Aquesta cançó és de Nach Scratch (hip-hop), encara que es lògic i fàcil hauríeu de dir quina és la relació entre aquesta cançó i la mitologia. A quina mitologia pertany el mite de Pandora?
Vinga que us ho poso fàcil.
Guillem 2n batxillerat de llatí
Sabeu qui és la deessa Juno?
Juno era l’esposa de Júpiter (Hera i Zeus, respectivament en grec). Júpiter va tenir moltes dones al llarg de la seva vida, però diuen que Juno era especial, a ella l’estimava realment. Juno era molt gelosa, i Júpiter sempre tenia moltes aventures amb altres dones, i això la posava molt furiosa, i sempre se’n pescava alguna per fer-ho passar malament a les amants del seu marit.
Segurament us estareu preguntant que fa el cartell, la fitxa i el tràiler d’una pel·lícula amb una introducció sobre una deessa, oi?
Direcció: Jason Reitman.
País: USA.
Any: 2007.
Duració: 91 min.
Gènere: Comèdia dramàtica.
Interpretació: Ellen Page (Juno), Michael Cera (Bleeker), Jennifer Garner (Vanessa Loring), Jason Bateman (Mark Loring), Allison Janney (Bren), J.K. Simmons (Mac), Olivia Thirlby (Leah), Eileen Pedde (Gerta Rauss), Rainn Wilson (Rollo), Daniel Clark (Steve Rendazo), Aman Johal (Vijay).
Guión: Diablo Cody.
Producció: Lianne Halfon, John Malkovich, Mason Novick i Russell Smith.
Música: Mateo Messina.
Fotografia: Eric Steelberg.
Muntatge: Dana E. Glauberman.
Disseny de producció: Steve Saklad.
Vestuari: Monique Prudhomme.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1U9iQD1Xk5I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aquest és un film americà del director Jason Reitman on va guanyar un òscar al guió més original. Tracta d’una noia que es queda embarassada amb setze anys, i en un principi, decideix avortar. Un cop a la clínica se n’adona de que no és això el que realment vol fer, però tampoc es vol encarregar d’aquell nen, per tant busca uns pares que no puguin tenir fills i que vulguin acollir el seu quan neixi. Durant l’embaràs, Juno s’enamora del pare de la criatura que espera i que ha dedonar en adopció, però no hi pot fer res. Juno tindrà el nen, i els pares adoptius estaràn feliços amb el seu nou fill.
Bé, ara tornem enrrera amb la mateixa pregunta:
Tenen alguna cosa a veure Juno (protagonista del film) i Juno (deessa)? O és simplement una casualitat?
Hi ha un tros de la pel·lícula on parlen del nom:
-Mejor tener un nombre misterioso como Juno?
-No, verás, eso es porque mi padre estuvo mucho tiempo obsesionado con la mitologia griega i romana así que decidió ponerme el nombre de la esposa de Zeus. Zeus tuvo cantidad de ligues pero estoy segura de que Juno fue su único amor y se ve que era así como guapísima, pero muy mezquina como Diana Ross.
-Te queda muy bien.
-Gracias?
Primer en aquest trosset veiem un error. Es relaciona Juno amb Zeus, tot i que Juno és la mateixa deessa que Hera però romana, si el que volia era relacionar a Juno amb el seu marit, haurien d’haver triat el nom de Júpiter que era el que li van atribuir els romans (aquests americans, que no en saben).
A part d’això veiem la primera semblança, les dues són molt guapes. Però no ens quedem en aquesta. He llegit a la vikipedia que la deessa Juno era la que s’encarregava que els naixements anessin bé en el moment del part. D’alguna manera aquí hi veiem una forta relació. Juno a la pel·lícula en un principi no vol tenir aquell fill, però més endevant se n’adona de que no pot ser, que aquell nen és una petita vida i que ha de néixer, sigui o no sigui ella qui el cuidi.
Bé, fins aquí és on he arribat jo. Si algú de vosaltres veu alguna semblança més m’agradaria que la comentessiu.
Alguna vegada haguéssiu relacionat aquestes dues Junos tant semblants i tant diferents?
Vale.
ANDREA GARCÍA PALACIOS
(SEGON DE BATXILLERAT-A)
Melisa Wagner Herrera 1 Btx A
Com ja sabem els grecs tenen uns gustos molt particulars pel menjar. Jo m’he dedicat a recopilar algunes de les receptes gregues més típiques. També he buscat alguns vídeos que ens ensenyen l’aspecte d’algunes d’aquestes receptes un cop fetes.
L’any passat jo vaig intentar fer una recepta anomenada “youvarlákia avgolémono”, es tracta d’una espècie de mandonguilles d’arròs amb salsa, pel meu gust i el de la meva família, tenien massa gust a llimona i la veritat no ens van agradar gens.
Ara els meus pares han trobat una marca anomenada “Eridanus” que ven productes grecs i ja hem tastat alguns de molt bons, personalment os recomano la “lauchschnecke” però com a postre i no com es menja a Grècia, perquè es tracta d’una pasta molt i molt dolça.
Tirópita
(empanada de formatge)
Ingredients:
pasta de full, formatge feta, 1 ou, julivert, sal i pebre
Preparació:
La quantitat de tots els ingredients dependrà del nombre de persones que n’hagi de menjar.
Aplaneu la pasta de full amb el corró i feu-ne dues parts (de la mida del motlle que tingueu).
Prepareu el farcit barrejant el formatge feta i el julivert trinxat. Salpebreu-ho al vostre gust.
Folreu el motlle amb una de les parts de la pasta de full. Farciu-la amb la barreja de feta i julivert i tapeu l’empanada amb l’altra meitat de la pasta de full.
Enganxeu les vores amb una mica d’ou batut i pinteu la part superior de l’empanada amb la resta d’ou.
Enforneu-la uns 30 minuts a 180º (forn a dalt i a baix).
Frikasé
(estofat de xai)
Ingredients:
Per a 6 persones: 1,5 kg de carn de xai, 6 cebes tendres, 4 enciams, 1 manat d’anet fresc, mantega, oli, sal i pebre
Preparació:
Talleu la carn de xai a trossos. Piqueu les cebes. Renteu i talleu els enciams i trinxeu l’anet. Reserveu tots els ingredients separadament.
En una cassola amb aigua, sal i pebre escaldeu les fulles trossejades dels enciams.
En una altra cassola amb oli i mantega, daureu-hi la carn. Retireu-la i reserveu-la. En la mateixa cassola, sofregiu-hi les cebes tendres.
Després torneu a posar la carn a la cassola, cobriu-la d’aigua i deixeu-la coure 1 hora a foc mitjà.
Passat aquest temps, incorporeu a la cassola les fulles d’enciam escaldades i l’anet trinxat. Rectifiqueu-ho de sal, si convé, i que continuï fent xup-xup mitja hora més.
Garídes mikrolímano
(gambes amb salsa)
Ingredients:
gambes, ouzo, mantega, alls, brou de peix, nata líquida, salsa de tomàquet, julivert
Preparació:
La quantitat de tots els ingredients dependrà del nombre de persones que n’hagi de menjar.
En una paella amb mantega sofregiu-hi una cullerada de pasta d’alls (feta amb uns quants alls matxucats). Després afegiu-hi les gambes i deixeu-les coure, a foc mitjà, 2 o 3 minuts per cada costat.
Aboqueu un raig d’ouzo a la paella i flamegeu les gambes. Afluixeu el foc i afegiu-hi una mica de fumet de peix (si no en teniu, podeu posar-hi aigua) i un bon raig de crema de llet.
Al cap d’un parell de minuts incorporeu-hi una mica de salsa de tomàquet i deixeu-ho coure fins que la salsa s’espesseixi.
Cobriu les gambes amb la salsa i una mica de julivert trinxat per sobre i ja les podeu servir.
Un bon acompanyament per a aquest plat poden ser unes verdures cuites al vapor o una mica d’arròs blanc.
Youvarlákia avgolémono
(mandonguilles d’arròs)
Ingredients:
1/2 kg de carn picada de vedella i porc, 1/4 de tassa d’arròs, 1 ceba tendra, julivert, mantega, 3 ous, 1 llimona, farina de blat de moro,
sal i pebre
Preparació:
Trinxeu la ceba tendra i el julivert.
Separeu les clares dels rovells i reserveu-los.
En un bol amasseu la carn picada amb les clares d’ou, la ceba i el julivert, l’arròs i una cullerada de mantega. Salpebreu al vostre gust.
Doneu forma a les mandonguilles i poseu-les a coure en una cassola amb aigua (just que cobreixi les mandonguilles), un bon raig d’oli i sal. Han de coure uns 20-25 minuts, amb la cassola tapada, a foc mitjà.
Retireu les mandonguilles de la cassola i aprofiteu-ne el brou de la cocció per preparar la salsa avgolémono.
Deixateu els rovells dels ous amb el suc de llimona i una culleradeta de farina de blat de moro desfeta amb una miqueta d’aigua. Saleu al vostre gust. Incorporeu-ho a la cassola on teniu el brou de les mandonguilles i remeneu-ho per tal d’aconseguir una salsa ben lligada.
Torneu a posar les mandonguilles a la cassola i deixeu-les coure uns 10 minuts més, a foc fluix.
Serviu aquest plat calent.
Mousakás
(mussaca)
Ingredients:
albergínies, patates, carn picada, pebrot vermell, pastanaga, tomàquet, porro, ceba, api, ous, vi blanc, canyella en pols, formatge ratllat, oli i sal
Preparació:
La quantitat de tots els ingredients depeendrà del nombre de persones que n’hagi de menjar.
Talleu les albergínies a làmines i deixeu-les una estona en remull amb aigua i sal perquè perdin força i s’endolceixin. Escorreu-les bé i fregiu-les. Talleu les patates a rodanxes i fregiu-les en el mateix oli que heu fregit les albergínies. Reserveu-ho.
Feu un sofregit de ceba, tomàquet, porro, api, pebrot vermell i pastanaga, tot tallat ben petit. Quan tingueu el sofregit a punt, afegiu-hi la carn picada. Remeneu-ho unes quantes vegades i aboqueu-hi un got de vi blanc. Deixeu que l’alcohol s’evapori una mica i afegiu-hi un raig de brou (o d’aigua). Rectifiqueu-ho de sal i, quan el sofregit de la carn estigui llest, aromatitzeu-lo amb una mica de canyella en pols.
Prepareu una beixamel no excessivament espessa i, quan ja la tingueu lligada, afegiu-hi els ous batuts i el formatge ratllat. D’aquesta manera us quedarà molt més cremosa.
En una safata que pugui anar al forn, munteu les diferents capes de la mussaca: primer una capa de patates, després una d’albergínies i, per sobre, repartiu-hi el sofregit de carn picada i verdures. La darrera capa és la beixamel, que ha de cobrir completament el sofregit (us quedarà molt més bé si feu una capa ben gruixuda de beixamel).
Escampeu-hi una mica de formatge ratllat pel damunt i enforneu-ho durant mitja hora (forn dalt i baix).
Serviu la mussaca tallada en porcions, com si fos una lasanya.
Tzatzíki
(salsa de iogurt)
Ingredients:
200 g de iogurt grec, 2 alls, 1 cogombre, 4 cullerades d’oli, 2 cullerades de suc de llimona, sal i pebre
Preparació:
Ratlleu el cogombre i escorreu-lo. Ratlleu l’all i barregeu-lo amb el iogurt i el cogombre ratllat.
Salpebreu-ho al vostre gust i lligueu aquesta barreja amb l’oli i el suc de llimona (com si féssiu allioli).
El gust d’aquesta salsa serà molt més bo si la deixeu reposar a la nevera (tapada) durant 1 hora.
Els dos videos de continuació ens ensenyen alguns plats grecs típics.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/zrOijU1BHcE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
El segon vídeo està en anglès però el cambrer diu el nom dels plats en grec:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/hVzeMWbDg4w" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Acontinuació us adjuntaré la recepta grega dels bunyols fets per la Marta Molina.
També us adjunto la recepta de la tirópita feta per la Sara Pérez.
Espero que us animeu i intenteu fer alguna d’aquestes receptes i que les mengem tots juns al Symposion proper, just abans de Nadal!!
Camila Pérez López.1er BATX. A
Pandora, que significa “tots el dons” o “regals de tots”, va ser la primera dona sobre la terra, segons la mitologia grega.
Zeus, enfadat perquè Prometeu va robar el foc i l’entregà als homes, va decidir crear la primera dona com a càstig per a aquest. Pandora fou creada per Hefest déu ferrer. La va crear formosa, bella i li donà vida.
Els altres déus es van encarregar de donar-li els altres dons que li faltaven. Afrodita li concedí la bellesa eterna i els encants; Atena, li concedí la saviesa i habilitat; Hermes li concedí el do de la llengua; Apol·lo li regalà una suavíssima veu, tendra i meravellosa. Les tres Gràcies i les Hores es van encarregar de guarnir-la tant amb vestits, joies, com flors.
Així doncs, Pandora tenia tots el dons i estava preparada per baixar a la terra, però primer Zeus li regalà una caixa. En aquesta caixa curiosament s’hi guardaven tots els mals i misèries per al món: l’enveja, el despit la venjança…
Finalment, Pandora va baixar a la terra on l’esperava Epimeteu. Quan Epimeteu veu Pandora, es commou, queda fascinat amb tanta bellesa, dolçor… S’acaba sentint orgullós de ser el seu espòs.
Abans de tot, Epimeteu havia fet un jurament al seu germà, Prometeu, que mai no acceptaria un regal de Zeus. Il·luminat per tanta bellesa, Epimeteu ni ho recordà i acceptà Pandora.
Pandora, encegada per la curiositat de que podria obtenir aquella caixa, la va obrir. En obrir-la, va deixar anar tots els mals i quan va voler tancar-la, s’adonà que dins aquella caixa només quedava l’Esperança, l’únic bo entre tots els mals que contenia la caixa, per a confortar a la humanitat de tantes desgràcies. Per tant, a l’home sempre encara li queda l’esperança. D’aquí ve l’expressió “l’esperança és l’últim que es perd”.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2385XPrtwg4[/youtube]
Carla Domingo Luengo, 1rBatx A, “Grec i Llatí”
Mireu què he trobat al YouTube:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/LA4aKRa9tJ8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Creiu que aquests alumnes de Cultura Clàssica van refectir en el seu muntatge audiovisual la llegenda de Ròmul i Rem? Què n’opineu?
Si voleu practicar l’anglès, ecce!
Oriol García 4t Llatí
M’imagino que hauràs reconegut fàcilment la prestigiosa marca que llueix aquest logo. Si no és així, aquí et deixo un vídeo promocional rodat en un amfiteatre romà, concretament en el d’El Jem a Tunísia:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RPpAOX_r-ns" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ara que ja has reconegut la marca, respon les preguntes següents:
. Què simbolitza? Amb quina dea grega l’identifiques i per què? Qui el va dissenyar i què li van pagar? Com anomenaven aquesta dea els romans? Qui ha utilitzat el seu nom? Bla, bla, bla
Si no ho saps, no cal que vagis a consultar l’oracle a Delfos, consultant la wikipedia en tindràs prou!