Ludi Romanorum

Els romans en el seu temps lliure feien activitats lúdiques com ara curses de carros, lluites i el circ. El Colosseu de Roma venia ser el gran centre d’aquest tipus d’espectacles. Les termes són una altra ocupació del temps de lleure. Gràcies a aquestes activitats nosaltres avui dia podem gaudir dels Jocs Olímpics, el circ, teatres i cinemes, i també dels balnearis.
A partir d’aquí els romans ho van considerar com llocs per fer activitats divertides i sobretot per poder relacionar-se amb altra gent, eren llocs socials.

Curses de carros

Les curses de carros eren un dels esports més populars a l’antiga Grècia i Roma. A la vegada, també eren un dels esports més perillosos, ja que els cavalls i les persones que hi participaven posaven la seva vida en perill ja que podien arribar a morir.

No se sap quan van començar les primeres curses, però la primera escriptura que les documenta correspon a la Ilíada d’Homer. La cursa va consistir en una volta al voltant d’un arbre. En els jocs olímpics hi havia curses de cavalls, de quatre cavalls (tethrippon) o de dos cavalls (synoris). Les primeres curses als jocs olímpics van ser al 680aC.

 

Lluites de gladiadors

Les lluites de gladiadors eren molt conegudes i importants en aquella època. La gent que hi participava eren condemnats, esclaus obligats pels seus amos, però també podien ser homes lliures que no tenien un altre recurs per poder viure.

En aquestes lluites, lluitaven gladiadors que havien estat entrenats durant bastant de temps. Les lluites de gladiadors començaven després que els gladiador desfilaven i saludaven l’emperador amb el crit ”Aue Caesar, morituri te salutant”. Seguidament feien les parelles per lluitar a l’atzar i llavors començaven l’espectacle. Aquests combats eren vigilats per instructors que controlaven si la lluita era real. Al final de la lluita, quan un dels dos gladiadors acabava molt ferit, l’emperador, amb ajuda del públic, decidia deixar-lo amb vida o no. Si finalment l’emperador posava el polze cap a baix, el lluitador que anava guanyant matava el perdedor.

Circ

El circ romà era una de les instal·lacions lúdiques més importants de la ciutat romana, juntament amb el teatre i l’amfiteatre componia la trilogia de grans instal·lacions destinades únicament  a divertir el poble. Al principi el circ s’utilitzava per a jocs públics i entreteniments diversos, però més tard va destinar-se principalment a curses, espectacles i representacions. En el següent vídeo podreu veure com era el circ en aquells temps:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tgIxSS_UJZQ[/youtube]

El Colosseu 

El Colosseu és un amfiteatre construït al segle I, a l’est del fòrum de la ciutat de Roma. Es va utilitzar gairebé uns 500 anys. Al segle VI s’hi van celebrar els últims jocs. Als primers temps del Colosseu, els escriptors deien que es feia servir per a representacions de batalles navals, anomenades naumàquia, entre molts altres espectacles. Més tard, també es feien representacions de paisatges naturals a la sorra per part d’artistes.

 Termes romanes

Les termes eren un lloc on els habitants podien relaxar-se i passar una bona estona. Van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals. Hi havia dos tipus de termes: Una de més senzilla que estava destinada a la classe baixa i una altra de més luxosa, que era per la classe alta. Les més riques que eren monumentals i constituïen petites ciutats dins la gran ciutat. Algunes termes que encara podem visitar són les termes de Sant Boi, termes d’Antoní, situades a Cartago, o les Termes de Caracal·la a Roma.

Mar Martínez i Marta Sánchez. Llatí 4t ESO opt.1.

La pintura mural a l’antiga Grècia

Xaipete! Sóc la Marina Cañas de Grec de 1r de Batxillerat, en aquest apunt us parlaré sobre les manifestacions artístiques, concretament de la pintura i les seves característiques (unitat 8 llibre Grec 1 ed. Teide).

Començaré dient que les parets dels palaus minoics estaven decorades amb unes excepcionals pintures al fresc (és a dir, sobre murs acabats d’emblanquinar) que es caracteritzaven per la fina execució i vivesa de colors. Els principals temes representats eren les festes de braus, escenes de la vida quotidiana, motius vegetals (fulles, espigues).

Art minoic

Fresc de la taurocatàpsia. Palau de Cnosos

Detall d’un pop, Palau de Cnosos

Els murs dels palaus micènics de Micenes, Tirint i Pilos han conservat restes de la seva decoració mural en la més pura tradició cretenca. Ara bé, exclouen les decoracions ornamentals inspirades en els elements vegetals o animals, típics de la pintura minoica. En són un bon exemple el fris amb dones sobre un carro o el fris amb una escena de cacera o la dona abillada amb collaret, de Micenes.

Dona amb collaret. Pintura micènica

En canvi no hem conservat res de la pintura grega d’època clàssica, atesa la fragilitat dels seus materials. Polignot va ser un dels artistes més admirats i la seva pintura buscava la profunditat, el naturalisme i la varietat de la vida.

La pintura grega troba en el s. IV aC el seu moment culminant i és il·lustrada per còpies posteriors. Els petits quadres van gaudir de més admiració que els frescos decoratius. Tanmateix, es va perfeccionar l’estudi de la tècnica mural, i la utilització de vernissos i de les barreges de colors. En aquest cas podem destacar el pintor Timantes de Citnos, conegut sobretot pel Sacrifici d’Ifigenia, i Apel·les, retratista oficial de la cort de Macedònia.

En el món Hel·lenístic, les pintures murals es multipliquen amb el desenvolupament de la mansió privada: Les esteles de la necròpoli de Volo o de les cases de Delos.

Detall del fresc de la façana de la casa a l’oest de la casa del Turó. Museu de Delos

Observeu bé:

Com es diu aquesta pintura? Qui la va fer? A quin any? Què representa? D’on prové? On es troba ara?

Quines altres pintures gregues coneixeu?

Marina Cañas, Grec 1r Batxillerat.

Els números romans avui

Avui en dia, tot i que fem servir majoritàriament els números 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, que van arribar a Occident a través dels àrabs, encara utilitzem els números romans en molts aspectes de la vida quotidiana.

Números romans

Aquest sistema de símbols que òbviament va ser creat pels romans va ser capaç d’expressar els números amb lletres que aleshores eren símbols.

Per tant, ‘I’ no prové de la lletra ‘l’ sinó una osca (tall que es fa amb un bastó com a senyal), un traç vertical fet en una fusta, en un os…Els romans van fer coincidir la forma d’aquest traç (I) amb la lletra l. Els signes corresponents al 2 (II), el 3 (III) i el 4 (IIII) (originàriament no es feia la substracció i s’escrivia III en comptes de IV) representen 2, 3 o 4 osques. En el cas del número cinc, es va representar amb una “V” perquè es va observar que cada cinc osques hi havia un tall doble (que podia ser ⋀, ⋁, ⋋, ⋌, etc.). A més a més, cinc són els dits de la mà, l’instrument més proper per comptar! A més, V representa de forma gràfica la disposició dels quatre dits de la mà amb el polze oposat.

El mateix va passar amb el número deu, però aquest cop hi havia un tall en forma de creu (X). Realment és l’equivalent als dits de totes dues mans. S’empraven així dues V, una d’elles capgirada per indicar X.

Més complicat era el número 50 que s’escrivia amb V i una I: ᗐ fins que va anar evolucionant fins a L. Centum i mille van influir en les xifres per indicar cent i mil respectivament: C i M.

Aquest vídeo ens ajuda a aprendre millor totes les normes d’aquesta numeració que sovint els joves no recordem:

Des de petits, ens ensenyen a saber utilitzar els números romans i de seguida pensem que això no ens serà de cap utilitat, però a mesura que anem creixent, ens anem adonant que allò que vam aprendre a la primària comença a tenir més importància de la que crèiem.

Per utilitzar correctament els números romans, cal tenir en compte que sempre que afegim “I” abans d’un altre número (V,X…) se li resta un número. Si l’afegim darrere, suma.

Una característica que també és important és que no es pot utilitzar la mateixa lletra més de tres cops seguits.

Si ens hi fixem, en l’àmbit de la química (a la formulació, per exemple) s’utilitzen números romans per indicar la valència de l’element. També, trobem aquesta numeració en els rellotges i en molts articles on hi apareixen diferents apartats, així com en el nom dels Papas o dels reis. A tall d’exemple, aquests dies amb l’abdicació de Joan Carles I es parla de Felip VI.

Amb tot això vull dir que encara que faci molts anys que aquesta numeració existeix, encara continua sent vigent entre nosaltres i com això, moltíssimes altres coses amb referents clàssics. A veure si mireu bé al vostre voltant i ens feu arribar fotografies amb números romans arreu?

Realment, qui no està d’acord en què devem molt als nostres avantpassats romans?

Andrea Torrente

4t ESO Llatí opt.3

Les villae romanes

Salvete alumnes de llatí!

Som la Judith Caballero, la Paula Contreras i la Sara Martín de 4 d’ESO de l’institut Premià de Mar i abans d’acabar el curs hem volgut fer les Villae per tal de cloure la nostra trilogia sobre l’habitatge a l’antiga Roma: les domus romanes, les insulae i ara les villae. Ja les parts de la casa romana?” target=”_blank”>en sabeu les parts?

Per fer-ho, hem creat també un vídeo basat en imatges de les Vil·les i les seves parts i les hem anat explicant.

Ens ha agradat molt fer aquesta feina perquè hem après molt sobre les cases de camp romanes, un clar antecedent de les masies catalanes, i hem après a dominar una mica més aspectes tècnics com els vídeos o l’àudio.

Esperem que el nostre projecte us sembli útil, aquí us el deixem:

[youtube]http://youtu.be/rskX4x62rwk[/youtube]