Cartes de comiat des del campament

Avui comença, amb gairebé quatre mil alumnes inscrits, el Concurs Odissea, enguany dedicat a la guerra a Grècia i a Roma, a primer de batxillerat hem llegit i treballat el Capitulum duodecimum de Lingua Latina per se illustrata, Miles Romanus i alguns dels nostres legionaris, seguint una bella i vella tradició, han enviat des del seu campament les últimes missives als seus éssers estimats:

7 thoughts on “Cartes de comiat des del campament

  1. Robert Cepeda

    Salve!!

    Unes cartes molt emotives, la veritat és que les cartes des del front ens han aportat molta informació de la guerra des de sempre, ja que ens donen informació de primera mà. Molt poca gent esta preparada per la mort i es molt valent escriure una carta amb la certesa de què pots morir en qualsevol moment, els soldats romans eren entrenats i preparats contra qualsevol classe d’adversari però fins i tot l’home més fort s’arronsa davant la mort. Per acabar felicitar als meus companys per la seva feina.

  2. Juls París

    Salve!!

    Any rere any les recreacions causen furor al bloc. Aquest any els soldats del campament tenien que enviar la seva última carta, un comiat que en alguns casos es més dur i passional i en altres més ”light”.
    Personalment totes m’han agradat, però hi han hagut dues que m’han fet possar-me a la pell del legionari: la recreació de la Chorouk on es despedeix d’un amic molt apreciat i la recreació de la Sandra, on es despedeix de la seva germana amb unes paraules molt emotives.

  3. Carlota Escrivà

    Bonum Diem!!!
    M’agraden moltíssimes les cartes que han escrit, els meus companys. Hi ha algunes de les cartes que m’han ficat la pell de gallina, semblava que fossin cartes de soldats reals. Tots els meus companys, han transmès el sentiment de tristesa, al qual tenien que aconseguir. M’agradat molt la carta de la Sandra, ja que aconseguit una carta molt realista.

  4. Laia A.

    SALVETE!!
    Enhorabona per aquestes magnifiques recreacions que han fet els companys afegint-me també ;).
    Totes tenen el seu punt d’originalitat i complicació, era una tasca complexa, aixó de posar-nos a la pell d’un soldat romà que escriu una carta per acomiadar-se d’un familiar, degut a que està punt de morir!
    A mi, donant la meva experiencia, m’encanta escriure, però l’inspiració no va pasar ben bé des de la meva ment a la pantalla…
    Tot i aixó les he legit totes i em sembla un treball maravellós!

  5. Robert Cepeda Machuca

    Salve!!
    He llegit totes les cartes i m’han agradat molt, jo també he escrit una carta i espero que li agradi a la magistra, m’han agradat totes però si he d’escollir alguna escolliria la de la Chourouk, ja que em sembla molt emotiu que un home li expressi amor i gratitud a un amic després d’estar sense parlar tant de temps. Un veritable home no pot ser desagrait, ja que quan un amic t’ha tractat bé no pots oblidar-ho, una gran carta.

    “Estimada mare, se que mai ens hem portat del tot bé..des que va morir el pare sempre barallaven i no estic orgullós. La vida militar és molt dura i veig la mort propera mare, no t’enganyaré.

    Fa dos dies que lluitem i ja han mort més companys dels que puc contar, el capità diu que ser un militar a Roma és el millor que pot fer un mortal a la terra però a mi la gloria no m’importa, només vull ser amb tu i els meus germans a la taula i rient, sento que quan vaig marxar teníem una conversació pendent que mai tindrem. Mare ets la millor mare que pot tindre ningú, no ploris mare, ja que si demà moro estaré preparat.

    Mare espero que sigui feliç i que passi molt de temps fins que ens veiem en un altra vida, digues al Màx que aprofiti el temps i que no deixi de riure. A la Clara diga-li que l’estimo i que és la meva petita, que busqui un bon home i que tingui moltes criatures.

    Escric amb llàgrimes als meus ulls, però no per por a la mort sinó per por a no tornar a fer-te una abraçada, por de no tornar a menjar un plat teu, por a no jugar amb el Màx fins que t’enfadis i por de fer-li un peto a la Clara abans de dormir.

    T’escric això abans de sortir, tinc por mare però se que sigui on sigui estaràs amb mi. No ploris mare que el teu nen, ja és un home.

    T’estimo

    Robert.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *