Com ja sabeu fa un temps vaig fer un article anomenat “Errors de la pel·lícula Troya”, en aquest vaig fer una comparació de la pel·lícula Troya de Wolfgang Petersen amb l’adaptació de la Ilíada d’Homer, “la Còlera d’Aquiles”, com que el llibre “A la recerca d’una pàtria” és la continuació, jo també faré la continuació del meu treball.
En primer lloc, al llibre trobem un capítol anomenat “La caiguda de Troia”, on s’explica el dubte que tenen els troians en agafar o no el cavall, en què desemboca l’acceptament d’aquest i la importància d’Anquises un cop Troia ha caigut. En canvi a la pel·lícula, els troians no tenen cap dubte en agafar el cavall i Anquises no té cap rellevància.
La història de l’Eneida ha estat molt important al mon cinematogràfic. No només la trobem representada a la pel·lícula Troya, sinó també a la pel·lícula “La Odisea” d’ Andrei Konchalovsky, a “300” de Zack Snyder i a “La mirada de Ulises” de Theo Angelopoulos, entre altres.
El món musical tampoc s’ha quedat immune a aquesta gran història, Mago de Oz ha fet una representació molt peculiar de la història de Troia i el seu desenllaç.
Tampoc ha deixat passar aquesta gran història el món televisiu, que amb la comèdia “El síndrome de Ulises” ens demostra que l’ideal de persona pot ésser vigent entre nosaltres, després de segles i segles.
Personalment penso que si ha tingut i té tanta importància una història que es va crear fa segles és perquè ha estat una història molt interessant, que agrada a un públic molt divers i és per això que encara avui dia és un èxit.
Camila Pérez López. 1er de Batxillerat A.
Bona feina, Camila, i amb enllaços ben trobats! i a més feta en temps de vacances!
Estic d’acord Margalida, la Camila ha fet molt bon article.
No recordava que en el llibre ” A la recerca d’una pàtria” els troians dubtessin sobre l’acceptació del cavall de fusta, jo vaig entendre que el van acceptar i van entendre-ho com a ”rendició” del Grecs.
Molt bona la idea de trobar les diferencies de la pel·lícula al llibre.
I molt bones les referencies amb les cançons, (el grup de música, el mago de oz, i la sèrie de televisió El síndrome d’Ulisses).
Vaig veien que poc a poc ens anem fixant més amb les coses i anem trobant-hi el punt de vista mitològic, com demostra molt bé la Camila, suposo que n’estaràs contenta Margalida, ens estem fent uns artistics de les clàssiques!
Espero aviat tenir el meu còmic i poguer penjar-lo al bloc, i així aprofito i tinc l’article de Llatí penjat.
I tant que sí, Anna! Ben aviat ja tindreu el vostre propi bloc!Passeu-me l’adreça!
Tot i que em vaig llegir el llibre, l’any passat i aquest també em segueix agradant moltissim!
en un principi jo també crec que dubtaven per entrar el cavall, i estic totalment dacord amb la Camila!
També crec que és un molt bon article, que ho explica tot molt bé!
Felicitats Camila!
ave!
primer dir que molt bon article i segon que gràcies ha aquest article he sapigut els errors entre la pel.licula i el llibre, peruquè no els sabia, i també molt bé en buscar relacions entre el mago de oz i el sindrome d’Ulisses. 🙂
Així he aprés coses(Y)
valee!! 🙂
Crec que caldria afegir Caballo de Troya de Mago de Oz a l’article sobre la pervivència de la guerra de Troia en la mitologia, publicat en El fil de les clàssiques.