Més cuina romana

7 Replies

Després de la desaparició del vídeo cuinant una truita de llet, ous i pebre, la qual ens va semblar bona però amb un gust diferent, potser massa dolç, la Júlia Calvo i l’Ariadna Zarkos hem fet un Thinglink amb quatre receptes de l’època romana.

Per tal de continuar ampliant el nostre receptari de cuina romana així com les nostres entrades als blogs El Fil de les Clàssiques i Aracne fila i fila amb cuina romana (no us perdeu Las torrijas de la Georgina, hi reconeixereu el nostre company Guillem!), hem fet un recull de les feines que els companys i companyes de l’optativa 3 de Llatí de 4t de l’ESO han deixat al Moodle:

També l’Andrea Torrente ha fet un thinglink però dels ingredients més destacats que utilitzaven els romans en els seus àpats.

Dolços de llet=torrijas

Maria Cancio i Guillem Tur ens presenten els dolços de llet, les “torrijas”

La Maria Benito ens elabora pastissets i ens ajuda a ampliar el nostre lèxic en llatí:

[youtube]http://youtu.be/t6ap4oN8zus[/youtube]

Maria Cancio en aquest altre vídeo ens explica com fer un pastís (libum):

[youtube]http://youtu.be/zy3uUtEWC5g[/youtube]

Pollice verso, amb el polze girat!

2 Replies

Arran de la meva participació en diferents festivals de reconstrucció històrica, com les IV Jornades Barcino colonia Romae i el Festival Laietània, concretament la realització de la Gladiatura a Vilassar de Dalt, he observat que la gent té una idea equivocada del típic gest que feien els romans per decidir sobre la vida o la mort dels gladiadors vençuts.

El que tots tenim en ment quan es parla d’aquestes posicions de la mà és el puny tancat i el polze cap amunt si es vol salvar el gladiador i el polze cap avall si se’l vol condemnar a morir.

Gest que “condemna a mort” (Quo vadis, 1951)

Gest que suposadament salva la vida
(Gladiator, 2000)

Tots aquests errors provenen de la mala interpretació i traducció d’un quadre “Pollice Verso” (1872) del pintor francès Jean-Léon Gérôme.

Quadre en qüestió

Aquest oli mostra un gladiador, concretament un hoplòmac, que espera el veredicte de l’emperador sobre el destí del vençut, que jau a terra. A les graderies es pot veure un públic que dóna la seva opinió, especialment les vestals (sacerdotesses de blanc). Precisament aquestes dones són la font de la controvèrsia: l’autor les va pintar amb els polzes apuntant cap avall.

Detall del quadre al qual veiem l’error

Un cop es van començar a rodar pel·lícules, alguns directors s’hi van inspirar, però el moment crucial va arribar amb l’estrena de la pel·lícula “Gladiator“, on es va acabar de difondre aquesta idea. Per tant, els gestos correctes són:

  • Per condemnar a mort, el gest és estendre la mà amb el dit polze estès, que fa la funció d’espasa, de manera que està desenvainada.
  • Per salvar la vida, s’enfunda “l’espasa” a la mà i es mostra un puny tancat, com es pot veure a la foto de sota.

Per tant, quan veieu alguna pel·lícula o anunci de televisió el gest equivocat, ja sabeu, l’única solució és donar exemple i difusió!

Arnau Lario Devesa

1r Batxillerat

Pont del Diable de Tarragona

2 Replies

El més conegut dels aqüeductes tarragonins és, sens dubte, l’anomenat “Pont del Diable”.

El Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres és un dels aqüeductes construïts pels romans per dur aigua a l’antiga Tàrraco. L’obra, realitzada durant el s. I aC., servia per conduir l’aigua des del riu Francolí a la ciutat i és un dels aqüeductes més ben conservats d’aquella època. Està construït a base de carreus molt ben escairats, units en sec, sense utilitzar morter per ajuntar-los. Té dos pisos d’arcades superposades amb 11 arcs al pis inferior i 25 al superior, amb una alçada total de 27 m. i una longitud de 217. El canal per on circulava l’aigua és a la part superior de la construcció i conserva restes del revestiment original i de les successives reparacions que ha sofert l’aqüeducte al llarg del temps, ja que va ser utilitzat fins a les darreries del s.XVIII.

És un dels aqüeductes més monumentals de l’època romana i el més important de Catalunya. L’any 1905 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco. Després de l’adquisició del terreny per part de l’Ajuntament de Tarragona, es va inaugurar l’any 2005 el Parc Ecohistòric del Pont del Diable, amb l’objectiu de preservar el monument i el seu entorn natural.

El Pont del Diable té diferents llegendes, una d’elles es aquesta:

La versió més coneguda ens explica que el mestre constructor d’obres estava aixecant el pont i una ventada se l’endugué. Desesperat digué que només el Diable podria construir un pont que durés mil anys. Així se li aparegué Satanàs, que garantí que aquella mateixa nit construiria un pont. A canvi, el diable demanà l’ànima del primer que begués l’aigua que passés pel pont. Qui ho va fer primer va ser un ase, i és d’aquest que el Diable es quedà l’ànima.

Vegeu, finalment, aquest petit reportatge del monument.

Aida González
Llatí 4 opt. 1

Lyceum, l’institut IPM en neollatí

4 Replies

Ecce!

Ens ajudeu a completar aquesta presentació del lèxic neollatí relacionat amb l’institut? Quina paraula us ha semblat més curiosa? Quines heu pogut deduir fàcilment? Us atreviu a fer una descripció en llatí del nostre institut ara que estem a punt d’acabar el curs i alguns, fins i tot, de ser alumnes de l’IPM?