Category Archives: Llatí 2n

Referències clàssiques a l’art contemporani: Banksy

banksy 1

Cada vegada més, els artistes, amb els temps que corren, han de recórrer a projectes més i més provocadors per a que el seu art es doni a conèixer i sigui reconegut. I quin exemple millor que l’artista que em porta a escriure aquestes línies: Banksy. I direu, qui és? De fet, ningú no ho sap, ja que aquest és el sobrenom d’un artista anglès que estampa les parets de la ciutat de Londres (i de cada vegada més ciutats) amb les seves pintures. Utilitza una de els tècniques més desprestigiades de l’art de la pintura, el graffiti (amb una tècnica anomenada stencil), per a que tothom que passegi pels carrers anglesos pugui veure escenes tals com aquestes:

BANKSY3

Bansky es caracteritza per plasmar, amb les seves obres, crítiques socials, polítiques i morals, mostrant imatges de les ètnies entre les que vivim i que potser formem part. Davant la seva identitat oculta, Tristán Marco, artista que s’expressa de manera similar a Bansky però sense ocultar-ne la seva identitat, afirma que “va néixer el 1974 i va créixer a Bristol, Anglaterra. Fill d’un tècnic de fotocopiadores, es va entrenar com a carnisser i es va veure implicat en el graffiti durant el boom de l’aerosol a Bristol a finals dels anys 80.” Des dels seus inicis, ha publicat llibres i ha presentat exposicions, sempre sota altres pseudònims. Existeixen instantànies de càmeres ocultes de la seva figura, però mai de la seva cara, ja que actua i presenta el seu art sempre sota la protecció de la nit. Però per què s’amaga? Potser per què el seu art és massa rebel per a la societat d’avui en dia, i poca gent acceptaria el fons de les seves idees? El seu art, ple de destrosses cap a la comunitat segons les autoritats, expressa rebel·lió però tot i així mai no deixa de banda l’art pur, harmoniós i estètic. Bansky, com tot artista, és inspirat per l’art que varen crear a l’antiga Grècia i Roma i ens ha deixat molts exemples d’aquestes obres en les seves exposicions:

Quines obres de l’art clàssic rememora el pintoresc artista amb aquestes obres?

Tot i que utilitzi art clàssic per a crear el seu propi, no deixa de ser original per tant ¿a qui no li agradaria caminar pel carrer que cada dia transitem i trobar-se una espectacular crítica contra el que possiblement nosaltres fem? Banksy, tot haver estat perseguit per la llei en diferents ocasions, és considerat un gran geni de l’art contemporani.

Qui podria dir artistes similars, que utilitzin el seu mateix estil de pintura? I altres artistes també perseguits per la llei?

L’art que fa l’artista que avui tractem em recorda a un fet semblant que va passar amb l’estàtua del déu Pan, a l’església Santo Spirito, a Sassia, però en aquest cas la protesta era per part dels espectadors, no de l’artista…

Aquí us deixo, com a curiositat, un dels tants openings que es realitzen per la sèrie The Simpsons, però aquest cop ideat i creat per en Banksy, junt amb l’equip de la famosa sèrie. Què opineu? Com el definiríeu?

Quin aspecte critica Banksy que podríem trobar a la societat clàssica?

Rebeca Sánchez
2on de Batxillerat de Grec i Llatí

“Monumenta Romana” I

29 Replies

Com ja sabeu, una part del temari de Llatí de selectivitat demana conèixer exemples dels diferents monuments romans estudiats, a part dels que es troben en els emplaçaments que heu de treballar en profunditat: Emporiae, Tarraco, Barcino, Ilerda i Emerita Augusta. És per això que aquí comença una sèrie d’articles que pretenen posar-vos al dia al respecte, de manera que pugueu conèixer el màxim possible de testimonis romans a la Península Ibèrica. De pas, aprofitarem per repassar aspectes anteriorment treballats sobre l’urbanisme i les obres públiques.

Mireu aquestes quatre imatges i, a continuació, responeu les qüestions següents:

1

2

3

4

A quin tipus d’edifici públic corresponen aquestes imatges? Quines són le seves característiques i quines activitats hi tenien lloc?
A quin emplaçament romà pertanyen cadascuna de les il·lustracions? On està situat? Per ajudar-vos us diré que apareixen en el mateix ordre que en l’annex II del document d’Orientacions per a l’examen de Llatí.
En quin dels emplaçaments esmentats al primer paràgraf hi ha un monument d’aquesta mena molt important? N’hi ha també en els altres? I a Bètulo, ni havia també?
Busqueu d’altres articles del bloc sobre la mateixa temàtica i deixeu-ne l’enllaç.

Una bona ajuda pot ser també aquest Google Maps. Si algun dels monuments encara no hi és, aprofiteu per completar-lo. Així mateix, si a Bètulo també n’hi ha, podeu completar el mapa de Clàssiques a Badalona.

TERESA

El personatge ocult

8 Replies

Ave companys,

Navegant per la xarxa d’ internet vaig trobar aquesta fotografia que representa un dels generals cartaginesos més destacats i victoriosos de Roma.

Nascut al 247 aC a Cartago, fill del general Amílcar Barca, el qual va iniciar la conquesta de la Península Ibèrica per augmentar el poder de Cartago, va perdre poder després de la derrota davant Roma a la Primera Guerra Púnica. Després de la mort d’Amílcar, aquest assumeix el càrrec de generals al 221 aC. Al mateix any, conquereix Sagunt en 218 aC, fet que va comportar un enfrontament de guerra amb Roma. Començava així la Segona Guerra Púnica, en què aquest personatge posaria en perill la república del Tíber durant més de deu anys. Les audaços accions militars, com la invasió d’Itàlia després de travessar els Pirineus i els Alps (en el qual s’incloïen elefants de guerra) o les grans derrotes que va infligir als exèrcits de Roma en batalles com les de Trebia, Llac Trasimeno o Cannas, el van convertir en un dels grans estrategues militars de la Història. Tot i així no va aconseguir el seu objectiu d’acabar amb Roma. Després de la invasió d’Àfrica per part de Publi Corneli Escipió, el general va haver de fugir a Cartago on finalment es derrotat en la Batalla de Zama. Després d’una ineficaç etapa política, moriria anys més tard exiliat a Bitínia (Turquia). Va ser doncs considerat com el major enemic el que mai no s’havia enfrontar Roma.

Amb tanta informació voldria que contestéssiu a les meves qüestions. Qui és aquest personatge? Qui és el que hi ha representat a la imatge i per què? No us recorda alguna pel·lícula?

Irena Jagustin Arana

LLATÍ I GREC de 2n Batxillerat.

Numerals i etimologies: IX, X, XX

3 Replies

En la setmana de la ciència d’aquest any, a mi m’ha tocat mostrar-vos i ensenyar-vos els numerals IX, X i XX.

En el cas del numeral IX, novem, l’ètim del qual és nov-, podem observar que l’arrel del mot patrimonial ha canviat, ja que ha perdut -em, igual que la desinència de l’acusatiu en els substantius, i la -v- amb el temps ha esdevingut una -u, que donaria l’actual número nou.

L’ètim de l’ordinal XX, vigesim- ha experimentat un canvi en l’ordinal ètim, ja que la C de l’ordinal llatí viCesimus ha esdivingut una G, que acabrà donant en els nostres dies l’ordinal “vigèsim”. És molt probable que hagi estat influenciat per el cardinal llatí viginti.

XIFRA	CARDINAL LLATÍ	CARDINAL ÈTIM	ORDINAL LLATÍ	ORDINAL ÈTIM
IX	novem	nov-	nonus, -a, -um	non-
X	decem	dec-	decimus, -a, -um	decim-
XX	viginti	No n’ha donat	vicesimus, -a, -um	vigesim-

Annia García

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Urbanisme de Bàrcino

21 Replies

Tal com anunciava l’article Cap a Bàcino s’ha dit, el passat 14 d’octubre els alumnes de batxillerat i 4rt d’ESO que estudiem Llatí de l’Instiut Isaac Albéniz vam visitar el Museu d’Història de de la Ciutat de Barcelona, on ens van explicar l’evolució de l’urbanisme de Barcelona des de l’època romana.

A continuació, explicarem les diferents parts de la ciutat antiga i la seva utilitat:

Els dos carrers principals que s’encreuaven al forum eren el Decumanus maximus, que anava d’est a oest per l’actual carrer Jaume I i carrer Ferran, i el Cardo maximus, que anava de nord a sud per l’actual carrer de la Ciutat i carrer del Bisbe. Els dos anaven a parar a la sortida de la ciutat i es trobaven a l’actual Plaça de San Jaume.

El forum es trobava al centre de la ciutat i era el punt de reunió de la societat lliure. Es trobava a l’actual Plaça de Sant Jaume, on encara es concentra el poder de la ciutat, com el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Al costat d’aquest, trobem el temple d’August, el qual està dedicat al primer Emperador i fundador de Bàrcino. Era un edifici de planta rectangular, sobre podium, hexàstil i perípter, on se celebraven cerimònies religioses però sempre a l’exterior de l’edifici. En l’actualitat només n’han sobreviscut quatre columnes, que trobem al carrer Paradís.

Per últim, les muralles, construïdes al I a.C, van ser contínuament millorades per aconseguir una major protecció de la ciutat de Bàrcino. Si ens situem a la Plaça de la Catedral, les seves restes són ben visibles i encara més al cantó de la Via Laietana. Hi ha dos arcs que són els aqüeductes, encara que no són de l’època, però es van decidir mantenir per mostrar la importància de l’entrada d’aigua a la ciutat emmurallada de Barcino.

Planta de la ciutat, extreta de l’Atles d’història de Catalunya (Barcelona, Edicions 62, 1995), que il·lustra un article d’El Fil de les clàssiques sobre la recuperació de la muralla.

Podeu trobar un plànol en alçat i més informació a l’article Bàrcino.

Knarik Badoyan, Ana Pardo, Thaïs Jiménez

1r batxillerat Institut Isaac Albéniz

Numerals i etimologies: XI, XII i “aequus”

3 Replies

En la setmana de la ciència m’ha tocat treballar els numerals onze i dotze (XI, XII) i l’ètim, és a dir, la forma originaria, del mot aequus, que significa “igual”.

Pel que fa a l’’adjectiu abans esmentat, si ens fixem en el diftong, ha derivat en la vocal ‘e’, per tant queda “equ-“, que és el prefix que fa referència a quelcom igual, com per exemple: equilàter (triangle), equació… D’aquesta manera podem veure com el llatí també està present fins i tot en les matemàtiques! Qui deia que el llatí era una llengua morta?

XIFRA	CARDINAL LLATÍ	CARDINAL ÈTIM	ORDINAL LLATÍ	ORDINAL ÈTIM
XI	undecim	undec(im)-	undecimus, -a, -um	—–
XII	duodecim	duodec(im)-	duodecimus, -a, -um	—–

aequus, -a, -um és un adjectiu de 1a classe

PARAULA	TRADUCCIÓ	ÈTIM
aequus, -a, -um	igual	equ(i)-

Mar Morillo

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Els referents clàssics a la publicitat

5 Replies

Avui dia, tot i que no ens ho sembli, el món de la publicitat està impregnat de símbols i referents provinents de la cultura grecorromana. Si no us ho creieu, podeu comprovar-ho en un dels Google Maps de referents clàssics als establiments, que estem portant a terme entre tots, i també us deixo amb aquestes dues grans marques que ens parlen sobre els nostres avantpassats als seus anuncis.

El primer me’l vaig trobar fa un mes a un bar, i es tracta d’una llauna de Coca-Cola, mireu. Interessant, oi? He vist d’altres amb imatges de la Casa Batlló per exemple. Quin significat creieu que té?

Un altre anunci el vaig veure just abans de la meva exposició del Treball de Recerca i, tot i que no té un referent molt explícit, sí que el vaig relacionar amb aquesta importància, actualment en decadència, que li donaven els antics al nom. És una propaganda de Jeep que parla sobre la importància i el prestigi que pot comportar tenir un nom.

“Siente orgullo de tu nombre.

Porque tu nombre es lo que te define.

Porque tu nombre te hace ser quien eres,

Te hace ser único,

Y nadie puede quitártelo.

No hay nadie cómo tú.

Al igual que no hay nadie como nosotros.”

Què en penseu de tot plegat? Col·laboreu afegint més imatges a Photobucket, a l’àlbum d’El Grec i la publicitat i afegiu-les a l’Slideshow!

Coty Ledesma,

Grec i Llatí de 2n Batxillerat.

Numerals i etimologies: “I”, “II” i “latus”

6 Replies

L’etimologia de la paraula ciència ja ve del llatí scire, que vol dir saber. Per tant, la paraula ciència vindria a dir coneixement.

El llatí va ser llengua internacional, i va sobreviure en els escriptors científics fins entrat el segle XVII. Per exemple, el famós Newton, va escriure alguns textos en llatí. El grec també hi té un paper molt important: l’origen de les matemàtiques es troba a Grècia.

Els primers brots de física i química estan registrats en termes grecs i llatins, i durant molt segles els científics i matemàtics van servir aquest vocabulari inicial. Per tant, les persones amb coneixement, que van ser els primers en endintrar-se en el camp de la ciència, eren llatins i grecs.

El substantiu latus, lateris és de la tercera declinació, i s’ha conservat el tema inavariable later-. D’aquí en surt el mot lateral, utilitzat dins de la geometria, i el sufix -làter per compondre paraules. Trobem en la paraula castellana lado més semblances que no pas amb la catalana costat.

El latus rectum és una paràbola que s’utilitza, dins de les matemàtiques, en totes les seccions còniques, i es tracta d’una corda paral·lela a la directriu que passa per un focus.

[Latus rectum. Fotografía: www.disfrutalasmatematicas.com]

Les xifres romanes són de notació additiva, ja que cada xifra té un valor fixe. Encara ara les fem servir, per exemple quan parlem de segles dins la història, i alguns rellotges mantenen la numeració dels romans. (El famós Big Ben de Londres, per exemple)

[Big Ben, Londres. Fotografía: www.travel.roro44.com]

La xifra I és el nostre número 1. L’ètim provinent del cardinal, uni-, vol dir “un de sol”, i l’ètim provinent de l’ordinal prim(i)-, “el primer”. En el cas de la xifra II. que és el número 2, l’ètim provinent del cardinal, duo-, vol dir dos o parella, i l’ètim provinent de l’ordinal secund-, “el segon”.

Enunciat	Forma prefixada LLATÍ	Traducció
latus, lateris 3ª imparisil·làbica, gènere neutre	later(o)-, -làter	Costat, flanc, banda (figura)

Enunciat

Forma prefixada LLATÍ

Traducció

latus, lateris

3ª imparisil·làbica, gènere neutre

later(o)-, -làter

Costat, flanc, banda (figura)

XIFRA	CARDINAL LLATÍ	CARDINAL ÈTIM	ORDINAL LLATÍ	ORDINAL ÈTIM
I	unus, -a, -um	un-, uni-	primus, -a, -um	prim(i)-, primo-
II	duo, duae, duo	duo-	secundus, -a, -um	secund

Diapositives “unus”, “secundus” i “latus”

Sara Cañizares

2n batxillerat Institut Isaac Albéniz

Postal des de Bàrcino

11 Replies

Aquí us deixo un petit record de la sortida a Bàrcino que vam anunciar a l’article introductori Cap a Bàrcino s’ha dit, on vau deixar constància de la vostra opinió sobre la sortida. És un regal amb trampa, perquè s’hi amaga un qüestionari en llatí que cal que traduïu i respongueu. Potser no ho podreu explicar tot en llatí, perquè vull que em demostreu que realment vau estar tan atents com sembla a les fotos, però com a mínim intenteu fer una frase per pregunta en aquesta llengua.

Després de recordar els bons moments, anem per feina i comencem la realització de la tasca que anunciàvem per als de 2n de batxillerat a l’article abans esmentat, és a dir, l’estudi del temple de Bàrcino com a il·lustració del temples romans en general. Serà una recerca col·laborativa que constarà de les següents parts:

Evolució dels llocs de culte des de l’època preetrusca fins a l’Imperi
Tipus de temples i característiques generals
El temple Capitolí de Roma
1. Ubicació. Mons Capitolium
2. Característiques i elements
3. Significació del culte a la Tríada capitolina
El temple d’August a Bàrcino
1. Ubicació. Mons Taber
2. Característiques i elements
3. Significació del culte imperial i contextualització històrica

Penseu que els de primer ja s’hi han posat i ben aviat començarem a veure’n els resultats!
Fortuna secunda!
TERESA

Numerals i etimologies: III, IV i “angulus”

34 Replies

Aquesta és la meva tasca per a la Setmana de la Ciència. El meu treball ha estat trobar els cardinals i els ordinals dels números III i IV juntament amb els seus ètims.

D’altra banda, també he fet l’anàlisi complet del mot “angulus”, com podeu veure als quadres següents.