Category Archives: Llatí 4t

Ja ho deien els nostres avis…

Estava estudiant per a l’examen de Llatí i he fet una aturada per presentar-vos això:

“Memento homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris”.

No sé si estarà ben escrit, ja que jo ho he escoltat dir a la meva àvia i no ho he vist escrit. Ho he escoltat en una conversa quan comentaven que un conegut s’havia mort.

entierro2.jpg

Podeu confirmar-me si està ben escrit? Sabeu el significat i l’origen d’aquesta expressió llatina?

Annia Garcia

4t C2 IES Albéniz

Expressions llatines en la música i en la publicitat

La Thais, de 4t ESO de l’IES Albéniz, ens fa una nova aportació:

He trobat un grup de música (jo crec que ho és) que es diuen com l’expresssió llatina “Veni, vidi, vici”, i a sobre el títol de l’àlbum és “Alea jacta est”. Aquí teniu la foto de la portada del disc i una altra imatge on les referències clàssiques són més evidents encara:

veni-vidi4.jpg

veni-vidi3.jpg

veni-vidi-visa2.jpg

Sabem que una de les expressions ja ha sortit altres vegades al bloc, però podem recordar què significava i quin n’és l’origen? I de l’altra, Alea jacta est, què en podem dir?

veni-vidi-visa.JPG

D’altra banda, us presentem una nova mostra de com el món de la publicitat s’inspira en les dites clàssiques per vendre el seu producte. Què us sembla?

 

Narcís i Eco

ecoinarcis.jpg 

Narcís era fill de Cèfir (déu del vent potent) i de la nimfa Lírope.
Narcís era un déu enormement bell, qualsevol s’hi podia enamorar, tan com quan era petit, com de gran. Als setze anys ja tenia milers de pretendentes, cruelment excloses per l’egoisme d’ aquest, doncs ell estava molt d’orgullós de la seva bellesa.
Entre tots aquestes pretendents, es trobava Eco, una nimfa qui ja no podia utilitzar la seva veu sinó per repetir crits tontament. Això esdevenia del càstig per haver entretingut a Hera amb llargs relats las concubines de Zeus fugien de la mirada gelosa de Hera.
Un dia en què Narcís va sortir a caçar cérvols, Eco el va seguir sense que ell se’n adonés a través del bosc i amb el desig de parlar-li, però incapaç d’iniciar conversa. Per fi Narcís, veient que s’havia separat dels seus companys, cridà:
. Hi ha algú per aquí?
-Aquí- va repetir Eco.
Narcís sorprès, doncs ningú estava a la vista:
-Vine!
-Vine!
-Per què no véns?
-Per què no véns?- digué Eco
-Juntem-nos aquí!
-Juntem-nos aquí – va repetir Eco i va córrer alegrament del lloc on estava ocultada a abraçar Narcís. Però ell es va apartar.
– Moriré abans de que puguis estar amb mi!- cridà Narcís
– Estigues amb mi- suplicà Eco
Però Narcís se’n va anar, i ella passà la resta de la seva vida consumint-se, morint d’amor i mortificació fins que s’esfumà.
Un dia Narcís va enviar una espasa a Aminias.
Aminias era una dels seus màxims pretendents. Aminias es va matar a l’ombra de Narcís demanant als déus que vengessin la seva mort.
Àrtemis va escoltar la seva venjança i va fer que Narcís s’enamorés, però sense ser correspost mai, que no pogués consumar mai el seu amor. Narcís va arribar a un riuet , clar com la plata quan es va estirar, fascinat a la seva vora herbosa per saciar la seva sed, es va enamorar del seu propi reflex.
Al principi va tractar d’abraçar i besar el bell noi que veia davant seu, però aviat es va reconèixer a si mateix i va estar embadocat contemplant l’aigua hora rere hora. Com no podia suportar el fet de posseir i no posseir el mateix temps.
Però sabia que el seu altre jo li seria sempre fidel passés el que passés.
Eco que no havia perdonat  Narcís encara, l’acompanyava i va repetir compassivament els laments mentre s’enfonsava la daga en el pit, i també al final “-Adéu jove estimat inútilment-“ la seva sang va mullar la terra i d’ella va néixer una blanca flor, el narcís.

narcis.jpg

Us ha agradat la història?
Com us l’ imagineu? De què peca?
Per què milers de nimfes quedaven completament enamorades d’ell?

En què es transforma Narcís?

Carla Domingo Luengo, 1r batxillerat

HABEAS CORPUS

La Thaïs García ens fa arribar el següent dubte:

imagen2.png

Aquest nadal m’he estat llegint un llibre que es diu “Como acabar con tu marido” i m’he trobat el següent llatinisme: “habeas corpus”.
El tros de text diu així:
-¿pueden juzgar a alguien por asesinato..-preguntó desconcertada-.. sin que haya cadáver?
-Sí, si hay dudas fundadas. Hábeas corpus lo llaman.

A classe hem après que el seu significat literal és “que tinguis el teu cos”, però quin és el seu significat extens? Quin és el seu sentit en el context del fragment? I sobretot, hi està ben utilitzat?

imagen4.pngTot buscant més informació sobre aquest llatinisme, hem trobat també un grup musical que rep aquest nom. Algú ens en pot donar informació? I sobretot, el seu estil i les seves lletres tenen alguna relació amb el significat d’aquest concepte legal?

Ròmul i Rem, fundadors de Roma

 6281_1.jpg    Un fill de l’heroi troià Eneas, (fill de Mart, el déu de la guerra i d’una princesa llatina), Ascani havia fundat sobre la vora dreta del riu Tíber la ciutat d’Alba Longa, ciutat llatina sobre la qual van regnar nombrosos dels seus descendents, fins arribar a Numitor i el seu germà Amulio. Aquest últim va destronar Numitor; i per evitar que tingués descendència que pogués disputar-li el tron, va condemnar la seva filla Rea Sílvia a romandre verge com a vestal, sacerdotessa de la deessa Vesta.

Tanmateix, Mart, el déu de la guerra, va engendrar amb Rea Sílvia els bessons Ròmul i Rem. Per aquest motiu, en néixer els bessons van ser foragitats al Tíber dins d’una canastra, que va encallar a la zona dels set turons situats a prop de la desembocadura del Tíber al mar; sent recollits per una lloba que es va apropar a beure, i que els va alletar al seu cau de la Muntanya Palatina, fins que van ser trobats i rescatats per un pastor la dona del qual els va criar.

Quan van ser majors, els bessons van restituir a Numitor el tron d’Alba Longa, i van decidir fundar, com a colònia d’Alba Longa, una ciutat en la ribera dreta del Tíber, on havien estat alletats per la lloba i ser els seus Reis.

A prop de la desembocadura del Tíber hi havia els set turons: les muntanyes Capitolí, Quirinal, Viminal, Aventí, Palatí, Esquilí i Celi. Ròmul i Rem van discutir sobre el lloc on fundar la ciutat; i van resoldre la qüestió consultant el vol de les aus, a la manera etrusca. Mentre sobre el Palatí, Ròmul va veure dotze voltors volant, el seu germà en un altre dels turons només en va veure sis. Llavors, Ròmul, amb una arada va traçar un requadre dalt de la muntanya Palatina, delimitant la nova ciutat, i va jurar que mataria a qui el traspassés. Despitat, el seu germà Rem va creuar despectivament la línia, davant del qual el seu germà li va donar mort, quedant llavors com a l’únic i primer Rei de Roma.

Qui sap el títol i el director de la pel·lícula que tracta aquesta història? De quin any és? Quin historiador romà la va escriure per primer cop i en quin llibre? A quin període de la història de Roma pertany? Creieu que Ròmul i Rem van ser realment alletats per una lloba?  Si no us ho creieu l’any passat uns arqueòlegs italians en van trobar la cova! Quin any van fundar els bessons Ròmul i Rem Roma? Us ha servit la pel·lícula per aprendre història romana? … Apa, penseu i si no ho sabeu busqueu!

Oriol García-Penche i Rabab el Ghazaoui. Llatí de quart

Horaci a Àmsterdam

carpediem-3.jpg 

Mireu què m’he trobat aquest cap d’any tot passejant pel mateix centre d’Àmsterdam, ben a prop de la coneguda i concorreguda plaça Dam. Ho reconeixeu?

Apropem-nos-hi una mica més. Què hi veieu ara? Qui signa la citació? Quin sentit creieu que tenen aquests mots a l’entrada d’un restaurant d’una cosmopolita ciutat europea?

zoom-carpediem4.JPG

TERESA

Una de romanos de Joaquin Sabina

Per què aquesta cancó de Joaquin Sabina es diu així? Quines referències clàssiques s’hi troben?


 

Has visto un ciclo en televisión del cine
en tiempos de Franco?
yo soy aquel chaval que creció en la fila
de los mancos.
Si un dedo acariciaba una pierna, un cuello, un sujetador,
bramaba la temible linterna del acomodador.
Ella tenía catorce abriles en canal,
sobre las rodillas rebeca para disimular;
aquel sabor a chocolatina, piel, saliva y sudor…
la carne de gallina me pone en el corazón.
En pantalla Dalila
cortaba el pelo a cero a Sansón
y en la última fila del cine
con calcetines
aprendimos tu y yo.
Juegos de manos
a la sombra de un cine de verano,
Juegos de manos…
siempre daban una de romanos.
Era condición esencial organizar bien el modo
de entrar en la semioscuridad blanca y negra del No-Do
y, mientras en el circo un león se merendaba a un cristiano,
la nena se dejaba besar (que no la pille su hermano).
Si estrenaban Cleopatra y pedían el carnet
yo iba con corbata y pomada que cura el acné
hasta que aquella bici de mi niñez se fue quedando sin frenos
y en la peli que pusieron después nunca ganaban los buenos.
Y mientras en pantalla
prendía fuego a Roma Nerón,
contra la última valla del cine
y en calcetines
aprendimos tu y yo.
Juegos de manos
a la sombra de un cine de verano,
Juegos de manos…
siempre daban una de romanos.
Hoy que todos andan con videos porno-americanos
para ver contigo me alquilo una de romanos.

Re-creant la filmografia clàssica

Quin fragment de quina pel·lícula de romans re-creen en aquesta ocasió Cruz y Raya?

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/L89SeeHgPPQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Què recreen en aquest esquetx?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AoxUAKWt3Q0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]