Cave de Muse

La cançó de Cave de la banda alternativa Muse (un altre referent clàssic!). Cave forma part de l’àlbum també anomenat Cave, llançat el setembre de 1999. La cançó ens parla sobre una cova on es troba el narrador. El filosòf Plató també utilitzà “una cova” per explicar-nos un dels mites platònics que més coneixem a l’actualitat.

 

El mite de la caverna tracta d’un conte en què Plató ens fa entendre quina és la posició de l’home envers el coneixement.

 

La història tracta sobre un grup de persones que han viscut durant tota la seva vida lligats de cames i coll, per aquest motiu mai no han conegut què hi ha darrere seu. L’únic que veuen és l’ombra dels individus (amb la llum d’una foguera) i com que no han vist res més durant tota la seva vida, pensen que aquestes ombres són reals. Per tant la seva vida ha estat un engany, una mentida. De tal manera que si un d’aquests  pressoners fos alliberat i se li mostrés com són els objectes, les persones, el foc… no podria creure el que veu i li seria més senzill seguir creient en el que ha vist durant tota la seva vida. Si després d’haver descobert el món, aquest valent individu volgués ajudar els seus companys a arribar al món real, ells no se’l creurien i fins i tot el rebutjarien del grup.

 

El mite de la caverna forma part de la teoria del coneixement, concretament al procés del Coneixement. Els homes lligats a la caverna representen la societat que viu enganyada, que creu en les aparences.

Quan l’home que s’allibera surt, representa el dur camí cap el Coneixement i la vida del filòsof. Si aquest individu mirés el sol directament per primera vegada, quedaria cec, per tant ha de començar amb coses més senzilles com ara el foc de la caverna. El foc és una llum menys intensa que la del sol però tot i així s’acosta a la seva lluminositat. Aquest pas equival al camí d’un filòsof, el savi no pot arribar al Sol,  Coneixement (el Bé, la idea abstracta més important del món de les idees) directament, ha de començar entenent altres conceptes menys abstractes i entenedor fins arribar a la meta, la raó i la veritat.

Per últim, quan el filòsof ha arribat al Sol i intenta tornar a la caverna per salvar els seus companys de la ignorància, és rebutjat perquè expressa unes idees desconegudes per ells. En aquesta última part, Plató vol fer referència a la incomprensió social i el tracte que rep el filòsof que vol guiar la societat cap a la Raó. El desenllaç del mite de la caverna recorda al tràgic final del seu mestre Sòcrates.

 

El mateix ens passa als humans amb el coneixement, de vegades creiem estar en ell o estar a punt d’arribar-hi quan en realitat estem totalment allunyats d’ell. Quantes persones creuen tenir la raó i van errades? Quantes persones creuen estar portant una vida correcta i responsable i no és cert? Potser tots nosaltres també estem atrapats en una cova on només veiem reflectides les ombres de la veritat.

 

 

Imatge de previsualització de YouTube

Aquí teniu la lletra de la cançó traduïda al català:

 

Deixa’m sol, no és res seriós

Ho faré jo mateix, res per fer amb tu

I no hi ha res que puguis fer.


Pots veure això i pots també escoltar-ho

Pots també tastar-ho i res per fer amb tu

I no encara hi ha res que puguis fer.


Si us plau tanca les teves oïdes i tracta de mirar lluny

No podries escoltar mai una simple paraula que dic

I no vinguis a la meva manera.


Pots veure això i pots també escoltar-ho

Pots també tastar-ho i res per fer amb tu

I no encara hi ha res que puguis fer.


Vine a la meva cova i cremaré els teus cors lluny.

Vine a la meva cova i arrossega’m per les meves equivocacions.

 

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Grec

9 pensaments a “Cave de Muse”

  1. Un bon dia per publicar aquest apunt, Laia! Avui és el Dia mundial de la filosofia i de la pipiatio classica!

  2. Χαιρετε!

    Gràcies Laia per aquest magnífic apunt a l’Empremta d’Orfeu que estic segura que ens ajudarà amb l’examen de filosofia que tenim la setmana vinent.

    El mite de la caverna és del que més ens recordarem quan hàgim acabat els estudis i quan passin els anys i en preguntin, no només recordarem el mite en si, sinó que també la idea que amb ella ens volia explicar Plató. Parlaré de les influences de Sòcrates en el seu deixeble Plató:

    Plató va ser i segueix sent un filòsof molt important, era deixeble de Sòcrates i la seva influència està molt present en totes les seves teories. En el mateix mite de la caverna, per exemple se m’acudeixen dos referències al seu mentor: la primera la troben el la fase inicial, el deslligament de les cadenes (desfer-se de les idees que t’han inculcat des de ben petit). És un procés necessari per arribar al coneixement, però que fa mal, això ho podríem assimilar a la refutació de Sòcrates; procés en el que l’interlocutor de Sòcrates s’adona de que els arguments que planteja per definir un concepte no son del tot correctes i per tant, s’està equivocant. L’altre referència a Sòcrates és, com molt bé ha explicat la Laia, el final del mite, en el que quan el filòsof baixa altre vegada a la caverna per explicar als seus companys que no només hi ha el que veuen a la caverna, sinó que hi ha alguna cosa més, ells no el creuen i fins i tot el poden arribar a matar.

    També podem trobar idees de Sòcrates en la teoria de les idees de Plató; el que jo relaciono és la idea de Sòcrates de que entre tots podem construir una definició de cada concepte que estigui ben argumentada, (recalco)ha de sortir del diàleg entre diferents persones i així serà una veritat ja que serà coneixement que ha emergit de nosaltres i tots l’acceptarem. Ho podem relacionar amb el concepte que té Plató de que hi ha un món de les idees, amb petites diferencies ja que el món de les idees de Plató ja està fet, no es construeix a partir de nosaltres és més el que veiem nosaltres són les ombres d’aquestes essències perfectes. També ho podem relacionar amb la teoria de la reminiscència de Plató, en la que ens diu; Conèixer és recordar. El coneixement no s’adquireix a través dels sentits, ni tampoc per la transmissió d’una ment a una altra a través de l’ensenyament, sinó mitjançant el record de veritats impregnades en l’ànima abans de l’encarnació. El coneixement està dins nostre, la dialèctica és una ajut per tal que pugui sorgir i puguem recordar. Aquesta teoria és molt semblant per no dir gairebé igual al que he explicat abans sobre Sòcrates.

  3. Quin plaer, Núria, tornar a tenir comentaris amb fonament! Crec que has tornat a l’aula per ajudar-me en aquesta missió. Moltíssimes gràcies per ser un exemple a seguir.

  4. Hola!!
    He de dir que comento aquest article perquè m’agrada molt muse i he tingut curiositat de saber quina referència clàssica utilitza. Ara que a filosofia acabem d’estudiar el mite de la caverna, i que m’he llegit “La República” de Plató, conec perfectament el mite i la veritat es que em sembla molt interessant.
    Felicitats per l’article!

  5. Salve!.

    Moltes feliçitats Laia per aquest magnífic article!!!. La veritat és que ja coneixía aquest grup anomenat Muse, pero mai m’hauría imaginat que cap cançó d’ells tingués algún que altra referent clàssic, i precísament del Mite de la Caverna de Plató, que l’estem fent ha Història de la Filosofia. Realment, espero que aquest apunt ens ajudi ha aprobar l’examen que tindrem.

    Vale.

  6. Realment, com diu la Cristina, cal felicitar la Laia per aquest article, com també a tota la gent de Premià que està aplicant els seus coneixements de filosofia en els blocs aràcnids.

  7. Gràcies a totes!

    A mesura que anava redactant l’article, anava repassant el mite de la caverna de Plató. Crec que és una bona manera d’estudiar i comprovar que hem assolit correctament els continguts de filosofia.

    Cristina, jo també estic llegint La República de Plató i crec que no és gaire fàcil d’entendre perquè és molt espès i no hi ha molts paràgrafs, de tal manera la lectura és lenta. Però una vegada t’endinses a la Grècia de Plató i relaciones els conceptes entre ells, és molt interessant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *