Després de fer-nos dentetes i d’haver estudiat les diferents ofertes per visitar la ciutat eterna, hem agafat el nostre mp3 i una guia amb quatre expressions per sobreviure en llatí, i hem recorregut Roma. Potestis cogitare antiquam Romam tam vivacem fuisse quam praesentem Romam? Tornats a casa (Domus propia domus optima!), de mica en mica, tindreu aquí els nostres viatges, no us oblideu de fer les recomanacions del que més us ha agradat al Google maps Curiositats romanes! Vale, Roma!
Quèquicom, el programa científic del 33 explica la petja que van deixar els ibers en les nostres terres. Amb el reportatge de Georgina Pujol i Cari Pardo “Ibers: no hi ha qui els entengui”, el programa mostra com catalans, valencians i andalusos tenen una continuïtat genètica amb els ibers.
Qui eren els ibers? Què en sabem? Qui els va sotmetre i com? Què tenim nosaltres dels ibers? On hem d’anar si volem veure un jaciment arqueològic ibèric reconstruït? Hi has anat mai? I a Ullastret, hi has anat? Què en saps d’Ullastret? Què tenen els ibers dels grecs?…
Els missatgers no arriben mai és una petita obra d’art de Biel Mesquida, (Llibres del món i de la bolla. Pollença, 2012). Es tracta de quatre monòlegs en prosa poètica posats en boca de quatre dones que estan al costat de les grans protagonistes de la literatura clàssica: Enona, la dida de Fedra; Ismene, la germana d’Antígona, Anna, la germana de Dido i la pròpia Clitemnestra (al costat d’Agamèmnon).
Les actrius Pepa López, Rosa Novell i Anna Ycobalzeta, sota la direcció de la mateixa Rosa Novell, porten a escena aquesta obra. Comencen l’espectacle parlant al voltant d’una taula. Estan preparant la representació i cadascuna d’elles s’ha encarregat de buscar informació sobre un d’aquests personatges: és una mostra viva i fresca de la pervivència del món clàssic. Citen els tràgics grecs i romans, també Racine (en la traducció de la seva Fedra feta per Modest Prats) i s’ho fan anar bé per lligar la força d’aquestes figures femenines amb Patty Smith que justament és d’actualitat per la seva actuació a Barcelona. En aquesta posada en escena amb tres actrius queda fora el monòleg d’Anna. Comença parlant Enona, continua Clitemnestra i acaba Ismene. Justament el personatge d’Ismene és el que espera el missatger que no arriba:
“Avui, cap al tard, arribarà un missatger que fa estona que espero, un missatger, en Francesc Marsala, el majoral de la finca de Pederna, que em durà noves i records.
A Pederna sé que vaig ser feliç, molt feliç. Antígona no hi va voler anar mai, a Pederna. Deia que s’avorria al camp amb totes aquelles incomoditats i brutors i sorolls i arbres i multitud d’animals, i que s’estimava més quedar a Tebes amb els seus llibres i la seva solitud.”
Segons la crítica d’Andreu Sotorra, “Tres solos sense trampa ni fissures que completen un muntatge idoni sobretot per a espectadors convençuts de la proposta, potser fins i tot millor si aquests són, ni que sigui lleugerament, coneixedors dels clàssics, però també idoni per a espectadors amb curiositat per constatar com es fa el relleu entre un espai d’assaig a un espai de representació teatral i com es reconverteixen tres actrius que arriben a la sala al mateix temps que els espectadors en tres personatges de ficció. Una lliçó teatral de gran força per a tots els gustos.”
El mallorquí Biel Mesquida ha escrit Els missatgers no arriben mai (un encàrrec de Rosa Novell), amb la voluntat de reivindicar la Grècia ‘que els poderosos, els banquers i els alemanys ensorren. Perquè, com deia Costa i Llobera, Grècia som nosaltres. M’agrada la Grècia sense repressions, d’Homer, Èsquil, Sòfocles, Aristòtil, Plató, dels grans mestres que ens han fet”, assegura.
Si cliqueu damunt les diferents tulipes (per cert, sabeu si els romans les coneixien?), mireu les imatges i escolteu amb atenció l’àudio que us hem preparat ad hoc (sabeu què vol dir?), recordareu la primera declinació, la concordança adjectiu-substantiu i el present d’indicatiu. Ja sabeu la primera declinació, els adjectius de la primera classe i el present d’indicatiu de Sum i els verbs de la segona conjugació? Ho demostreu!
Creieu que amb la tasca de les flors de la Lida podem aprendre llatí? Recordeu el neutre de la segona? A què espereu per publicar-ne més!
Per cert, quina és l’anàlisi morfològica dels verbs d’aquests apunt: salvete, videte, audite, docete, valete? Els podeu escriure fent un canvi de nombre?
