Després del nostre viatge a Grècia, tocava Roma. Quina ciutat! Quin passat!…
Alumnes de llatí de 4t ESO i de Cultura Clàssica de tercer
Després del nostre viatge a Grècia, tocava Roma. Quina ciutat! Quin passat!…
Alumnes de llatí de 4t ESO i de Cultura Clàssica de tercer
Seguint el fil d’altres articles publicats, com aquell en què la Coty proposava un final diferent per a la guerra de Troia, i després de llegir el llibre “Vaixells negres davant Troia” on es descriu com va ser el cicle troià, vaig escriure un altre inici per a aquest mític conflicte.
Vet aquí el meu començament:
Comenteu el quadre. Què en sabeu, de l’autor i l’època d’aquest quadre? Reconeixeu els personatges? Com els reconeixeu?
Marina García
1r Batxillerat Grec i Llatí.
Què en sabem de la biblioteca d’Alexandria? i de la de Pèrgam? vid. reportatge de Sàpiens, maig del 2010, del nostre col·laborador, periodista i filòleg clàssic, Antoni Janer.
[youtube]https://youtu.be/zuFQZWNQUXA[/youtube]
[youtube]https://youtu.be/OORYXWXUdBk[/youtube]
El saber avui en dia on es troba? En quin format?… Què n’opineu?
Partint de l’article De l’alfabet grec, els alfabets europeus, el meu treball de recerca ha consistit en saber quin tipus d’alfabet fan servir les llengües indoeuropees actuals, veure quina és la diferència entre elles i esbrinar per què hi ha grafies modificades en cada llengua.
Es tractava de mirar llengua per llengua totes les grafies per crear unes taules de comparació i buscar quan i on van sorgir les diferències entre elles. Per dur a terme aquesta feina, vaig buscar informació a pàgines web d’Internet sobre diverses teories dels filòlegs actuals, i vaig agafar en préstec alguns llibres d’auto-aprenentatge per veure les regles bàsiques que segueixen i trobar la “naturalesa” de la llengua, ja que també s’ha de valorar la vessant fonètica com a possible responsable dels canvis gràfics.
Vaig començar la meva investigació amb les primeres representacions escrites dels sons produïts pels humans, datades de l’any 5.000 aC aproximadament, fins arribar a l’alfabet fenici (l’alfabet primitiu per excel·lència) i les variants grega, ciríl·lica i llatina.
Aquí us deixo la presentació del meu treball. Si voleu visualitzar-la més còmodament cliqueu el símbol de l’Slideboom.
La versió en PDF del meu treball es troba en aquest enllaç, espero que us agradi i que trobeu coses a comentar sobre les grafies i el seu desenvolupament! Trobeu alguna grafia que sigui impactant? Com veieu aquests canvis al llarg dels segles? D’on provenen la ñ i la ç, segons el que comento al meu treball?
Carla Asensio R.
2n Batxillerat
Institut Isaac Albéniz