Acabo de teniu una alegria en veure algunes de les vostres imatges publicades a la wiki de Chiron, La Mirada griega amb el rap de Santiago el Menor per a Chiron a Gijón del 2008, molt anterior al de Deka, però que no havia aconseguit d’escoltar mai ni de fer-vos escoltar. Ara gràcies al company chironià de Galícia Álvaro P. Vilariño ho tenim tot en un:
De mica en mica s’omple la pica i entre tots i totes hem aconseguit el que ens demanava l’altre dia la Margalida a través del Fòrum de notícies del Moodle: aquests retalls de diaris, revistes i personals en què es fa humor amb l’alfabet grec. A què espereu per donar-nos a conèixer el vostre, inventat o publicat? Només l’heu de pujar a l’àlbum corresponent “Alfabet i humor”!
Aràcnids i aràcnides de Grec
Sabeu qui era Friné? i qui eren les cortesanes i les heteres?; creieu que a Grècia ja s’exercia la prostitució?, com l’entenien?, què era la prostitució sagrada?, n’hi havia també de masculina? com concebien els grecs el sexe? qui va inventar-se els bordells?… tot això ho podreu esbrinar tot visualitzant aquest vídeo i després en podeu fer recerca, si us interessa el tema, ja que no deixa de tenir pervivència avui en dia. No us oblideu de comentar ni de deixar en uns dos-cents mots el resultat de la vostra recerca. Us recomano, d’entrada, Arte y prostitución en la Grecia antigua.
Joan Ramírez
Ara que ja sabeu l’alfabet grec, que aneu comentant els apunts corresponents en El Fil de les Clàssics i a Aracne (per cert, els podríeu recopilar en comentari i així no ens en perdríem cap!), potser us agradarà aquest vídeo amb una pila d’alfabets, endreçats per ordre alfabètic. Compte, n’hi ha de reals, però d’altres són inventats i extrets de revistes, llibres, còmics, pel·lícules o sèries de televisió. De quins en teníeu notícia? Quins heu arribat a aprendre? Quin us agrada més? Quina petjada hi té l’alfabet grec? En coneixeu més? Què n’opineu de tot plegat?
Gaby
Acabo de llegir l’article de la Margalida i el record m’ha portat a fa dos anys, quan se’ns va oferir, a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, la possibilitat de compartir aquest projecte de clàssiques en xarxa. Les novetats de vegades fan una mica de mandra, i el dia a dia de l’Institut porta tanta feina que l’energia que demana engegar un projecte d’aquesta magnitud sembla difícil d’aconseguir. Tot i això, els reptes són sempre benvinguts, especialment si vénen de la mà d’un projecte ja consolidat com El fil de les clàssiques. Així doncs, ens vam llençar a piscina, i l’alumnat de 2n de batxillerat d’enguany tancarà un cicle de 3 anys d’interacció intensa, trobada presencial inclosa, amb l’alumnat de l’Institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, reconeguda com a Bona pràctica compartida pel Departament d’Educació.
Com tota interacció social, la relació entre alumnat de centres diferents en l’àmbit d’un bloc com Aracne fila i fila presenta les mateixes etapes i dificultats que les relacions presencials:
Però al mateix temps, existeixen uns elements comuns que exerceixen de catalitzadors:
La col·laboració en xarxa, doncs, ens permet, tant a professorat com a alumnat, sentir que no estem sols, que no som pocs, que no som els únics a descobrir la importància de les arrels clàssiques de la nostra cultura occidental. I sobretot ara, que cada vegada més centres, alumnat i professorat, en acompanyen a filar la nostra xarxa. Tant de bo aquestes imatges de La Margalida i jo mateixa amb els nostres alumnes al Parc del Laberint el curs passat puguin incloure d’altres cares, com la del Jordi d’El Vaixell d’Odisseu, bloc finalista dels Premis Bloc Catalunya, que desitgem que torni a posar les clàssiques al nivell més alt dels blocs d’educació, com ja va fer El Fil de les clàssiques fa dos anys.
Gràcies a tots els que heu fet possible aquests dos anys d’interacció en xarxa, materialitzada en trobades presencials com la sortida mitològica abans esmentada o la participació al taller de Ludi romani de la Magna celebratio de la nostra ciutat, Badalona. A tots vosaltres, però especialment a tu, Margalida, l’ànima del projecte,…
FELICITER!
Συγχαίρω ὑμῖν
TERESA
Feliciter, aràcnids i aràcnides!
Per molts anys, Aracne fila i fila! Per molts anys, aràcnids i aràcnides, alumnes, col·laboradors i companys! Tot just avui celebrem el segon aniversari! Sembla que Aracne sempre hagi format part de les meves classes i tot just el vaig obrir un 15 de setembre de l’any 2008 per als meus alumnes de llatí, de grec i de cultura clàssica de l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, tot convidant-los a compartir-lo amb altres estudiants, professors i enamorats del món clàssic d’arreu. Dos anys després ja no sé què més puc demanar! En els meus millors somnis, mai no m’hagués pogut arribar a imaginar el que és avui Aracne! Moltíssimes gràcies a tots i totes que cada dia ho feu possible! Moltíssimes gràcies a Xtecblocs que sempre ens acaben concedint el que demanem, ja sigui escriure en grec, més espai o que alumnes i col·laboradors del centre i de fora del centre puguin editar els seus propis articles.
Aracne fila i fila avui fa dos anys, no ha fet vacances ni durant l’estiu!, i a hores d’ara llegiu l’article que fa 654, hem fet entre tots 5421 comentaris i s’han rebut 34.040 visites ; hem gaudit del centaure d’or 2009 de Chiron, de ser finalistes a Edublogs i de ser bloc guanyador de centre a La Mostra 2010, organitzada pel Departament d’educació,….
Jo només puc dir MOLTES GRÀCIES. Depèn de tots vosaltres, alumnes de l’institut Cristòfol Ferrer i alumnes de l’ Isaac Albéniz, alumnes i professors d’arreu, col·laboradors i col·laboradores, que la nostra teranyina clàssica es vagi fent més grossa i més gruixuda i que aquest nostre projecte educatiu de pràctica compartida es mantingui en el temps.
És curiós que el nostre primer article fou Lletres gregues arreu i que celebrem el segon aniversari amb aquest encantador projecte de Chiron: LA MIRADA GRIEGA. Us hi afegiu també?
FELICITER!
Avui se celebren els 2.500 anys de la fi de la batalla de Marató (a El Fil de les Clàssiques teniu un magnífic documental històric). Sabeu què va suposar per a occident? Per què en l’actualitat hi ha una prova esportiva que es diu marató?…
Gaby
Aristòtil va escriure en la seva obra Meteorològica el fenomen tot dient que a la mateixa hora que va caure un gran meteorit en el nord de Grècia entre els anys 468 i 466 aC es veia un cometa per l’oest. Els investigadors de la Universidad Brigham Young (Utah, EE.UU), el filòsof Daniel Graham i l’astrònom Eric Hintz, ho han atribuït al pas del cometa Halley a causa de les dates, de la trajectòria descrita, de la magnitud i del temps que va ser visible, uns 72 dies, i han reconstruït la possible trajectòria del Cometa per tal de veure si coincidia amb les observacions antigues, i els resultats són similars i així ho han publicat a la revista Journal of Cosmology encara que assumeixen que és difícil demostrar-ho. Això sí, diuen que els albiraments de cometes grans són rars, de manera que el Halley és un “candidat ferm”. Les dates, tanmateix, són molt discutides perquè les diverses ciutats estat feien servir el seu propi calendari.
De ser cert, els grecs haurien vist primer, tres òrbites abans que els xinesos que el van veure passar el 240 aC, el cometa Halley que passa al voltant del Sol cada 74 i 79 anys i que porta el nom de l’astrònom britànic Edmund Halley que el 1705 va determinar per primera vegada que una gran resplendor vista el 1682 era en realitat un cometa periòdic i va calcular que tornaria el 1757. L’encert va ser espectacular, ja que només va fallar per un any, però el reconeixement va ser pòstum perquè el científic no va poder tornar a veure el pas del seu cometa.
Desitjo que el 2061 quan el cometa Halley es torni apropar a la Terra el pogueu veure! Mentrestant, em podria dir què vol dir el mot cometa i quin és el seu origen?
Xisco
Mallorca
Ιάννης Κατσίς
Αθἠνα
ELS DÉUS
Dotze n’hi havia a Grècia
Entre déus i deesses
Cadascun amb la seva eina es dedica a la feina:
Zeus, amb el llamp i el tro, és el més poderós
Hera, amb la diadema i el paó reial, és la seva esposa
Posidó, amb el trident que remou les onades, és el déu del mar
Hades, amb el gos Cèrber de tres caps, és el déu del món que hi ha sota terra.
Demèter, amb les espigues de blat, és la deessa de la agricultura
Hefest, amb l’enclusa i el martell, és el que fa les armes dels herois
Atena, amb el mussol i l’olivera, és la més intel·ligent
Ares, amb l’escut, l’espasa i el casc, és el déu de la guerra
Afrodita, amb la poma i la petxina, és la deessa de l’amor
Àrtemis, amb les fletxes i la lluna, és caçadora
Apol·lo, amb la lira i el llorer, és el déu de la música
Hermes, amb les sandàlies i el barret amb ales, és el missatger dels déus
I tots junts a l’Olimp amb bona companyia prenen nèctar i ambrosia.
Neus Jordi