De itinere: Vènet II – Arquà Petrarca

5 Replies

Al bell mig dels Colli Euganei, un oasi de natura declarat parc natural el 1989 que inclou 15 poblacions amb un extraordinari patrimoni històric-monumental, destaca Arquà Petrarca, que conserva intacta l’atmosfera de plàcida serenitat i la poètica bellesa que fascinaren el gran escriptor Francesco Petrarca. Poeta de referència del Trecento, Petrarca va passar els darrers anys de la seva vida, després d’un intens i productiu periple pels principals centres culturals de l’època, en una petita i encantadora casa d’aquesta localitat.

Un dels llocs on va residir és Pàdua, on una inscripció recorda el seu pas per la ciutat. Qui s’atreveix a traduir-la i a analitzar-la morfosintàcticament? Fixeu-vos en la referència que apareix a la part inferior dreta, ¿què en sabeu?

[Foto: Teresa Devesa]

L’anomenat” pare de l’humanisme” va ser també una peça cabdal en la formació de les bases de l’italià modern, juntament amb Boccaccio i Dante. Tot i que la major part de la producció d’aquest poeta, sobretot la més escolàstica, va ser escrita en llatí, per als seus poemes més sentits i íntims va triar donar forma a la llengua romanç que l’havia vist néixer. Us animo a profundir una mica més en la seva obra, especialment l’escrita en llatí, perquè veieu com n’era de profund el seu coneixement dels clàssics. Quina obra fa en hexàmetres? En quins autors clàssics s’inspira?…

Casa de Petrarca a Arquà [Foto: Josep Lario]

Per si quedava algun dubte d’aquest amor pel passat clàssic tan propi del Renaixement, les parets de les estances d’aquesta residència, on el poeta va morir el 1374, ens reben amb una profusió de frescos amb referents clàssics de tota mena: literaris, mitològics, històrics…

  • L’Estança de Venus, probablement dormitori del poeta, rep aquest nom arran d’un fresc que decora la llar de foc. A la part dreta apareix Venus ajeguda, acompanyada de Cupido (al centre), a qui Vulcà (a l’esquerra) lliura les armes que ha forjat per a ell. Alguns estudiosos relacionen aquesta escena amb la venjança que Hefest va ordir per castigar els amors de Venus i Mart. Sabríeu dir-me de quin episodi mític parlo i on aparelix relatat?

  • Els frescos de l’Estança central o de Les Metamorfosis mostren set escenes procedents de les al·legories de la composició XXIII del cançoner del poeta, també coneguda com la Cançó de les Metamorfosis. En aquest vessant de la seva producció literària, Petrarca reutilitza les tradicions poètiques precedents, especialment la llatina, per crear belles imatges i metàfores que perduraran en el temps. Potser una de les més conegudes és la de l’aplicació del mite dafneu a la seva estimada Laura. Podeu dir-me a quina narració ovidiana fa referència? Quina relació té el nom de la musa del poeta toscà amb la protagonista d’aquesta metamorfosi?

  • La llar de foc de l’Estança de Cleòpatra, de l’Àfrica o de Lucrècia i les parets adjacents també estan profusament decorades amb pintures murals. A la part inferior de la llar apareix Cleòpatra, ajeguda amb les aspids a la mà, i a sobre dues imatges de la poetessa Safo: a la dreta escrivint, i a l’esquerra llençant-se al mar des d’un roca de Lèucade. A la paret que corona la porta dreta sembla que es representa el banquet de Cleòpatra, Marc Antoni i el cònsul Gneu Domici Enobarb i a sobre de la porta esquerra, Juli César mostrant a Cleòpatra el seu germà Ptolemeu presoner. Completa la decoració d’aquest pany de paret un nínxol amb un bust de Lucrècia. Molts referents per desenvolupar, oi?

Malhauradament, no és permès de fer fotos a l’interior, però un merescut passeig pel poble ens porta a la tomba del poeta, al davant de l’església.

[Foto: Josep Lario]

TERESA

De itinere: Vènet I – Pàdua

15 Replies

Antenor potuit, mediis elapsus Achivis,
Illyricos penetrare sinus, atque intima tutus
regna Liburnorum, et fontem superare Timavi,
unde per ora novem vasto cum murmure montis
it mare proruptum et pelago premit arva sonanti.
Hic tamen ille urbem Patavi sedesque locavit
Teucrorum, et genti nomen dedit, armaque fixit
Troia; nunc placida compostus pace quiescit:

P. VERGILI MARONIS Aeneidos I 242-249

Al primer llibre de l’Eneida, el poeta Virgili celebra amb aquests mots la llegenda de la mítica fundació de Pàdua a mans del troià Antènor. Queda palesa, doncs, la importància que donaven els romans d’època augústea a aquesta ciutat del nordest de la península itàlica. Llegendes pseudohistòriques a part, sembla que la població va ser establerta pels volts del segle XII aC en un meandre del riu Medoacus, l’actual Brenta, un territori habitat des de fa més de tres mil anys.

L’any 45 aC va esdevenir municipium romà i gràcies al florent comerç, les fèrtils terres i la navegabilitat dels seus cursos d’aigua, va esdevenir un dels principals centres de l’Imperi Romà fins que va ser destruït pels longobards l’any 601. No obstant, a partir de l’any mil la ciutat va renéixer econòmicament i cultural per passar a ser una esplendorosa vila on encara ara es pot gaudir del llegat arquitectònic urbà del Trecento, el seu Segle d’Or, o de les magnificents vil·les que recorden la presència veneciana (1405-1797). Pàdua és, en definitiva, una ciutat d’art i de ciència que paga la pena visitar, tot aturant-se a cada cantonada.

Un dels racons més emblemàtics de Pàdua: el neoclàssic caffè Pedrocchi [Foto: Josep Lario]

Més endavant trobareu algunes referències clàssiques que, com sempre, us demanaré desvetllar, però he de confessar que una de les coses que m’han sorprès gratament de bon principi ha estat la gran quantitat de referències a les fonts clàssiques que apareixen al catàleg turístic oficial distribuït a l’Oficina de turisme de la ciutat. Diu molt del rigor i cura dels seus autors trobar-hi, a part de la cita virgiliana abans reproduïda, l’esment a Tit Livi (pàg. 16):

Già nel I secolo d.C. il famoso storico Tito Livio rendeva omaggio all’abilità nella navegatione degli antichi patavini descrivendo la loro gloriosa vittoria sulla flotta del re spartano Cleonimo nel 302  A.c.

…i al geògraf grec Estrabó:

Secondo Strabone, famoso geografo greco, Padova superava per importanza tute le altre città della regione e la quantità di merci che da qui partivano per il mercato di Roma confermava la presenza di una popolazione fiorente ed industriosa.

No us faci por l’italià, llengua romànica sense secrets per als que esteu estudiant llatí. Sempre sou a temps d’acudir a un diccionari, però us serà d’ajuda saber que en aquesta llengua els plurals no són sigmàtics, és a dir, no tenen –s com a morfema de plural, sinó que en alguns casos parteixen de les desinències del nominatiu de la 2a declinació per al masculí i el de la primera, amb un petit canvi (-ae>-e) per al femení. Per exemple, el singular antico patavino dóna en plural antichi patavini o l’altra cittá esdevé le altre cittá (el substantiu no canvia) en modificar el nombre.

Per complementar la visita a aquesta ciutat, paga la pena visitar també alguna de les nombroses i esplendoroses vil·les senyorials de la Ribera del Brenta, com per exemple la Villa Nazionale di Stra o Pisani, la més gran de les vil·les venecianes situades a la vora d’aquest canal. Construïda el 1756 i adquirida per Napoleó el 1807, el seus jardins contenen un laberint que, com el de Barcelona, porta fins a una divinitat grega. Recordeu qui ens rep al centre del laberint d’Horta? És la mateixa divinitat que aquí? Mireu les imatges i comenteu-ho, tot identificant, de passada, dues divinitats que coronen le cavallerisses al fons del jardí. Us animo també a afegir aquest laberint al Google map especialitzat en el tema.

 

 

[Fotos: Josep Lario i Teresa Devesa]

Com de costum, aquests articles de viatge tenen l’objectiu que hi pogueu aplicar, segons les possibilitats de cada curs i matèria, els continguts i procediments apresos a classe. És per això que cloc el primer article d’aquesta sèrie sobre terres italianes amb uns suggeriments de treball:

  • Traduïu, comenteu lingüísticament i contextualitzeu les citacions textuals, tant del llaí com de l’italià. Els de 2n no oblideu que el fragment de l’Eneida pertany a la selecció que heu de llegir en traducció. Els de 4t i 1r aprofiteu per fer un exercici pràctic d’anàlisi de les semblances entre les llengües romàniques. Quin paper té l’italià entre elles i com es manifesta en la seva morfologia, lèxic, sintaxi…?

  • Desenvolupeu totes les referències clàssiques (autors, topònims, obres…). En alguns casos us caldrà documentar-vos, però en la mesura del possible, utilitzeu els vostres propis coneixements.

TERESA

El sostre de fusta de la casa de Tèlef a Herculà

2 Replies

Els arqueòlegs, després de tres anys de treball intens, han aconseguit encaixar les 250 peces de fusta que durant gairebé dos mil anys han estat sepultades sota capes de material volcànic a la zona del que era la platja d’Herculà,  abans de l’erupció del volcà Vesuvi un 24 d’agost de l’any 79 dC. Han reconstruït el sostre de fusta de la casa del baixrelleu de Tèlef, coneguda així pel relleu de l’atri-peristil amb el mite de Tèlef, val a recordar que Tèlef era el fill del fundador mític d’Herculà, Hèrcules.

Sembla ser que la Casa de Tèlef era més aviat un palau o una mansió amb una pila d’habitacions, la segona més gran d’Herculà amb 1800 metres quadrats documentats. Juntament amb la casa contigua de la Gemma es va construir per a Marcus Nonius Balbus, el governador romà de Creta i de Cirene, tribú de la plebs l’any 32 aC i partidari d’Octavià (el futur emperador August). Era benemèrit d’Herculà ja que havia construït i rehabilitat diferents edificis públics. Li varen erigir més de deu estàtues i a la seva mort li varen retre grans honors. Prop de la casa s’ha trobat la seva magnífica tomba.

El sector més luxós de la immensa residència era una torre de tres pisos. En el pis superior, hi havia un menjador de nou metres d’alçada amb paviment i parets de marbre de color, amb un cel ras suspès de fusta i una terrassa al voltant amb una vista espectacular de la badia de Nàpols i les illes d’Ischia i Capri. Posseïa una rica col·lecció d’escultures de l’Escola Neoàtica, entre les que sobresurt el relleu de Tèlef que li dóna nom.

Segons el director del projecte, Andrew Wallace-Hadrill “És la primera reconstrucció completa d’un sostre romà de fusta”. Els arqueòlegs creuen que el sostre de la Casa de Tèlef degué volar com a conseqüència del núvol ardent després de l’erupció del Vesuvi i va anar a petar invertit damunt el que aleshores era la platja. La fusta va quedar incrustada a la sorra humida, que ha conservat la fusta viva durant segles i després va quedar ben tancada sense aire sota una capa de pedra volcànica. D’aquí que la fusta no s’hagi trobat carbonitzada. Els cartrons pintats en panells de color vermell o blau i fusta amb diferents parts d’un sostre enteixinat i marcs de fusta amb hexàgons i triangles en relleu pintats de blanc, negre, blau, vermell i or, revelen la presència d’un sostre ric que lligaria amb les parets i el paviment de marbre del triclini.

Si viatgeu a Herculà, no us oblideu d’aixecar la vista cap al sostre de la casa del relleu de Tèlef, us ben impressionarà, us ho puc ben assegurar!

Portes obertes 2012 a Pol·lèntia

3 Replies

El propassat 19 de juliol, vàrem tenir l’oportunitat de visitar el jaciment romà de Pol·lèntia (Mallorca), convidats pel consorci municipal rector del conjunt arqueològic de la ciutat. Com és costum en els darrers anys, en aquesta visita guiada oberta al públic, els arqueòlegs van explicar i mostrar les àrees que enguany han estat objecte d’intervenció, en el marc de la campanya estiuenca d’excavacions que dirigeixen conjuntament Miquel Àngel Cau, de la Universitat de Barcelona, i Esther Chávez, de la Universidad de La Laguna (Tenerife). En aquesta ocasió, l’arqueòloga canària va ser la responsable d’oferir al públic detallades explicacions de l’execució dels treballs i, al final de la visita, ens va atendre, de forma personalitzada, la nostra petició d’enregistrar-la, oferint un resum concís dels objectius d’enguany.

Volem agrair a Esther Chávez la seva atenció, així com als responsables municipals d’Alcúdia per aquesta iniciativa de portes obertes, que permet apropar el treball minuciós dels arqueòlegs al públic, i que ja hem recollit en vídeos i articles anteriors del Fil de les Clàssiques i Aracne Fila i Fila.

Gaby per a Aracne Fila i Fila