Vota Aracne fila i fila a Premis Blocs Catalunya 2012

El Fil de les Clàssiques va guanyar el 2008 el premi d’educació en la primera edició de Premis Bloc Catalunya, ressò que va provocar el naixement d’Aracne fila i fila perquè els alumnes en fossin els autèntics protagonistes:

Ara hem presentat el bloc Aracne fila i fila a la cinquena edició, però necessitem molts vots per passar a la final i aconseguir que el jurat el valori i decideixi si és mereixedor d’aquest preuat guardó. Falten pocs dies i ara que les vacances d’estiu s’acaben demanem el vostre vot fins el 10 de setembre.

Per fer-ho, primer cal registrar-te com a usuari a la web de STIC.CAT. El registre és molt senzill i es pot fer amb un email i password, o també amb l’usuari personal de Facebook o Twitter.

Un cop registrat, s’accedeix al panell d’usuari STIC.CAT des d’on poder veure el taulell de votació del Premis Blocs 2012, on hi ha les 15 categories temàtiques. Quan l’usuari selecciona una categoria, apareixen els blocs que hi ha inscrits, ordenats alfabèticament i per perfils (personal, professional i corporatiu).

L’usuari disposa d’un total de 15 vots per repartir a raó de 1 vot per categoria temàtica, independentment de si es tracta d’un bloc personal, professional o corporatiu. Un cop votada una categoria, el vot quedarà enregistrat i no es podrà canviar.

Pots votar Aracne fila i fila en la categoria d’educació.

Moltíssimes gràcies en nom de tots els aràcnids i aràcnides!

Pectentes Romani a Alcúdia

Amb motiu de les Festes de Sant Jaume, i dins del programa d’actes de la jornada de reivindicació romana de la ciutat, “Civis Pollentinus Sum”, també les perruqueres d’Alcúdia (Mallorca) ofereixen a totes les dones i nenes que ho desitgin pentinar-se a l’estil romà de forma gratuïta. Una inciativa molt ben acollida per totes les beneficiades, que poden lluir el pentinat en el ball popular “la Festa Capitolina” que se celebra el mateix dia per la nit al Camp de les Ànimes (al costat del recinte arqueològic), dedicada a Júpiter, Juno i Minerva.


Gaby

De vacances: Professores de Clàssiques a Múnic

L’arribada a la Königsplatz de Múnic un dia d’estiu a ple sol és emocionant, perquè l’atmosfera clàssica és molt potent amb els Propileus d’entrada a la plaça i els edificis de la Staatliche Antiken Sammlungen (hauríeu de fer la traducció de l’alemany) i la Glyptothek (ara hauríeu de buscar l’etimologia) a banda i banda, amb les seves columnates i frontons “falsos” però molt efectistes. Desentona l’espai central que s’aprofita per fer cine a la fresca, per això a les fotos, malgrat que ho hem intentat amagar una mica, veureu el muntatge de la instal·lació.

Com que no us podem explicar tot el que vàrem veure, triem el que ens va cridar més l’atenció. A l’Antiken Sammlungen hi havia l’exposició Die Unsterblichen Götter Griechenlands (hauríeu de tornar a fer la traducció de l’alemany). A dalt de l’escalinata ens rebia una estàtua d’Atena amb la inscripció grega corresponent: La podeu llegir?

Inscripció estàtua

Un cop dins vàrem trobar molts grups de criatures de totes les edats fent activitats i també una petita exposició de dibuixos fets per la mainada sobre personatges mitològics. Per les fotos podeu veure que són unes mostres ben fefaents de l’ “actual” immortalitat de les divinitats gregues. Quines són les divinitats dibuixades?

Les sales de l’exposició estaven dedicades a les diferents divinitats com es pot veure a la foto d’una sala amb les rèpliques escultòriques d’Àrtemis i Apol·lo. També hi havia una sala dedicada als temples i santuaris com el de Delfos que es veu en la maqueta de tot el recinte. De tota manera, el pes fort de l’exposició era la ceràmica grega de tema mitològic que il·lustrava, es pot dir exhaustivament, totes les llegendes de les divinitats i els seus atributs. Potser podreu identificar algunes divinitats i els seus atributs mirant acuradament les ceràmiques en qüestió. La varietat de formes de la ceràmica grega és sempre sorprenent i no ens cansaríem mai d’admirar-les. Coneixeu el nom d’algunes formes de la ceràmica grega fotografiades?

Hem volgut compartir amb vosaltres la bona estona que vàrem passar veient l’exposició i, encara que érem de vacances, ja veieu que no deixem de ser professores de cultura clàssica… i és que la cultura clàssica es troba per tot arreu …

Vàrem visitar aquell mateix dia la Pinakothek der Moderne que és a prop de la Köningsplatz i ens vàrem trobar de manera inesperada, a la secció de disseny de mobiliari, la butaca que veieu a la foto que és un capitell de columna clàssica. De quin ordre arquitectònic?

L’edifici de la Pinakothek der Moderne és molt modern com podeu veure per la volta central, però la veritat és que parlant de voltes, no se sap com, sempre acabem pensant en la del Panteó de Roma. Recordeu com és la volta del Panteó?

I de tornada cap a l’hotel, a prop de la Marienplatz que és el centre històric de Múnic, vàrem veure una botiga de productes artesanals (manufacturats) que tenia el nom en llatí molt ben posat. Si el llatí no s’escriu amb accents gràfics, què és aquesta marca que porta manu?

Per ara ja n’hi ha prou, un altre dia potser “repassarem” amb vosaltres altres aspectes clàssics de la nostra visita a Múnic.

Gràcies per la vostra atenció.

Coloma Jofre Bonet. IES Apel·les Mestres. L’Hospitalet de Llobregat.
Mercè Otero Vidal (jubilada). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Lectures d’estiu VII: Señores del Olimpo

Si a Atlàntida Javier Negrete ens presenta un univers contemporani en què les divinitats arriben a interactuar amb els humans i les peripècies dels protagonistes es desenvolupen en un món perfectament reconeixible per al lector actual, a Señores del Olimpo els humans passen a ser meres comparses d’una trama protagonitzada únicament per tota mena de personatges mitològics. Tenia pendent aquesta lectura des que la Sara Pérez ens el va recomanar en un comentari a l’article abans enllaçat sobre l’altra obra del mateix autor que tenim glossada al bloc i, com sempre, l’estiu és un bon moment de perdre’s per la biblioteca i posar-se al dia de les lectures ajornades…

En aquesta novel·la, els déus deixen de ser ens superiors que decideixen el futur dels humans, per esdevenir veritables protagonistes de perills, lluites, passions, incerteses… Hi podem trobar de tot: l’omnipotent Zeus perd el seu poder; Hera intenta trair-lo sense miraments; Atena deixa de ser verge a mans d’un Ganimedes que acaba pagant els plats trencats; Ares es mostra irascible i desmesurat, mentre que Afrodita fa ostentació de la seva superficialitat i volubilitat; Hefest, secretament enamorat d’Atena, continua maltractat però té el goig de contemplar la ridiculització de l’amant de la seva adúltera muller; Apol·lo i Hermes es mantenen serens… Tot un ventall de divinitats majors i menors, monstres i herois que van comportar per a aquest professor de secundària el Premi Minotauro l’any 2006.

En fi, no cal dir que us recomano la lectura d’aquesta novel·la, en què posareu a prova el vostre coneixement de la mitologia grega, i no us faci mandra, en acabar, llegir l’apèndix que clou el llibre. Com a professora de Grec, vull destacar aquest apartat que denota l’afany didàctic i la rigorositat en el tractament de fonts i versions mítiques d’un col·lega de professió que comença reivindicant que todo lo relacionado con la cultura clásica ha quedado muy disminuido en los planes de enseñanza desde hace años. Completament d’acord amb tu, Javier, i agraïda per aquest apèndix en el qual fas la declaració d’intencions següent:

Por eso he querido desbrozar en este apéndice lo que hay en esta novela de mitología griega, de adaptación, de invención mía o de influencia de otras mitologías.

Els nostres alumnes, com els teus de Plasencia, t’ho agrairan!

TERESA