Laberint del Minotaure

[Font: Jinetes del viento]

Dimecres dia 28 d’Octubre. Els alumnes d’una classe de llatí de primer de batxillerat, tenen decidit anar d’excursió al laberint del Minotaure amb la seva professora, però encara no saben el que els espera…
Tots arriben puntuals al seu lloc de trobada, la parada de tren, i estan eufòrics per veure com serà aquesta experiència. Pugen al tren i noten que està totalment buit, en un moment això deixa de ser un problema per a ells i torna diversió fins arribar a la seva destinació.
Quan baixen del tren, la gent ja torna a aparèixer, ells continuen el seu camí cap al parc del laberint, sense problemes, xerrant, fent bromes…
En arribar-hi, el guàrdia els fa deixar tot el seu material en un armari gegant. L’última, una noia, li pregunta quan la podran agafar, però el guàrdia no contesta, fins que la noia es gira i ell en veu molt baixa diu:
-Si torneu vius ho podreu agafar…
-Perdoni? -Diu la noia, que ha escoltat alguna cosa.
Però el guàrdia calla i torna cap a la seva caseta.
Tots entren molt contents ja que el parc és meravellós, moltíssim verd, moltes flors, estàtues d’herois i déus. Entren al parc i quan passa l’últim, aquella porta gegant de ferro es tanca, sembla ser, amb un cop de vent fortíssim.
Comencen la seva excursió pel parc i el primer que veuen és una estàtua gegant; a dalt de tot hi té un llop i a sota, una planta que tapa tot el que està visible. La professora explica tota la història d’aquesta estàtua. Un dels nois, troba una cosa una mica estranya, dels ulls del llop surt un líquid roig; la gent no en fa cas i tiren endavant, però ell es queda sorprès…
Continuen el seu camí i es troben en una bifurcació de quatre camins; la professora diu que abans d’agafar cap dels quatre, ens explicarà els dos relleus; però, quan els mira, es queda estranyada, ja que resulta que els quadres estan canviats: un és Posidó decapitant quatre joves i l’altre, Zeus bevent la sang d’una nena que ell mateix acaba de matar. La professora no sap què dir, es queda totalment en blanc, fins que un dels nois diu de continuar i no pensar-hi més.
Ara han de fer grups i cadascun triar un dels quatre camins: El de la veritat, el de la saviesa, el de la mort o el més llarg de tots…
Arriben tots a la porta del laberint menys el grup que ha anat pel més curt, el de la saviesa. Tots estan entranyats, però la professora, molt tranquil·la, diu que anirà a buscar-los. Fan ells mateixos els grups i entren al laberint…
El primer grup, en entrar, es troba perdut en un moment. Ells es pensaven que això seria un joc per a nens i resulta que no ho era.
El segon grup va a parar a una habitació tancada. En el moment d’entrar ja noten que per allà no hi ha sortida, intenten sortir però la porta està tancada. La porta s’obre a poc a poc i entra un personatge disfressat d’Ares, amb la seva armadura, les seves armes… Ells es pensen que és tot una broma, però aquest Ares desembeina la seva espasa i els talla tots per la meitat.
El tercer grup escolta els crits de dolor dels companys. Es posen molt nerviosos i es comencen a dividir pel laberint. A poc a poc van desapareixent un rere l’altre. Una altra vegada un personatge disfressat, però que aquest cop sembla un noi normal i corrent amb una túnica blanca i un bastó molt gros, va matant-los d’un en un amb un cop de bastó al cap.
El primer grup, després de bastant de temps caminant arriben a una sala central, on veuen com tots els seus companys estan posats com a estàtues, i no sols els seus companys, totes les persones que havien visitat el laberint. No saben què fer, estan paralitzats després de veure aquesta imatge, però de sobte surt un altre personatge disfressat, el Minotaure, i es llença a sobre dels nois, però ells no volen passar pel mateix que els seus companys, i tots junts, gràcies a un fil que tenen, capturen el Minotaure i quan el desmantellen, descobreixen que era el guàrdia, que els ho explica tot:
Aquest parc abans era un jardí de la seva família, i quan l’ajuntament el va comprar no ho va poder assimilar. Lla seva forma de venjar-se era matant tothom que anava al jardí…
Els nois troben la seva professora immobilitzada de mans i peus i, finalment, tots junts tornen a casa amb la pèrdua de tots els seus companys….

Edgar Baena
1r batxillerat
IES Isaac Albéniz

9 thoughts on “Laberint del Minotaure

  1. nuria

    Salve!
    Trobo que és una molt bona adaptació del mite de Teseu i el Minotaure. ^^

    Has utilitzat el fil d’Ariadna per salvar la vida dels protagonistes, en front l’atac del Minotaure (que en realitat es veu que era el vigilant), en comptes de utilitzar-lo per a sortir del laberint.

    Has completat la història amb la teva imaginació i ha quedat molt bé. Encara que hi ha algunes escenes una mica macabres xD.

    Felicitats per l’adaptació Edgar!

    Valee! 😀

  2. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Hola Núria, després d’aquest dies sense poder treballar al bloc, m’alegro de retrobar els teus comentaris i els de tot l’alumnat de Premià. Des de Badalona us trobàvem a faltar.

  3. Mar

    baena tio, no es una mica sàdic? ajaja, eh però m’ha agradat moltíssim encara que aquestes històries d’aquest tipus no les aguanti.
    Molt bén treballat!
    pd* m’han vingut calfreds!

    Valeee 😀 !

  4. Edgar Baena

    Moltes gracies por les vostres opinions!

    I ho sento si és una mica macabre o sádic però m’encantan les histories aixì!

  5. andreaa

    BAENOOOO DI QUE SI
    Que les històries de por i les de sang són les millors hahaha xd encara que jo hagués acabat la història fent que els ultims alumnes es morissin o que matessin al guardia perqué no podués continuar matant a ningú.
    Vinga va que ens veiem demà petooons!

  6. maar

    perdona Andrea, però estic en totalment en contra quan dius que les històries de por i de sang i fetge són les millors ja que no les soportu, així que amb tot el respecte del món reservat aquest comentari¬¬
    però amb amor eh! Saps que em vaig espanar molt quan vaig veure a casa teva la pel·lícula de “Jennifer’s body”…
    Sort que no feia por….¬¬
    1patunas 😀 :$ !

  7. Thaïs

    Aveee!
    Una mica sàdic si que és i si a sobre estem simbolitzats amb els de la historia.
    jajajaja
    molt bona baena!
    Valee

  8. Pingback: La llegenda del Minotaure (2006) | La cinta de Νίκη

  9. Jennifer

    Salve!
    És una història bastant dinàmica i una mica sàdica pel que diuen però a mi m’ha semblat bona!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *