La cançó de Cave de la banda alternativa Muse (un altre referent clàssic!). Cave forma part de l’àlbum també anomenat Cave, llançat el setembre de 1999. La cançó ens parla sobre una cova on es troba el narrador. El filosòf Plató també utilitzà “una cova” per explicar-nos un dels mites platònics que més coneixem a l’actualitat.

 

El mite de la caverna tracta d’un conte en què Plató ens fa entendre quina és la posició de l’home envers el coneixement.

 

La història tracta sobre un grup de persones que han viscut durant tota la seva vida lligats de cames i coll, per aquest motiu mai no han conegut què hi ha darrere seu. L’únic que veuen és l’ombra dels individus (amb la llum d’una foguera) i com que no han vist res més durant tota la seva vida, pensen que aquestes ombres són reals. Per tant la seva vida ha estat un engany, una mentida. De tal manera que si un d’aquests  pressoners fos alliberat i se li mostrés com són els objectes, les persones, el foc… no podria creure el que veu i li seria més senzill seguir creient en el que ha vist durant tota la seva vida. Si després d’haver descobert el món, aquest valent individu volgués ajudar els seus companys a arribar al món real, ells no se’l creurien i fins i tot el rebutjarien del grup.

 

El mite de la caverna forma part de la teoria del coneixement, concretament al procés del Coneixement. Els homes lligats a la caverna representen la societat que viu enganyada, que creu en les aparences.

Quan l’home que s’allibera surt, representa el dur camí cap el Coneixement i la vida del filòsof. Si aquest individu mirés el sol directament per primera vegada, quedaria cec, per tant ha de començar amb coses més senzilles com ara el foc de la caverna. El foc és una llum menys intensa que la del sol però tot i així s’acosta a la seva lluminositat. Aquest pas equival al camí d’un filòsof, el savi no pot arribar al Sol,  Coneixement (el Bé, la idea abstracta més important del món de les idees) directament, ha de començar entenent altres conceptes menys abstractes i entenedor fins arribar a la meta, la raó i la veritat.

Per últim, quan el filòsof ha arribat al Sol i intenta tornar a la caverna per salvar els seus companys de la ignorància, és rebutjat perquè expressa unes idees desconegudes per ells. En aquesta última part, Plató vol fer referència a la incomprensió social i el tracte que rep el filòsof que vol guiar la societat cap a la Raó. El desenllaç del mite de la caverna recorda al tràgic final del seu mestre Sòcrates.

 

El mateix ens passa als humans amb el coneixement, de vegades creiem estar en ell o estar a punt d’arribar-hi quan en realitat estem totalment allunyats d’ell. Quantes persones creuen tenir la raó i van errades? Quantes persones creuen estar portant una vida correcta i responsable i no és cert? Potser tots nosaltres també estem atrapats en una cova on només veiem reflectides les ombres de la veritat.

 

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=z0mu1wNOObY[/youtube]

Aquí teniu la lletra de la cançó traduïda al català:

 

Deixa’m sol, no és res seriós

Ho faré jo mateix, res per fer amb tu

I no hi ha res que puguis fer.

Pots veure això i pots també escoltar-ho

Pots també tastar-ho i res per fer amb tu

I no encara hi ha res que puguis fer.

Si us plau tanca les teves oïdes i tracta de mirar lluny

No podries escoltar mai una simple paraula que dic

I no vinguis a la meva manera.

Pots veure això i pots també escoltar-ho

Pots també tastar-ho i res per fer amb tu

I no encara hi ha res que puguis fer.

Vine a la meva cova i cremaré els teus cors lluny.

Vine a la meva cova i arrossega’m per les meves equivocacions.

 

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Grec