Category Archives: Llatí 1r

Absenta!

5 Replies

No, aquest article no va dirigit al “botellón” sinó a un altre llatinisme…
Estaba buscant expressions llatines pel google i m’ha sortit una frase en la qual sortia la paraula “absenta”, així que l’he buscada i d’aquí ha sortit un petit article…

“Absenta”, del francès absinthe del llatí absinthĭum, i del grec ἀψίνθιον, apsinthion. Es tracta d’una beguda d’alt contingut alcohòlic (fins als 89.9º) i amb un gust molt semblant a l’anís. És un compost a base d’herbes i flors de plantes medicinals i aromàtiques. La principal planta de què està feta l’absenta és l’“artemisia absinthium” , de la família de les asteraceae. Se la pot conèixer com a donzell, donzell mascle, artemísia amargant, encens d’Andalusia, herba santa o, com més se la coneix… ABSENTA.
La preparació es considera una part important de l’experiència de beure absenta, tant és així que s’ha convertit ben bé en un ritual.

  • Sabríeu dir-me a quina divinitat fa referència uns dels termes esmentats a l’article? Podeu explicar quina relació hi ha entre els dos conceptes?
  • Per què alguns dels termes llatins tenen el dígraf  th?

Andrea Sala

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

Felix dies natalis, Deka!

10 Replies

 

Ille est  Oriolus (Uri), sed quoque “alias Deka” est, ob eam rem singularis est.

 

Hodie, Iovis dies, Pridie Kalendas Ianuarias MMX, dies natalis est.

Linguam Latinam et Graecam cum Margalida in Lyceo Cristòfol Ferrer studet. Is multum sincerus est, et bonus amicus. Multas cupiditates  habet:  CARPE DIEM!
Magistra nostra dicit: “Uri Uri est. Uri multam sympathiam habet, etsi plus studere et tacere in aula oportet”.
Memorabilia momenta Orioli sunt:

Feliciter! Feliciter! Feliciter!

ΧΡΟΝΙΑ ΠΟΛΛΑ!

ANFF

Amici et amicae aulae linguae Latinae et Graecae PRIMI BACCALAUREATI

Saturnalia per The Gutter Twins

1 Reply

Sabem que les saturnàlies romanes han servit de font d’inspiració per a diferents camps de la creació, pintura, esultura i com no podia ser també la música. I en aquesta última disciplina, no hem de retrocedir gaire en el temps per trobar una obra fonamentada en les festes paganes romanes: Saturnalia és el nom del primer àlbum que l’any 2008 va veure la llum de The Gutter Twins, duet format pels nordamericans Mark Lanegan i Greg Dulli, que es van formar en el bressol del rock alternatiu grunge de finals dels 90 i principis de segle.

Portada àlbum Saturnalia

Portada àlbum Saturnalia

 

En aquest primer treball publicat per The gutter Twins trobem a Internet un vídeo promocional amb el segell i l’estil propi de la formació, concretament “All Misery/Flowers”, amb una coreografia de caire místic que també podria inspirar-se en les Saturnàlies:

Martin T.

Laberint màgic

5 Replies

Aquí teniu la darrera de les narracions sobre el Laberint d’Horta. Feia temps que estava enllestida i penjada en l’Scribd, però estàvem esperant a posar-li so. Finalment no ha estat possible i no retardarem més el moment que els lectors del bloc pogueu gaudir de la prosa elaborada i introspectiva de la Sara, i dels seus dibuixos, és clar.

Que vagi de gust!

 

 


Cliqueu l’opció “Scribd” per poder llegir-ho còmodament.

Sara Cañizares
1r Batxillerat IES Isaac Albéniz

Com es fa un poema al segle I aC: Catul XI

1 Reply

Cada curs escolar es fa un curs de pensament i cultura clàssica al CaixaForum de Palma, Mallorca. Aquest any tracta de l’interessant món de la poesia: “XIV Curs de pensament i cultura clàssica 2009-2010. El món de les muses. Com llegir la poesia clàssica”.

Divendres passat, dia 18 de desembre,  es va fer la segona conferència que va omplir la sala més gran i es va haver d’habilitar una sala en vídeo conferència. Va tractar sobre el poema XI de Catul, a càrrec del professor Antonio Alvar Ezquerra (Catedràtic de Filologia llatina de la Universidad de Alcalá). Va explicar la relació entre aquest poema i la poesia de Safo: tant formal com de contingut amorós. El romà Catul en el seu temps va seguir la poesia sàfica. A més va ser un dels primers homes a parlar del mal de l’amor no correspost (per Lèsbia), cosa no ben vista per la societat romana que ho fés un home. El curiós és que no és un poema d’un home feble sinó tot el contrari d’un home ben documentat que a més ens explica la situació d’aquell moment (val a recordar que els romans acabaven d’arribar a Britània) i de com concebien el món.

El poema es divideix en tres parts: una d’un to geogràfic on demostra el seu coneixement del món (en aquell temps no sabien com era el món ni que existís Amèrica), una altra d’un to irònic on critica  la seva estimada  Lèsbia i la darrera d’un lirisme molt elevat.

Sens dubte, el públic illenc es va sorprendre de com interpretaven els mapes antigament i sobretot de la segona part del poema: “rompiéndoles las ingles” (segons la seva traducció), segons d’altres les entranyes.

 XI. ad Furium et Aurelium

FVRI et Aureli comites Catulli,
siue in extremos penetrabit Indos,
litus ut longe resonante Eoa
     tunditur unda,
siue in Hyrcanos Arabesue molles,
seu Sagas sagittiferosue Parthos,
siue quae septemgeminus colorat
     aequora Nilus,
siue trans altas gradietur Alpes,
Caesaris uisens monimenta magni,
Gallicum Rhenum horribile aequor ulti-
     mosque Britannos,
omnia haec, quaecumque feret uoluntas
caelitum, temptare simul parati,
pauca nuntiate meae puellae
     non bona dicta.
cum suis uiuat ualeatque moechis,
quos simul complexa tenet trecentos,
nullum amans uere, sed identidem omnium
     ilia rumpens;
nec meum respectet, ut ante, amorem,
qui illius culpa cecidit uelut prati
ultimi flos, praetereunte postquam
     tactus aratro est.

 


Sònia C.S., llicenciada en filologia catalana i biblioteconomia

Campanet, Mallorca

Ego sum panis vitae

2 Replies

Com ja deu ser tothom conscient els llatinismes estan a tot arreu! Sigui on sigui, ens acabarem trobant amb un llatinisme o expressió llatina, ho vulguem o no.  I això va passar l’altre dia, dimecres 16 de desembre, en una excursió de tutoria que vam fer a la Barcelona medieval. Vam visitar una mica la ciutat amb un guia, i en un mur de la capella del Santíssim Sagrament, al costat de l’església de Santa Maria  hi havia la següent frase en llatí:

Què significa? Algú és capaç de comentar-la? I no em refereixo només a la traducció literal, sinó també al significat! Quin tipus d’expressió llatina és i per què apareix en un mur de la ciutat de Barcelona?

 

 

Ego sum panis vitae

Ego sum panis vitae. Fotografia de Toni Moreno

Toni Moreno
1r de batx. llatí

1ª trobada presencial del projecte col·laboratiu de clàssiques “Aracne fila i fila”

19 Replies


(Si voleu veure-ho en pantalla gran, cliqueu aquí i seleccioneu l’opció)

Els alumnes del IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar i els de l’IES Isaac Albéniz de Badalona aprenem mitologia grega i llatina al Parc del Laberint.

El 28 d’octubre del 2009 a les 9 del matí ens vam trobar els alumnes de lllatí i grec de primer de l’IES Isaac Albéniz de Badalona i de l’IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. Era la primera trobada presencial del programa col·laboratiu de Clàssiques que es desenvolupa a través del bloc Aracne fila i fila.Ens vam trobar a l’estació de Badalona i inicialment estàvem tots una mica tallats, ja que nosaltres només ens havíem comunicat a través del bloc. Però durant el camí al parc, tot i ser relativament curt, van començar a fluir les converses entre uns i altres.
Vam arribar a les 10 a la parada de metro de la Vall d’Hebron. Un cop a l’entrada del parc vam veure l’antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d’estil neoàrab i neogòtic; també es conserva la Torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa.
El parc està dividit en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d’altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d’aigua.
Vam esmorzar i després vam iniciar el nostre recorregut i el primer que vam trobar és la terrassa inferior, on està ubicat el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats. A l’entrada al laberint hi ha un relleu de marbre amb Ariadna i Teseu, i al seu centre hi ha una estàtua d’Eros. In situ vam jugar a un joc que ens va proposar en Dani, un alumne del Cristòfol Ferrer. Consistia a entrar per parelles al laberint, i fer com la història d’Ariadna i Teseu, història que va ser explicada per l’Edgar, un company de classe.
Seguint el nostre recorregut, vam arribar a la terrassa intermèdia. Aquesta està sobre el laberint, on podem observar dos temples d’estil italià amb estàtues de Dànae i Ariadna, i columnes toscanes. En aquesta terrassa va tenir lloc una representació teatral sobre un altre mite, en aquest cas el de les Míníades. Ho van fer els companys del Cristòfol Ferrer, Laura, Carlos, Oriol, Rebeca, Irena, Coty, Núria i Eric; ho van fer bé, una manera molt bona d’aprendre la mitologia.
Quan ens vam dirigir a la tercera terrassa, vam veure que s’hi aixeca un pavelló dedicat a les nou Muses. Els romans van associar les Muses a les fonts. Una d’elles, Egèria, la vaig explicar jo a la resta dels companys, tenint en compte els meus coneixements sobre la matèria.
Al llarg del laberint vam observar els diferents tipus d’amor, el correspost, el no correspost, la resignació a no tenir amor, etcètera. Amb les explicacions d’alumnes i de les professores vam recórrer tot el parc, posant a prova els nostres coneixements, que eren bastants, i tot plegat ens va servir per aprendre una mica més sobre aquest tema.
Vam tenir la sort d’estar en el jardí més antic que es conserva a la ciutat, un jardí neoclàssic del segle XVIII amb un toc de fisonomia italiana. Després de dinar, sobre dos quarts de quatre, vam marxar a casa.

Ariadna Jiménez
1r batxillerat IES Isaac Albéniz