Tag Archives: Plaute

Noves lectures obligatòries de Llatí (PAU 2020 i 2021)

Les lectures obligatòries de la matèria de llatí de les PAU passen a ser Els bessons de Plaute i la selecció següent de Les Metamorfosis d’Ovidi:

Llibre I
313-415 Deucalió i Pirra
452-567 Dafne
Llibre II
1-400 Faetont
833-875 Rapte d’Europa
Llibre III
339-510 Narcís
Llibre IV
53-166 Píram i Tisbe
285-388 Hermafrodit
663-789 Perseu i Andròmeda
Llibre VI
1-145 Aracne
Llibre VIII
183-235 Dèdal i Ícar
611-724 Filèmon i Baucis
Llibre X
1-77 Orfeu i Eurídice
Llibre XI
85-194 Midas

PLAUTE, Els bessons. Introducció, traducció i notes d’Esther Artigas, Martorell (Adesiara, aetas 13) 2012.

OVIDI, Metamorfosis. Introducció, traducció i notes de Ferran Aguilera, Barcelona (La
Magrana. Clàssics de Grècia i Roma) 2012.
PUBLI OVIDI NASÓ, Les Metamorfosis. Presentació i traducció de Jordi Parramon.
Barcelona (Quaderns Crema, Biblioteca mínima 45) 2000.

Vid. Narracions de mites clàssics (Biblioteca Teide, 2007)

Hem perdut l’olla! Aulularia de Plaute a la UB

perdut_lolla

Un grup d’estudiants del grau de Filologia Clàssica de la Universitat de Barcelona ha preparat durant aquest curs la comèdia Aulularia de Plaute i la va representar en llatí el proppassat dimarts 9 de maig a dos quarts de sis de la tarda al jardí Ferran Soldevilla a l’Edifici Històric de la UB. Esperem que aviat la tornin a representar i la puguem gaudir. Feliciter!

Estudiants de Clàssiques de la UB

Estudiants de Clàssiques de la UB

Vid. PROGRAMA estrena AVLVLARIA

Carregant vídeo…

Dos mil dos-cents anys després de la mort de Plaute

L’autor de comèdia llatina més aplaudit Plaute (en llatí, Titus Maccius Plautus) va néixer cap al 251 aC a Sarsina, a l’antiga Úmbria (situada ara a la Romanya), i va morir a Roma l’any 184 aC. Aquesta setmana a la ciutat natal de Plaute s’ha presentat la moneda de dos euros italiana que commemora els 2.200 anys de la seva mort.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=4PxxzZqgnwA[/youtube]

Aquesta moneda commemorativa de 2 euros reprodueix el mosaic del segle II amb màscares de teatre (tragèdia i comèdia) trobat a les Termes de Deci (Museus Capitolins).

CisGxNqXIAANi9z

Moneda commemorativa de Plaute: 2.200 anys de la seva mort

CjUPnm6WgAAcNmD

Mosaic. Termes de Deci (Museus Capitolins)

Què n’opines? Què saps de Plaute i de la seva vigència i pervivència?

Un matí de comèdia grecollatina al Teatre Joventut d’Hospitalet de LLobregat

Lisístrata i Càsina

Un any més hem pogut gaudir del teatre grecollatí. Enguany hem anat tots al teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat i en comptes d’una tragèdia grega i una comèdia romana com anem fent des de fa anys i panys, hem assistit a una representació d’una comèdia grega en català, la sempre vigent Lisístrata a càrrec del Grup de Teatre i Música de 4t d’ESO de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona i una comèdia en castellà de Plaute, Càsina, passada de moda pel que fa a l’argument però paradigmàtica per entendre l’art plautí, a càrrec del grup Komos del IES Distrito Marítimo de València.

Casina-de-plauto

Lisístrata

Com a mallorquina m’ha fet molta gràcia que a la Lisístrata Cinèsias i Mirrina parlessin en mallorquí i que la traducció de Càsina fos a càrrec de Joan Carles Simó. Per cert, aquí la trobareu en francès!

Enhorabona als joves actors, als seus directors, als organitzadors de Prósopon i d’una manera molt especial a Begoña Usobiaga i a Carme Llitjós, coordinadores de Prósopon Catalunya.

Gaudiu dels clàssics: llegiu-los, representeu-los, aneu al teatre a veure-los!

Espero amb candeletes els vostres comentaris de valoració, així com  els diferents apunts a Aracne fila i fila i pel que fa a la Lisístrata al bloc dels alumnes de Grec de segon de batxillerat, Literatura grega a escena. Sara Bernad ahir ja va publicar algunes fotografies al Facebook Fildelesclàssiques.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=CjXkMmapjWI[/youtube]

Un matí de teatre grecollatí al Joventut de l’Hospitalet de Llobregat

971174_696058757104270_1134556811_n10154298_696058813770931_350965306_n

Aquest matí hem gaudit un any més d’un matí de teatre clàssic al Teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat en el marc del XIX Festival de Teatre Grecollatí. Hem gaudit amb la seriositat de la Hipsípila d’Eurípides i hem rigut amb el Soldat Fanfarró de Plaute. Tragèdia i comèdia, Grècia i Roma, castellà i català… Els clàssics a càrrec de joves estudiants han recobrat la seva força i frescor. A Girona ja havia vist representat el Miles Gloriosus, tot i que hi ha hagut canvis en el repartiment i canvis en la posada a escena, mai no havia vist representada la comèdia perduda d’Eurípides, Hipsípila, i m’ha emocionat veure-la. Ens havia agradat molt llegir-la i l’esperàvem amb candeletes!

Enhorabona als joves actors, als seus directors, als organitzadors de Prósopon i d’una manera molt especial a Begoña Usobiaga i a Carme Llitjós, coordinadores de Prósopon Catalunya.

Dia 10 d’abril anirem amb els alumnes de quart de Llatí i amb els de Llatí i Grec de primer de batxillerat a Tarragona, de ben segur ens espera un espectacle digne de veure.

Gaudiu dels clàssics: llegiu-los, representeu-los, aneu al teatre a veure-los!

N.B.: Seguiu els diferents apunts sobre Hipsípila al bloc dels alumnes de Grec de segon de batxillerat, Literatura grega a escena.

Plaute i Golfus de Roma

plaute.jpg

Comèdia de l’olla. Amfitrió de Plaute. Aula Literària, Vicens Vives 1998

En les comèdies de Plaute hi batega l’esperit de Roma, les seves idees, usos i costums, tractats amb un llenguatge vivaç i una vena humorística. Aquests trets conflueixen a la Comèdia de l’olla, la figura central de la qual, el vell avar, ha esdevingut un arquetip per a  la literatura universal, i a Amfitrió, l’única obra plautina d’assumpte mitològic, ja que hi intervenen uns personatges divins que, en divertida barrejadissa amb els humans, mostren més debilitats i flaqueses que ells.

Plaute (a l’abril anirem a veure al teatre grec de Montjuïc El Persa) és, sens dubte, l’autor llatí que més ha inspirat el cinema. La genial i divertidíssima pel·lícula Golfus de Roma de Richard Lester (1966) reflecteix l’ambient de les comèdies de Plaute i podríem dir que és una contaminatio de Pseudolus, Miles GloriosusCurculio (El corc). El profesor Cano a Sobre la comedia romana: Plauto y Golfus de Roma  i Fernando Lillo Redonet en el seu últim blog Cine y Mundo clásico ens forneixen d’un bon material per posar-nos  a treballar una vegada hàgiu llegit el llibre i visionat la pel·lícula que comença així:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/B340oTIkKJs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Quines diferències podem establir entre Plaute i Terenci?