La mitologia i simbologia a Quimera, l’àlbum debut d’Alba Reche

Portada de Quimera.

Alba Reche, ex-concursant d’OT 2018 va publicar el seu àlbum debut el passat divendres 25 d’octubre de 2019. El seu títol és Quimera i consta d’ onze cançons que, ben analitzades, presenten un rerefons mitològic.

“Pegàs contra Quimera”, de Marc Camelbeke

La cançó que obra l’àlbum està titulada igual que aquest. Té un to nostàlgic i recorda amb tristesa una persona que la va deixar quan ella s’havia entregat molt en la seva relació. D’altra banda, trobem que l’ésser mitològic Quimera és un híbrid entre un lleó, una cabra i un rèptil, generalment un drac. És un personatge molt poderós i amb molta força, dos conceptes totalment contraris a la cançó de l’Alba. En l’únic vers que podem veure’l representat, si busquem molt, és quan diu: “Pensaba levantarme, hacerte un trono, y quemarlo como a todos”, ja que Quimera, amb el seu cap de drac, té la capacitat de treure foc per la boca.

“La barca de Caronte”, José Benlliure

La segona cançó, que ha publicat com a single i per tant té videoclip, es diu “Caronte“. Aquest personatge mitològic és el barquer d’Hades, que s’encarrega de portar els morts a l’inframon. Els difunts i difuntes s’enterraven amb un òbol de plata a la boca per poder-li pagar el viatge.

Imatge del vídeo “Caronte” d’Alba Reche, minut 0:10

Només començar el videoclip, veiem l’Alba dins una barca de rems mentre es treu una moneda de la boca. Mentrestant sona la primera estrofa que diu “Vendí mi alma”. Podem entendre que Alba compara el seu dolor a perdre la seva ànima com si morís.

Imatge del vídeo “Caronte” d’Alba Reche, minut 0:46

Seguidament arriba la tornada on diu “Para qué bailaba, para quién cantaba”, qüestionant-se el que hagués fet a una altra vida. Durant el vídeo la veiem mirar d’un costat a l’altre de la barca, mentre apareixen “ànimes”.

Arriba un moment on la imatge es torna en blanc i negre i sembla ser que hi ha una tempesta. Ella està nerviosa i se la veu sobrepassada. Quan la tempesta finalitza, i el vídeo també, la veiem relaxada i més tranquil·la alhora que abatuda. Aquí trobem el missatge tradicional que al final de la vida acabarà el patiment. Les escenes del vídeo es presenten en colors freds i el missatge que transmet la cançó és totalment tràgic. Aquests són dos elements relacionats directament
amb Caront i la mort.

Asteria” és el nom de la tercera cançó. Mitològicament és una titànide, filla de Ceos i Febe, dels oracles nocturns i les estrelles fugaç. Zeus la va perseguir per “amor” i ella es va convertir en guatlla i es va llençar al mar. Més tard es va transformar en l’actual illa de Delos. A la lletra de la cançó trobem la deessa representada als següents versos: “La luz no le deja brillar”, “ Volver
a escapar”, “Grito nocturno”, “ Huir sinónimo de claridad”, “ Duele cuando vuelve el alba”, “ No le teme a la oscuridad”.

Detall d’un gerro d’Atenes del segle V aC.

Aura és la deessa de la brisa i l’aire fresc a principi del matí i la quarta cançó de Quimera rep el seu nom. Ella era una caçadora verge que va atrevir-se a comparar-se amb Àrtemis. Com a càstig va ser violada per Dionís i com a conseqüència va embogir. Va tornar-se en una assassina d’homes fins que Zeus la va transformar en la brisa. A diferència de les altres cançons, aquesta transmet calma i pau: “Volveremos a vernos”, “Volveremos a querernos”, “Bien lejos”, “Espero verte feliz aunque sea sin mí”. Parla d’una persona que ja no està amb ella però continua desitjant-li el millor (“Me gustaría por último no verte sufrir”) i té el desig de tornar-la a veure. A més la melodia és tranquil·la i relaxant, fets comparables amb la suau  brisa.

Les següents cançons es titulen “Niña” i “Lux”. Realment no tenen cap simbologia mitològica però es poden comparar amb la resta de cançons. A “Niña” podem veure a Alba parlant del seu dolor durant la vida en tercera persona. Veiem que es parla tranquil·la i amb una perspectiva madura: “Moriste siendo amada, aunque de poco sirva”. D’altra banda “Lux” (llum, en llatí) és més una recuperació del dolor, representat a les primeres cançons de l’àlbum: “Tu imprudencia no fue delito”, “ Fuiste tan maldita”, “Cayó y voló, voló”. Reconeix que va patir i no ho va tenir fàcil, però al final sempre continuava endavant.

La setena cançó tracta d’Hèstia, deessa de la llar i la família. El seu símbol és la flama que transmet calidesa i seguretat. Els primers versos d’Alba reflecteixen la necessitat de tenir algú que et cuidi i que et faci sentir com a casa: “Busqué cobijarme en tus brazos, cuídame por siempre, le digo, cuídate por siempre, me repito”. Durant la resta de la cançó trobem que és dependent d’algú que la cuida i està per ella: “Quédate, sálvame”. Aquesta dependència és comparable a la de moltes persones amb les seves famílies, on busquen un refugi quan passen moments durs.

Inanna no és una deessa grega sinó mesopotàmica i la vuitena cançó porta el seu nom. Representa l’amor, la fertilitat i la guerra. En aquesta cançó Alba aprèn a estimar-se a ella mateixa. “No quiero que me quieras más, quiero que me quieras bien”, “ Los celos y la rabia me alejan de ti”. Representa l’empoderament i la força que adquireix a partir de “Niña” i “Lux”, quan ja ha començat a recuperar-se del mal.

Alba representada com Narcís, per el seu àlbum
“Eco i Narcís”, John William Waterhouse

“Eco” és el nom de la novena cançó de l’àlbum. Mitològicament era una nimfa amb un do especial per les paraules. Hera n’estava gelosa i per por a que Zeus s’enamorés d’ella la va maleir, fent que només pogués repetir les últimes paraules dels altres. Ella va enamorar-se de Narcís, que no tenia cor i va menysprear-la. Com a càstig els déus van fer que ell s’enamorés del seu propi reflex morint així de desamor. Segurament és una de les cançons amb menys referències
mitològiques gregues de l’àlbum però tot i així trobem alguns versos relacionats amb aquest mite: “Tengo que ignorar el reflejo”, “ Si me vas a matar más te vale que muera”. En aquest últim Alba utilitza el patiment d’Eco per expressar el seu dolor.

Imatge del vídeo “Medusa” d’Alba Reche, minut 0:19

Medusa, ara per ara, és la cançó més coneguda d’Alba Reche, ja que va ser el single de presentació del seu àlbum debut. Podem veure
molts referents de la cultura clàssica en aquesta cançó i encara més al videoclip. Vol donar la imatge de Medusa, el personatge femení de la mitologia grega que, com a càstig per haver estat violada per Posidó al temple d’Atena, podia petrificar a qui volgués amb una mirada. Això va fer que molta gent comencés a témer-la. En aquest videoclip, veiem a Alba amb mirades d’advertència i superioritat. Aquests dos conceptes també queden simbolitzats als següents versos: “Nadie mira como lo hago yo”, “A cuchillo pero con amor”, “Tú me eres igual”, “Te mata la curiosidad “, “No tientes al azar”
També simbolitza a Medusa amb l’aparició de les serps vives i ornaments de serp durant el videoclip.

Cap a la meitat del vídeo apareixen unes columnes, uns busts i unes escultures que les podríem relacionar amb els temples de l’antiga Grècia. Amb aquesta cançó transmet el missatge total de seguretat i poder, que ve creixent des de les últimes cançons.

Imatge del vídeo “Medusa” d’Alba Reche, minut 2:00

Per últim, tenim un duet amb Pol Granch, que canta els seus versos en francès, titulat “Ares”. Aquest és el déu grec de la guerra, la violència i la força bruta en general. La cançó transmet un missatge de dubte, de no trobar a qui busques, més que un missatge violent: “Al no verte despertar”, però també hi ha algunes paraules relacionades amb el món bèl·lic: “Las trincheras se me antojan”, “ Las cuerdas que me ahorcan”. És més aviat tranquil·la i nostàlgica, tot al contrari que Ares, però deu voler utilitzar el concepte d’aquest déu per explicar com ha acabat en aquesta situació d’incertesa i dolor.

Personalment l’àlbum m’ha sorprès molt positivament. Quan vaig escoltar “Medusa” per primer cop vaig decebre’m ja que no em sembla una cançó que transmeti un missatge bonic ni presenta un ritme que em resulti agradable especialment. A més, va fer la gran errada d’escriure el títol de la cançó amb unes lletres que intenten imitar l’alfabet grec però acaba fracassant. La meva visió ha canviat totalment amb el llançament de l’àlbum. Està ple de cançons que m’han transmès un missatge profund com “Caronte” o “Aura” i de bons ritmes com a “Quimera”. El fet de que hi hagi conceptes mitològics darrere les cançons fa, d’una banda, que sigui una obra més elaborada i interessant que pot arribar a atraure a gent que no li interessa la seva música i, de l’altra, que la mitologia i la cultura clàssiques arribin a un públic més extens.

Clara Bigordà Capellas

1r Batxillerat Grec

12 pensaments a “La mitologia i simbologia a Quimera, l’àlbum debut d’Alba Reche”

  1. Bona feina, Clara! Tot just comences a treballar la mitologia i la tradició clàssica a Grec 1 i ens has sorprès gratament amb l’actualitat clàssica musical al blog de referents clàssics en la música actual! L’enhorabona i endavant!

    Vid. “Quimera” d’Alba Reche per Montse Bastons.

  2. Molt bon treball i molt interesant!
    La paraula Quimera, a més de ser el nom d’un ésser mitològic, també té el significat de somni o il·lusió. És per això, que durant l’àlbum i, sobretot en els videoclips és molt recurrent l`ús del color rosa, representat així l’esperança, la tranquil·litat i la sensació de viure en un somni, vaja, veure la vida de color de rosa.
    Per exemple, ho podem trobar a Caronte on, com bé a dit la Carla, es contrasta la il·luminació rosa (que representa la serenitat) amb una il·luminació més fosca quan l’Alba canta els versos més crus.
    Eco
    Com la cantant ha explicat recentment a una sessió en acústic d’alguns dels seus temes, “Eco” va sorgir a partir de la idea de parlar-se a un mateix en aquelles situacions que et produeixen ansietat. Gràcies a l’informació de la Carla, i a aquest plantejament, podem arribar a la conclusió que a “Eco”, l’Alba és representada per Zeus que es veu involucrat en una situació conflictiva i que, a causa del càstig dels déus haurà de mantenir una relació amb el seu reflexe la qual, acabarà en desamor. El mateix passa al llarg de la cançó, que representa aquesta discussió continua que l’Alba té amb ella mateixa en una situació que li resulta conflictiva.

  3. La veritat, és que aquesta música no és l’escolto, ja que no és el meu estil, però igual la veritat que és aquest tipus de música és una mica més fàcil d’entendre els diferents àmbits i per això és una gran manera d’entendre- ho.

    També és molt interessant saber més coses sobre el mon, sobre el que hi ha una altra manera de veure el mon i que existeixen moltes cultures, encara què no estigui d’acord amb elles.

  4. M’ha semblat una molt bona feina!
    M’agrada molt com l’Alba aconsegueix introduir aquests personatges mitològics atraves de referencias en les seves cançons!
    En els videoclips es juga molt amb l’escenografia, i els colors que sempre tenen a veure alguna cosa amb el personatge, en el cas de Caronte ;el Rosa (serenitat) i colors mes obscurs….
    Em sembla una manera molt bonica de fer referència a aquests personatges tan importants en la mitologia!

  5. Personalment no acostumo a escoltar aquest tipus de música, però, tot i això, em sembla que Alba Reche ha aconseguit realitzar un molt bon treball.

    Dintre el seu disc Quimera ha introduït grans elements i personatges clàssics que donen un toc interessant a cada videoclip. Caront i Ares són dues de les seves cançons les quals per al meu gust, aconsegueixen transmetre i portar-te al món dels morts de manera immediata.

    Espero que aquesta jove artista segueixi creixent i donant-nos temes tan bonics.

  6. Trobo que, per ser el seu primer àlbum, ha aconseguit de manera eficaç el seu objectiu.
    La meva opinió és que ha escollit aquests mites perquè el tema general del disc és el desamor i aconsegueix reflectir-ho molt bé però crec que més que cap a una exparella, les cançons van dirigides al desamor que té amb ella mateixa i com voldria recuperar-lo.

  7. El treball d’aquesta artista m’ha semblat molt bo. L’àlbum en general és una feina molt aconseguida.
    La selecció de mites que va escollir per composar els seus temes m’han semblat increibles, la majoria considero que els va triar per defensar el feminisme d’alguna manera a través de les seves lletres i per contar la seva història després de la ruptura d’una relació de parella llarga.

  8. M’ha agradat molt l’explicació de la nostra companya Claudia sobre això a classe. Crec que el triomf d’aquesta dona no es nomes a la canço si , si no tot l’álbum

  9. Aquestes peces musicals em semblen interesants ja que parlen de mitologia i d’aspectes mitològics lligats a la branca de la cultura clàssica. Una de les principals característiques d’aquests vídeos és la interpretació de personatges mitològics a partir de músiques basades en altres temàtiques però que combinen amb la cultura clàssica.

  10. No m’agrada aquest tipus de música però el seu treball i la seva música he de reconèixer que estan molt ben produïts i té moltes referències i totes elles estan molt ben aplicades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *