Category Archives: Grec 1r

Laberint del Minotaure

[Font: Jinetes del viento]

Dimecres dia 28 d’Octubre. Els alumnes d’una classe de llatí de primer de batxillerat, tenen decidit anar d’excursió al laberint del Minotaure amb la seva professora, però encara no saben el que els espera…
Tots arriben puntuals al seu lloc de trobada, la parada de tren, i estan eufòrics per veure com serà aquesta experiència. Pugen al tren i noten que està totalment buit, en un moment això deixa de ser un problema per a ells i torna diversió fins arribar a la seva destinació.
Quan baixen del tren, la gent ja torna a aparèixer, ells continuen el seu camí cap al parc del laberint, sense problemes, xerrant, fent bromes…
En arribar-hi, el guàrdia els fa deixar tot el seu material en un armari gegant. L’última, una noia, li pregunta quan la podran agafar, però el guàrdia no contesta, fins que la noia es gira i ell en veu molt baixa diu:
-Si torneu vius ho podreu agafar…
-Perdoni? -Diu la noia, que ha escoltat alguna cosa.
Però el guàrdia calla i torna cap a la seva caseta.
Tots entren molt contents ja que el parc és meravellós, moltíssim verd, moltes flors, estàtues d’herois i déus. Entren al parc i quan passa l’últim, aquella porta gegant de ferro es tanca, sembla ser, amb un cop de vent fortíssim.
Comencen la seva excursió pel parc i el primer que veuen és una estàtua gegant; a dalt de tot hi té un llop i a sota, una planta que tapa tot el que està visible. La professora explica tota la història d’aquesta estàtua. Un dels nois, troba una cosa una mica estranya, dels ulls del llop surt un líquid roig; la gent no en fa cas i tiren endavant, però ell es queda sorprès…
Continuen el seu camí i es troben en una bifurcació de quatre camins; la professora diu que abans d’agafar cap dels quatre, ens explicarà els dos relleus; però, quan els mira, es queda estranyada, ja que resulta que els quadres estan canviats: un és Posidó decapitant quatre joves i l’altre, Zeus bevent la sang d’una nena que ell mateix acaba de matar. La professora no sap què dir, es queda totalment en blanc, fins que un dels nois diu de continuar i no pensar-hi més.
Ara han de fer grups i cadascun triar un dels quatre camins: El de la veritat, el de la saviesa, el de la mort o el més llarg de tots…
Arriben tots a la porta del laberint menys el grup que ha anat pel més curt, el de la saviesa. Tots estan entranyats, però la professora, molt tranquil·la, diu que anirà a buscar-los. Fan ells mateixos els grups i entren al laberint…
El primer grup, en entrar, es troba perdut en un moment. Ells es pensaven que això seria un joc per a nens i resulta que no ho era.
El segon grup va a parar a una habitació tancada. En el moment d’entrar ja noten que per allà no hi ha sortida, intenten sortir però la porta està tancada. La porta s’obre a poc a poc i entra un personatge disfressat d’Ares, amb la seva armadura, les seves armes… Ells es pensen que és tot una broma, però aquest Ares desembeina la seva espasa i els talla tots per la meitat.
El tercer grup escolta els crits de dolor dels companys. Es posen molt nerviosos i es comencen a dividir pel laberint. A poc a poc van desapareixent un rere l’altre. Una altra vegada un personatge disfressat, però que aquest cop sembla un noi normal i corrent amb una túnica blanca i un bastó molt gros, va matant-los d’un en un amb un cop de bastó al cap.
El primer grup, després de bastant de temps caminant arriben a una sala central, on veuen com tots els seus companys estan posats com a estàtues, i no sols els seus companys, totes les persones que havien visitat el laberint. No saben què fer, estan paralitzats després de veure aquesta imatge, però de sobte surt un altre personatge disfressat, el Minotaure, i es llença a sobre dels nois, però ells no volen passar pel mateix que els seus companys, i tots junts, gràcies a un fil que tenen, capturen el Minotaure i quan el desmantellen, descobreixen que era el guàrdia, que els ho explica tot:
Aquest parc abans era un jardí de la seva família, i quan l’ajuntament el va comprar no ho va poder assimilar. Lla seva forma de venjar-se era matant tothom que anava al jardí…
Els nois troben la seva professora immobilitzada de mans i peus i, finalment, tots junts tornen a casa amb la pèrdua de tots els seus companys….

Edgar Baena
1r batxillerat
IES Isaac Albéniz

Barcelona mitològica

Què té de la mitologia clàssica la ciutat de Barcelona? Aquesta era la hipòtesi del meu treball de recerca dirigit per Margalida Capellà i que tot seguit exposaré breument:

Mitològicament Barcelona va ser fundada per Heràcles (en llatí, Hèrcules), fill de Zeus i de la mortal Alcmena. La història explica que l’heroi va navegar amb unes barques fins a la Península Ibèrica, una d’elles la novena es va encallar a les costes del llevant. Al lloc on aquesta barca es trobava, Heràcles va construir una ciutat que anomenà Barca nona, Barcelona.

Passejant per Barcelona i de la mà de dues gimcanes mitològiques de la Margalida que podeu consultar a El Fil de les Clàssiques, he fet una recerca de mites clàssics. Amb tot el material que he anat trobant a cada passa he fet aquest muntatge audiovisual, que és la part central i més personal del meu treball, tot i les dificultats tècniques que m’ha suposat:

Com heu pogut visionar ha dividit la passejada mitològica per Barcelona en quatre parts tot començant per l’estàtua del seu fundador al Passeig de Sant Joan: la ruta d’Hermes, el Parc del Laberint, el parc de la Ciutadella i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

La presència del déu alat Hermes, en llatí Mercuri, és constant en diferents edificis i llocs coneguts i significatius de la ciutat Comtal i es relaciona amb Barcelona a través del mite amb el seu fundador (Hèracles-Hèrcules).

El caduceu del déu Hermes, déu missatger, evoca la imatge d’Hèracles rodejat per dues serps enviades per Hera, esposa de Zeus, la qual va assabentar-se de la infidelitat de Zeus amb Alcmena tot volent venjar-se enviant dues serps per assassinar el petit heroi. Retornant aquest caduceu, Hermes va separar les dues serps que lluitaven entre si i una vegada amansides s’enrotllaren envoltant la vara i donant origen al famós atribut d’aquest déu: el caduceu.

Hermes i Hèracles no només tenen aquesta relació simbòlica sinó que Hermes obligat per Zeus diposità l’heroi sobre el pit d’Hera, amb la finalitat que aquest, s’alletés de la llet de la immortalitat. A més Hermes acompanya Hèracles en el seu descens als inferns per dominar el Can Cèber i així completar els dotze treballs tan famosos de l’heroi.

El déu grec Hermes és fill de Zeus i de Maia. Té la funció de missatger que transmet als humans les idees divines i les interpreta, és el psicopomp que guia les ànimes, el despertador de la consciència, el creador de la cultura, les arts i el llenguatge. També és el sanador diví, patró de viatgers i comerciants i sobretot inspirador de la filosofia.

Hermes promou les ciències i les arts. Aquestes es basen en correspondències i analogies que existeixen entre els tres nivells o mons que construeixen l’Existència Universal, el món de l’esperit, de l’ànima i el món físic o corporal.

És completament normal que trobem arreu Hermes ja que per la seva diligència i sagacitat, és una icona per als comerciants. Barcelona en el moment de la seva expansió comercial i industriosa durant els segles XIX i XX té una gran activitat econòmica i comercial i les seves construccions esculpeixen múltiples representacions d’aquest déu i els seus atributs com si d’aquesta manera es volgués atreure com un talismà els beneficis financers que dispensa aquest déu, totalment compatibles amb els d’ordre intel·lectual que també patrocina. Podem trobar-lo en façanes d’edificis públics, d’edificis del govern, en bancs, en cases particulars, en edificis vinculats amb el comerç, l’educació i la cultura.

Aquest déu el podem reconèixer per les seves ales i pel caduceu. Aquestes ales li neixen dels dos costats del cos, als peus, i al seu cap, solen ser petites. El caduceu és una vara alada de la qual dues serps s’enrotllen de forma simètrica que s’atrauen i es repel·leixen al mateix moment. El món modern el manté com un emblema del comerç i la medicina. Hermes premia el treball i l’esforç: Labor Omnia Vincit.

Podem trobar aquesta mateixa divinitat a milers de cultures amb noms diferents; però sempre conserva les mateixes funcions això fa que Hermes tingui una gran universalitat. Hi ha milers de noms referents a Hermes però aquests noms corresponen al mateix arqueotip, és immortal i només és possible trobar-lo a l’interior de l´ésser.

Hèrcules, Hermes són ben presents al centre de la ciutat. Al Parc del Laberint, en comptes del Minotaure es troba Eros i tot s’ha de llegir en clau amorosa. Al Parc de la Ciutadella trobem el naixement de Venus a la cascada central, envoltada de Neptú i Amfitrite.

Després de fer la recerca per places, parcs i carrers, podem dir que Barcelona és una ciutat mitològica que permet estudiar i gaudir de la mitologia clàssica al carrer, a l’abast de tothom, com a element instructor dels habitants i turistes de la ciutat, que permet motivar a un coneixement més profund de la mitologia a més del gaudi estètic i aprofundir en el coneixement de la ciutat sabent localitzar cada monument en un mapa i saber-ne fer una ruta mitològica.

Aquest treball de recerca m’ha resultat molt enriquidor i m’ha fet apreciar més Barcelona i veureu-la com una ciutat mitològica. M’agradaria que en un futur, no molt llunyà, per la televisió es pogués veure un reportatge sobre aquesta Barcelona i contemplar les diferents cares de la ciutat, no només té una història sinó que també té un gran mite fundacional i més de seixanta representacions mitològiques d’Hermes, un parc vegetal d’una gran vàlua històrica i paisagística i un Museu Arqueològic que cal preservar. Realment Barcelona és mitològica.

Carla Domingo Luengo
2n de batxillerat llatí i grec
Treball de recerca 2009

Etimologia VI: Aster- astero- astro-

Català estel asterisc astronomia astronauta asteroide astrofísica
Castellà estrella asterisco astronomía astronauta asteroide astrofísica
Gallec estrela asterisco astronomía astronauta asteroide astrofísica
Basc izar izartxo astronomia astronauta asteroide astrofisika
Portuguès estrela asterisco astronomia astronauta asteroide astrofisica
Francès etoile astérisque astronomie astronaute astéroïde astrophysique
Italià stella asterisco astronomia astronauta asteroide astrofisica
Anglès star asterisk astronomy astronaut asteroid astrophysics
Alemany stern sternchen astronomie astronaut asteroid astrophysik

Laura Galán

1r Batxillerat Grec

La cua del set

Aquest article és fruit de la inspiració que va provocar en mi el poema que Pepita Castellví ens va escriure a El Fil de les Clàssiques. El set és un número utilitzat infinitament en molts mites de clàssiques, i com no, en la literatura, en la música, en el cinema  i generalment en la cultura popular i en l’art.
La gran majoria de coses són set, com per exemple els dies de la setmana, els colors del arc iris, les set notes musicals, les set vides d’un gat, els set mars, els set punts cardinals, els set pecats capitals i un llarg etcètera.
El número set és el resultat de la suma entre el 3 (divinitat) i el 4 (terrenal) i es considera un nombre màgic ja que és la unió entre les divinitats i els humans, ja que el món va ser creat en set dies.
En el cas de la literatura, un clar exemple és un poema de William Shakespeare, on va dividir les etapes de la vida del home en set parts: etapa de la infància, etapa de la escolarització, etapa de l’amant, l’etapa del soldat, l’etapa del magistrat i l’etapa senil. Aquí teniu la traducció.
En novel·les més actuals també s’hi pot trobar. La saga de Harry Potter consisteix en set llibres, cada llibre tracta de un any en l’escola de Hogwarts, és a dir, es cursen set anys a Hogwarts per graduar-se. També són els set els horricreus de Voldemort. Una altra famosa saga de set llibres són Les Cròniques de Nàrnia de C.S. Lewis.
En el món de les cultures clàssiques, el set també va ser molt significatiu. Els set savis de Grècia (ja els heu localitzat al nostre Google maps?), els set pujols de Roma, els set famosos reis (entre el 753 a.C. fins 509 a.C.), també de Roma… Qui em sap dir quins són els savis, els pujols i els reis?

Els set turons de Roma

L’arquitectura també té el seu nombre set. Em refereixo a les set meravelles del món antic: la Gran Piràmide de Gizeh, els Jardins penjants de Babilonia, el Temple d’Àrtemis a Efes, l’estàtua de Zeus a Olímpia, la tomba de Mausol a Halicarnàs, el Colós de Rodes i el far d’Alexandria.
Recentment es van escollir les set meravelles del món actual, ja que en el cas de les anteriors, la majoria han desaparegut amb el temps. Les actuals set meravelles del món són: la Gran Muralla Xinesa, la ciutat de Petra, el Crist Redemptor, el Machu Picchu, el Chichén Itzá, el Colosseu de Roma, el Taj Mahal. Quins estan relacionats amb la cultura clàssica?

Del número set em queden moltes coses en el tinter i espero que m’ajudeu amb els vostres comentaris. Sabíeu que el número set va perseguir tota la vida de Michael Jackson? Quins referents clàssics trobeu en aquest muntatge?

Rebeca Sánchez
1er Batxillerat

Aríon i el dofí

Aríon de Metimna va ser un famós músic.Va viure molt de temps a Corint, al servei del rei Periandre. Però ell va voler fer un viatge per mar, i va marxar cap a altres terres famoses, Sicília i Itàlia.

Després que va reunir una gran quantitat de diners,  va decidir de tornar a Corint. Va escollir una nau i mariners corintis. Però aquests homes, amb la finalitat d’apoderar-se dels seus diners, van prendre la decisió de matar Aríon. Ell va donar-los els diners i altres pertinences, a fi que li perdonessin la vida. Els mariners no van tenir commiseració, i van ordenar-li que es precipités tot seguit al mar. Aríon, va demanar que, abans de morir, li permetessin de cantar una vegada més. Després de cantar, es va llançar al mar i va caure cap a les profunditats. Els mariners van creure que havia mort.

Però un dofí, que va seguir el vaixell atret per la dolça melodia del cantor, va comparèixer nedant entre ones, i es va col·locar sota l’home i el va portar, elevat el llom, per damunt les ones, d’aquesta manera el va conduir cap a terra.
Aríon va anar ràpidament cap a Corint i va narrar el seu cas a Periandre.
Aquest no podia creure la seva història, i va cridar els mariners; els va demanar on era Aríon. Ells li van dir que era a Itàlia , sa i estalvi.
Llavors va aparèixer Aríon, i els mariners van quedar sorpresos i van confessar la veritat. El rei va condemnar-los a mort.

N.B.: Sabeu quin autor grec ens relata aquesta història i en quina obra? Què us ha semblat? Qui era Periandre de Corint? Quina relació tenen els dofins amb Badalona? Per què els dofins són tan bons amb els humans? Qui i per què es converteixen en dofins segons les Metamorfosis d’Ovidi?…

Mariano Díaz

4t de llatí

Fins i tot als tatuatges

FSCD765

Ahir quan estava navegant per internet, la meva cosina em va ensenyar uns tatuatges d’un amic del myspace, i de sobte em vaig trobar amb aquesta il·lustració. Em va sorprendre molt, ja que hi vaig observar molts referents clàssics del món dels déus grecs. Em podríeu esmentar tots els que hi ha? És curiós oi? Amb quina professió es podrien vincular tots aquests símbols?

Irena Jagustin, 1r de batx. de LLATÍ i GREC

Filosofia, fotografia… FOTOFILOSOFIA

FILOSOFIA, FOTOGRAFIA… mots d’origen grec com bé sabeu, o no?

Va ser precisament  a Grècia on es va germinar el canvi en el pensament humà i  va sorgir el raonament. Des d’aquell punt de partida milers de homes i dones, han iniciat una recerca per apropar-se més a la saviesa. Nosaltres hem heredat els raonaments de totes aquestes persones que van viure abans que nosaltres i que van voler deixar les seves idees per a que algú altre continués la seva recerca.

Dia 18 de Novembre, entre els actes de commemoració del Dia de la Filosofia, es va celebrar el concurs de fotografia filosòfica a la facultat de Filosofia de Barcelona, amb una intenció, recordar la importància que té la filosofia a les nostres vides. I a través de fotografies unides a una qüestió filosòfica vàrem mostrar els nostres raonaments, no sols tots els alumnes de primer del I.E.S Cristòfol Ferrer sinó de molts altres centres de Catalunya i les illes. Els professors encarregats de l’esdeveniment van seleccionar les fotografies que més els van agradar en l’acte final de la Mostra de Fotofilosofia 2009, i del nostre centre van seleccionar la fotografia de Coty Ledesma “Existeix la completa indiferència?”, aquí os deixo el link de totes les fotos penjades al bloc de Fotografia i Filosofia del nostre centre i ja podeu anar pensant en la propera convocatòria i si són de temàtica grega o romana, Aracne sempre us donarà ales a la fama o almenys immortalitzar el moment, perquè tot canvia i res no roman.

La meva conclusió després és que si podem capturar els pensaments a través de les paraules, també és cert que amb la fotografia podem congelar el nostre punt de vista, i convertir així les paraules i les imatges en un discurs filosòfic.

Són les meves identitats inseparables

Són les meves identitats inseparables? Dani Costa

 

Dani Costa

1r de batxillerat

Gimcana mitològica II: El cicle troià

Aquí teniu un nou exercici d’anàlisi iconogràfica. A partir de la lectura de Vaixells negres davant Troia de Rosemary Sutcliff, intenteu definir els conceptes que apareixen en aquesta presentació i comentar amb detall les representacions d’episodis mitologia heroica que hi apareixen.

Ja veieu que les peripècies dels humans, sota la sempre voluble mirada dels déus, també ha inspirat als creadors belles obres d’art de tots els gèneres i estils!

TERESA

Etimologies V: “ónoma”

El prefix –ònim es fa servir per aquelles paraules que tenen a veure amb la paraula grega que apareix a sota del dibuix, que pretén exemplificar-la. A part d’aquest sufix, és molt comú veure la paraula sencera (onoma) formant part d’un nou mot.
Alguns exemples podrien ser aquests:

Sinònim: Dues paraules són sinònimes quan tenen un significat igual o molt similar.

Antònim: Un antònim és aquell mot que té un significat totalment oposat a un altre.

Onomatopeia: Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d’un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula.

CATALÀ onomatopeia sinònim antònim
CASTELLÀ onomatopeya sinónimo antónimo
GALLEC onomatopea sinónimo antónimo
BASC onomatopeia
PORTUGUÈS onomatopéia sinônimo antónimo
FRANCÈS onomatopées synonyme antonyme
ANGLÈS onomatopoeia synonym antonym
ITALIÀ onomatopea sinonimo antonimo
ALEMANY Namenskunde Synonym Antonym

Per tant, formulo dues preguntes:

1) Em podríeu fragmentar les paraules i dir-me els ètims que la componen?

2) Em sabríeu dir més paraules que continguin la paraula o el sufix? (N’hi ha moltes, però sé que us agrada buscar i no us penso treure la il·lusió).

Carla Asensio
Grec 1r batxillerat