Alba Reche, ex-concursant d’OT 2018 va publicar el seu àlbum debut el passat divendres 25 d’octubre de 2019. El seu títol és Quimera i consta d’ onze cançons que, ben analitzades, presenten un rerefons mitològic.

La cançó que obra l’àlbum està titulada igual que aquest. Té un to nostàlgic i recorda amb tristesa una persona que la va deixar quan ella s’havia entregat molt en la seva relació. D’altra banda, trobem que l’ésser mitològic Quimera és un híbrid entre un lleó, una cabra i un rèptil, generalment un drac. És un personatge molt poderós i amb molta força, dos conceptes totalment contraris a la cançó de l’Alba. En l’únic vers que podem veure’l representat, si busquem molt, és quan diu: “Pensaba levantarme, hacerte un trono, y quemarlo como a todos”, ja que Quimera, amb el seu cap de drac, té la capacitat de treure foc per la boca.

La segona cançó, que ha publicat com a single i per tant té videoclip, es diu “Caronte“. Aquest personatge mitològic és el barquer d’Hades, que s’encarrega de portar els morts a l’inframon. Els difunts i difuntes s’enterraven amb un òbol de plata a la boca per poder-li pagar el viatge.

Només començar el videoclip, veiem l’Alba dins una barca de rems mentre es treu una moneda de la boca. Mentrestant sona la primera estrofa que diu “Vendí mi alma”. Podem entendre que Alba compara el seu dolor a perdre la seva ànima com si morís.

Seguidament arriba la tornada on diu “Para qué bailaba, para quién cantaba”, qüestionant-se el que hagués fet a una altra vida. Durant el vídeo la veiem mirar d’un costat a l’altre de la barca, mentre apareixen “ànimes”.

Arriba un moment on la imatge es torna en blanc i negre i sembla ser que hi ha una tempesta. Ella està nerviosa i se la veu sobrepassada. Quan la tempesta finalitza, i el vídeo també, la veiem relaxada i més tranquil·la alhora que abatuda. Aquí trobem el missatge tradicional que al final de la vida acabarà el patiment. Les escenes del vídeo es presenten en colors freds i el missatge que transmet la cançó és totalment tràgic. Aquests són dos elements relacionats directament
amb Caront i la mort.

“Asteria” és el nom de la tercera cançó. Mitològicament és una titànide, filla de Ceos i Febe, dels oracles nocturns i les estrelles fugaç. Zeus la va perseguir per “amor” i ella es va convertir en guatlla i es va llençar al mar. Més tard es va transformar en l’actual illa de Delos. A la lletra de la cançó trobem la deessa representada als següents versos: “La luz no le deja brillar”, “ Volver
a escapar”, “Grito nocturno”, “ Huir sinónimo de claridad”, “ Duele cuando vuelve el alba”, “ No le teme a la oscuridad”.

Aura és la deessa de la brisa i l’aire fresc a principi del matí i la quarta cançó de Quimera rep el seu nom. Ella era una caçadora verge que va atrevir-se a comparar-se amb Àrtemis. Com a càstig va ser violada per Dionís i com a conseqüència va embogir. Va tornar-se en una assassina d’homes fins que Zeus la va transformar en la brisa. A diferència de les altres cançons, aquesta transmet calma i pau: “Volveremos a vernos”, “Volveremos a querernos”, “Bien lejos”, “Espero verte feliz aunque sea sin mí”. Parla d’una persona que ja no està amb ella però continua desitjant-li el millor (“Me gustaría por último no verte sufrir”) i té el desig de tornar-la a veure. A més la melodia és tranquil·la i relaxant, fets comparables amb la suau  brisa.

Les següents cançons es titulen “Niña” i “Lux”. Realment no tenen cap simbologia mitològica però es poden comparar amb la resta de cançons. A “Niña” podem veure a Alba parlant del seu dolor durant la vida en tercera persona. Veiem que es parla tranquil·la i amb una perspectiva madura: “Moriste siendo amada, aunque de poco sirva”. D’altra banda “Lux” (llum, en llatí) és més una recuperació del dolor, representat a les primeres cançons de l’àlbum: “Tu imprudencia no fue delito”, “ Fuiste tan maldita”, “Cayó y voló, voló”. Reconeix que va patir i no ho va tenir fàcil, però al final sempre continuava endavant.

La setena cançó tracta d’Hèstia, deessa de la llar i la família. El seu símbol és la flama que transmet calidesa i seguretat. Els primers versos d’Alba reflecteixen la necessitat de tenir algú que et cuidi i que et faci sentir com a casa: “Busqué cobijarme en tus brazos, cuídame por siempre, le digo, cuídate por siempre, me repito”. Durant la resta de la cançó trobem que és dependent d’algú que la cuida i està per ella: “Quédate, sálvame”. Aquesta dependència és comparable a la de moltes persones amb les seves famílies, on busquen un refugi quan passen moments durs.

Inanna no és una deessa grega sinó mesopotàmica i la vuitena cançó porta el seu nom. Representa l’amor, la fertilitat i la guerra. En aquesta cançó Alba aprèn a estimar-se a ella mateixa. “No quiero que me quieras más, quiero que me quieras bien”, “ Los celos y la rabia me alejan de ti”. Representa l’empoderament i la força que adquireix a partir de “Niña” i “Lux”, quan ja ha començat a recuperar-se del mal.

“Eco” és el nom de la novena cançó de l’àlbum. Mitològicament era una nimfa amb un do especial per les paraules. Hera n’estava gelosa i per por a que Zeus s’enamorés d’ella la va maleir, fent que només pogués repetir les últimes paraules dels altres. Ella va enamorar-se de Narcís, que no tenia cor i va menysprear-la. Com a càstig els déus van fer que ell s’enamorés del seu propi reflex morint així de desamor. Segurament és una de les cançons amb menys referències
mitològiques gregues de l’àlbum però tot i així trobem alguns versos relacionats amb aquest mite: “Tengo que ignorar el reflejo”, “ Si me vas a matar más te vale que muera”. En aquest últim Alba utilitza el patiment d’Eco per expressar el seu dolor.

“Medusa“, ara per ara, és la cançó més coneguda d’Alba Reche, ja que va ser el single de presentació del seu àlbum debut. Podem veure
molts referents de la cultura clàssica en aquesta cançó i encara més al videoclip. Vol donar la imatge de Medusa, el personatge femení de la mitologia grega que, com a càstig per haver estat violada per Posidó al temple d’Atena, podia petrificar a qui volgués amb una mirada. Això va fer que molta gent comencés a témer-la. En aquest videoclip, veiem a Alba amb mirades d’advertència i superioritat. Aquests dos conceptes també queden simbolitzats als següents versos: “Nadie mira como lo hago yo”, “A cuchillo pero con amor”, “Tú me eres igual”, “Te mata la curiosidad “, “No tientes al azar”…
També simbolitza a Medusa amb l’aparició de les serps vives i ornaments de serp durant el videoclip.

Cap a la meitat del vídeo apareixen unes columnes, uns busts i unes escultures que les podríem relacionar amb els temples de l’antiga Grècia. Amb aquesta cançó transmet el missatge total de seguretat i poder, que ve creixent des de les últimes cançons.

Per últim, tenim un duet amb Pol Granch, que canta els seus versos en francès, titulat “Ares”. Aquest és el déu grec de la guerra, la violència i la força bruta en general. La cançó transmet un missatge de dubte, de no trobar a qui busques, més que un missatge violent: “Al no verte despertar”, però també hi ha algunes paraules relacionades amb el món bèl·lic: “Las trincheras se me antojan”, “ Las cuerdas que me ahorcan”. És més aviat tranquil·la i nostàlgica, tot al contrari que Ares, però deu voler utilitzar el concepte d’aquest déu per explicar com ha acabat en aquesta situació d’incertesa i dolor.

Personalment l’àlbum m’ha sorprès molt positivament. Quan vaig escoltar “Medusa” per primer cop vaig decebre’m ja que no em sembla una cançó que transmeti un missatge bonic ni presenta un ritme que em resulti agradable especialment. A més, va fer la gran errada d’escriure el títol de la cançó amb unes lletres que intenten imitar l’alfabet grec però acaba fracassant. La meva visió ha canviat totalment amb el llançament de l’àlbum. Està ple de cançons que m’han transmès un missatge profund com “Caronte” o “Aura” i de bons ritmes com a “Quimera”. El fet de que hi hagi conceptes mitològics darrere les cançons fa, d’una banda, que sigui una obra més elaborada i interessant que pot arribar a atraure a gent que no li interessa la seva música i, de l’altra, que la mitologia i la cultura clàssiques arribin a un públic més extens.

Clara Bigordà Capellas

1r Batxillerat Grec