Category Archives: Llengües

DENIP 2019: Arrelem la pau, llegim la poesia de la vida

Tot i que la cultura de la pau i de la No-violència ha format part de la cultura de la humanitat  i de la tradició clàssica, els llibres d’història i els mitjans de comunicació ens mostren molt més sovint la violència i les guerres que es produeixen al món, molt més que tots els esforços de persones, moviments socials, organitzacions humanitàries i de drets humans que promouen el diàleg, la convivència pacífica, la dignitat i la justícia per a tothom.

Com cada any, avui 30 de gener, volem commemorar la pau i la no-violència en el context del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) per prendre consciència que la violència, les desigualtats i el sexisme no tenen lloc en la construcció de la societat i a l’aula de clàssiques enguany ho fem amb textos grecs, llatins i de la tradició clàssica sota el lema “Arrelem la pau, llegim la poesia de la vida”,.

Els alumnes de Grec 2 han traduït el consell ètic d’Heròdot sobre la guerra i la pau.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

DENIP a l’ aula de clàssiques. Gràcies pels branquillons d’olivera @aulajardi

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne) el

A Grec 1 ens hem reunit al voltant de l’olivera del nostre pati i després d’invocar l’olivera, patrimoni natural i cultural de la nostra cultura mediterrània, per tal que ens guïi:

Conta’ns, olivera, quin és el camí d’arrelament a la Pau

i hem començat el recitatiu de textos d’Homer (Ilíada i Alessandro Baricco, Ilíada “Una altra bellesa. Postil·la sobre la guerra”), Isop Bòreas i Hèlios, Eurípides (Les Troianes i Fenícies), Aristòfanes (Lisístrata)… i hem acabat cantant Mirall de pau.

A Llatí de 4t hem recordat el consell que dona Virgili a Les Geòrgiques al pagès de sembrar l’olivera, arbre de la pau:

Contra non ulla est oleis cultura, neque illae
procurvam exspectant falcem rastrosque tenacis,
cum semel haeserunt arvis aurasque tulerunt;
ipsa satis tellus, cum dente recluditur unco,
sufficit umorem et gravidas, cum vomere, fruges.
hoc pinguem et placitam Paci nutritor olivam.
Virgili, Geòrgiques 420

i hem celebrat, tot recordant la Pax Romana, l’aniversari de Lívia,  amb maquetes de  l’Ara Pacis, que el seu marit August li va regalar l’any 9 aC per celebrar la pau que havia aconseguit imposar després de les seves victorioses campanyes a Hispània i Gàl·lia.

A Cultura Clàssica hem reflexionat sobre la pau i hem treballat  frases d’autors romans per fomentar la pau en llatí i en les llengües dels alumnes de la classe (català, castellà, portuguès, francès, anglès, alemany, àrab i coreà).

Els alumnes també han volgut fer les seves aportacions amb textos de la literatura catalana i universal:

L’estranger, Josep Palau i Fabre

-De quin país és aquest estranger?
-No ho sé.
-Com se diu?
-No ho sé.
-Què fa? Quina llengua parla?
-No ho sé.
-Com us dieu, bon home?
-…
-De quin país veniu? On aneu?
-Sóc d’aquí. Sóc estranger.

Fràgils muralles, Maria Àngels Anglada

Fràgils muralles,
arbres batuts pel vent entre les closes,
com em recorden
les reixes de silenci
entre molts pensaments i la paraula!

Tantes vegades
ens és negat, germans, dir cada cosa
amb el nom clar que una vella sang dicta!

Divisa, Maria-Mercè Marçal

Glosario de las flores del poeta grec i pintor Nikos Engonópulos (1910 -1985).

Tot això i més ha quedat plasmat al final del matí en  un mural reivindicatiu de la pau amb branquillons d’olivera que ens han portat els alumnes del CFGM de Jardineria i Floristeria i hem acabat amb música.

Arrelem la la pau, llegim la poesia i la bellesa de la vida. Visca la pau i la no-violència en els centres escolars i arreu.

Aquell antic missatge de l’amor de Vicenç Llorca

Vicenç Llorca ha publicat a Columna la seva segona novel·la, Aquell antic missatge de l’amor.  El 2011 va publicar Tot el soroll del món, la seva primera novel·la. També ha escrit narrativa curta En absència de l’àngel (2000), així com biografia i assaig. També és autor de traduccions literàries, professor i gestor cultural,… però fins ara ha estat molt conegut com a poeta. De fet, es defineix com un humanista del segle XXI: “una persona que intenta fer de la paraula literària i l’amor a la cultura una eina per fer créixer la llibertat i la sensibilitat humanes en el món”.

La narració d’Aquell antic missatge de l’amor s’ubica a Barcelona i al Baix Maresme (Alella, El Masnou, Teià) i en algunes ciutats i paisatges dels Estats Units. L’acció comença el novembre del 2011 i acaba l’abril de l’any següent. Està protagonitzada per Xavier Rius, un economista humanista català format a Nova York, que perd en el marc de la crisi financera  la dona, la Patrícia i la feina (ha de tancar el despatx). Tanmateix, la irrupció d’una antiga companya d’estudis, la Mary, provoca un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la felicitat. Alhora, l’aparició d’un llibre estrany a la biblioteca familiar l’introduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i llegendes. En Xavier viurà el doble repte d’haver de descobrir el sentit dels enigmes de la Barcelona fundacional i els misteris del seu cor. Una història d’amor, de voluptuositat  i de misteri d’aparença senzilla, però amb grans dosis d’erudicció (reflexió sobre la literatura i referències a autors literaris com Xenofont, Whitman, Proust, Shakespeare, Lovecraft, Sant Joan de la Creu, Ramon Llull, Paul Auster, Viviane Forrester, Fabià Estapé, Ernest Lluch, Lluís Boada, Salvador Espriu…; pintors com Pollock, Rubens, Hopper o William Louis Sonntagla… i pel·lícules com Viaggio in Italia o l’esment que fa de Woody Allen)  i molts referents clàssics (mitologia, etimologia, arqueologia…).  Grècia hi és present amb l’etimologia i sobretot amb els referents mitològics (centaures, unicorns…)  i Roma pel que fa als orígens fundacionals de Bàrcino.

…els mites no van ser, sinó que són amb nosaltres, que som nosaltres perquè ens ajuden a comprendre i a expressar el que sentim, el que anhelem, el que enyorem. No desapareixen, es transformen en el nostre interior i, per això, els relats són metamorfosis i els poemes, metàfores. La paraula potser no salva del dolor i de la mort, però crea un àmbit de salvació on tot és possible. I la possibilitat és en si mateixa un valor d’estabilitat enmig d’un món que viu en la consciència de l’efímer i l’evanescent, un impuls personal que ajuda a créixer“. (Aquell antic missatge de l’amor pàgs. 379-380)

I si no n’hi ha prou amb l’excel·lent prosa de Vicenç Llorca us confesso un secret: és un plaer anar submergir-se en la seva novel·la tot escoltant la música, molt diversa, però majoritàriament d’arrel anglo-saxona que acompanya el personatge de Xavier Rius, amb totes les connotacions emocionals que cada record li evoca: Oh Shenandoah, Freedom Cry, California Dreamin’, Stay, A Message, No Too Late, Back to Manhattan,  December, Loving Ways, I May Want a Man, The Miracle, Come Here o Cançó de l’albada, entre altres.

Hi he trobat molts referents clàssics! Tanmateix, no us els desvetllaré. Llegiu la novel·la de Vicenç Llorca! Us emocionarà!

Aquell antic missatge de l'amor, de Vicenç Llorca

Referents clàssics a “Aquell antic missatge de l’amor”, de Vicenç Llorca

P.D.: Finalment en Vicenç Llorca ha fet pública la banda sonora de la seva última novel·la a Spotify!

Avui hem celebrat el Dia Europeu de les Llengües

Per iniciativa del Consell d’Europa a Estrasburg, el Dia Europeu de les Llengües se celebra, des de 2001, el 26 de setembre de cada any.

Els 47 estats membres del Consell d’Europa animen més de 800 milions d’europeus a aprendre més llengües a qualsevol edat, dins i fora de l’escola. Convençuts que la diversitat lingüística és una eina per a aconseguir una major comprensió intercultural i un element clau en la rica herència cultural del nostre continent, el Consell d’Europa promou el plurilingüisme a tot Europa.

A l’aula de clàssiques de l’institut Premià de Mar, hem celebrat un any més el Dia Europeu de les Llengües tot demostrant que el grec i el llatí són unes grans aliades per aprendre llengües.

Dia Europeu de les Llengües 2018

I per acabar, un kahoot!

Kahoot Dia Europeu de les Llengües

Isop. Hi ha un tresor amagat a dins

La veu i el poder de les dones de Mary Beard

 

 

Mary Beard (Much Wenlock, Anglaterra, 1955), catedràtica de Clàssiques a la Universitat de Cambridge, membre del Newnham College i professora de literatura antiga a la Royal Academy of Arts de Londres, ha publicat en català a Arcàdia (Barcelona, agost del 2017) La veu i el poder de les dones, fruit de dues conferències.

És una gran especialista en el món antic i una intel·lectual britànica de primer ordre. Les seves col·laboracions en premsa, ràdio i televisió són freqüents, i escriu regularment un blog, A Don’s Life, a The Times Literary Supplement. És autora, entre altres obres, de Rome in the Late Republic (1985), Religions of Rome (1998), The Roman Triumph (2007), Pompeii: The Life of a Roman Town (2008), Laughter in Ancient Rome: On Joking, Tickling, and Cracking Up (2013) i SPQR: A History of Ancient Rome (2015), algunes de les quals han estat traduïdes al castellà. Com a divulgadora de la història clàssica, Beard ha adaptat alguns dels seus treballs per a la BBC. Va rebre el premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials el 2016.

No ens agrada que ens facin callar. Ni en l’àmbit públic ni en el privat. A l’Odissea, Telèmac censura la seva mare Penèlope i deixa clar que mythos (referint-se al fet de parlar en públic i amb autoritat) és cosa d’homes. L’eco d’aquest moment clàssic homèric encara ressona.

Mary Beard parteix de l’exabrupte de Telèmac per analitzar l’exclusió de les dones de l’esfera pública en les societats occidentals, a l’antiguitat grega i romana i als nostres dies. En aquestes dues conferències, a més, explora els fonaments culturals de la misogínia en la política i en la vida laboral, i demostra com una certa idea de poder (i també de coneixement, d’experiència, d’autoritat…) ha exclòs, o ha tendit a excloure, les dones.

Vull començar per un moment molt proper a l’ini­ci de la tradició de la literatura occidental. Pel pri­mer exemple que conservem d’un home que diu a una dona que «calli» perquè la seva veu no s’ha de sentir en públic. Estic pensant en un moment im­mortalitzat al principi de l’Odissea. Ara tendim a pensar en l’Odissea com la història d’Ulisses i les aventures i tràngols que va passar per tornar a casa després de la guerra de Troia; mentrestant, durant de­cennis Penèlope l’esperava fidelment i foragitava els pretendents que insistien per aconseguir la seva mà a qualsevol preu.

Però l’Odissea és també la història de Telèmac, el fill d’Ulisses i Penèlope; la història de com es fa gran, de com en el transcurs del poema madura i deixa de ser un noiet per esdevenir un home. El procés comença en el primer llibre, quan Penèlo­pe baixa de les seves estances privades a la gran sala, i allà hi troba un bard que actua davant d’una munió de pretendents. El bard canta els entre­bancs que els herois grecs troben per tornar a casa. A ella no li fa gens de gràcia i, davant de tothom, demana al bard que triï un altre cant, més alegre. En aquest moment intervé el jove Telèmac. «Mare -li diu-, torna, com sigui, a la cambra i ocupa’t allí de la teva feina, el teler i el fus, […] i fes que les esclaves s’ocupin de la seva, i això de parlar serà cosa dels homes, de tots, i més de mi; car és meu el poder de la casa». I ella se’n va, se’n torna al pis de dalt.

Hi ha alguna cosa vagament ridícula en aquest jovenet que acaba de sortir de l’ou quan fa callar una dona intel•ligent i de mitjana edat com Penèlo-pe. Però és una bona demostració que, just allà on comença a haver-hi proves escrites de la cultura occidental, les veus de les dones no se senten a l’es­fera pública. Encara més, tal com ho expressa Homer, per a un home una part integral de fer-se adult és aprendre a controlar les expressions en públic de les femelles de l’espècie i a silenciar-les. Les pa­raules exactes que fa servir Telèmac també són im­portants. Quan diu que «això de parlar» és «cosa dels homes», la paraula que utilitza és mythos, però no en el sentit de «mite» que ha arribat fins a nosaltres. En grec homèric, es refereix a parlar en públic i amb autoritat (no la mena de conversa ociosa, de xerrameca o de safareig que podia fer qualsevol -incloent-hi les dones, o sobretot les dones).

El que m’interessa a mi és la relació entre aquest clàssic moment homèric de fer callar una dona i algunes de les maneres com les veus de les dones no se senten públicament en la nostra cultura con­temporània, i en la nostra pròpia política, des dels escons del Parlament fins a les naus industrials. Es una mena de sordesa ben coneguda i parodiada amb gràcia en un acudit publicat fa temps a la re­vista Punch: «És un suggeriment excel·lent, senyo­reta Triggs. Potser algun dels homes presents el voldria fer».

També vull analitzar com això podria estar relacio­nat amb els insults i les amenaces que encara avui reben moltes dones que parlen en públic, i una de les preguntes que em volten pel cap és la connexió entre el fet de donar suport públicament a la idea de posar una figura femenina en un bitllet de banc, les amenaces de violació i decapitació a Twitter i la manera com Telèmac menysprea Penèlope.

El meu objectiu -i soc conscient de la ironia del fet que se m’hagi donat l’espai per tractar aquest tema- és observar, des d’una perspectiva temporal àmplia, molt àmplia, la relació cultural­ment incòmoda entre la veu de les dones i l’esfera pública dels discursos, debats i comentaris: la polí­tica en el sentit més extens, des de comitès d’em­presa fins als escons del Parlament. Espero que aquesta visió a llarg termini ens ajudi a anar més enllà del simple diagnòstic de «misogínia» al qual tendim a recórrer sense esforçar-nos gaire. No es pot negar que «misogínia» és una manera de des­criure el que passa. (Si vas, com jo, a un programa de debat a la televisió i després reps una carretada de tuits comparant els teus genitals amb diverses ver­dures podrides i desagradables, costa trobar una paraula més adient.) Però si volem entendre el fet que les dones, fins i tot quan no se les silencia, en­cara han de pagar un preu molt alt per fer-se sentir, i també volem fer-hi alguna cosa, hem d’admetre que tot plegat és una mica més complicat del que sembla i que té un rerefons que es remunta a fa molt de temps.

L’exabrupte de Telèmac només va ser el primer exemple d’una llarga sèrie d’intents reeixits que abasten tota l’antiguitat grega i romana, no sols d’excloure les dones del discurs públic sinó tam­bé d’exhibir aquesta exclusió. Al començament del se­gle IV aC Aristòfanes va dedicar tota una comèdia a la «divertidíssima» fantasia de les dones fent-se càr­rec del govern de l’Estat. Part de la broma era que les dones no podien parlar correctament en públic; o, més ben dit, no podien adaptar el seu discurs pri­vat (que en aquest cas estava en gran manera centrat en el sexe) al llenguatge elevat de la política mascu­lina. En el món romà, les Metamorfosis d’Ovidi, l’extraordinària èpica mitològica sobre persones que canvien de forma (i probablement l’obra literà­ria amb més influència en l’art occidental després de la Bíblia), insisteixen repetidament en la idea del silenciament de les dones durant el procés de trans­formació. La pobra lo és transformada en vaca per Júpiter i per tant no pot parlar, només mugir.

D’altra banda, Eco, una nimfa xerraire, és cas­tigada de manera que la seva veu mai no és seva, sinó que esdevé un mer instrument per repetir les paraules dels altres. Al quadre Echo and Narcissus de Waterhouse, ella contempla Narcís, al qual de­sitja, però no hi pot iniciar una conversa, perquè ell s’ha enamorat del seu propi reflex a l’aigua.

[…]

Traducció d’Anna Llisterri
Conferència pronunciada al British Museum el 3 de març de 2014

La veu pública de les dones, primera conferència
Imatge de previsualització de YouTube

Dones al poder, segona conferència

Imatge de previsualització de YouTube

Per què creueu que no ens interessen les dones bones de l’antiguitat?

Mary Beard i “La veu i el poder de les dones”

Per què les dones que destaquen en la història no són dones i són titllades de Medusa?

Llatí viu amb Mònica Miró

Mònica Miró a Els ulls de Minerva dins el programa de Ràdio 4 Wonderland de Rosa Gil parla sobre els termes llatins presents en la llengua catalana i sobre la recuperació del llatí com a llengua viva. Què t’ha cridat l’atenció? Quins llatinismes coneixies?…

 

Per què és important avui estudiar llatí? Què t’ha aportat estudiar llatí?
En acabar, podeu fer aquest Kahoot de Llatinismes

Tallers de Clàssiques per Sant Jordi

Divendres 21 d’abril, MMDCCLXX aniversari de la fundació de Roma, després del pati es van interrompre al nostre institut les classes, enguany (a diferència del curs passat) no hi va haver una cerimònia de lliurament de premis de batxillerat -Quina llàstima!- i durant la setmana ja s’havien fet les de l’ESO-els alumnes de 4t de llatí havien participat a l’acte de Sant Jordi de 4t amb la lectura d’un poema de Catul-, ja que Sant Jordi és i ha de ser la festa de les lletres!.

A les 9 a Grec 2 els alumnes ja varen llegir a classe uns fragments de tragèdia i de comèdia grega, seleccionats a casa prèviament. A veure si ara comparteixen, com altres anys, la seva selecció de les seves lectures a Literatura grega a escena i tots en podem gaudir, tot i que els periodistes també ens ignorin! A Grec i A Llatí fomentem la lectura dels clàssics i fem Literatura!

Mentre es feien activitats esportives, lectura de textos filòsòfics, venda de pastissos i roses, visionat de pel·lícules… els de Clàssiques i qui ho va voler (ens hi va acompanyar la Berta Cantó) vàrem ocupar la biblioteca del Cristòfol Ferrer i vàrem fer tallers: un taller d’etimologia (Eco y Narciso) com ja és tota una tradició i en acabar un de punts de llibre (amb calamus i papir). També vàrem aprofitar per lliurar els premis del Certamen literari de Sant Jordi de Català i Clàssiques, enguany el premi a més de la rosa i el diploma és l’assistència a un taller d’escriptura creativa conduït per l’escriptor premianenc Pep Bras. Els afortunats van ser l’Arnau Torres i l’Aina Blanch. L’enhorabona!

A la sortida, al carril bici, just davant de l’institut Premià de Mar, ens vam trobar aquest magnífic regal! De qui són aquests versos? Quins referents clàssics hi trobeu?…

Feliç Diada de Sant Jordi! Per molts anys Jordi, Georgina…

Ut pictura poiesis

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia (#DiaMundialPoesia) i per commemorar aquesta diada un any més, ens unim a les activitats del Departament de Català i Clàssiques de l’institut Premià de Mar, principalment l’exposició Expopoètica que també podeu gaudir de manera digital, audiovisual i a la Biblioteca Martí Rosselló.

Participeu també tot completant aquest Padlet amb diferents definicions de poesia (vostres o de poetes) tot seguint la diapositiva del poeta i escriptor mallorquí Miquel Bauçà i Rosselló, professor de Llengua i Literatura Catalanes del nostre centre, aleshores Cristòfol Ferrer.

Made with Padlet

També podeu seguir una antiga tradició i introduir un poema de la Literatura Universal amb referències a la geografia grega en aquest Google map.

I de la poesia grega què en sabeu (vid. Topobiografies de poetes gregues)? Quin poeta o poetessa us agrada més? Quines poetes gregues antigues coneixeu? Sabien estimar els poetes romans de l’època d’August? Us agrada més Horaci o Catul? Qui és la musa de la poesia? També podeu passar una bona estona amb música de poetes!…

IMPORTÀNCIA DELS POETES. MOLTS POBLES PRETENEN SER LA PÀTRIA D’HOMER

Saxa et solitudines uoci respondent, bestiae cantu flectuntur atque consistunt: nos non poetarum uoce moueamur? Homerum Colophonii ciuem esse dicunt suum, Salaminii repetunt, Smyrnaei suum esse confirmant itaque etiam delubrum in oppido dedicauerunt, permulti alii praeterea pugnant inter se atque contendunt. (Extret de CICERÓ, Discurs a favor del poeta Àrquias, 8, 19.)

Ut pictura poiesis! Gaudiu de la poesia avui i sempre! Animeu-vos a escriure el vostre poema per presentar-lo al Certamen literari de Sant Jordi i comenceu a escalfar motors per fer una lectura pública de l’Odissea d’Homer el proper 24 de març!

Alumnes de Grec de l’IPM llegiran en català el cant VI de “L’Odissea”

Jornada de Portes Obertes a l’institut Premià de Mar: dissabte 11 de març

portes-obertes_r-724x1024-1

Avui 11 de març vine a la Jornada de Portes obertes de l’Institut Premià de Mar (Premià de Mar, El Maresme)! I si vols estudiar Batxillerat Humanístic, amb matemàtiques (LLatí i Matemàtiques) o sense Matemàtiques (LLatí i Grec), passa’t per INFO 1 de l’edifici Cristòfol Ferrer i podràs conèixer, de la mà dels mateixos alumnes de Grec i de Llatí, el projecte educatiu de Clàssiques digitals i els espais digitals de l’àrea de llengües de l’IPM, que han rebut una pila de premis i reconeixements.

Vet aquí el nostre centre en llatí!

La Mireia, la Júlia, el Nil de segon de Batxillerat i qui s’hi afegeixi us presentaran un kahoot!

portesobertes2017

Bona tria! Moltes gràcies!

“Els nostres alumnes i la lectura dels clàssics” a Auriga 86

auriga86g

Acaba de sortir el número 86 de la revista Auriga amb “Els nostres alumnes i la lectura dels clàssics”.

Tal com piulava al twitter el filòsof i pedagog Gregorio Luri, que ha treballat a tots els nivells de l’ensenyament: “Si leer a los clásicos ya no es motivador para los jóvenes, la culpa no es de los clásicos”.

Què podem fer per animar els joves a llegir els clàssics? Com s’ha de fer aquesta motivació? Hem de canviar el punt de partida per despertar el seu interès pels clàssics? “Los lectores de Harry Potter están más entrenados para leer a los clásicos” (Karina Bonifatti)? …

9789876910330

N.B.: Som subscriptors de la revista Auriga i, per això, tenim tots els números de la revista al departament de català i clàssiques del nostre centre i des del número 61 a la biblioteca digital. També participem al Fòrum Auriga.

Contacte revista Auriga: larevistaauriga@gmail.com