Un matí de comèdia grecollatina al Teatre Joventut d’Hospitalet de LLobregat

Lisístrata i Càsina

Un any més hem pogut gaudir del teatre grecollatí. Enguany hem anat tots al teatre Joventut d’Hospitalet de Llobregat i en comptes d’una tragèdia grega i una comèdia romana com anem fent des de fa anys i panys, hem assistit a una representació d’una comèdia grega en català, la sempre vigent Lisístrata a càrrec del Grup de Teatre i Música de 4t d’ESO de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona i una comèdia en castellà de Plaute, Càsina, passada de moda pel que fa a l’argument però paradigmàtica per entendre l’art plautí, a càrrec del grup Komos del IES Distrito Marítimo de València.

Casina-de-plauto

Lisístrata

Com a mallorquina m’ha fet molta gràcia que a la Lisístrata Cinèsias i Mirrina parlessin en mallorquí i que la traducció de Càsina fos a càrrec de Joan Carles Simó. Per cert, aquí la trobareu en francès!

Enhorabona als joves actors, als seus directors, als organitzadors de Prósopon i d’una manera molt especial a Begoña Usobiaga i a Carme Llitjós, coordinadores de Prósopon Catalunya.

Gaudiu dels clàssics: llegiu-los, representeu-los, aneu al teatre a veure-los!

Espero amb candeletes els vostres comentaris de valoració, així com  els diferents apunts a Aracne fila i fila i pel que fa a la Lisístrata al bloc dels alumnes de Grec de segon de batxillerat, Literatura grega a escena. Sara Bernad ahir ja va publicar algunes fotografies al Facebook Fildelesclàssiques.

Imatge de previsualització de YouTube

75 thoughts on “Un matí de comèdia grecollatina al Teatre Joventut d’Hospitalet de LLobregat

  1. omaima

    Xaipete!

    La veritat és que el teatre va esta molt bé . A mi personalment no m’agrada el teatre peró aquesta obra va estar molt bé, va ser molt divertida i no em vaig aburrir, molt bé de debó .
    Lo que més amb va agrada és que els actors cuan se equivocaven pels nervis estaban els seua companys encara que no se equivocaven molt, esta molt bé i si tindría que tornara apagar per veure alguna cosa similar pagaría.
    FELICITATS

  2. Alexia Álvarez Pàmies

    Bonum diem!
    La setmana pasada vam anar a l’Hospitalet al teatre Joventut a veure Casina i Lisistrata. Van ser molt divertides les dues,però per al meu gust la que més em va agradar va ser Lisistrata, el tema principal es que les dones dels guerrers o lluitadors fan una vaga de sexe, amb la finalitat de que els homes firmin la pau, es a dir, les dones no els hi donen sexe als seus homes fins que la guerra acabi. El motiu per el qual em va agradar més va ser perque va ser espontani, els actors eren de la nostra edat, i el tema de les ereccions va ser molt graciós. La segona obra, Casina, va ser divertida pero no tan com l’altre perquè es notaba que eren uns actors més preparats i no va ser tan espontanea, el dialeg no fluia de la mateixa manera estaba massa preparat. Hauriem de fer més sortides com aquesta
    Vale!

  3. Boutaina Anza

    Salve !

    El dimarts passat vam anar d’excursió al teatre de Joventud a veure les obres: Lisístrata i Casina.
    Totes dues obres van ser molt divertides i entretingudes ja que ho van fer molt bé, encara que estaven pujades de tó una mica.
    També cal destacar, que d’aquesta manera aprenem moltes coses sobre la cultura grega.
    Personalment, em va agradar més l’obra de Lisistrata perquè estava molt ben representada, i sobretot la vaga de sexe que van fer les dones de Grècia per parar la guerra va ser el millor acte.
    Per altre banda, hi havia l’obra de Casina que estava molt més ben elaborada i preparada , sigui la decoració o l’actuació del actors, ja que estava representada per nois i noies més grans que actuaven increïblement bé.
    M’ho vaig passar genial anant a veure aquestes dues representacions i espero tornar-hi anar un altre cop.

    Vale…

  4. Abigail.Dina

    La veritat és que hem va agradar molt anar d’excursió a veure la comèdia grecollatina al Teatre Joventut d’Hospitalet de LLobregat ,vam veure dues obres de teatre una era una comèdia grega en català, que és deia Lisístrata a càrrec del Grup de Teatre i Música de 4t d’ESO de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona,que ho va fer molt bé.Moltes felicitats!
    És notava que ho havien preparat molt ,semblaven uns actors professionals.He de dir que aquesta comèdia hem va agradar molt ,ja que reperesentava molt bé como era la vida dels grecs,com era la societat grega d’aquest moment ,sobretot ,com era la vida de la dona grega,como era vista vista la dona en mig d’aquesta societat tan masclista ,ja que els grecs ho eren molt.Hem va agradar el moment en que les dones és van manifestar ,és van revolucionar,ja que això va demostrar que les dones poden fer moltes coses.He de dir que no vaig parar de riure.
    Tambè vam veure una comèdia en castellà de Plaute, Càsina.Que va estar molt bé també,els actors van estar increibles.L’hi donaven un punt tant graciós.
    Les dues obres van ser molt divertides,no eren aburrides ,ja que tenien majoritariament a un públic jove.

  5. Abril Ramos

    Salve!

    Personalment a mi em va agradar moltíssim la primera funció, la de Lisístrata. Em va semblar que van fer un bon humor amb tot l’argument de l’obra.
    Aquesta obra tracta sobre un grup de dones gregues que decideixen que la millor manera per acabar amb la guerra del Peloponès, és l’abstinència sexual.
    Lisístrata, és una dona atenesa, que farta de no veure el seu marit, ja que aquest està sempre en guerres, decideix reunir un grup de dones, de diferents parts de Grècia. Lisístrata els planteja que ha trobat una la solució a com acabar amb la guerra del Peloponès, i així poder veure els seus marits; això és ni més ni menys, que l’abstenció sexual. En un primer moment les dones s’escandalitzen, ja que consideren el sexe el millor d’aquest món. Després del pas del temps les dones accepten, i pacten un jurament, el qual resava, que excitarien als seus marits, però no practicarien el sexe. Cada dona s’encarrega de propagar el jurament per tota la seva ciutat, així cap home podria satisfer els seus desitjos sexuals.
    Les dones prenen l’Acròpolis atenesa, on hi ha els diners de la ciutat, així no podria ser usat amb fins militars. El cor d’ancians intenta fer fora les dones de l’Acròpolis, mantenint una lluita verbal, entre els dos cors. Arriba un comissari amb arquers, per intentar fer fora les dones, però ni així ho aconsegueixen. La lluita verbal, passa a corporal. Algunes dones, intentar deixar-ho, doncs no suporten més, però Lisístrata les convenç perquè tornin al seu lloc, a l’Acròpolis.
    Els homes de tota Grècia, es van queixant.
    Finalment, des d’Esparta, vénen uns ambaixadors per signar la pau amb Atenes, ja que el desig sexual és tan gran, que pot fins i tot amb la guerra. Així cada home es va amb la seva dona, elles feliços per la fi de la guerra, i ells feliços pel desig sexual.

    Felicitats a tots els participants en aquesta obra, ja que l’he gaudit molt i m’ha agradat més que la tragèdia que vam anar a veure l’any passat.

  6. Pingback: Estructura de la comèdia Lisístrata | Literatura grega a escena

  7. Pingback: El jurament de Lisístrata | Literatura grega a escena

  8. Pingback: A cada edat… segons la Lisístrata | Literatura grega a escena

  9. Pingback: L’absentisme sexual a la Lisístrata | Literatura grega a escena

  10. Pingback: Comèdies grecollatines al Teatre Joventut | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  11. Pingback: Lisístrata d’Aristòfanes, el tràiler | Literatura grega a escena

  12. Iria Rael

    Xaipe!
    Penso que l’excursió al teatre amb las obres Càsina i Lisístrata, personalment, em va agradar molt ja que com els anys que hem anat, les obres són molt ben representades tant per els alumnes de l’institut Albèniz com els altres. Hem van fer sentirme com si estigués a l’antiga Roma i Grècia!
    Sobretot la que més hem va agradar va ser la de Lisístrata ja que es una obra que encara avui en dia, el tema perdura, i sobretot que els alumnes la van representar molt bé.
    Tambè vam veure una comèdia en castellà de Plaute, Càsina.Que va estar molt bé també,els actors van estar increibles. Les dues obres van estar molt divertides, ja que ‘penso que estaven associades als joves més que a altres edats.

  13. nais

    La que més hem va agradar va ser la de Lisístrata ja que es una obra que encara avui en dia, el tema perdura, i sobretot que els alumnes la van representar molt bé.
    Tambè vam veure una comèdia en castellà de Plaute, Càsina.Que va estar molt bé també,els actors van estar increibles. Les dues obres van estar molt divertides, ja que ‘penso que estaven associades als joves més que a altres edats.

  14. Ariadna Garcia Adarve

    Salve!

    A mi em van agradar molt les dues obres, van estar molt ben representades, encara que amb la primera, Lisistrata, m’ho vaig passar molt bé.
    Els alumnes ho van fer tots molt bé i van saber com tractar el tema amb humor fent disfrutar al públic. Realment els felicito per la feina feta.

    Càsina també la van saber representar amb molta gràcia i els hi va quedar molt bé.
    Personalment vaig disfrutar moltíssim amb les dues representacións i espero que hi poguem tornar a anar l’any que ve.

    Vale!

  15. Pingback: Càsina parla | Aracne fila i fila

  16. Pingback: Booktrailer: la Lisístrata | Literatura grega a escena

  17. Pau Molar Vilà

    Χαίρετε!

    L’article s’estructura en títol, fotografia amb imatges del llibre Càsina, de Plaute, i Lisístrata, d’Aristòfanes, explicació de la sessió, vídeo, conclusió, nom de l’autora i curs.
    L’obra se situa en la guerra del Peloponnès, contesa que va sacsejar tot el món grec, dividit entre els partidaris d’Atenes i els d’Esparta.
    Em va semblar que l’adaptació de la comèdia Λυσιστρατή (Lisístrata), del còmic grec Ἀριστοφάνης (mot format per ἀριστός, superlatiu del mot ἀγαθός, i φάνης, resplandent), en català Aristòfanes.
    Les autores de l’adaptació, la Roser Fernández i l’Esther Martínez, van prendre la decisió d’actualitzar la comèdia i aportar-li un toc més d’humor que el que va voler donar-li Aristòfanes.
    L’actualització es mostrava en diversos punts: per exemple, es va fer una referència a les guerres que podíem veure al telenotícies.
    Una altra mostra de la modernintzació de la comèdia és el següent: en més d’una ocasió, els actors es van dirigir a tot el públic, format per alumnes i professors dels instituts que representaven participaven en la representació de la Lisístrata. Fins i tot van demanar al públic que votés si les dones havien de continuar la vaga de sexe o no.
    Un exemple de la decisió d’aportar un toc de jocositat a la comèdia és el fet que l’actor que representava Cinèsies va deixar el ninot del seu fill en mans d’una persona del públic.
    En aquesta obra, les dones de tot el món grec, des del Peloponnès fins Atenes i les illes gregues, prenen el control de l’acròpolis d’Atenes i es neguen a tenir relacions sexuals amb integrants de l’altre sexe. Després de molts avatars, els homes firmen la pau, perquè ja no poden resistir més l’abstinència sexual.
    L’adaptació de les autores va atorgar un marcat caràcter plural de què no disposava la comèdia original d’Aristòfanes i que, al meu entendre, l’enriquia: les espartanes, com que eren del sud de Grècia, parlaven en valencià, les del centre de Grècia en català central i les de les illes en el dialecte balear. L’adaptació no només era plural en la sociolingüística, sinó que, depenent del seu lloc d’origen, les actors portaven una túnica més llarga o més curta: com que a la Lacònia el nivell de masclisme que es respirava no era tnat alt com el de la resta de Grècia, les dones d’aquesta regió feien exercici i portaven túniques que els arribaven als genolls; en canvi, les dones de la resta de polis gregues portaven túniques que els cobrien les cames fins els peus.
    Vam poder veure que la idea d’Aristòfanes, considerada absurda en el seu temps també per ell mateix, ha tingut gran pervivència: dones de molts països del món, com Turquia, Colòmbia, Bèlgica, el Japó, alguns països de l’Àfrica i d’altres, han dut a terme vagues de sexe amb l’objectiu de forçar els homes dels seus països a aturar una guerra o que no votin un determinat partit polític amb trets masclistes, etcètera.
    La seqüència de l’obra era la següent: un herald presenta l’obra, a l’estil dels contistes, fet que dóna major seriositat a l’obra, i, tot seguit, comença l’acció: Lisístrata apareix en escena i es queixa que les dones no atenen a la seva crida. Llavors arriba Calonice, una dona espartana. Més tard ho van fent les altres dones. Finalment hi són totes. Llavors la nsotra heroïna els pregunta si els pesa la quantitat de morts que hi ha hagut a Grècia per culpa de la Guerra del Peloponnès. Les dones recorden els seus parents (marits, fills) movilitzats per culpa de la guerra, cada una els seus. Lisístrata es lamenta que les dones arribin tard a l’Acròpolis d’Atenes, ja que, segons ella, no comprenen la gravetat de la situació. Lentament, van arribant totes. Quan no falta cap d’elles, Lisístrata els intenta comunicar que, per aconseguir aturar la guerra a Grècia, no poden tenir cap relació sexual amb cap home. En aquest punt podem veure una altra variació de l’argument: a Lisístrata li costa molt dir a les altres dones que deixin de mantenir relacions sexuals amb homes, ja que té molta por de la reacció de les seves companyes. Per tant, Lisístrata repeteix moltes frases en què insta les dones a deixar quelcom, no se sap què, perquè quan els ha de dir que cessin de tenir relacions amb homes, no s’hi atreveix. Aquest fet contribueix a augmentar la comicitat de la comèdia en qüestió. Finalment, ella s’atreveix a proposar a les dones que deixin de mantenir relacions sexuals amb homes. Llavors les dones, que en un primer moment s’havien mostrat disposades a fer el que fos (la Miriina diu que es deixaria tallar com un llenguado, l’altra que se li prenguessin els diners i la roba, l’altra que pujaria al cim del mont Taíget) amb l’objectiu d’assolir la pau, es neguen a complir el que ha proposat Lisístrata. Només el recolzament de Làmpito, una dona espartana, a l’heroïna, basat en la convicció que l’abstinència sexual és un mal menor necessari per aturar la guerra, convenç la resta de dones de fer cas a Lisístrata. Llavors totes fan el jurament sobre una copa de vi. La idea que reflecteix el jurament és la següent: s’ha de provocar l’instint sexual dels homes però en cap cas se’ls ha de deixar mantenir relacions sexuals; fins i tot si ells les estiren. Només en el cas que els homes agredeixin les dones és “legal” que elles cedeixin i mantinguin relacions sexuals, però sempre sense posar-hi interès. Algunes dones, com ara Mirrina, mentre discuteixen amb Lisístrata bussquen alguna circumstància sexual sota la qual a les dones elos sigui permès mantenir relacions amb homes. Després de jurar, les actores es posen a cantar. En aquest moment, per donar comicitat a l’obra, Mirrina pren vi. Seguidament apareix el cor de vells, amb el seu respectiu corifeu, que intenta cremar l’Acròpolis amb les dones a dins. Però elles ruixen amb aigua els vells i apaguen el foc. A continuació arriba un conseller acompanyat de dos soldats, que fa autocrítica, afirma que els homes han estat massa tolerants amb les dones i que, com a conseqüència, elles s’han tancat dins l’acròpolis d’Atenes. També renya els arquers per no haver sabut impedir que la rebel·lió femenina. Finalment, els dos arquers van a buscar una palanca per rebentar la porta de l’acròpoli. En aquest moment surt Lisístrata. Es produeix una discussió enmig d’amenaces dels arquers a ella, però l’heroïna d’aquesta comèdia no perd els papers i crida diferents gremis de dones armades amb les armes robades de l’acròpolis d’Atena perquè donin una lliçó als dos soldats. Finalment, els dos soldats són fortament apallissats per dones al comandament de les quals hi ha Lisístrata, davant la decepcionada mirada del sergent. Llavors, ell, instat pel cor de vells, les interroga sobre els motius d’haver-se tancat a l’Acròpolis. Enmig d’aquesta discussió, Mirrina acusa d’enviar-se sobres que contenen diner il·legal. El conseller qüestiona que les dones siguin capaces d’administrar correctament tot l’or guardat a l’Acròpoli d’Atenes. Les dones li contesten fent-li saber que elles administren la microeconoia familiar. Al final, ell deixa els dos soldats vigilant que cap dona surti de l’acròpoli d’Atenes. Els soldats s’acovardeixen davant la decisió femenina. Després d’aquest enfrontament, no hem de pensar que les dones estiguin al 100 % decidides a continuar la vaga de sexe, sinó que tenen dubtes. El cor d’homes i el de dones es posa a fer un diàleg musicat. Les dones es plantegen si continuar mantenint la vaga de sexe, però al final preval la ràbia contra els homes. Llavors apareixen dos actors explicant que qualsevol semblança de la comèdia amb la realitat és pura coincidència, ja que, en realitat, la guerra del Peloponnès va finalitzar amb la victòria d’Esparta després de molts anys de lluita. Moltes dones intenten fugir, però Lisístrata aconsegueix mantenir les dones tancades. Els llegeix un oracle de Zeus que, mitjançant una al·legoria, comunica que han de continuar negant-se a tenir relacions sexuals amb homes perquè, si no ho fan, el moviment que han creat es dissoldrà. En aquest moment s’observa una innovació que procedeix de l’adaptació que en va fer Ralph König: apareix el conseller vestit de militar i anuncia, sobre una columna (ja que en l’època no existien micròfons) que, ja que les dones es neguen a mantenir relacions amb homes i el sexe és necessari perquè els soldats combatin bé, ell decreta, i només com a mesura provisional, l’homosexualitat obligatòria. En aquest punt, elles veuen acostar-se Cinèsies, acompanyat del seu fill. L’heroïna demana a Mirrina que compleixi l’acordat en el jurament. Per tant, Mirrina provoca Cinèsias i va ajornant l’acte sexual entre tots dos amb simples excuses, cosa que el fa gruar. L’acte de Mirrina i Cinèsies contribueix a relaxar la tensió causada per l’enfrontament de sexes. Al final, quan Cinèsias l’aconsegueix, ella fuig. En aquest moment veiem un parlament que torna a relaxar la tensió i ja encara l’obra cap al desenllaç: apareix el metge Hipòcrates alertant que l’autoprivació de relacions sexuals pot tenir conseqüències psicològiques desastroses i que, al cap d’un temps d’uns quatre mesos de privació, comença a sortir verdet a la zona pública. La comèdia acaba amb la “rendició” dels homes atenesos i espartans. Lisístrata renya els delegats d’ambdues “pòlis” perquè tots són grecs i es van ajudar en el passat, però en canvi fins fa poc han estat lluitant i afavorint els bàrbars, que esperen el millor moment per invadir Grècia.
    Les dues delegacions discuteixen sobre els territoris que s’intercanvien, amb l’objectiu d’aconseguir la pau.
    Al final de l’obra, els actors que havien actuat ballen al so d’una cançó d’Eudald Carbonell.
    Faig una aportació personal: Aristòfanes no va pretendre fer una obra de teatre que només divertís l’espectador, sinó que va voler fer reflexionar el públic sobre l’absurditat de les guerres civils com, per exemple, la del Peloponnès. Λυσιστρατή s’inscriu en la tradició, ja iniciada per dramaturgs com Èsquil, Sòfocles i Eurípides, de fer obres de teatre protagonitzades per una o més dones.

    Χαίρετε!

  18. Pingback: Plaute: Càsina | Aracne fila i fila

  19. Chaymae Zaouaghi

    Salvee!!!
    Plaute (en llatí Titus Maccius Plautus) fou un autor còmic llatí nascut cap a 251 aC a Sàrsina en l’antiga Úmbria i mort en 184 aC.
    Les dades sobre Plaute són escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sàrsina, una ciutat de l’Umbria (situada ara a la Romanya). Ciceró parla de Plaute i el fa mort durant la magistratura de Cató (184 aC).
    Plaute se li atribueix 21 comèdies. L’argument d’aquestes no és original sinó que Plaute s’inspira en el ric repertori de la nova Comèdia Nova grega. Plaute va ser el primer comediògraf que va saber adaptar les obres gregues a un context romà.
    La trama de les comèdies plautines es pot reduir a un esquema molt simple: L’acció es concentra al voltant de la disputa de diners o bé d’una noia. La disputa es resol a favor d’aquell que ha fet més mèrits per merèixer-ho. A les comèdies plautines els personatges principals pateixen un seguit d’entrebancs per aconseguir els seus objectius. Els més usuals són els que impedeixen l’amor entre dos joves: per culpa d’un rival (ex. Miles Gloriosus) o pel deler de guanyar diners que té l’amo de la noia (ex. Pseudolus) o perquè les diferents condicions socials dels enamorats impedeixen el seu casament (ex. Cistellaria). Sovint l’adversitat es resol gràcies a l’agnitio, és a dir, el descobriment del veritable origen de la noia disputada que resulta ésser una ciutadana lliure.
    Les comèdies de Plaute han inspirat molts comediògrafs com Shakespeare, Molière. La pel·lícula Golfus de Roma va parodiar dues d’aquestes comèdies, Miles gloriosus i Pseudolus.

    Respecte a la comèdia que vam anar a veure al teatre el dia 10 de març, va ser molt divertida, interessant i diferent. He de dir que jo no sóc de les persones que assisteixen molt al teatre, però aquesta obra va ser molt divertida i fins i tot se’m va fer molt curta.
    l’obra que mes em va agradar va ser Lisístrata, ja que els actors eren de la nostra edat i ho van fer molt bé i els felicito, encara que una mica tard…
    Vale!!!

  20. Pingback: Els núvols d’Aristòfanes | Literatura grega a escena

  21. Amar Astudillo

    Salve!
    He tingut el plaer de veure la representació d’aquesta obra en persona i realment em encant. Tot esforç té la seva recompensa i els actors la van trobar en les rialles dels espectadors que presenciaven l’actuació. D’una banda, com no, felicitar els actors que van participar en l’obra que conjuntament amb el cor van fer d’aquesta representació un èxit unànime i per una altra felicitar la direcció d’aquesta, gairebé companyia de teatre amateur, per la seva dedicació i la tenacitat amb el qual s’ha dirigit aquesta obra. Felicitats !

  22. MARINA SALAS ZAMORA

    Salvete!

    Moltes gràcies a l’autor/a de l’article, tant per aquest magnífic reportatge com per la síntesi que ens ha fet de la jornada teatral que vàrem viure el passat més de març.
    Hem presento, el meu nom és Hipòcrates i espero que us recordeu de la meva aparició en la obra teatral de Lísistrata en la qual vaig explicar les repercussions fatals de l’abstinència sexual forçada.
    Bé, ara parlant des del punt de vista d’actriu, vull agrair a la Roser Fernández la oportunitat que hem va donar de poder participar en aquesta gran producció teatral. Amb aquesta, vaig descobrir una gran afició al teatre que ara no puc amagar.

    Malauradament no vaig tenir la oportunitat de veure la gran gran gran producció teatral del grup Komos. Pel que he pogut llegir en aquest i altres articles, va sonar una impressió molt real, tot i que s’ha de dir, no va ser ta divertit com Lisístrata. Però, és clar, eren gèneres diferents.

    En fi, espero tenir la oportunitat de tornar a representar una obra clàssica. De fet, he estat mirant les proves de l’Institut del Teatre i una de les obres que tens la possibilitat de preparar-te és “Les Granotes” d’Aristòfanes. Així doncs…, mai se sap.

    MARINA

  23. Margalida Capellà Soler Post author

    Marina, encara queda pendent la publicació a Literatura grega a escena de la teva magistral interpretació en el paper d’Hipòcrates. Si l’Arnau no t’immortalitza, espero que tu ho facis passada la Selectivitat. Bona sort!

    A l’institut del teatre sempre hi ha teatre clàssic, recordo un any que hi havia Medea, …

  24. Ariadna Garcia Adarve

    Bonum diem!
    Vam anar a l’Hospitalet al teatre Joventut a veure Casina i Lisistrata. Van ser molt divertides les dues,però a mi la que més em va agradar va ser Lisistrata, el tema principal es que les dones fan una vaga de sexe per conseguir que els homes firmin la pau. El motiu per el qual em va agradar més va ser per la gracia i la facilitat dels actors, que eren de la nostra edat, per fer que l’obra fós dinàmica i practicament espontania, i el tema de les ereccions va ser molt graciós. La segona obra, Casina, va ser divertida pero es notaba que els actors se sabien el paper de memória y no semblava tan tan espontanea, el dialeg no fluia de la mateixa manera.
    Vale!

  25. Pingback: “L’engany seductor”, fotografia premiada al VI Concurso fotográfico Prósopon | El Fil de les Clàssiques

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *