Category Archives: Cultura Clàssica 3r

Una Penèlope diferent

Què simbolitza Penèlope? Doncs, la dona fidel. La perfecta esposa, capaç d’esperar el retorn del seu marit durant vint llargs anys. A El Fil de les Clàssiques hi teniu un apunt amb la pervivència de Penèlope en la música i el tòpic de la fidelitat femenina. Però què és ser fidel?

Pepa Plana ens presenta una Penèlope ben diferent. Què fa mentre espera? Què es pot esperar d’una pallassa com Pepa Plana esperant? L’espectacle és per a un públic adult i és dirigit per la prestigiosa pallassa anglesa Nola Rae. Bé, crec que és millor que l’aneu a veure, tot repassant la guerra de Troia, i després comentar si voleu sobre la fidelitat de Penèlope. Aquí us deixo un botó de prova, amb la crònica de l’espectacle emesa recentment per TV3, i potser ja hi trobeu l’entrellat del canvi de Penèlope:

 

Gaby

Comparació de menjars: romans i actuals

De la sortida conjunta que vàrem fer amb els alumnes de llatí de quart al mercat de la Boqueria de Barcelona, tres alumnes de Cultura Clàssica de 3r de l’ESO, alumnes de Manel Codina, us volem presentar el nostre treball que vàrem exposar a classe: una comparació entre els aliments i els àpats dels romans i els nostres.

Melany Sors, Jesús Vilar i Julieta Lorenzo
3r Cultura Clàssica

Odisseu, per Pepita Castellví

He llegit amb molt d’entusiasme en El Fil de les Clàssiques que Vicenç Llorca havia publicat Les places d’Ulisses i he seguit els referents clàsssics de la seva obra poètica, segons indica la Margalida, i que el mateix poeta en el Quadern blau diu amb emoció que d’una manera més que encertada; de seguida que tingui el llibre,  llegiré el seu volum de vint-i-cinc anys de poesia. Ara, però,  he pensant en Ulisses, Ulisses que és Odisseu en grec i aquí teniu els meus versos per a tots vosaltres, lectors i lectores d’Aracne fila i fila:

ODISSEU

Eres viatger de tots els vents,

brau guerrer,

ment rebel,

gavina al cel.

Navegues amb el rumb a Ponent

buscant el camí de les estrelles.

Només el mar,

només el blau

de les ones.

i el blanc de les veles del vaixell

que et porta cap a les teves quimeres.

 

Pepita Castellví

L’aventura mai explicada d’Ulisses

Ulisses va albirar la costa d’una illa llunyana després de vint-i-nou dies a la deriva. Un grup de gavines custodiaven les roques de l’espigó, escridassant mentre devoraven els seus festins.

Van desembarcar cap al vespre. Ulisses va veure  un dels seus tripulants allunyat de la resta, observant el bosc que ara es cobria de les ombres nocturnes. Van començar a cuinar les carns de porc i a beure vi per recobrar les forces perdudes durant el viatge. Després de recitar històries i ballar,  van caure rendits, inclús Ulisses que acostuma a dormir amb un ull obert es va prendre la llicència de dormir com un nen petit.

Ella va abandonar el seu amagatall i va sortir en busca de la seva presa; subjectà  un dels tripulants i l’arrossegà fins a la cova del llac. Un crit estrident, procedent del bosc, va despertar-los a tots. Quan es van adonar que hi mancava un d’ells van desenfundar les armes i començaren l’expedició per trobar el seu company. Un altre cop la nit es va precipitar i el bosc quedà en suspens, els aromes de les flors van relaxar els seus muscles, just després de sopar, sense adonar-se’n, ja estaven tots dormits.

Aquest cop ella va decidir endur-se’n tres dels homes d’ Ulisses i un per un els portà a la seva cova. Els crits es pronunciaven un cop rere altre quan  el sol tot just sortia.  Ulisses estava confús perquè va percebre un to estrany en aquell crits. En un  primer moment semblaven de dolor i, quan s’atenuaven, es produïen una mena de rialles perverses.

Els dos homes d’Ulisses i ell mateix seguiren el rastre dels crits sense aturar-se per menjar ni beure durant tot el dia. Un cop arribat el crepuscle va escoltar amb força i claredat la veu del seus companys. Quan la nit va estendre el seu mantell al bosc, el llac que havia quedat amagat ara era el reflex de la llum platejada lunar, entre les heures,e n un forat fosc, brillaven dos punts carmesins.

Ulisses demana als seus dos homes que es quedessin fora i vigilessin el perímetre. Va endinsar-se a la cova subjectant una torxa i observà gravats a les parets de formes grotesques, les mateixes parets de la cova s’anaven escurçant fins al punt que Ulisses va haver d’arrossegar-se fins arribar a aquells dos punts de llum vermella.

Dos ulls brillaven en un racó, envoltats d’un pelatge espès, donaven forma a una bèstia que ara estava reposant en silenci. Tot i això Ulisses tenia el pressentiment que aquells dos ulls l’observaven sense descans i només esperaven el moment oportú per atacar.

Els crits del tripulants inundaren la sala i obligaren Ulisses a refugiar-se rere una roca. La bèstia s’alçà solemnement observant al seu voltant. Una veu xiuxiuejà dolçament i la bèstia va dirigir els seus passos cap a la part més fosca de la cova. Tot d’una la cova s’il·luminà per complet i Ulisses quedà cegat per la llum desbordant.

-Sembla que tenim un nou convidat.

Ulisses quedà paralitzat dos segons; però es va alçar per descobrir el rostre de qui tenia empresonats els seus companys. Poc s’imaginava que podria ser una dona tan bella i imponent qui maquinava els segrestos. Els cabells rossos queien pel seu coll fins al maluc, si la llum era ara encegadora la seva pell superava la blancor de la cova i recorda a Ulisses el reflex de les petxines de la seva terra quan el sol les il·luminava en els dies més clars. Les seves robes daurades la cobrien des de les espatlles fins als turmells però de poc servien ja que Ulisses estava hipnotitzat pel seu contorn. Arribà el moment en què connectaren les seves mirades, els seus ulls vermells petrificaren  Ulisses per complet.

Quan cobra el coneixement va preguntar pels seus companys i ella va respondre suament:

– Si travesses aquesta foscor els trobaràs.

Ulisses desconfia d’aquelles paraules i sobretot se sentia intimidat per aquells ulls, però la lleialtat que l’unia amb el seus companys el va empènyer a donar el primer pas. Els crits s’accentuaven cada cop més; fins i tot,  Ulisses que s’havia enfrontat a ciclops, sirenes i perillosos adversaris ara sentia por i dubtava, però en cap moment oblida  els seus companys i continua endavant.

Quan va veure l’espectacle, queda estupefacte …

Dani Costa
1r de batx. grec
Recreant Les aventures d’Ulisses

Capus nec capus

 

Tot mirant la pel·lícula Quiéreme si te atreves – Jeux d’enfants m’he trobat amb moltíssims referents clàssics.
Quiéreme si te atreves és una pel·lícula molt de l’estil d’Amélie, del director Yann Samuell, estrenada a l’any 2002 i protagonitzada per Guillaume Canet i Marion Cotillard, potser perquè també és francesa, és una barreja d’amor, una mica de patiment i, sobretot, màgia.
Tornant a parlar dels referents, he trobat, per exemple, la imatge de la mare volant sota el sol, la idea d’amor etern, enterrar-se vius… La que més m’ha agradat és aquesta que dóna títol a l’article: CAPVS NEC CAPVS. Està molt relacionada amb la pel·lícula i forma part essencial del joc dels dos protagonistes, un joc que dura tota la cinta. A la imatge que us deixo de la frase surt també un altre referent que ja ha estat explicat en un article de El Fil de les Clàssiques: l’ull que tot ho veu.
Podríeu relacionar els referents que acabo de citar amb els clàssics? Si heu vist la pel·lícula, sou capaços de citar més referents? Podríeu dir què significa aquesta frase que tant m’ha agradat? Què us sembla el joc dels nens?

 

Coty Ledesma,
1º Batxillerat LLATÍ I GREC.

Ulisses en la música de Franz Ferdinand

Últimament escolto molt aquest grup de música escocès de Rock Indie, anomenat Franz Ferdinand pel rei d’Àustria Francesc Ferran, l’assassinat del qual va donar lloc a la Primera Guerra Mundial, cosa que hem estudiat fa poquet a Història del Món Contemporani.
Una de les cançons que més m’agrada d’aquest grup, Ulysses, està relacionada amb la mitologia clàssica, així que he decidit de dedicar-los aquesta entrada que podreu relacionar amb un apunt de a El Fil de les Clàssiques i amb un dels nostres llibres de lectura, Les aventures d’Ulisses. Per què el personatge d’Ulisses és tan atractiu encara avui per a un grup de rock indie com Franz Ferdinand? Per què atreu al públic?

 

Well I sit and hear sentimental footsteps
Then a voice say, “Hi, so?
So what you got, what you got this time?
Come on, let’s get high”

Come on, Lexo, what you got next-o?
Walk twenty-five miles-o
Well I’m bored, I’m bored
Come on, let’s get high

Come on, let’s get high
Come on, let’s get high, high

Well I found a new way
I found a new way
Come on, don’t amuse me
I don’t need your sympathy

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

Am I Ulysses? Am I Ulysses?
No, but you are now boy
So sinister, so sinister
But last night was wild

What’s the matter there? Feeling kinda anxious?
That hot blood grew cold
Yeah, everyone, everybody knows it
Yeah, everyone, everybody knows it
Everybody knows it

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
Well, I’ve found a new way, baby

Oh, oh then suddenly you know
You’re never going home
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never going home

You’re not Ulysses
Baby, no, la-la-la-la, hoo hoo hoo
You’re not Ulysses, hoo hoo hoo
La-la-la-la, hoo hoo hoo

Coty Ledesma
1r batx grec i llatí

“Memorandum”, la cançó dels llatinismes

Anna&Carla

Anna&Carla

Enregistrat a l’aula 5 de l’I. Cristòfol Ferrer:

 

Memorandum memorandum memorandum
memorandum memorandum memorandum

Ya desde Horacio podemos escuchar carpe diem
porque tempus fugit irreparabile y las costumbres siguen vigentes.

Memorandum memorandum memorandum
memorandum memorandum memorandum

Empezaré hablando de mi alter ego, de lo mucho que deseo,
de esas cosas que pasamos:
buenos momentos y algun maremagnum.
Hablo de ése que quiero
y ése no es quien posee mi patria potestas
sino quien demuestra su amor facta non verba.

Y es que mi modus vivendi ya es contigo
y esto cada vez va más in crescendo.
Sería imposible cambiar la rutina de estar a tu lado
y es que sería mea culpa si pasara ipso facto;
pero tu me quieres y yo a tí te amo
y esto no va a tener ningún ultimatum.

Y ése no es quien posee mi patria potestas
sino quien demuestra su amor facta non verba
sino quien demuestra su amor facta non verba

Lletra original d’Anna Salas Tarré

Vid. Raps i balades
Carla Domingo i Anna Salas
2n de batx. llatí

Les Parques

No sabeu la il·lusió que em fa aquest premi honorífic que m’ha atorgat Aracne fila i fila. Ja em direu com el podré veure o sentir. Aquesta nit, he escrit aquest poema per a Aracne. A veure si sabeu quina recreació mitològica vostra m’ha inspirat, a més de la vida?

LES PARQUES

Tres puntes del triangle i un sol cau.
Tres dones de la mort, i de la vida.
Les tres Parques condemnades
a predir el destí.
Cloto que gira el seu fus
en moviment constant
fila que fila la vida.
Dècima mesurant el temps,
la màgia dels moments.
Àtropos, que amb dits intangibles,
talla el fil de la vida
i atura les hores, els instants.
Ai les Parques, ai el destí,
que donen corda als rellotges
i els aturen quan estenen la nit.

Pepita Castellví