Per què Cirque du Soleil titlla així un dels seus espectacles, el creat el 1996? Per cert, què vol dir quidam? En quina llengua?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-I0gJUknDaQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Per què Cirque du Soleil titlla així un dels seus espectacles, el creat el 1996? Per cert, què vol dir quidam? En quina llengua?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-I0gJUknDaQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Els Simpsons ens ho expliquen tot, però si hem llegit l’Odissea o la seva adaptació ho entendrem molt millor!
Lina, Coty i Irena de quart de l’ESO varen fer la següent compra virtual en la nostra sortida a la Boqueria. Quins cistells varen omplir amb productes que ja haguessin pogut comprar a l’època dels romans? Què us ha semblat el seu muntatge?
video
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/qW3Bbav7w4A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Amb quina metamorfosi d’Ovidi, si has llegit Narracions de mites clàssics, té a veure?
Un fill de l’heroi troià Eneas, (fill de Mart, el déu de la guerra i d’una princesa llatina), Ascani havia fundat sobre la vora dreta del riu Tíber la ciutat d’Alba Longa, ciutat llatina sobre la qual van regnar nombrosos dels seus descendents, fins arribar a Numitor i el seu germà Amulio. Aquest últim va destronar Numitor; i per evitar que tingués descendència que pogués disputar-li el tron, va condemnar la seva filla Rea Sílvia a romandre verge com a vestal, sacerdotessa de la deessa Vesta.
Tanmateix, Mart, el déu de la guerra, va engendrar amb Rea Sílvia els bessons Ròmul i Rem. Per aquest motiu, en néixer els bessons van ser foragitats al Tíber dins d’una canastra, que va encallar a la zona dels set turons situats a prop de la desembocadura del Tíber al mar; sent recollits per una lloba que es va apropar a beure, i que els va alletar al seu cau de la Muntanya Palatina, fins que van ser trobats i rescatats per un pastor la dona del qual els va criar.
Quan van ser majors, els bessons van restituir a Numitor el tron d’Alba Longa, i van decidir fundar, com a colònia d’Alba Longa, una ciutat en la ribera dreta del Tíber, on havien estat alletats per la lloba i ser els seus Reis.
A prop de la desembocadura del Tíber hi havia els set turons: les muntanyes Capitolí, Quirinal, Viminal, Aventí, Palatí, Esquilí i Celi. Ròmul i Rem van discutir sobre el lloc on fundar la ciutat; i van resoldre la qüestió consultant el vol de les aus, a la manera etrusca. Mentre sobre el Palatí, Ròmul va veure dotze voltors volant, el seu germà en un altre dels turons només en va veure sis. Llavors, Ròmul, amb una arada va traçar un requadre dalt de la muntanya Palatina, delimitant la nova ciutat, i va jurar que mataria a qui el traspassés. Despitat, el seu germà Rem va creuar despectivament la línia, davant del qual el seu germà li va donar mort, quedant llavors com a l’únic i primer Rei de Roma.
Qui sap el títol i el director de la pel·lícula que tracta aquesta història? De quin any és? Quin historiador romà la va escriure per primer cop i en quin llibre? A quin període de la història de Roma pertany? Creieu que Ròmul i Rem van ser realment alletats per una lloba? Si no us ho creieu l’any passat uns arqueòlegs italians en van trobar la cova! Quin any van fundar els bessons Ròmul i Rem Roma? Us ha servit la pel·lícula per aprendre història romana? … Apa, penseu i si no ho sabeu busqueu!
Oriol García-Penche i Rabab el Ghazaoui. Llatí de quart
Per què aquesta cancó de Joaquin Sabina es diu així? Quines referències clàssiques s’hi troben?
Has visto un ciclo en televisión del cine
en tiempos de Franco?
yo soy aquel chaval que creció en la fila
de los mancos.
Si un dedo acariciaba una pierna, un cuello, un sujetador,
bramaba la temible linterna del acomodador.
Ella tenía catorce abriles en canal,
sobre las rodillas rebeca para disimular;
aquel sabor a chocolatina, piel, saliva y sudor…
la carne de gallina me pone en el corazón.
En pantalla Dalila
cortaba el pelo a cero a Sansón
y en la última fila del cine
con calcetines
aprendimos tu y yo.
Juegos de manos
a la sombra de un cine de verano,
Juegos de manos…
siempre daban una de romanos.
Era condición esencial organizar bien el modo
de entrar en la semioscuridad blanca y negra del No-Do
y, mientras en el circo un león se merendaba a un cristiano,
la nena se dejaba besar (que no la pille su hermano).
Si estrenaban Cleopatra y pedían el carnet
yo iba con corbata y pomada que cura el acné
hasta que aquella bici de mi niñez se fue quedando sin frenos
y en la peli que pusieron después nunca ganaban los buenos.
Y mientras en pantalla
prendía fuego a Roma Nerón,
contra la última valla del cine
y en calcetines
aprendimos tu y yo.
Juegos de manos
a la sombra de un cine de verano,
Juegos de manos…
siempre daban una de romanos.
Hoy que todos andan con videos porno-americanos
para ver contigo me alquilo una de romanos.
Quin fragment de quina pel·lícula de romans re-creen en aquesta ocasió Cruz y Raya?
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/L89SeeHgPPQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Què recreen en aquest esquetx?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AoxUAKWt3Q0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Qui va ser Viriat? Quin llatinisme es podria aplicar a aquest esquetx de Cruz y Rayo sobre Viriat?
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/jR8ncR4Bf9Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
És Nadal. Els carrers, els mostradors i les cases són ben guarnits i il·luminats. Quins tres referents grecs veieu en aquesta imatge nadalenca?
Sigmund Freud, propulsor de la psicoanàlisi, va anomenar complex d’Èdip al conflicte emocional que es dóna a la infància de tot ésser humà de sexe masculí quan, d’una banda, sent una atracció sexual inconscient per la mare i, per l’altra, sent un odi (també inconscient) pel seu pare. Com ja us haureu imaginat es va inspirar en el mite d’Èdip per posar el nom a aquest conflicte emocional que té lloc fins als set anys.
Per a qui no ho sàpiga el mite és el següent:
Infantesa
Abans de casar-se, Laios i Iocasta van consultar l’Oracle de Delfos, el qual els advertí que “el fill que tinguessin arribaria a ser assassí del seu pare i espòs de la seva mare”. Laios, en veure néixer el seu primer fill, tement l’acompliment del destí, va encarregar a un servent fidel que matés la criatura, però el serf, compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la muntanya, lligat pels peus a un arbre. D’aquí li ve a Èdip el seu nom (Peus inflats). Un pastor anomenat Forbas, que pasturava els ramats de Polibi, rei de Corint, el va alliberar i el va alimentar. Finalment Polibi i la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi.
Aviat Èdip va destacar per la seva força extraordinària i la seva intel·ligència. A tal punt que provocava l’enveja dels seus companys de joc, fins que un d’ells, ressentit, li va revelar el seu origen adoptiu. Èdip, turmentat per aquesta idea consulta l’Oracle de Delfos. Aquest, com passa sovint amb tots el oracles, li contesta una frase enigmàtica que desencadena la tragèdia: “No tornis mai al teu país d’origen si no vols cometre l’assassinat del teu pare i casar-te amb ta mare”. Commogut per aquestes paraules, Èdip decideix no tornar mai més a Corint, desconeixent que no és en realitat la seva pàtria originària.
Fugida de Corint
Èdip marxa de Delfos a l’aventura cap a Beòcia, fins que per un camí estret es troba amb quatre persones, una de les quals, un home vell, de mala manera li exigeix que surti del camí perquè pugui passar ell i el seu carro. Després d’una disputa Èdip mata aquest home vell, qui tràgicament era el seu pare Laios. Així s’acompleix la primera part de l’oracle. Tebes es va quedar sense rei, i a més a més, va patir una nova desgràcia: l’Esfinx, un monstre amb rostre i mans de dona, la veu d’home, cos de gos, cua de serp, ales d’au i urpes de lleó, assolava tota la contrada. Se situava a un turó a l’entrada de la ciutat de Tebes i a tots els vianants els proposava un enigma i si no li’n donaven resposta els devorava. Creont, germà de Iocasta, havent pres temporalment la regència de la ciutat, davant d’aquesta lacra que s’enduia milers de vides, va anunciar que concediria la corona de Tebes i la seva reina a qui destruís el monstre.
L’enigma de l’Esfinx era:“Quin és l’animal que pel matí té quatre peus, al migdia en té dues i a la tarda tres?”. Èdip, delerós de glòria i curull d’enginy, va anar a l’encontre de la bèstia i va respondre: “L’home. A l’infantesa camina a quatre grapes; quan és adult, amb dos peus, i que és vell, va amb bastó”. L’Esfinx enfurismada se suïcidà en sentir la resposta d’Èdip. Aquesta actitud altiva que sempre va mostrar és un dels motors de la tragèdia: l’hybris o petulància davant els déus pel fet de no acceptar del tot la condició humana. Aquests solen fer pagar dolorosament aquesta pretensió amb humiliacions i violència i només quan l’home ha comprès la seva condició pot trobar la pau.
L’horror d’Èdip
Així fou com Èdip esdevingué rei de Tebes. Casat amb la seva mare sense saber-ho tingueren dos fills: Etèocles i Polinices i també dues filles, Antígona i Ismene. Molts anys després del matrimoni una pesta horrorosa assola la ciutat. És l’inici de la trama d’Èdip Rei de Sòfocles. Aquesta pesta matava homes i dones per igual i s’estengué a tota la ciutat. Èdip envià Creont a Delfos per preguntar a l’oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. Apol·lo contesta que la pesta no cessarà fins que sigui castigat l’assassí de Laios, encara present a Tebes. Èdip emprèn aleshores una investigació per descobrir el culpable, investigació que acabarà revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de Corint per anunciar-li la mort de Polibi li confessà que el va recollir d’infant i el servent de Laios resultà ser el mateix, Forbas, el pastor que el va abandonar. D’aquesta manera Èdip descobrí que el seu destí s’havia acomplert inexorablement, malgrat els intents del seu pare i d’ell mateix per evitar-ho: matà el seu pare i es casà amb la seva mare. Iocasta, horroritzada per l’incest comès, se suïcidà penjant-se, mentre que Èdip es tregué els ulls amb la punta d’una espasa per no veure els seus crims i fou desterrat per Creont, que assumí la regència de Tebes altre cop.
Èdip passarà els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona.
Hem sabríeu dir quin nom rep aquest mateix conflicte quan és la nena qui se sent atreta pel pare? En quin mite està inspirat?
Mireu aquest anunci publicitari argentí i comenteu què us sembla:
Verónica Vega. Llatí i grec 2n de batxillerat