Antenor potuit, mediis elapsus Achivis,
Illyricos penetrare sinus, atque intima tutus
regna Liburnorum, et fontem superare Timavi,
unde per ora novem vasto cum murmure montis
it mare proruptum et pelago premit arva sonanti.
Hic tamen ille urbem Patavi sedesque locavit
Teucrorum, et genti nomen dedit, armaque fixit
Troia; nunc placida compostus pace quiescit:
P. VERGILI MARONIS Aeneidos I 242-249
Al primer llibre de l’Eneida, el poeta Virgili celebra amb aquests mots la llegenda de la mítica fundació de Pàdua a mans del troià Antènor. Queda palesa, doncs, la importància que donaven els romans d’època augústea a aquesta ciutat del nordest de la península itàlica. Llegendes pseudohistòriques a part, sembla que la població va ser establerta pels volts del segle XII aC en un meandre del riu Medoacus, l’actual Brenta, un territori habitat des de fa més de tres mil anys.
L’any 45 aC va esdevenir municipium romà i gràcies al florent comerç, les fèrtils terres i la navegabilitat dels seus cursos d’aigua, va esdevenir un dels principals centres de l’Imperi Romà fins que va ser destruït pels longobards l’any 601. No obstant, a partir de l’any mil la ciutat va renéixer econòmicament i cultural per passar a ser una esplendorosa vila on encara ara es pot gaudir del llegat arquitectònic urbà del Trecento, el seu Segle d’Or, o de les magnificents vil·les que recorden la presència veneciana (1405-1797). Pàdua és, en definitiva, una ciutat d’art i de ciència que paga la pena visitar, tot aturant-se a cada cantonada.
Un dels racons més emblemàtics de Pàdua: el neoclàssic caffè Pedrocchi [Foto: Josep Lario]
Més endavant trobareu algunes referències clàssiques que, com sempre, us demanaré desvetllar, però he de confessar que una de les coses que m’han sorprès gratament de bon principi ha estat la gran quantitat de referències a les fonts clàssiques que apareixen al catàleg turístic oficial distribuït a l’Oficina de turisme de la ciutat. Diu molt del rigor i cura dels seus autors trobar-hi, a part de la cita virgiliana abans reproduïda, l’esment a Tit Livi (pàg. 16):
Già nel I secolo d.C. il famoso storico Tito Livio rendeva omaggio all’abilità nella navegatione degli antichi patavini descrivendo la loro gloriosa vittoria sulla flotta del re spartano Cleonimo nel 302 A.c.
…i al geògraf grec Estrabó:
Secondo Strabone, famoso geografo greco, Padova superava per importanza tute le altre città della regione e la quantità di merci che da qui partivano per il mercato di Roma confermava la presenza di una popolazione fiorente ed industriosa.
No us faci por l’italià, llengua romànica sense secrets per als que esteu estudiant llatí. Sempre sou a temps d’acudir a un diccionari, però us serà d’ajuda saber que en aquesta llengua els plurals no són sigmàtics, és a dir, no tenen –s com a morfema de plural, sinó que en alguns casos parteixen de les desinències del nominatiu de la 2a declinació per al masculí i el de la primera, amb un petit canvi (-ae>-e) per al femení. Per exemple, el singular antico patavino dóna en plural antichi patavini o l’altra cittá esdevé le altre cittá (el substantiu no canvia) en modificar el nombre.
Per complementar la visita a aquesta ciutat, paga la pena visitar també alguna de les nombroses i esplendoroses vil·les senyorials de la Ribera del Brenta, com per exemple la Villa Nazionale di Stra o Pisani, la més gran de les vil·les venecianes situades a la vora d’aquest canal. Construïda el 1756 i adquirida per Napoleó el 1807, el seus jardins contenen un laberint que, com el de Barcelona, porta fins a una divinitat grega. Recordeu qui ens rep al centre del laberint d’Horta? És la mateixa divinitat que aquí? Mireu les imatges i comenteu-ho, tot identificant, de passada, dues divinitats que coronen le cavallerisses al fons del jardí. Us animo també a afegir aquest laberint al Google map especialitzat en el tema.
[Fotos: Josep Lario i Teresa Devesa]
Com de costum, aquests articles de viatge tenen l’objectiu que hi pogueu aplicar, segons les possibilitats de cada curs i matèria, els continguts i procediments apresos a classe. És per això que cloc el primer article d’aquesta sèrie sobre terres italianes amb uns suggeriments de treball:
-
Traduïu, comenteu lingüísticament i contextualitzeu les citacions textuals, tant del llaí com de l’italià. Els de 2n no oblideu que el fragment de l’Eneida pertany a la selecció que heu de llegir en traducció. Els de 4t i 1r aprofiteu per fer un exercici pràctic d’anàlisi de les semblances entre les llengües romàniques. Quin paper té l’italià entre elles i com es manifesta en la seva morfologia, lèxic, sintaxi…?
-
Desenvolupeu totes les referències clàssiques (autors, topònims, obres…). En alguns casos us caldrà documentar-vos, però en la mesura del possible, utilitzeu els vostres propis coneixements.
TERESA
Teresa, potser podríem lligar aquest apunt del teu viatge al Vènet amb el de l’Eneida, ja que com bé dius, és un episodi de la lectura obligatòria.
Bon suggeriment, Margalida. He afegit l’enllaç també al text de l’article.
Fantàstic, Teresa.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » De itinere: Vènet II – Arquà Petrarca
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » De itinere: Vènet IV – Venècia
Hola! 🙂 Teresa quina sort la teva la de poder viatjar tant.
-El Déu que està representat en la escultura que està al jardí de Vila Pisani és el Déu Mart (Ares en llatí)
És el Déu de la guerra, encarna la força bruta i sanguinària enfront de la més reflexiva Atena. Fill de Zeus i Hera. Va tenir nombroses aventures amorososes, entre les quals destaca la seva llarga relació amb Afrodita. Sol ser representat amb cuirassa, casc, escut, llança i espasa. El seu animal és el gall. No era un déu gaire estimat pels grecs, que el consideraven més propi dels bàrbars. En canvi era molt més honorat `pels romans, que el consideraven l’origen de la seva nissaga com a pare de Ròmul i Rem.
– Les dues divinitats que coronen le cavallerisses al fons del jardí no estic segura de quines són, però crec que poden ser Venus i Mart.
En la mitologia romana, Venus,(Afrodita en grec)era la deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni. Era filla de Zeus y Dione. Els seus atributs la feien menys poderosa físicament que la resta dels déus, però capaç de subjugar a tots. La seva bellesa i control sobre el desig li confereixen un gran poder. Es caracteritza per la seva bellesa i nuesa.
Els seus atributs són la petxina i la poma. Els seus animals són el colom i el dofí. Com plantes té la rosa i la murta. Finalment, li solen acompanyar les Càrites o Gràcies, les Hores, i Eros (Cupido).
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica o el déu Júpiter. Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i la vegetació, i protector dels bovins, però més tard s’associà amb la batalla. S’identifica amb el déu grec Ares. Com que era el déu de la primavera, quan la majoria dels seus festivals es celebren, presidia l’agricultura en general. En el seu aspecte bèl·lic, Mart rebia sacrificis abans del combat i es deia que apareixia al camp de batalla acompanyat per Bel·lona, una deessa guerrera diversament identificada com sa muller, germana o filla o cosina. També es deia que sa dona era Nerio.
-Al laberint d’Horta hi ha una estatua que representa el Déu Eros (en grec Ἔρως, ‘amor’) és el déu de l’amor en la mitologia grega on era el déu responsable de la luxúria, l’amor i el desig, i era també venerat com un déu de la fertilitat. El seu equivalent en la mitologia romana era Cupido (‘desig’), també conegut com Amor. Se l’associa freqüentment amb Afrodita.
Si no m’equivoco el laberint ja està afegit al google maps no?
Continuo amb a part dels tèxtos:
Antenor potuit, mediis elapsus Achivis,
Illyricos penetrare sinus, atque intima tutus
regna Liburnorum, et fontem superare Timavi,
unde per ora novem vasto cum murmure montis
it mare proruptum et pelago premit arva sonanti.
Hic tamen ille urbem Patavi sedesque locavit
Teucrorum, et genti nomen dedit, armaque fixit
Troia; nunc placida compostus pace quiescit:
TRADUCCIÓ: Antenor va poder, escapant-se del mig dels Grecs, penetrar en els golfs de la Iliria, i arribar amb seguretat al cor del país dels Liburnos i a la font del Timavo, d’on, precipitant per nou boques, de dalt d’una muntanya , amb gran murmuri, va al mar i oprimeix els camps amb ressonants ones. Allà, a més, va edificar la ciutat de Pàdua i les morades dels teucros, i va donar nom a la seva gent, i va fixar les armes de Troia, ara, assossegat, descansa en plàcida pau.
COMENTARI: El text parla de com Atenor va fundar la ciutat de Pàdua. És un fragment de l’Enèida. Antènor fou rei de Tràcia i un dels millors consellers del Rei Príam durant la Guerra de Troia segons la mitologia grega. Després del conflicte, emigrà cap a la regió del Vèneto on fundà la ciutat de Pàdua.
Tit Livi (pàg. 16):
Già nel I secolo d.C. il famoso storico Tito Livio rendeva omaggio all’abilità nella navegatione degli antichi patavini descrivendo la loro gloriosa vittoria sulla flotta del re spartano Cleonimo nel 302 A.c.
TRADUCCIÓ: Ja en el segle I dC el famós historiador Titus Livi va rendir tribut a l’habilitat dels antics mariners de Pàdua en la descripció de la seva gloriosa victòria sobre la flota del rei espartà en 302 Ac Cleonimus
COMENTARI: Titus Livi li rendia tribut a als antics mariners de pàdua. Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.
Text Estrabó:
Secondo Strabone, famoso geografo greco, Padova superava per importanza tute le altre città della regione e la quantità di merci che da qui partivano per il mercato di Roma confermava la presenza di una popolazione fiorente ed industriosa.
TRADUCCIÓ: Segons Estrabó, el famós geògraf grec, Pàdua ha superat en importància els vestits de les altres ciutats de la regió i la quantitat de mercaderies que que va posar en el mercat, aquí a Roma va confirmar la presència d’una població pròspera i treballadora.
COMENTARI: Parla de la importancia de de les mercaderies i del tèxtil a Pàdua, i del futur prosper de la ciutat.
Adeu!! 🙂
Has encerat moltes coses, però us dono una pista per encartar la divinitat del laberint del jardí de la vil·la: és femenina, no masculina. Apa, que ara està molt fàcil.
Has continuat fent un bona feina, Cristina. I qui és Estrabó?
Estrabó era un geògraf i escriptor grec. Descendia per part de la seva mare d’una família grega notable, en la que va figurar el seu avi Moafernes, que es va separar de Mitrídates i va negociar pel seu compte amb Lucul. Va estudiar a Nisia de Caria on va tenir per mestres el retòric i gramàtic Aristodem, el filòsof peripatètic Xenarc de Seleucia, i Tirannio. Va completar la seva instrucció amb llargs viatges per Grècia, Itàlia i Egipte, i va conèixer altres llocs mitjançant relats de viatgers de la seva època. Amb les seves pròpies experiències i els relats compilats, va escriure una “Geografia” (Geographica) dividida en 17 llibres (pràcticament tots conservats) dels quals el “III” està dedicat a la península ibèrica. Els seus coneixements sobre astronomia i matemàtica geogràfica eren escasos, casi nuls i és per això que no entengué les mides de latituts que Piteas havia traçat explorant l Oceà. En les seves descripcions dóna preferència al clima, produccions, moralitat, usos, costums, religió, institucions, etc . Durant la descripció de les Gàl·lies esmenta freqüentment als grecs Hiparc, Eratóstenes, Polibi i Homer, i a Juli Cèsar.Estrabó va poder obtenir les seves dades sobre l’ Hispània Citerior de Marc Vespasià Agripa (+ 12 aC), que com a comandant de la flota romana havia pres part en les guerres càntabres, i també de l’historiador grec Timagenes, nascut a Alexandria i traslladat a Roma el 55 aC (primer com a presoner de guerra, però que després, ja lliure, va obrir una escola de retórica).
Teresa, amb aquesta ajuda m’ho has deixat molt fàcil. La deessa és Atena.(en grec antic Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) En la mitologia grega, Atena és la deessa de la saviesa i de la guerra, però de la seva vessant estratègica. Era també deessa protectora de la ciutat d’Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.
Adeu! 🙂
Ara sí, es tracta d’Atena! Bufa, això gairebé sembla un xat a temps real! No tinc temps de proposar-te recerques, que ja les tinc aquí…
Teresa,ja he afegit el laberint de vil·la Pisani que podem veure en aquest article!
Quin sentit té la referència a Juli Cèsar en l’explicació del laberint? Arregla-ho i ja ho pots ordenar, que la resta està força bé.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Les Harpies i el Mothman en l’actualitat.
Pingback: De itinere: Vènet IV – Venècia | Aracne fila i fila