I moltes paraules han estat […] gregues primer, llatines després, franceses o alemanyes més tard, i angleses finalment, patint un cert canvi de sentit i d’ús als llavis de cada nació, però conservant un profund significat vital, que tots els bons escriptors senten en utilitzar-les encara avui dia. Si no sabeu l’alfabet grec, apreneu-lo; joves o vells, noies o nois; sigueu qui sigueu, si voleu llegir seriosament, apreneu el vostre alfabet.
JOHN RUSKIN, Dels tresors dels reis, 1865
Un any més i malgrat la LOMCE, molts alumnes han triat el Batxillerat Humanístic a l’IPM. Després d’una setmana, tothom ja se sap (amb colzes, a ritme de rap o de cançó grega, amb marques de cotxe…) el nom de les lletres gregues, les majúscules, les minúscules, transcriure el seu nom, tant a mà com amb l’ordinador. És bon bonic i emocionant aprendre a llegir en grec! Quins tresors ens desvetllarà aquesta llengua? Tota una herència cultural! Realment aprendre grec és un plaer!
“I would make them all learn English: and then I would let the clever ones learn Latin as an honour, and Greek as a treat”
Winston Churchill
Amb els tallers d’Una mà de contes, els alumnes de grec de l’IPM heu acabat de saber, un any més, les lletres de l’alfabet grec! Alguns heu demostrat, a més, que sou uns artistes!
Ha estat un plaer o una tortura aprendre les lletres gregues? Ja esteu afectats del virus de l’alfabet i veieu lletres arreu? Quina sensació teniu amb el grec?
“M’he convençut que de tot el que és veritablement simple i bell que ha produït el llenguatge humà, jo no coneixia res abans d’aprendre grec… Sense coneixement de grec no hi ha educació”
Leo Tolstoi
Escriviu el nom de les lletres gregues, les majúscules i les minúscules, tot canviant el teclat de l’ordinador o bé amb aquest editor de textos.