Category Archives: Grec 1

A partir dels apunts publicats el curs 2009-2010.

Jornada de Portes Obertes a l’institut Premià de Mar: dissabte 5 de març

Aquest dissabte, 5 de març vine a la Jornada de Portes obertes de l’Institut Premià de Mar! I si vols estudiar Batxillerat Humanístic, amb matemàtiques (LLatí i Matemàtiques) o sense Matemàtiques (LLatí i Grec), passa’t per INFO 1 de l’edifici Cristòfol Ferrer i podràs conèixer el projecte educatiu de Clàssiques digitals i els espais digitals de l’àrea de llengües de l’IPM.

Vet aquí el nostre centre en llatí!

A la revista del centre Somnis hi trobareu més informació.

Ens veiem dissabte i fem un kahoot!

kahootjornadaipm2016

Tenim tots els diccionaris de Grec-Català!

Cap alumn@ de grec sense diccionari! Gràcies a la dotació econòmica d’algun premi, finalment tenim més diccionaris de Grec-Català i, fins i tot, el Diccionari Grec-Català. D’Homer al s.II dC!

Amor i triomf en la mitologia grega

Després del tema de la mort i del pas del tempshic et nunc us animo a llegir la literatura grega que és mitogràfica i a gaudir dels seus mites amb el fil de l’amor i el triomf de déus i herois de la mitologia grega:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HusWa1j-b7U[/youtube]

Qui es vol enrolar en el concurs Odissea 2016?

Ja és oberta la inscripció per a poder participar a la V edició del Concurs Odissea, adreçat als estudiants de llatí, grec i cultura clàssica de secundària. Us hi podeu apuntar fins dia 26 de gener de 2016.

El tema de l’Odissea 2016 és la guerra a Grècia i a Roma.

 L’institut Premià de Mar hi ha participat des de la primera edició organitzada per l’APLEC i aquesta ja en fa cinc.

Enguany hi participen, a més de l’APLEC a Catalunya, les seccions de la SEEC de Cadis, Còrdova, Granada, Màlaga i Sevilla a Andalusia, Aragó, Canàries (que hi participa per primer cop), Galícia, Extremadura, la Rioja, València-Castelló i Alacant.

Esteu ben preparats que el concurs comença  cada dia amb una pregunta (enguany a les 9.30).

La primera fase del concurs es durà a terme entre l’1 i el 4 de febrer, i s’allargarà fins el 2 de març (dia de la final estatal). Consulteu-ne les bases i el calendari.

S’estableixen els següents premis

   I. FASE catalana

  • Un primer premi de 100 euros per al primer equip classificat.
  • Dos segons premis de 75 euros per als dos equips següents en la classificació.
  • Tres tercers premis de 50 euros per als tres equips següents en la classificació.

II FASE estatal

  • Primer equip classificat: 525 euros.
  • Segon equip classificat: 225 euros.
  • Tercer equip classificat: 150 euros.

 Podeu seguir l’actualitat del concurs a través de Facebook i de Twitter (#odisea2016).

No us deixeu vèncer per l’abandó, no perdeu la clau d’inscripció i embarqueu-vos en aquesta nova singladura. L’important és arribar a Ítaca un xic més savis. Gaudiu de la travessia!

Recordeu:

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc)

En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. Exemple: Sòcrates, no Socrates; cínic, no cinic. Tampoc es podrà afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.

 Les preguntes, preguntes-pista superpregunta han de ser sempre respostes amb UNA SOLA PARAULA, i queden automàticament invalidades les que consten de més d’una paraula en la resposta.

Només s’admetrà la resposta en llatí quan es demani expressament en aquesta llengua. En aquest cas s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’una altra manera (com en el cas dels pluralia tantum).

Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al castellà, gallec o català (Vid. preguntes freqüents).

Qualsevol reclamació o consulta ha de ser gestionada directament pel professor responsable del grup. 

Al web hi ha una relació de preguntes i respostes relatives a la participació correcta en el concurs.

Hem d’agrair als organitzadors que hagin inclòs el que fa temps es reclamava: El temps no comptarà fins al quart dia (la superpregunta).

El curs passat, els equips més agosarats del nostre institut van ser  Els ungits per Atena  (Judith, Marta i Arnau) i Les espartanes (Ana, Rebeca i Clara) i, en l’anterior, Les Nimfes (Irina, Andrea i Xènia). Feliciter!

Odissea 2014

Odissea 2015

Qui es vol enrolar en aquesta aventura? El tema de la guerra malauradament és massa actual, però conèixer el passat ens pot ajudar a entendre el present i a evitar guerres en el futur. Aprofundim, doncs, en la guerra per valorar i desitjar més la pau!

Mapa de centres participants Odissea 2016 (1492 equips, 3800 alumnes, 363 professors i 263 centres):

Tot i ser els alumnes d’intercanvi a Alemanya, força equips de l’IPM participaren en el Concurs Odissea 2016:

4t ESO Latin (opt.2 English): Un sol grup Los Chicles (Fatoumata, Libby i Edgar)

1r Batxillerat Grec i Llatí: Afroditas (Maria, Alexia i Valentina) Ulisses i les Muses (Eloi, Irene i Sandra) Floretes (Chorouk, Claudia P. i Júlia) Iwik (Mar, Erola i Mireia) E&W (Abril i Clàudia O.) Enanitos verdes (Joaquín, Ramón i Robert) La cala d’Ítaca (Carlota, Laia A. i Laia C.)

2n Batxillerat Grec i Llatí: Un sol grup: Pa qué (Carlos, Raül i Marc)

Seguiu l’actualitat a Twitter #odiseaXVI i a Pinterest

Els grecs i la història de la llum

vid.Φῶς, φωτὀς al nostre bloc d’etimologia L’univers clàssic dels nostres mots

Ens hem de remuntar a Grècia, bressol de la ciència, per parlar de la història científica de la llum.

Bust d’Empèdocles, atri del Liceo Classico Empedocle di Agrigento

Empèdocles ( Ἐμπεδοκλῆς) considerava que Afrodita havia fet l’ull humà a partir dels quatre elements i que, gràcies al foc que havia encès, havia fet possible la visió. Deixant a banda la llegenda, Empèdocles considerava que hi havia una interacció entre els raigs que sortien dels ulls i els raigs provinents de fonts lluminoses com el sol. En astronomia, va identificar correctament que la llum de la lluna  no era llum  pròpia, sinó reflectida,  i de la del Sol en pensava el mateix.

Euclides, Museo dell’Opera del Duomo, Florència, Itàlia.

Euclides (Εὐκλείδης) va avançar en l’estudi de la llum i de l’òptica. En el seu tractat Òptica, va fer un estudi matemàtic de la llum, tot elaborant postulats importants relatius a la naturalesa de la llum i afirmant que la llum viatja en línia recta. Va escriure les lleis de la reflexió i les estudia des d’un punt de vista matemàtic.

Heró d’Alexandria. Còdex de Sant Gregori Nazianzè. Manuscrist del segle IX

Heró d’Alexandria (Ἥρων ὁ Ἀλεξανδρεύς) va formular a Catòptric (κατοπτρικά) que la llum recorre el camí més curt entre dos punts.

“Ptolemeu amb l’esfera” de Joos van Ghent i Pedro Berruguete, Louvre

Entre els científics grecs que van fer aportacions a l’estudi de la llum, cal destacar Claudi Ptolemeu ( Κλαύδιος Πτολεμαῖος) que va realitzar un estudi de les propietats de la llum que està recollit en el seu tractat Òptica, un estudi matemàtic de la refracció i reflexió de la llum.

Després dels grecs, van haver de passar 1.000 anys fins arribar a les contribucions del persa Ibn al-Hàytham que en el segle XI  explicà -amb idees modernes- el paper de l’ull en la visió, distingint entre la il·luminació de l’objecte per una font lluminosa independent de l’objecte i de l’ull, i la visió d’aquest objecte per part de l’ull, alhora que exposà les primeres idees sobre reflexió i refracció de la llum en superfícies.

Sis segles més tard, a principis del segle XVII, Johannes Kepler fa un treball matemàtic relacionat amb l’òptica, la càmara obscura. Després  ja trobem noms molt importants en ciència: Thomas Harriot, René Descartes, Pierre de Fermat, Willebrord Snel van Royen, Bonaventura Cavalieri i James Gregory (descobridor de la difracció); l’últim terç del segle XVII fou molt frutífer en teories sobre la llum:  Christian Huygens i Robert Hooke desenvolupen la primera teoria ondulatòria de la llum a partir de les idees prèvies de René Descartes. Altrament, Isaac Newton publica el 1672 la seva teoria del color basada en l’observació que un prisma descompon un raig de llum blanca en els colors de l’espectre visible (colors de l’arc de Sant Martí). Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de partícules que viatgen en línia recta, teoria molt criticada per Hooke i  Huygens, tot obrint una discussió que durà dos cents anys fins a  James Maxwell que acaba amb la teoria  corpuscular de Newton en afirmar que la llum és una ona i formula les famoses vuit  equacions de Maxwell.

Pel que fa a la velocitat de la llum, la primera determinació fou d’ Ole Rømer el 1676 i ja el 1849 Hippolyte Fizeau determinà la velocitat de la llum en 300.000 Km/s.

[youtube]https://youtu.be/rgh6azo9KeI[/youtube]

L’any 1905 el físic Albert Einstein va proposar que la llum hauria d’estar formada per feixos de quàntums d’energia (o fotons). L’any 1924, el físic francès Louis de Broglie va proposar la teoria de la dualitat ona-corpuscle, segons la qual les ones electromagnètiques es poden manifestar com un flux de partícules, com també la matèria es pot manifestar en forma de raigs d’ones electromagnètiques. Des d’aleshores, aquesta teoria ha estat comprovada una i altra vegada i de formes molt diferents i s’ha demostrat que la llum es comporta com un corrent de partícules en interaccionar amb la matèria, mentre que es manifesta com un moviment ondulatori en desplaçar-se a través de l’espai. S’observa així la naturalesa ondulatòria de la llum en els fenòmens de difracció, polarització i interferència, mentre que es manifesta la naturalesa material mitjançant la refracció i la reflexió .

Tornant als nostres grecs, primera baula de la història científica de la llum, ja que el 2015 és l’Any intenacional de la llum i de les tecnologies basades en la llum, us proposo una activitat fotogràfica (φῶς, φωτός i γράφω) via Internet (fibra òptica) per celebrar del 13 al 22 de novembre la 20 Setmana de la Ciència. Hauríeu de fer fotografies sobre reflexió (en llatí, reflexio) i refracció (en llatí, refractio “retorn, inversió”) de la llum. Les heu de penjar a Instagram, tot etiquetant @filaracne, @fundaciorecerca amb el #fotosSC15 “Els grecs i la història de la llum” des del 13 al 22 de novembre (si voleu participar en el concurs general llegiu les bases aquí). No us oblideu de compartir-les també aquí en comentari i així les podrem comentar. Si, en canvi, la poesia (ποίησις de ποιέω) és el vostre punt font, ja sabeu que també podeu engrandir la nostra col·lecció de poemes sobre la llum (Llum de GrèciaOda per a una  llum perduda…) però, en aquesta ocasió, tot reflectint la reflexió i la refracció de la llum o les aportacions gregues a la història de la llum.

Mireu com Hèlios, que tot ho veu amb el seu ull, em donava fa uns dies el bon dia. Hi ha reflexió i/o refracció de la llum?

N.B.: Fa anys que des de l’àrea de clàssiques participem en la Setmana de la Ciència.
Vid. El llatí, llengua científica fins al segle XVIII

Multilingüisme en el Dia Europeu de les Llengües

 Un any més el nostre institut ha volgut celebrar el Dia Europeu de les Llengües, tot i ser dissabte dia 26 de setembre.

Classiques2015DiaEuropeu

Mural de l’àrea de Clàssiques de l’IPM. Dia Europeu de les Llengües 2015

L’àrea de Clàssiques també ha participat en aquest projecte col·lectiu dels departaments de llengües. El llatí i el grec no són llengües mortes, tot i que sovint es qüestiona la seva utilitat i hem de fer un clam políglota, jornades plurilingües…. Ara bé, els alumnes ho tenen clar i així ho expressen tant els de Llatí 2 com els de Grec 2.

Els alumnes de 4t de l’ESO de LLatí i els de primer de batxillerat de clàssiques s’han fet ben visibles amb un magnífic arbre de les llengües europees d’arrel indoeuropea i amb un mural de mots grecs que perviuen en diferents llengües, romàniques i no, i els de llatí han demostrat que moltes de les nostres dites són iguals en català, castellà, francès, italià, … i fins i tot en anglès perquè provenen del llatí i alhora alguna fins i tot de l’antic grec.

Anem a recapitular per tal de lligar el projecte del Dia Europeu de les Llengües amb el currículum de grec i de llatí.

  • On es parla avui grec, una llengua de més de tres mil anys d’història?
  • El grec, en termes de parentiu lingüístic, és la tieta del català i el llatí n’és la mare. Quines són les llengües romàniques o neollatines? Com explicaries aquesta distribució arreu del món? Per què el llatí ha tingut tantes filles i el grec, no? Per què el llatí és la llengua d’Europa?
  • Si ara, parem atenció a l’escriptura. Ens adonem que l’alfabet llatí, l’alfabet grec i l’alfabet ciríl·lic són els alfabets de les llengües d’Europa. Per què? De quin alfabet en deriven el llatí i el ciríl·lic?

 

Ser multilingüe és tot un repte i alhora un regal! Apreneu llengües!

N.B.: Si encara no n’esteu convençuts, us recomano La força de Babel.

El plaer de conèixer les lletres gregues i llegir en grec!

I moltes paraules han estat […] gregues primer, llatines després, franceses o alemanyes més tard, i angleses finalment, patint un cert canvi de sentit i d’ús als llavis de cada nació, però conservant un profund significat vital, que tots els bons escriptors senten en utilitzar-les encara avui dia. Si no sabeu l’alfabet grec, apreneu-lo; joves o vells, noies o nois; sigueu qui sigueu, si voleu llegir seriosament, apreneu el vostre alfabet.

JOHN RUSKIN, Dels tresors dels reis, 1865

Un any més i malgrat la LOMCE, molts alumnes han triat el Batxillerat Humanístic a l’IPM. Després d’una setmana, tothom ja se sap (amb colzes, a ritme de rap o de cançó grega, amb marques de cotxe…) el nom de les lletres gregues, les majúscules, les minúscules, transcriure el seu nom, tant a mà com amb l’ordinador. És bon bonic i emocionant aprendre a llegir en grec! Quins tresors ens desvetllarà aquesta llengua? Tota una herència cultural! Realment aprendre grec és un plaer!

“I would make them all learn English: and then I would let the clever ones learn Latin as an honour, and Greek as a treat”

Winston Churchill

Amb els tallers d’Una mà de contes, els alumnes de grec de l’IPM heu acabat de saber, un any més, les lletres de l’alfabet grec! Alguns heu demostrat, a més, que sou uns artistes!

Ha estat un plaer o una tortura aprendre les lletres gregues? Ja esteu afectats del virus de l’alfabet i veieu lletres arreu? Quina sensació teniu amb el grec?

“M’he convençut que de tot el que és veritablement simple i bell que ha produït el llenguatge humà, jo no coneixia res abans d’aprendre grec… Sense coneixement de grec no hi ha educació”

Leo Tolstoi

Escriviu el nom de les lletres gregues, les majúscules i les minúscules, tot canviant el teclat de l’ordinador o bé amb aquest editor de textos.

Què seria de les nostres classes sense Internet?

Avui se celebra des de fa deu anys el Dia Mundial d’Internet. Què seria de les nostres vides diàries sense Internet? Tot i el rebuig inicial a les noves tecnologies, aquestes si són superiors s’acaben sempre imposant: la impremta, la màquina de vapor, el cotxe,… i sens dubte les tecnologies digitals ens ofereixen un millor nivell de vida per a les persones i, en general, per a la societat. Ara bé se n’ha de fer un bon ús i tothom hi ha de tenir accés i ja sabem que no tothom en té -molts dels alumnes de clàssiques sols tenen accés a l’hora de classe a l’institut. Ens queda encara molt camí per fer! Avant!

Fa vuit anys que el company Joan Marc Ramos, professor de català d’aleshores institut Cristòfol Ferrer, em va obrir el camí envers aquesta nova manera de fer i d’ensenyar, els companys de Chiron em varen donar la mà sota amb els auspicis de l’estimat Hermes, i ara ja no recordo com eren les meves classes abans de fer-les connectats a la xarxa. Podria fer-les ara sense Internet? És possible obviar la xarxa?… Estem avançant cap a final de curs i, un any, més cauen els reconeixements a la feina feta a la xarxa (no us hi acostumeu, això no acostuma a passar massa!), aviat alguns us examinareu de les PAU (aquestes proves o la revàlida, de ben segur, aviat seran també via Internet!) i és hora de reflexionar sobre la tasca diària a l’aula.

Pel que fa a la feina digital, em cal agrair a l’equip directiu que em deixi treballar en una aula d’informàtica amb connexió a Internet, pel que fa als alumnes i col·laboradors (alumnes i professors no sols del nostre centre sinó també d’altres centres -especialment de l’Albéniz de Badalona, professors jubilats, pares, mares i avis d’alumnes, ex alumnes…) el fet de reprendre cada any aquest nostre fil clàssic i continuar compartint coneixement a la xarxa amb creativitat i innovació; a les institucions, associacions perquè ens premien la feina feta, la dedicació i l’esforç esmerçats en demostrar que tot és possible i que entre tots podem i, entre d’altres, a Ràdio Premià de Mar per fer-ne difusió.

Aquests curs nou alumnes han fet el treball de recerca de segon de batxillerat en format digital, ben aviat algun grup de quart també en farà el seu projecte de recerca, tal com varen fer el curs passat amb Els orígens clàssics del cinema, a més de les xarxes socials, l’espai Moodle, centre d’ordre curricular i qualificador a l’abast de l’alumnat, tots els blocs de clàssiques de l’IPM continuen en actiu, tant El fil de les clàssiques, com Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu, La cinta de Nike, Literatura grega a escena, Non omnis moriar. Tòpics horacians, L’univers clàssic dels nostres mots, El fil del mite grec

Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia ja ha començat la cursa de reconeixements: divendres passat rebia el segon Premi Hèracles del XI Premi Hèracles («Les pomes del jardí de les Hespèrides») al millor Treball de Recerca de Batxillerat a Catalunya dins l’àmbit de les llengües i cultures grega i llatina, organitzat per la Secció catalana de la SEEC (Societat Espanyola d’Estudis Clàssics) i per tercer cop Ràdio Premià li ha donat difusió i aquest cop amb una llarga entrevista a l’Arnau Lario.

Tres blocs de Clàssiques de l’IPM seran guardonats amb una baldufa dia 13 de juny a Madrid en el IX Premi Espiral Edublogs: El fil del mite grec, L’univers clàssic dels nostres mots i Literatura grega a escena (no us perdeu com veuen la feina digital i el reconeixement la Noelia, l’Arnau i el Raül)… Moltes gràcies! Què més puc desitjar!

El més important, però, és que estem a punt d’acomiadar una nova promoció d’alumnes de Grec i de Llatí del Batxillerat Humanístic (què passarà el curs vinent? encara no ho sabem!). La promoció que enguany acaba és ja la quarta del nou IPM i tota ella digital, com les últimes del Cristòfol. Per no fer un lleig a la tradició i per donar-vos molta sort, estimats alumnes, en els exàmens finals, PAU, exàmens extraordinaris… i sobretot en la vida us agraeixo les estones que hem passat junts (que han estat moltes, els dilluns tres hores i la resta de dies un parell…), aprenent tots plegats, tot i que alguns, un dia o altre us penedireu del que heu desaprofitat. És l’hora dels adéus, tot i que encara queda camí (preparació PAU, festa de promoció, viatge a Roma..), vet aquí aquest petit muntatge, fet amb tot l’amor, però amb pocs mitjans i menys temps. Espero que us agradi, alumnes de segon, almenys per desitjar-vos tota la sort del món:

[youtube]https://youtu.be/6uoikJ7F4Yk[/youtube]

Un matí de comèdia grecollatina al Teatre Joventut d’Hospitalet de LLobregat

Lisístrata i Càsina

Un any més hem pogut gaudir del teatre grecollatí. Enguany hem anat tots al teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat i en comptes d’una tragèdia grega i una comèdia romana com anem fent des de fa anys i panys, hem assistit a una representació d’una comèdia grega en català, la sempre vigent Lisístrata a càrrec del Grup de Teatre i Música de 4t d’ESO de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona i una comèdia en castellà de Plaute, Càsina, passada de moda pel que fa a l’argument però paradigmàtica per entendre l’art plautí, a càrrec del grup Komos del IES Distrito Marítimo de València.

Casina-de-plauto

Lisístrata

Com a mallorquina m’ha fet molta gràcia que a la Lisístrata Cinèsias i Mirrina parlessin en mallorquí i que la traducció de Càsina fos a càrrec de Joan Carles Simó. Per cert, aquí la trobareu en francès!

Enhorabona als joves actors, als seus directors, als organitzadors de Prósopon i d’una manera molt especial a Begoña Usobiaga i a Carme Llitjós, coordinadores de Prósopon Catalunya.

Gaudiu dels clàssics: llegiu-los, representeu-los, aneu al teatre a veure-los!

Espero amb candeletes els vostres comentaris de valoració, així com  els diferents apunts a Aracne fila i fila i pel que fa a la Lisístrata al bloc dels alumnes de Grec de segon de batxillerat, Literatura grega a escena. Sara Bernad ahir ja va publicar algunes fotografies al Facebook Fildelesclàssiques.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=CjXkMmapjWI[/youtube]

Les edats de la dona en la poesia grega

Per celebrar el Dia Internacional de la Dona, enguany també em plau compartir hic et nunc la presentació que va acompanyar la conferència Les edats de la dona en la poesia grega, concretament en l’Antologia Palatina, dins del curs d’actualització organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Clàssics de l’IEC: Les edats del món, les edats dels homes… Els epigrames funeraris hel·lenístics de l’Antologia Palatina, recopilats per A.S.F. Gow i D.L.Page, esdevenen, tot i la ficció literària, testimonis interessants pel que fa a les dones gregues ja que faciliten dades sobre el nom de la finada, la família, la ciutat, les causes de la mort, qualitats ideals i també l’edat (nenes, joves donzelles, casades i velles), ara bé dels 286 epitafis sols 68 van destinats a dones i malauradament a diferència dels masculins els femenins són menys explícits. Quan pensem en l’esperança de vida de la dona grega, cal tenir en compte que aleshores com ara les dones vivien més que els homes però sobretot vivien molt menys: l’esperança de vida femenina a l’època hel·lenística era de 36 anys per a les dones i un any més per als homes, sols menys d’un 1% de la població arribava als 80 anys.

Tot i la meva recerca, en l’Antologia Palatina, no hi ha cap epigrama a l’estil de “A la edad de las mujeres” de Quevedo que ens parli de totes les edats de la dona amb uns quants versos, per això a tall de conclusió vaig demanar a la Pepita Castellví que ens fes un poema:

LES TEVES EDATS

Sols fa un moment que has obert els ulls,
sols un moment que encara eres somni.
Els dies s’enfilen un darrere l’altre
i passa el temps: un, dos, cinc anys…
Infància esplendorosa plena de jocs.

Bella i jove, a l’hora blava
del matrimoni, bella i dolça.
I ara, ja has complert el teu destí.
Entre els teus braços, gronxant-lo
tendrament, dorm el teu petit nadó.

Ara ja no hi ha converses de noietes.
La llar, els fills, s’emporten les xerrades,
els jocs, cap a uns altres horitzonts.

I un dia, sense avisar, t’arriba la vellesa
mentre el sol envermelleix els núvols,
i pinta la teva vida amb colors d’or i aram.

PEPITA CASTELLVÍ