En el viatge de tornada de Praga -ja fa uns dies, de la setmana de viatges- la Knarik es va entretenir llegint la revista de l’avió , sobretot quan va veure referències gregues a la portada. Així doncs, se la va endur de record per poder-ho mostrar a classe. Sabeu a què correspon aquesta imatge? I la notícia que presenta, la podeu ampliar?
En obrir-la ens vam veure gratament rebudes amb un llatinisme. Sabeu què significa i quin és el seu origen?
Aportació de Knarik Badoyan
Grec I (IES Albéniz)
Aquest Sant Jordi va arribar a les meves mans Barcino de Maria Carme Roca, un dels llibres en català més venut enguany per aquestes dates. Rebuda d’una mà amiga que coneix els meus gustos literaris, aquesta novel·la històrica ubicada en la Bàrcino del segle II té un munt d’elements que la fan molt atractiva. Explica la història de Luci Minici Natal, militar i polític fill d’una de les famílies influents de la colònia hispànica, que fonts epigràfiques testimonien com a guanyador de la cursa de quadrigues de la 227a olimpíada l’any 129 de la nostra era.
Ara que l’he acabat, puc dir que el llibre no decep pel que fa a la trama, on s’enltrellacen traïcions, amors, misteris i competicions, amb l’antagonisme entre el protgonista i el seu esclau Teseu com a fil conductor. I per a nosaltres, els de l’Abéniz, a aquests punts d’interés s’afegeix el fet que l’antiga Bètulo comparteix protagonisme amb Bàrcino de la mà del cosí de Luci, Quint Licini, el jardí del qual es pot visitar museitzat a prop del museu de Badalona.
Menys encertat és el tractament que l’autora fa de la llengua llatina, molt present, no només per l’atribució del nom original als conceptes, sobretot de la vida quotidiana, sinó també en els títols de cada capítol: faltes orogràfiques com tavernae, stilus, thermopilum (per thermopolium) o tablinium; incorrecions gramaticals com oscilli (plural d’oscillum)… Voldria destacar, però, la poca cura a l’hora de la trancsripció: “Barcino” en lloc de Bàrcino (la mateixa autora reincideix oralment en aquest error en el reportatge penjat en la seva pàgina web), “Baetulo” sense cursiva en lloc de Bètulo, el turó del “Palti” en lloc de Palatí o larari en cursiva com si fos l’original llatí. Crec també que el nom del protagonista estaria més ben transcrit com a Lluci.
En definitiva, us recomano la lectura d’aquesta entretinguda novel·la d’ambientació històrica, però amb una mirada crítica a nivell lingüístic.
FORTUNA SECUNDA!!
Teresa
La Knarik, una estudiant armènia que cursa grec a l’IES Albéniz, s’ha trobat una compatriota cantant en una llengua que li ha semblat grec i em pregunta astorada: Pot ser??
Tenint en compte que la cançó es titula “Erotas”, hi ha molts números, no us sembla? [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/VZWRppqptLo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Posteriorment, ha continuat investigant i ha trobat alguna informació sobre la cantant Sirusho, que va participar al festival d’Eurovisió 2008, però no ha esbrinat res sobre els motius que l’han portada a cantar amb un grec modern tan correcte. Tot i això, ens ofereix la transcripció de la lletra de la cançó:
Poso adia itan ta vradia
dihos tis agapis simadia
dihos agalia dihos hadia monaksia
Pos pernouse etsi i zoi mou
mesa stin hrisi filaki mou
eniotha keno stin psihi mou
ma me mia matia alaksan pola
Erotas ksafnikos stis kardia vazi fotia
Erotas dinatos stis psihi dini ftera
Tora ego se vrika moro mou
oti thelo to eho diko mou
ekanes esi to oniro mou zodano
Niotho toso eftihismeni
kai apo to gelio sou magemeni
skepsou imoun apelpismeni
ma me mia matia alaksan pola
Erotas ksafnikos stin kardia vazi fotia
Erotas dinatos stin psihi dini ftera…
A part de tot això, us aconsello que entreu a la pàgina del Youtube i mireu els comentaris. Hi trobareu des de grecs que lloen Armènia com el seu segon país preferit, fins a Armenis amb opinions dispars: alguns que creuen que la cantant hauria de dedicar-se a defensar l’armeni i d’altres que la feliciten per utilitzar el grec. La Knarik ens en tradueix alguns:
Apres Sirushoo jan shat lavna es shat sireci-> Molt bé Sirusho, està molt bé m’ha agradat molt.
Ov el chi sirum tox chlsi-> A qui no li agradi que no l’escolti
Karas iranic lav erges aranc akcent… Shat lava ergummmmmmmmm apriss->Pots cantar millor que ells, sense cap accent.
En fi, apassionant…
TERESA
Recordeu els articles Una portada il·lustrada i Repte… amb dibuix de la Carla? Doncs ara us presenta el seu treball personal en què ha versionat un mite de les Metamorfosis amb el llenguatge del còmic d’estil manga, però escrit en llatí. En clicar a sobre de la portada del còmic, que teniu a continuació, accedireu a la presentació completa. Si la visioneu amb la pantalla completa, podreu llegir tot el text i gaudir de les il·lustracions. No us ho perdeu!
Enteneu el text? Podríeu traduir-lo?
TERESA
La Cristina ha acceptat el repte de la Carla i ha fet un dibuix del seu mite preferit. Sabeu quin és?
Ahir vaig llegir al diari una notícia sobre unes galeres antigues que van quedar al descobert davant de l’Estartit a causa de la llevantada. Com que m’agrada molt dibuixar vaixells, n’he fet un per vosaltres. He consultat també com eren els fars romans.
Sabeu com era una galera i quin era el sistema de navegació dels romans?
Arnau Lario Devesa
6è primària
Ahir quan anava passejant em vaig trobar un cartell amb l’anunci de SEAT EXEO i em va fer gràcia… La gent diu que el llatí és mort i ni se n’adonen, que el porten en les seves vides…
Carla Asensio
Llatí 4t
IES Albéniz (Badalona)
La Carla Asensio de 4t de l’Albéniz ha recollit la proposta llençada per la Margalida al seu article Una portada il·lustrada i ha fet un nou dibuix. Reconeixeu el mite, inclòs a Narracions de mites clàssics, en què s’inspira?
A més a més, vol llençar-vos un repte!
“Avete amici et amicae! Ego Carla sum. He pogut observar diferents obres d’art penjades aquí, com la culina de la Marta Gijón, i vull llançar una proposta:
VOSALTRES, AMANTS DE LES LLENGÜES CLÀSSIQUES, DE LES CULTURES ANTIGUES I DE LA SEVA LITERATURA… LA SEVA LITERATURA! COM LES METAMORFOSIS D’OVIDI, PER EXEMPLE. QUÈ US SEMBLA DIR QUIN ÉS EL VOSTRE MITE PREFERIT AMB LES VOSTRES HABILITATS ARTÍSTIQUES (DIBUIX, FOTOGRAFIA, VÍDEO, ESCULTURA, ESCULTURA DE PLASTILINA… )?
Sento dir que no tinc premis per als millors, però el que puc assegurar és una bona estona.
(premi de 50.000 EXCEL·LENTS per a qui sigui capaç de penjar a Internet la foto d’una escultura de plastilina)”
Tal com us vam prometre en l’article en què la Carla us presentava Dafne convertint-se en llorer, aquí teniu un segon lliurament dels artistes de l’Albéniz.
En aquest cas es tracta d’un conte il·lustrat basat en el mite del rapte de Persefone confeccionat per la Cristina Maqueda (Grec 1r de batxillerat) i l’exalumne Santi Hernández. La Cristina ha fet aquesta composició com a complement d’un estudi sobre la vida dels nens a l’antiga Grècia que podeu trobar al Clàssics a la romana.
Abans del vídeo amb imatges del resultat final, us presentem el text perquè sigui més fàcil de llegir-lo.
Fa molt de temps, a l’antiga Grècia, hi havia una dea que és deia Demèter. Aquesta era la deessa de l’agricultura i s’encarregava que hi hagués menjar a la terra i sol al cel.
Demèter tenia una filla molt maca anomenada Persèfone. Cada matí, aquesta nena tan maca anava al bosc a jugar amb les seves amigues les nimfes, fins que un d’aquests matins va passar una desgràcia. La nena va veure una flor molt maca i es va allunyar d’on eren les seves companyes i, quan se’n va adonar, va veure que estava sola. Persèfone volia tornar amb les seves amigues, però no aconseguia trobar el camí.
De cop i volta la terra es va obrir per la meitat i va aparèixer Hades, el déu dels inferns, del mig d’una fumerada grisa. Hades va començar a parlar amb la nena i li va dir que portava dies observant-la des de casa seva com jugava amb les seves amigues i que, com que era tan maca, s’havia enamorat d’ella. El déu li va demanar que vingués amb ell a casa seva, però Persèfone es va posar a plorar dient-li:
– No vull marxar, si us plau, no te m’emportis…
Però Hades, que no tenia gaires sentiments, li va dir:
– M’és ben igual el que tu vulguis, vindràs amb mi i prou!
Persèfone, plorant, li deia:
– No vull marxar i deixar la meva mare sola, per favor deixa’m aquí…
Però Hades, sense escoltar-la, la va agafar i se la va endur d’amagat. Les nimfes, les amigues de Persèfone, en veure que trigava tant, la van buscar per tot arreu i, com que no apareixia, van anar a avisar Demèter, la seva mare, que va estar nou dies i nou nits buscant la seva filla sense parar.
Passaven els dies i les nits i Persèfone no apareixia. Demèter estava molt trista i va deixar de fer la seva feina. Per tant, els humans no tenien ni menjar per alimentar-se ni sol per il·luminar-se, fins al punt que molts van començar a morir de gana.
Llavors Zeus, el déu que manava per sobre de tots els déus, va ordenar a Hades que tornés Persèfone a la seva mare, perquè si no, tots els humans moririen. Hades, en sentir tot això, es va adonar de tot el mal que havia fet i va decidir tornar Persèfone a la seva mare.
Quan Hades va donar la bona notícia a Persèfone, es va posar molt contenta i es va preparar per tornar a casa. Però Hades va veure que Persèfone havia menjat una fruita del bosc prohibit de l’infern i això volia dir que ara ella tenia l’obligació de baixar dos cops a l’any a veure Hades, ja que en menjar-se aquella fruita una part d’ella havia quedat lligada a l’infern.
Aleshores Hades i Demèter van fer un pacte:
– Persèfone passarà sis mesos dels dotze que té l’any, amb mi a l’infern – Va dir Hades.
– Està bé, – va dir Demèter- però promet-me que els altres sis mesos els passarà a la terra amb mi.
– D’acord – va dir Hades, no gaire content.
I així va ser com Hades i Demèter van decidir que Persèfone passaria dues temporades a l’any amb Hades i dues temporades a l’any amb Demèter, la seva mare.
Des d’aleshores tots els humans podem notar quan Persèfone és amb la seva mare i quan no, ja que quan Demèter està amb la seva filla el sol brilla i les flors surten i quan no, el cel plora i les plantes s’assequen.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/n9kp6o3JMy8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
TERESA
Mireu la portada del dossier de la Carla. Reconeixeu el personatge? Què us sembla?
Podeu considerar-ho un avançament de les petites obres d’art dels artistes de l’Albéniz.