Excursió a Empúries dels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de llatí i de grec dia 12 de novembre de 2008.

Empúries ha estat la porta d’entrada de moltes cultures, cada una de les quals ha deixat la seva empremta a la península Ibèrica. Unes ruïnes romanes i gregues de 2600 anys d’antiguitat.
Cap al 600 aC arribaren el primers navegants grecs i s’establiren a l’actual Sant Martí d’Empúries, que aleshores era una illa (una zona pantanosa, molt rica en aigua però també amb molts microbis i on era fàcil emmalaltir, per això van construir dos temples dedicats a la cura de malalties) i li donaren el nom de Paleàpolis “ciutat antiga”. Al cap de poc temps passaren a terra ferma i fundaren la Neàpolis “ciutat nova”, que ràpidament es va desenvolupar urbanísticament fins a esdevenir ja una ciutat grega, Empòrion.
L’arribada dels grecs a Empúries va proporcionar el contacte amb els ibers, que no existien fins que no arriben els grecs. Van mantenir relació durant 400 anys, fins que van arribar els romans.

L’acròpoli (per sobre de la ciutat) era la part més elevada de la ciutat grega on centralitzaven el poder religiós i a la part d’abaix el poder civil, al contrari dels romans que ho centralitzaven tot al fòrum.
L’any 218 aC, la destrucció de Sagunt per part d’Anníbal va ser determinant a Empúries. Amb aquest fet va començar la presència romana a la península Ibèrica, que culminà dos cents anys més tard amb la conquesta de tot el territori.
L’arribada dels romans a Empúries va comportar la creació d’un campament estable on avui s’aixeca la ciutat romana, separada de la neàpoli grega.
Cap a l’any 100 aC, els romans van transformar el seu antic campament en una ciutat de nova planta que convivia amb la vella colònia grega. Però la presència romana va fer que els mateixos grecs s’anessin romanitzant, fins que a l’època de l’emperador August la ciutat grega i la ciutat romana es van unir físicament sota el nom de Municipium Emporiae.

La ciutat romana era molt ordenada, el traçat urbanístic es disposava a partir de dos grans carrers que es tallaven al centre de la ciutat. El primer d’aquests carrers es traçava d’est a oest, i s’anomenava decumanus. Perpendicular a aquest, hi havia el carrer que anava de nord a sud, anomenat cardo. Aquests dos carrers principals desembocaven en quatre portes d’entrada a la ciutat i es prolongaven en altres camins, al costat dels quals hi havia les necròpolis o cementiris. Allà on s’encreuaven el decumanus i el cardo hi havia el fòrum o plaça pública, que era el lloc on se celebraven els actes polítics, religiosos i comercials. La resta de carrers eren paral·lels a un d’aquests dos eixos principals, de manera que la ciutat formava una mena de quadrícula al seu interior. Aquest tipus d’urbanisme es coneix amb el nom de model hipodàmic, perquè el va dissenyar un arquitecte grec que es deia Hipòdam de Milet.

TERMES (s. I – II dC)
L’aigua era un element molt important a l’antiguitat. Les thermae facilitaven la higiene personal però també feien una funció social, ja que eren un lloc de trobada i reunió dels ciutadans.
Les termes emporitanes constaven de diferents sales, com ara el caldarium (sala càlida amb banyeres d’aigua calenta), el tepidarium (sala d’ambient tebi), el frigidarium (sala freda amb banyera d’aigua freda) i el sudatorium (sauna). També hi havia una palestra oberta a l’aire lliure on practicar exercicis gimnàstics, les latrines públiques i els diferents àmbits per al funcionament de les termes (forns, magatzems…). L’aigua necessària per als banys s’extreia del subsòl a través d’un gran pou de més de 27 metres de fondària excavat a la roca. Les termes van ser mixtes fins l’any 130 dC, després l’emperador Adrià (s. II dC) les va separar per sexes, al matí l’utilitzaven les dones i per les tardes els homes.

FÒRUM
El fòrum de la ciutat romana d’Empúries ocupava una extensió aproximada d’unes quatre illes de cases (insulae). A l’interior d’aquest espai, hi havia edificis d’ús religiós, administratiu i comercial que són un reflex de l’evolució que va seguir aquest espai des de la creació de la ciutat romana, vers els inicis del segle I aC., fins el seu abandonament definitiu a la segona meitat del segle III dC. La configuració definitiva del fórum data de fins del segle I aC., moment en que es construeix la majoria dels edificis visibles actualment: el temple capitolí i la zona religiosa al nord, emmarcada per un criptopòrtic i un pòrtic en forma de U; l’ambulacre porticat que envolta tota la plaça; la basílica i la cúria a la banda de llevant i, finalment també, les tabernae del costat sud i oest.

INSULA (s. I aC – I dC)
Illa de cases situades al sud del fòrum (barri plebeu; classe obrera i mitjana). Les illes de cases de la ciutat romana d’Empúries (insulae) eren rectangulars, de 35 x 70 m, amb un màxim de 3 pisos d’alçada, delimitades per dos carrers en direcció est-oest (decumani), i dos carrers en direcció nord-sud (cardines), que es creuaven en angle recte. En aquesta illa de cases es combinaven petites vivendes familiars amb una sèrie de locals comercials que obrien al carrer. Les vivendes s’articulaven entorn d’un pati central obert que facilitava la il·luminació i ventilació de les diferents habitacions.

AMFITEATRE (s. I dC)
Construït fora de les muralles de la ciutat. Era una construcció característica de l’arquitectura romana on es realitzaven lluites de gladiadors (munera) i caceres o lluites de feres salvatges (venationes).
Era un edifici de planta ovalada, amb un espai central on s’efectuaven els jocs, envoltat per unes graderies per als espectadors. A l’amfiteatre d’Empúries, les graderies eren de fusta i descansaven sobre uns murs radials de pedra, que són els únics que s’han conservat. L’amfiteatre tenia una capacitat per a uns 3.300 espectadors.

L’època d’esplendor va durar fins l’any 100 dC (200 anys d’esplendor). Després Empúries va anar perdent importància davant el creixement de ciutat com Tàrraco o Bàrcino, fins que fou abandonada definitivament cap al final del segle III dC, ja que la via augusta unia les principals ciutats romanes seguint la costa que era la via comercial i Empúries es va quedar apartada, llavors va haver-hi un moviment d’emigració cap altres ciutats.
L’any 350 dC va donar lloc a l’etapa cristiana on es van construir basíliques, aquest és l’origen del bisbat d’Empúries.

 L’ESTÀTUA D’ASCLEPI (situada dins del museu d’Empúries)

És una escultura grega del segle II aC inicialment pintada amb colors molt vius, actualment es blanca i formada per dos blocs principals: el bust, fet amb marbre de l’illa de Paros, i el cos, fet de marbre de les pedreres del Pentèlic (Àtica). Té tres forats que permetien el transport de l’escultura grega.Tradicionalment, s’ha adscrit a Asclepi, déu de la medicina, fill d’Apol·lo i Coronis. Segons el mite, fou confiat al centaure Quiró, qui li va ensenyar les arts de la medicina, amb les quals va gosar tornar a la vida als morts. Zeus, indignat, el va fulminar amb un llamp. Les serps li van ser consagrades i es creia que es va encarnar en la forma d’aquests animals. El principal centre de culte era Epidaure i l’any 293 aC va ser portat a Roma, des d’on va tenir la seva expansió per tota la Mediterrània.
Els estudis estilístics no es posen d’acord a l’hora de posar una atribució de l’estàtua ja que el símbol de la serp no combinava amb l’escultura així que s’ha plantejat que pugui representar Júpiter, Agathodaimon o Serapis.

AIDA CABA 2nBATX