Tag Archives: Internet

Què seria de les nostres classes sense Internet?

Avui se celebra des de fa deu anys el Dia Mundial d’Internet. Què seria de les nostres vides diàries sense Internet? Tot i el rebuig inicial a les noves tecnologies, aquestes si són superiors s’acaben sempre imposant: la impremta, la màquina de vapor, el cotxe,… i sens dubte les tecnologies digitals ens ofereixen un millor nivell de vida per a les persones i, en general, per a la societat. Ara bé se n’ha de fer un bon ús i tothom hi ha de tenir accés i ja sabem que no tothom en té -molts dels alumnes de clàssiques sols tenen accés a l’hora de classe a l’institut. Ens queda encara molt camí per fer! Avant!

Fa vuit anys que el company Joan Marc Ramos, professor de català d’aleshores institut Cristòfol Ferrer, em va obrir el camí envers aquesta nova manera de fer i d’ensenyar, els companys de Chiron em varen donar la mà sota amb els auspicis de l’estimat Hermes, i ara ja no recordo com eren les meves classes abans de fer-les connectats a la xarxa. Podria fer-les ara sense Internet? És possible obviar la xarxa?… Estem avançant cap a final de curs i, un any, més cauen els reconeixements a la feina feta a la xarxa (no us hi acostumeu, això no acostuma a passar massa!), aviat alguns us examinareu de les PAU (aquestes proves o la revàlida, de ben segur, aviat seran també via Internet!) i és hora de reflexionar sobre la tasca diària a l’aula.

Pel que fa a la feina digital, em cal agrair a l’equip directiu que em deixi treballar en una aula d’informàtica amb connexió a Internet, pel que fa als alumnes i col·laboradors (alumnes i professors no sols del nostre centre sinó també d’altres centres -especialment de l’Albéniz de Badalona, professors jubilats, pares, mares i avis d’alumnes, ex alumnes…) el fet de reprendre cada any aquest nostre fil clàssic i continuar compartint coneixement a la xarxa amb creativitat i innovació; a les institucions, associacions perquè ens premien la feina feta, la dedicació i l’esforç esmerçats en demostrar que tot és possible i que entre tots podem i, entre d’altres, a Ràdio Premià de Mar per fer-ne difusió.

Aquests curs nou alumnes han fet el treball de recerca de segon de batxillerat en format digital, ben aviat algun grup de quart també en farà el seu projecte de recerca, tal com varen fer el curs passat amb Els orígens clàssics del cinema, a més de les xarxes socials, l’espai Moodle, centre d’ordre curricular i qualificador a l’abast de l’alumnat, tots els blocs de clàssiques de l’IPM continuen en actiu, tant El fil de les clàssiques, com Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu, La cinta de Nike, Literatura grega a escena, Non omnis moriar. Tòpics horacians, L’univers clàssic dels nostres mots, El fil del mite grec

Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia ja ha començat la cursa de reconeixements: divendres passat rebia el segon Premi Hèracles del XI Premi Hèracles («Les pomes del jardí de les Hespèrides») al millor Treball de Recerca de Batxillerat a Catalunya dins l’àmbit de les llengües i cultures grega i llatina, organitzat per la Secció catalana de la SEEC (Societat Espanyola d’Estudis Clàssics) i per tercer cop Ràdio Premià li ha donat difusió i aquest cop amb una llarga entrevista a l’Arnau Lario.

Tres blocs de Clàssiques de l’IPM seran guardonats amb una baldufa dia 13 de juny a Madrid en el IX Premi Espiral Edublogs: El fil del mite grec, L’univers clàssic dels nostres mots i Literatura grega a escena (no us perdeu com veuen la feina digital i el reconeixement la Noelia, l’Arnau i el Raül)… Moltes gràcies! Què més puc desitjar!

El més important, però, és que estem a punt d’acomiadar una nova promoció d’alumnes de Grec i de Llatí del Batxillerat Humanístic (què passarà el curs vinent? encara no ho sabem!). La promoció que enguany acaba és ja la quarta del nou IPM i tota ella digital, com les últimes del Cristòfol. Per no fer un lleig a la tradició i per donar-vos molta sort, estimats alumnes, en els exàmens finals, PAU, exàmens extraordinaris… i sobretot en la vida us agraeixo les estones que hem passat junts (que han estat moltes, els dilluns tres hores i la resta de dies un parell…), aprenent tots plegats, tot i que alguns, un dia o altre us penedireu del que heu desaprofitat. És l’hora dels adéus, tot i que encara queda camí (preparació PAU, festa de promoció, viatge a Roma..), vet aquí aquest petit muntatge, fet amb tot l’amor, però amb pocs mitjans i menys temps. Espero que us agradi, alumnes de segon, almenys per desitjar-vos tota la sort del món:

Imatge de previsualització de YouTube

De finalistes al IX Premi Espiral Edublogs a guanyadors!

Els tres blocs de Clàssiques de l’IPM que van quedar finalistes al IX Premi Espiral Edublogs ahir vam saber que tots tres són guanyadors! FELICITER, discipuli discipulaeque!

IX Edublogs Espiral

L’ENHORABONA a tots els participants, organitzadors i premiats! L’institut Premià de Mar i les Clàssiques estan d’enhorabona gràcies a vosaltres, alumnes i col·laboradors! Dia 13 de juny a Madrid se sabrà quina baldufa premia cada un: or, plata o argent. Espero i desitjo que aquesta vegada el meu somni es faci realitat i, tot i el magnífic vídeo d’agraïment que van preparar els alumnes de Llatí de 2n de Batxillerat i que l’organització dels premis va projectar el dia de la cerimònia en la passada edició, m’agradaria que algun alumne, en representació de tots, també hi pogués ser present. Vosaltres en sou els autèntics protagonistes i, per tant, els guanyadors! Us mereixeu viure en primera persona el lliurament del premi!

El Premi Espiral d’Edublogs que el 2008 va premiar en la categoria de professors El Fil de les clàssiques i en la categoria d’alumnes de batxillerat el 2011 i el 2014 respectivament Aracne fila i fila i Non omnis moriar acaba de fer públics els guanyadors de la IX edició i, com dèiem abans, entre els blocs guanyadors d’alumnes de secundària hi ha El fil del mite grec i en la categoria d’alumnes de batxillerat, Literatura grega a escena i L’univers clàssic dels nostres mots.

Els blogs no estan morts i el treball col·laboratiu i cooperativa en la blogosfera clàssica continua ben viu i, a més ben reconegut; per tant, avant i moltes gràcies per fer-ho possible!

11 de febrer el Dia de la Internet Segura

En el dia d’Internet Segura, em plau  recordar aquest article publicat a la revista de Campanet:

Els temors de la gran revolució de l’era digital

per Margalida Capellà i Soler
Revista de Campanet juliol-agost 2013

Un llibre sempre ens porta a un altre i un escrit a un altre, així en l’era digital una pàgina web ens fa navegar envers una altra i un apunt d’un blog a un altre. Qui no ha sentit més d’una vegada que això de les noves tecnologies, dels ordinadors, de les tauletes, dels llibres digitals i d’Internet res de res, modes d’un moment que sols serveixen per perdre el temps, distreure la gent i estimular la mandra?

L’ésser humà ha tingut sempre la necessitat de saber, i per tant d’informar-se i de comunicar-se. Quatre han estat els moments cabdals en el desenvolupament dels sistemes comunicatius de la humanitat: l’assoliment del llenguatge oral, que eclosiona l’hominització; l’aparició de l’escriptura, que s’inicia en el període neolític i que esdevé un instrument clau primer per inventariar materials i més endavant per a la conservació de continguts útils, religiosos, polítics, històrics, filosòfics, literaris…; la invenció de la impremta, que provoca canvis en l’àmbit del pensament (llibertat de consciència, de tolerància i necessitat d’expressar-se lliurement) i finalment en el segle XX la irrupció dels sistemes de comunicació audiovisual (ràdio, telèfon, cinema, televisió i Internet) en què el major nombre de persones participen en els processos d’informació i d’obtenció de coneixement.

Plató i Aristòtil, o la filosofia. Florència (wikimedia Commons)

Avui vivim un moment clau que suscita la mateixa objecció en alguns àmbits com aquell que es va viure en l’època del filòsof grec Plató (V-IV aC) en què es va passar de l’oralitat a l’escriptura o segles més tard, quan es va inventar la impremta i es va passar a la lletra impresa. Hieronim Squarciafic, promotor de la impressió dels clàssics llatins, també va argumentar, el 1477, que “els llibres en abundància feien menys estudiosos els homes” (Lowry, 1979, pàgs. 29-31). Es creia que la lletra impresa feia malbé la memòria i debilitava el pensament, degradant l’home o la dona savis en profit de la sinopsi de butxaca. No cal dir que molts altres consideraven la impremta un nivellador desitjable que feia savi tot el món. Tot això no us recorda certes opinions actuals respecte a Internet, les TIC i els llibres digitals?

Internet ens ha canviat la vida. No és diferent la nostra forma de comunicar-nos amb el banc?; de comprar entrades per anar al teatre, a un museu,… ?; d’organitzar-nos una escapada de cap de setmana o un viatge de vacances?; de relacionar-nos amb els familiars i amics?; de fer recerca?; de llegir la premsa?; de consultar la nòmina, la factura de telèfon, de la llum, del gas…?; de fer negocis?; de fer noves amistats?; de matar les hores? …

Sens dubte, Internet suposa pel que fa a la comunicació una revolució molt més gran que la que va fer la impremta pel que fa a l’accés de les persones a la informació, a la comunicació, a la cultura, a l’oci…; fins i tot Internet és molt més revolucionari que la ràdio, la televisió i el mòbil. Els meus alumnes diuen per què volen un mòbil sense Internet? Miren els seus programes preferits o les pel·lícules a través del mòbil connectat a la xarxa! Internet és avui en els cel·lulars intel·ligents! En fi, Internet és una revolució multifacètica. Si desaparegués ens constaria refer el coneixement i les nostres relacions de convivència diària. Tot ara es fa per Internet, fins i tot l’usa l’Administració! Jo des de fa anys no puc concebre les meves classes, les meves recerques, les meves xerrades, els meus cursos de formació, la meva vida… sense Internet.

Internet ha canviat amb dues dècades els costums socials, comercials i polítics de bona part dels habitants del nostre planeta. El nord-americà Vinton Cerf fou una peça fonamental en la creació de la connexió entre les diferents computadores i Berners Lee va desenvolupar la World Wide Web, l’idioma universal (http i programació HTML) per tal que tots els ordinadors connectats puguin compartir informació. Internet va començar sent una gran autopista d’informació de franc o molt barata. Tot seguit, es va emplenar de contingut amb les tecnologies de la web 2.0. Per primer cop en la història de la humanitat s’ha pogut arribar a la creació d’una gran memòria de manera col·lectiva. Qui no ha consultat alguna vegada la Wiquipèdia? En els Estats Unitats un error hi dura 17 segons. La wiquipèdia en català ha estat reconeguda recentment com la primera del món amb la catalogació de “perfecta”. Internet és una gran eina per aprendre idiomes! Tothom hi té el mateix dret per destacar en un camp, per obtenir i compartir coneixement…; però aquesta creació virtual col·lectiva també té els seus perills.

El nostre currículum digital es pot cercar amb uns segons i es manté inesborrable durant tota la nostra vida i més enllà de la nostra mort. Hem perdut la nostra intimitat i els nostres joves, i no tant, els agrada exhibir-se a la xarxa, fins i tot amb poca roba o amb conductes irreverents, un polvorí a l’hora de buscar feina o de perdre-la. Enguany han estat un perill entre els adolescents els Informer o xafardaries anònimes a la xarxa; de tots és conegut el ciberassetjament escolar, …
Per tant, quan estem a la xarxa n’hem de ser conscients. El que pengem als nostres murs, el que piuleu al Twitter, el que opinem en forma de comentaris als blogs, al Facebook… tot és públic i per sempre, tot i que ho esborrem. COMPTE! A més és molt fàcil usurpar la personalitat d’una altra persona, mentir, tenir contactes amb gent que no coneixem… amb uns segons Google sap què ens agrada, què fem, quins són els nostres contactes, què comprem, què consultem, què pensem… Han sorgit unes grans empreses (Google, Facebook, Amazon…) que monopolitzen Internet i que tenen tot un arxiu de les nostres petjades a la xarxa que el poden vendre, com Yahoo al govern xinès, i aquest és el gran perill així com l’opressió i l’espionatge per part dels governs tal com s’ha filtrat que Estats Units espia ciutadans a través de Google, Facebook, Yahoo, Skype…

L’escola i els mitjans de comunicació han d’educar i han d’advertir dels perills d’Internet. Les tecnologies són només l’eina, un mitjà potent d’informació, però cal saber-ne fer un bon ús i l’escola hi té un paper clau. Prohibir l’ús dels mòbils intel·ligents, capar l’accés al Facebook … no n’hi ha prou, cal ensenyar com podem utilitzar aquesta xarxa de xarxes a nivell interplanetari per difondre una notícia, una descoberta científica, per buscar i compartir informació, com aprofitar els avantatges, evitar els riscos i no ser víctima del sistema … L’escola ha d’educar els nens des de petits a moure’s per aquest entorn digital, per evitar precisament que el seu allunyament de l’aula sigui encara un al·licient més profund per descobrir-lo pel seu compte, i acabar-ne fent un mal ús com està passant. Des de l’escola també s’ha d’ensenyar d’una altra manera i no només a saber utilitzar la informació de Google sinó a crear coneixement i a compartir-lo per tal d’arribar més lluny. No es poden demanar els mateixos treballs que abans, perquè a la xarxa hi és pràcticament tot. El 60 % dels estudiants declara que plagia els seus treballs escolars. Cal un canvi metodològic urgent; però aquest no és sols un bon ús de la tecnologia digital.
Els polítics també han de saber utilitzar la xarxa i, ara que han descobert la seva força, no poden abusar del seu poder i han de saber que ja no podran controlar l’opinió pública. Internet fa la política més transparent i el món més just. Tot està a l’abast de tothom.

Una gran revolució a la premsa i a l’educació que acabarà amb el negoci dels diaris i revistes en paper, així com amb els llibres de text. No se sap, malgrat totes les iniciatives, com continuar cobrant. Tot va MOLT ràpid! Els drets d’autor s’han de preservar; però l’únic que es podrà fer és pagar pel dret d’escoltar una cançó o pel fet de llegir un llibre, de continuar així tot romandrà en el núvol de la discogràfica o de l’editorial. Quin greu que acabi desapareixent el CD, tal com el disc de vinil i la casset! Quin greu que desaparegui el paper imprès! Olor, tacte, poder fer anotacions, subratllar…! Quin greu que desapareguin els DVD i la projecció del cinema en les sales comercials! Fins i tot hi ha veus com la de Karsten Gerloff, president de la Fundació de Software Lliure d’Europa, que pronostiquen sols tres anys més de vida per a Facebook i entre cinc i deu per a Microsoft. De fet, MySpace va desaparèixer! Temps al temps! No sé què acabarà passant; però tot fa predir un gran canvi, una gran revolució!

La banda ampla ha de ser un dret per a tots els ciutadans com el dret a la vida, a l’habitatge, al treball, a l’educació, a la sanitat, a la llibertat d’expressió, etc. Internet no pot crear una fractura en la societat ni en l’escola. No tenir dret a la banda ampla pot acabar sent tan discriminatori com la pobresa. La bretxa digital suposaria una bretxa cultural; però per aprofitar l’enorme cabal d’Internet cal saber què fer davant d’una pantalla, com buscar la informació, què penjar a la xarxa… Com arribar a adquirir coneixement? Val a recordar que informació no és el mateix que coneixement. Per tal d’adquirir coneixement hem d’absorbir una gran quantitat d’informacions, contrastades i ben organitzades.

Internet és la major revolució tecnològica de la humanitat. És una revolució imparable. És clau, però, que continuï sent una gran xarxa lliure i oberta amb una connexió sense espionatge, sense opressió, sense discriminacions.

Plató en la cruïlla de l’oralitat, la impremta en la cruïlla de la difusió dels textos escrits i nosaltres en la cruïlla de l’era digital: tres moments bastants similars, no? Escriptura, impremta i digitalització són formes de tecnologitzar la paraula. Qui ho critica cau en el mateix parany i utilitza el mateix mitjà. Els tres casos van units a la mort: la mort de la transmissió del coneixement només mitjançant l’oralitat, la mort de la lletra manuscrita simbolitzada en posar flors fresques en pàgines de llibres de lletra impresa, la mort del llibre de paper, … en l’era digital.

Tot pensant, he recordat el final del diàleg Fedre (274-275) de Plató en què aquest exposa les seves objeccions a l’escriptura a partir de l’exemplificació del mite de Teüt segons el qual fixar el pensament en paraules escrites és una mala cosa per a la preservació de la memòria ja que les idees queden fixades sense ser verificades ni contrastades. Precisament Plató va fixar el seu pensament per escrit i el coneixem gràcies a les seves obres escrites. He tornat a rellegir el diàleg platònic en la traducció catalana del pare Manuel Balasch en el volum IX dels Diàlegs de la Fundació Bernat Metge), però per si no el teniu a l’abast a Internet el trobareu. També us recomano la lectura atenta de la seva carta setena (Plató, Cartes, introducció, text revisat i traducció de Raül Garrigasait, Barcelona, FBM, 2009) on parla de la política tirànica de Siracusa durant el regnat dels dos Dionisi, però hi ha una digressió (341a-344d) en què tracta si el “gènere” de la paraula escrita és adient o no per a la pràctica i la difusió d’un pensament com cal. Plató sent predilecció pel diàleg viu, pel coneixement interior, per la saviesa pròpia enfront de l’exterior, per la memòria viva. És ben cert els humans no funcionem sense memòria; però la invenció de l’escriptura va permetre conservar millor la informació -l’expressió llatina ho deixa ben palès Verba volant, scripta manent (“Les paraules volen, els escrits romanen”)-; la invenció de la impremta, difondre-la millor i amb la invenció de la digitalització Internet ha permès la creació d’una gran memòria col·lectiva. El mite de Teüt adverteix que la informació no és coneixement. Avui amb Internet patim una “infotoxicació” i ens cal disposar d’eines intel·lectuals per destriar el gra de la palla i adquirir coneixement.. Us adonareu que aquestes textos platònics són de plena actualitat, equiparables als recels actuals, especialment en educació, envers l’era digital. El temps ho dirà!

Què n’opineu, navegants? Feliç Internet segura!Eviteu perills i reivindiqueu una Internet segura!

Les TAC al centre i a l’aula de Clàssiques


Veure la presentació en gran

Les TAC al centre i a l’aula. Sessions d’intercanvi.
2a sessió, adreçada al professorat de llengües:

  • Dinamitzem la lectura mitjançant els blocs. Utilització d’Audacity i Voki a la classe de llengua.(Maribel Vidal INS de Teià).
  • El Fil de les Clàssiques: Moodle, blocs i xarxes socials. (Margalida Capellà INS Premià de Mar).

Lloc: CRP d’Alella Carrer la Vinya 47-51 Escola La Serreta.

Què són les TAC? Quina diferència hi ha entre les TIC i les TAC?… Són preguntes que em vénen al cap just abans d’acceptar la invitació d’aquesta tarda al CRP d’Alella destinada a professors de llengües, no només de clàssiques, a més demà és el dia d’Internet i des de fa anys ja no concebo les meves classes sense la xarxa i és un dia en què reflexionem a classe sobre aprendre a aprendre amb Internet a l’aula.

Podríem dir que les TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement) són les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) al centre i a l’aula. Les tecnologies no només ens faciliten la vida a l’aula sinó que suposen una millora en els diferents processos d’ensenyament–aprenentatge, d’avaluació i d’organització, mitjançant noves metodologies i continguts que aprofiten els recursos d’Internet per a l’aprenentatge i la generació compartida de coneixement, la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital, la innovació metodològica,… Els alumnes són nadius digitals. Ja naveguen sols, ja utilitzen les TIC però que cal educar-los per saber quina informació han de buscar, on buscar-la i com gestionar-la per crear coneixement i ser respectuosos amb els drets d’autor i així aplicar les TIC a l’aula (TAC). El pla TAC de centre ha de proporcionar els instruments i les competències per aprendre a aprendre en un context digital, mitjançant noves metodologies i continguts que aprofitin els recursos d’Internet per a l’aprenentatge i la generació compartida de coneixement. D’aquesta manera, les TAC guien l’aprenentatge més autònom i personalitzat de l’alumnat,  adaptant-lo als temps que ens ha tocat viure  amb la finalitat de preparar-lo per a la vida i el món laboral.

Dia d’Internet 09: fem balanç

Diumenge 17 de maig és el Dia d’Internet, el Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació. Des del curs passat Internet és ben present a les classes de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer. Avui us demano que visioneu aquest vídeo:

Què n’opineu? i d’Internet? i de les nostres classes digitals amb web 2.0? de l’aprenentatge en xarxa? i del plan Zapatero…?

Dia d’Internet segura

Què té a veure aquest article, Dia d’Internet segura, amb un bloc d’aula de clàssiques? Doncs, des de El Fil de les Clàssiques ens agrada està connectats amb el món i amb l’actualitat, tot i que tractem temes de fa milers d’anys. Clàssiques i Internet, Clàssiques i blocs, Clàssiques i Moodle, Clàssiques i Google maps… una manera de difondre i d’actualitzar el llatí i el grec i de fer-los útils en aquest món nostre tan canviant, tan diferent cada dia, tan ple de nous perills i obstacles… Aguns de vosaltres m’heu comentat que no podeu treballar des de casa perquè teniu PROHIBIT Internet i jo sempre us responc però, malgrat tots els inconvenients,  hi ha una part educativa, no tot és lúdic i això els pares també ho han d’entendre i potenciar. Avui  10 de febrer, el dia d’Internet segura, vull reivindicar un ús segur i educatiu de la xarxa, per això uns adjunto un manual de nom clàssic  perquè us el llegiu i el compartiu també amb els vostres pares i no caigueu en els perills d’Internet.

Feu un bon ús d’Internet avui i SEMPRE!

P.S.: Per què creieu que des de C.L.I. han posat al manual aquest nom (per cert, de quin nom es tracta?), qui era aquest personatge mitològic, què va fer i per què el van castigar, què té a veure amb el present i la privacitat a Internet, què opines dels perills de la manca de privacitat, quin ús en feu vosaltres, sou conscients del perill que la xarxa pot provocar, bla, bla, bla…?

451px-prometheus_adam_louvre_mr1745.jpg