Lina, Coty i Irena de quart de l’ESO varen fer la següent compra virtual en la nostra sortida a la Boqueria. Quins cistells varen omplir amb productes que ja haguessin pogut comprar a l’època dels romans? Què us ha semblat el seu muntatge?
video
Lina, Coty i Irena de quart de l’ESO varen fer la següent compra virtual en la nostra sortida a la Boqueria. Quins cistells varen omplir amb productes que ja haguessin pogut comprar a l’època dels romans? Què us ha semblat el seu muntatge?
video
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qW3Bbav7w4A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Amb quina metamorfosi d’Ovidi, si has llegit Narracions de mites clàssics, té a veure?
Un fill de l’heroi troià Eneas, (fill de Mart, el déu de la guerra i d’una princesa llatina), Ascani havia fundat sobre la vora dreta del riu Tíber la ciutat d’Alba Longa, ciutat llatina sobre la qual van regnar nombrosos dels seus descendents, fins arribar a Numitor i el seu germà Amulio. Aquest últim va destronar Numitor; i per evitar que tingués descendència que pogués disputar-li el tron, va condemnar la seva filla Rea Sílvia a romandre verge com a vestal, sacerdotessa de la deessa Vesta.
Tanmateix, Mart, el déu de la guerra, va engendrar amb Rea Sílvia els bessons Ròmul i Rem. Per aquest motiu, en néixer els bessons van ser foragitats al Tíber dins d’una canastra, que va encallar a la zona dels set turons situats a prop de la desembocadura del Tíber al mar; sent recollits per una lloba que es va apropar a beure, i que els va alletar al seu cau de la Muntanya Palatina, fins que van ser trobats i rescatats per un pastor la dona del qual els va criar.
Quan van ser majors, els bessons van restituir a Numitor el tron d’Alba Longa, i van decidir fundar, com a colònia d’Alba Longa, una ciutat en la ribera dreta del Tíber, on havien estat alletats per la lloba i ser els seus Reis.
A prop de la desembocadura del Tíber hi havia els set turons: les muntanyes Capitolí, Quirinal, Viminal, Aventí, Palatí, Esquilí i Celi. Ròmul i Rem van discutir sobre el lloc on fundar la ciutat; i van resoldre la qüestió consultant el vol de les aus, a la manera etrusca. Mentre sobre el Palatí, Ròmul va veure dotze voltors volant, el seu germà en un altre dels turons només en va veure sis. Llavors, Ròmul, amb una arada va traçar un requadre dalt de la muntanya Palatina, delimitant la nova ciutat, i va jurar que mataria a qui el traspassés. Despitat, el seu germà Rem va creuar despectivament la línia, davant del qual el seu germà li va donar mort, quedant llavors com a l’únic i primer Rei de Roma.
Qui sap el títol i el director de la pel·lícula que tracta aquesta història? De quin any és? Quin historiador romà la va escriure per primer cop i en quin llibre? A quin període de la història de Roma pertany? Creieu que Ròmul i Rem van ser realment alletats per una lloba? Si no us ho creieu l’any passat uns arqueòlegs italians en van trobar la cova! Quin any van fundar els bessons Ròmul i Rem Roma? Us ha servit la pel·lícula per aprendre història romana? … Apa, penseu i si no ho sabeu busqueu!
Oriol García-Penche i Rabab el Ghazaoui. Llatí de quart
![]()
Com ja sabeu fa un temps vaig fer un article anomenat “Errors de la pel·lícula Troya”, en aquest vaig fer una comparació de la pel·lícula Troya de Wolfgang Petersen amb l’adaptació de la Ilíada d’Homer, “la Còlera d’Aquiles”, com que el llibre “A la recerca d’una pàtria” és la continuació, jo també faré la continuació del meu treball.
En primer lloc, al llibre trobem un capítol anomenat “La caiguda de Troia”, on s’explica el dubte que tenen els troians en agafar o no el cavall, en què desemboca l’acceptament d’aquest i la importància d’Anquises un cop Troia ha caigut. En canvi a la pel·lícula, els troians no tenen cap dubte en agafar el cavall i Anquises no té cap rellevància.
La història de l’Eneida ha estat molt important al mon cinematogràfic. No només la trobem representada a la pel·lícula Troya, sinó també a la pel·lícula “La Odisea” d’ Andrei Konchalovsky, a “300” de Zack Snyder i a “La mirada de Ulises” de Theo Angelopoulos, entre altres.
El món musical tampoc s’ha quedat immune a aquesta gran història, Mago de Oz ha fet una representació molt peculiar de la història de Troia i el seu desenllaç.
Tampoc ha deixat passar aquesta gran història el món televisiu, que amb la comèdia “El síndrome de Ulises” ens demostra que l’ideal de persona pot ésser vigent entre nosaltres, després de segles i segles.
Personalment penso que si ha tingut i té tanta importància una història que es va crear fa segles és perquè ha estat una història molt interessant, que agrada a un públic molt divers i és per això que encara avui dia és un èxit.
Camila Pérez López. 1er de Batxillerat A.
Quin fragment de quina pel·lícula de romans re-creen en aquesta ocasió Cruz y Raya?
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/L89SeeHgPPQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Què recreen en aquest esquetx?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AoxUAKWt3Q0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Qui va ser Viriat? Quin llatinisme es podria aplicar a aquest esquetx de Cruz y Rayo sobre Viriat?
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/jR8ncR4Bf9Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Sigmund Freud, propulsor de la psicoanàlisi, va anomenar complex d’Èdip al conflicte emocional que es dóna a la infància de tot ésser humà de sexe masculí quan, d’una banda, sent una atracció sexual inconscient per la mare i, per l’altra, sent un odi (també inconscient) pel seu pare. Com ja us haureu imaginat es va inspirar en el mite d’Èdip per posar el nom a aquest conflicte emocional que té lloc fins als set anys.
Per a qui no ho sàpiga el mite és el següent:
Infantesa
Abans de casar-se, Laios i Iocasta van consultar l’Oracle de Delfos, el qual els advertí que “el fill que tinguessin arribaria a ser assassí del seu pare i espòs de la seva mare”. Laios, en veure néixer el seu primer fill, tement l’acompliment del destí, va encarregar a un servent fidel que matés la criatura, però el serf, compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la muntanya, lligat pels peus a un arbre. D’aquí li ve a Èdip el seu nom (Peus inflats). Un pastor anomenat Forbas, que pasturava els ramats de Polibi, rei de Corint, el va alliberar i el va alimentar. Finalment Polibi i la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi.
Aviat Èdip va destacar per la seva força extraordinària i la seva intel·ligència. A tal punt que provocava l’enveja dels seus companys de joc, fins que un d’ells, ressentit, li va revelar el seu origen adoptiu. Èdip, turmentat per aquesta idea consulta l’Oracle de Delfos. Aquest, com passa sovint amb tots el oracles, li contesta una frase enigmàtica que desencadena la tragèdia: “No tornis mai al teu país d’origen si no vols cometre l’assassinat del teu pare i casar-te amb ta mare”. Commogut per aquestes paraules, Èdip decideix no tornar mai més a Corint, desconeixent que no és en realitat la seva pàtria originària.
Fugida de Corint
Èdip marxa de Delfos a l’aventura cap a Beòcia, fins que per un camí estret es troba amb quatre persones, una de les quals, un home vell, de mala manera li exigeix que surti del camí perquè pugui passar ell i el seu carro. Després d’una disputa Èdip mata aquest home vell, qui tràgicament era el seu pare Laios. Així s’acompleix la primera part de l’oracle. Tebes es va quedar sense rei, i a més a més, va patir una nova desgràcia: l’Esfinx, un monstre amb rostre i mans de dona, la veu d’home, cos de gos, cua de serp, ales d’au i urpes de lleó, assolava tota la contrada. Se situava a un turó a l’entrada de la ciutat de Tebes i a tots els vianants els proposava un enigma i si no li’n donaven resposta els devorava. Creont, germà de Iocasta, havent pres temporalment la regència de la ciutat, davant d’aquesta lacra que s’enduia milers de vides, va anunciar que concediria la corona de Tebes i la seva reina a qui destruís el monstre.
L’enigma de l’Esfinx era:“Quin és l’animal que pel matí té quatre peus, al migdia en té dues i a la tarda tres?”. Èdip, delerós de glòria i curull d’enginy, va anar a l’encontre de la bèstia i va respondre: “L’home. A l’infantesa camina a quatre grapes; quan és adult, amb dos peus, i que és vell, va amb bastó”. L’Esfinx enfurismada se suïcidà en sentir la resposta d’Èdip. Aquesta actitud altiva que sempre va mostrar és un dels motors de la tragèdia: l’hybris o petulància davant els déus pel fet de no acceptar del tot la condició humana. Aquests solen fer pagar dolorosament aquesta pretensió amb humiliacions i violència i només quan l’home ha comprès la seva condició pot trobar la pau.
L’horror d’Èdip
Així fou com Èdip esdevingué rei de Tebes. Casat amb la seva mare sense saber-ho tingueren dos fills: Etèocles i Polinices i també dues filles, Antígona i Ismene. Molts anys després del matrimoni una pesta horrorosa assola la ciutat. És l’inici de la trama d’Èdip Rei de Sòfocles. Aquesta pesta matava homes i dones per igual i s’estengué a tota la ciutat. Èdip envià Creont a Delfos per preguntar a l’oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. Apol·lo contesta que la pesta no cessarà fins que sigui castigat l’assassí de Laios, encara present a Tebes. Èdip emprèn aleshores una investigació per descobrir el culpable, investigació que acabarà revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de Corint per anunciar-li la mort de Polibi li confessà que el va recollir d’infant i el servent de Laios resultà ser el mateix, Forbas, el pastor que el va abandonar. D’aquesta manera Èdip descobrí que el seu destí s’havia acomplert inexorablement, malgrat els intents del seu pare i d’ell mateix per evitar-ho: matà el seu pare i es casà amb la seva mare. Iocasta, horroritzada per l’incest comès, se suïcidà penjant-se, mentre que Èdip es tregué els ulls amb la punta d’una espasa per no veure els seus crims i fou desterrat per Creont, que assumí la regència de Tebes altre cop.
Èdip passarà els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona.
Hem sabríeu dir quin nom rep aquest mateix conflicte quan és la nena qui se sent atreta pel pare? En quin mite està inspirat?
Mireu aquest anunci publicitari argentí i comenteu què us sembla:
Verónica Vega. Llatí i grec 2n de batxillerat
A mans de la deessa Juno, us convido a contestar aquestes incògnites, tot escoltant la definició de cada una de les lletres de l’abecedari llatí:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/k2UCkf0ZcWI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Marta Mejías, llatí de 2n batxillerat
Aquesta cançó és de Nach Scratch (hip-hop), encara que es lògic i fàcil hauríeu de dir quina és la relació entre aquesta cançó i la mitologia. A quina mitologia pertany el mite de Pandora?
Vinga que us ho poso fàcil.
Guillem 2n batxillerat de llatí
Sabeu qui és la deessa Juno?
Juno era l’esposa de Júpiter (Hera i Zeus, respectivament en grec). Júpiter va tenir moltes dones al llarg de la seva vida, però diuen que Juno era especial, a ella l’estimava realment. Juno era molt gelosa, i Júpiter sempre tenia moltes aventures amb altres dones, i això la posava molt furiosa, i sempre se’n pescava alguna per fer-ho passar malament a les amants del seu marit.
Segurament us estareu preguntant que fa el cartell, la fitxa i el tràiler d’una pel·lícula amb una introducció sobre una deessa, oi?

Direcció: Jason Reitman.
País: USA.
Any: 2007.
Duració: 91 min.
Gènere: Comèdia dramàtica.
Interpretació: Ellen Page (Juno), Michael Cera (Bleeker), Jennifer Garner (Vanessa Loring), Jason Bateman (Mark Loring), Allison Janney (Bren), J.K. Simmons (Mac), Olivia Thirlby (Leah), Eileen Pedde (Gerta Rauss), Rainn Wilson (Rollo), Daniel Clark (Steve Rendazo), Aman Johal (Vijay).
Guión: Diablo Cody.
Producció: Lianne Halfon, John Malkovich, Mason Novick i Russell Smith.
Música: Mateo Messina.
Fotografia: Eric Steelberg.
Muntatge: Dana E. Glauberman.
Disseny de producció: Steve Saklad.
Vestuari: Monique Prudhomme.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1U9iQD1Xk5I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aquest és un film americà del director Jason Reitman on va guanyar un òscar al guió més original. Tracta d’una noia que es queda embarassada amb setze anys, i en un principi, decideix avortar. Un cop a la clínica se n’adona de que no és això el que realment vol fer, però tampoc es vol encarregar d’aquell nen, per tant busca uns pares que no puguin tenir fills i que vulguin acollir el seu quan neixi. Durant l’embaràs, Juno s’enamora del pare de la criatura que espera i que ha dedonar en adopció, però no hi pot fer res. Juno tindrà el nen, i els pares adoptius estaràn feliços amb el seu nou fill.
Bé, ara tornem enrrera amb la mateixa pregunta:
Tenen alguna cosa a veure Juno (protagonista del film) i Juno (deessa)? O és simplement una casualitat?
Hi ha un tros de la pel·lícula on parlen del nom:
-Mejor tener un nombre misterioso como Juno?
-No, verás, eso es porque mi padre estuvo mucho tiempo obsesionado con la mitologia griega i romana así que decidió ponerme el nombre de la esposa de Zeus. Zeus tuvo cantidad de ligues pero estoy segura de que Juno fue su único amor y se ve que era así como guapísima, pero muy mezquina como Diana Ross.
-Te queda muy bien.
-Gracias?
Primer en aquest trosset veiem un error. Es relaciona Juno amb Zeus, tot i que Juno és la mateixa deessa que Hera però romana, si el que volia era relacionar a Juno amb el seu marit, haurien d’haver triat el nom de Júpiter que era el que li van atribuir els romans (aquests americans, que no en saben).
A part d’això veiem la primera semblança, les dues són molt guapes. Però no ens quedem en aquesta. He llegit a la vikipedia que la deessa Juno era la que s’encarregava que els naixements anessin bé en el moment del part. D’alguna manera aquí hi veiem una forta relació. Juno a la pel·lícula en un principi no vol tenir aquell fill, però més endevant se n’adona de que no pot ser, que aquell nen és una petita vida i que ha de néixer, sigui o no sigui ella qui el cuidi.
Bé, fins aquí és on he arribat jo. Si algú de vosaltres veu alguna semblança més m’agradaria que la comentessiu.
Alguna vegada haguéssiu relacionat aquestes dues Junos tant semblants i tant diferents?
Vale.
ANDREA GARCÍA PALACIOS
(SEGON DE BATXILLERAT-A)