“Mythology” de Jana Álvarez, no us la perdeu!

6 Replies

Si encara no he vist l’exposició “Mythology” de Jana Alvarez, il·lustradora i artista multidisciplinar, (Torrelavega, Cantàbria, 1966) no us adormiu perquè només es pot veure a l’Espai Drap-Art de Barcelona (carrer Groc, 1) fins al 28 d’aquest mes de juliol.

La Jana es va começar a interessar pel concepte dels mites i les creences tot just ara fa dos anys, el 2010, i ara exposa el resultat d’aquest projecte mític entre el passat i el futur, tot partint del present, entre la natura i l’artifici, i entre l’antiguitat clàssica i el més el nou i reciclat.

De ben segur, la seva visió mítica t’ajudarà a conèixer la realitat dels mites del passat com el de Persèfone o el de les sirenes, amb un llenguatge plàstic contemporani, entre el dibuix al·legòric i el collage digital, i a entendre els mites del present, i per què continuem tenint necessitat de crear-los per fer més suportable les nostres vides, sobretot l’emocional. Potser no hem canviat tant els éssers humans, tot i que ara portem tecnologia digital a les mans!

Reconeixeu els personatges mitològics d’aquestes il·lustracions de Jana Álvarez?

Jana Álvarez

Si en voleu veure més i no podeu anar a l’exposió, no us perdeu aquest muntatge:

Carla Álvarez

Oda a la Dracma

16 Replies

Tu petita, que vares néixer a Grècia,

quan tota ella encara era bella.

Et passaven de mà en mà,

també et desplaçaven per mar,

o bé per terra.

T’intercanviaven per gerres,

metalls preciosos o menjar.

Et van tenir romans i cristians,

tot i així encara eres allà.

En arribar els musulmams te’n vas anar,

trigares quasi tres-cents anys en tornar.

Vas viure guerres, dictadures i democràcies,

qui et diria que et tombaria simple diplomàcia!

Després de la guerra, tota Europa devastada.

Van caldre anys però finalment es recuperava.

Els de dalt van decidir crear una moneda per a tots

i així convertir-la en la més forta del món.

Tu, amb l’òliba darrere teu,

no vas trobar altra casa que els museus.

Però van passar els anys i l’Euro anava malament,

van culpar els avis del continent.

Els joves que volen tenir la raó,

els decideixen fer fora sense cap pensió.

Jubilar els grans,

per poder heretar.

Els d’amunt volen treure’ls els béns

sense que s’assabentin de res.

En el seu moment ningú no es recordava de tu,

i ara tots en depenen pel futur.

Oh, Dracma! Cap a on ens portaràs?

Sabràs allunyar els grecs de mala mar?

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí-Grec

“Metamorfosi de Ticià 2012”

32 Replies

"Diana i Acteó" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

"La mort d'Acteó", de Ticià. Wiquimèdia Commons.

"Diana i Cal·lixto" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

Londres aquest estiu no només és seu dels Jocs Olímpics. Per primera vegada i gràcies a les donacions populars tres quadres del pintor renaixentista italià Ticià (“Diana i Acteó”, “Diana i Cal·lixto” i “La mort d’Acteó”) inspirats en Les Metamorfosis d’Ovidi són el motiu principal d’atracció d’una de les exposicions d’aquest estiu a la National Gallery de Trafalgar Square, al centre de capital britànica: Metamorphosis Titian 2012

A l’exposició es poden contemplar altres obres de Ticià i d’altres contemporanis seus, així com artistes del segle XX i XXI, que la curadora Minna Moore-Ede considera “respostes actuals” al treball de Ticià com inspiracions i noves creacions ovidianes a càrrec de poetes anglosaxons, com el premi Nobel irlandès del 1995, Seamus Heaney. En aquest encreuament d’arts, el ballet també ha trobat inspiració en els mites ovidians per a la coreografia. Així, Chris Ofili, Conrad Shawcross i Mark Wallinger presenten propostes relacionades amb els dissenys que han realitzat per als espectacles de The Royal Ballet Company que, en paral·lel a l’exposició, es poden veure a la Royal Opera House, de Covent Garden.

La multidisciplinarietat de la mostra no ha agradat als crítics d’art; però caldria veure-ho per jutjar-ho. D’entrada, feu un tastet amb l’anunci promocional de “Metamorphosis Titian 2012”. Pobre Acteó! Oh, cruel Diana!

Valèria
6è E.P.
Mallorca

Els nostres mal gestos també són romans!

22 Replies

Hauríeu d’haver vist el gest que vàrem fer tots tres, quan la Margalida un dia a classe de llatí ens va proposar de fer a nosaltres, afortunats, aquest treball sobre la pervivència dels gestos dels antics romans en els joves d’avui a partir d’un estudi d’un grup d’investigadors filòlegs de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de Barcelona, encapçalat per Maria Antònia Fornés. Nosaltres ens ho vàrem passar d’allò més bé, ara -bé més aviat quan comenci el curs escolar- us toca a vosaltres de jutjar el nostre treball i d’escodrinyar els gestos i mal gestos actuals, herència d’aquests romans que no ens deixen de sorprendre cada dia que passa. També podeu anar a les fonts dels textos originals que els descriuen i complementar-ho amb testimonis artístics (pintura, mosaic, escultura, et.). Llavors podreu jutjar a consciència si els romans de les pel·lícules són creïbles. Us deixem amb la mel a la boca: sabíeu que els romans eren uns grans besadors i que aquesta també és una herència que ens han llegat? Bé, però això són figues d’un altre paner i ara us deixem amb els nostres mal gestos. No sigueu durs amb nosaltres! Mai no ens haguéssim pogut imaginar de fer un treball de classe així!

[youtube]https://youtu.be/id8qdp6kA78[/youtube]

Carlos, Erik et Sergio

LLatí 4t ESO optativa 1