Llum de Grècia
General, Grec 1r febrer 18th, 2012
Santorini, Grècia
LLUM DE GRÈCIA
S’encén la llum del matí.
Llum de Grècia, clara, brillant
transparent, com de vidre.
El sol dibuixa miratges
damunt les ones turqueses
d’un mar on la llum es fa blau,
trencat només per l’ombra
d’algun núvol viatger.
Llum transparent de la tarda
amb espurnes lluents de sol.
El cel s’obre dolç, transparent,
a l’hora dels llargs crepuscles,
llum violeta que s’enfosqueix
i enfosqueix les muntanyes.
I a les nits de lluna plena,
l’aigua té camins argentats.
Quan la lluna s’adorm,
el cel és un forat negre
que s’engoleix els estels.
Pepita Castellví, 2012
N.B.: A més de Llum de Gràcia, fet ex professo a petició de la Margalida, em plau compartir hic et nunc amb tots vosaltres dos poemes meus premiats el 2009 en la Mostra Literària de El Maresme:
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
Web IPM
febrer 18th, 2012 at 13:05
Moltes gràcies, Pepita, per fer-me cas i portar-nos, malgrat el país s’ensorri i els robatoris vagin en augment (ahir al Museu d’Olímpia), la meravellosa llum de Grècia que mai no s’oblida i que ara és més necesssària que mai! Molta llum farà falta a Grècia per sortir-se d’aquest pou tan fosc!
febrer 18th, 2012 at 15:28
Salve!
Després d’aquests magnífics poemes, crec que el meu es quedarà una mica curt!
Jo he interpretat la llum d’una altra manera, espero que us agradi!
Si la llum és amor,
la meva vida és foscor.
Porto sis mesos al Submón,
ja no recordo com són els raigs de Sol,
vull tenir dins meu aquella tendra escalfor.
El Sol és com el cor,
ens guia com un déu tot poderós.
La llum com a batec,
la llum com a llampec.
Hades eclipsa el Sol,
en condemna a anar de dol.
El cor sense amor,
és com un Sol sense llum.
El meu patiment interior
és fosc, intangible, com fum.
Per últim, sabeu de quin personatge mitològic tracta aquest poema?
febrer 18th, 2012 at 20:40
Eulàlia, és maquíssim i a més amb referents mitològics fent de contrast. L’enhorabona, poetessa!
febrer 23rd, 2012 at 23:14
Salve! molt bon poema Eulàlia! és molt bonic. Crec que parla sobre Perséfone que va ser raptada per hades i va ser condemnada a viure al inframon quan va menjar una granada.
febrer 24th, 2012 at 09:31
És molt bonic Eulàlia, he deduït que es de Perséfone, ja que parla de 6 mesos al Submón i és aquesta la història de Perséfone, va ser condemnada a viure al Submón.
febrer 27th, 2012 at 21:39
Salveeee!
els poemes de l’article m’han deixat casi bocabadada, pero el de l’Eulàlia encara més, moltes felicitaats:) Percert, el poeme es de Perséfone ja que parla del submón que es el seu castig.
valeeeee
març 5th, 2012 at 12:56
Salve!
Molt maco el poema! Crec que el poema de l’Eulàlia és de Perséfone.
Vale!:D
març 5th, 2012 at 13:21
Salve!
Molt maco el poema!
març 5th, 2012 at 23:15
Eulalia, a mi també com als teus companys m’agradat el teu poema, és molt bonic i t’animo a que continues escrivint.
març 18th, 2012 at 12:22
Ho heu encertat, és Persèfone. Gràcies a tots per les vostres valoracions.
Gràcies per teu suport, Pepita!