horaci

Ara que esteu acabant un cicle, alumnes de 2n de batxillerat, està bé que recapitulem i comprovem si hem evolucionat, des de 4t d’ESO, si ara cometríeu els mateixos errors, si teniu les mateixes mancances que quan vau començar el vostre contacte amb la matèria de Llatí.

A punt d’endinsar-nos en la profunditat de la lírica horaciana, en els tòpics que el poeta va deixar per a la posteritat, en la lectura de la selecció d’Odes i Epodes que ens proposen per  a Selectivitat, cal recordar que fa dos anys l’Annia i la Cristina van fer aquest treball sobre l’oda I, 11.


[Per veure-ho més còmodament cliqueu aquí i seleccioneu pantalla compelta]

A part de donar la vostra opinió sobre la pervivència del tòpic literari del carpe diem en la cançó de “Falsa alarma”, aprofitem per fer una reflexió sobre l’aspecte formal de la presentació. A dia d’avui la tornaríem a fer igual? Què retocaríeu? Quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de fer una presentació de diapositives?

Compareu la cançó amb aquesta altra que ens presentava l’Oriol de Premià.

A hores d’ara també hauríem de ser capaços de copsar la pervivència del tòpic en d’altres manifestacions que no el citen directament, però que sens dubte el fan palès. Què us sembla aquesta cançó de Melendi? O l’Hoy puede ser un gran dia de Joan Manuel Serrat? La veritat és que no acabaríem mai…

Carpete diem, discipuili discipulaeque!

Google Maps d'”amor”

A partir de l’article de l’exalumna de la Margalida, Audrey de Jesús, de fa ja dos anys he tingut la idea de fer un google maps amb la paraula amor.  Hi col·laboreu? Per què el mot és molt semblant en unes llengües? En quines?


Mostra “Amor” plurilingüe en un mapa més gran

Fatima El Azouan
1r A Batxillerat

“T’estimo” en diferents llengües

Ara que ve  Sant Valentí, he pensat que podríem animar-nos a buscar com es diu “t’estimo” en diferents llengües de tot el món i deixar constància en comentari quines són indoeuropees i quines deriven del llatí.


Mostra “T’estimo” en diferents llengües en un mapa més gran

Francesc Martínez Sanchez
1r A batxillerat