Tag Archives: Viatges

Càmping a la romana

Camping Park playa Barà

Fa uns quants mesos, que la Lida em va demanar de fer un article que per mi és interessant i que podria agradar molt sobretot a aquella gent que és tan aficionada i seguidora del món romà.
Ara que s’apropen les festes de la famosíssima “TARRACO VIVA” he recordat que l’any passat vaig estar durant una setmaneta a un càmping de la Costa Daurada, justament situada a Roda de Barà, al costat de l’arc de Barà, possiblement per això van posar aquest nom al càmping. Estam ubicats en una comarca plena de senyals romanes, com ja sabeu que la capital d’ Hispania era Tarragona. En aquesta ciutat podem contemplar l’amfiteatre, el fòrum romà, l’aqüeducte, algunes restes, l’art que hem heretat dels romans i tantes altres obres que l’home va crear durant aquella època.

Per això os voldria informar que al càmping s’està molt de gust, pels dos cops que hi he estat, a més hi podem observar un amfiteatre on s’organitza cada nit espectacles fabulosos que podem compartir des de els més petits i els mes grans. A la piscina hi ha com unes estàtues dels emperadors i com no l’Arc de Barà.

Irena Jagustín
1r de batxillerat llatí

Primícies des de Berlín

M’han arribat les primeres notícies fresques de Berlín, on sembla que els viatgers de primer s’ho estan passant d’allò més bé. Tot i que mirant aquesta foto, no sé jo si l’avió s’ha desviat una mica i han acabat al Partenó d’Atenes…

[Foto i vídeo de Toni Pérez]

Han complert la seva promesa de visitar el Pergamonmuseum i ens envien una vídeo-dedicatòria a la sortida del museu, que em sona d’alguna cosa. Jo tinc la sensació de dejà vu, i vosaltres?

Us desitjo bona tornada i espero el repotatge fotogràfic i l’article promès…

TERESA

El “Pergamonmuseum” de Berlín

Entrada del Pergamonmuseum de Berlín [Font: Wikipedia]

A llarg dels meus viatges he visitat molts museus, tots ells molt interessants, però he de confessar que la del museu de Pèrgam va suposar una de les experiències més impactants en aquest sentit, només comparable a la contemplació del David de Miquel Àngel a l’acadèmia florentina. Més encara que contemplar la magnificència de la Capella sixtina o les intemporals obres d’art del Louvre o el British Museum, la visita al Pergamonmuseum de Berlín és curta però molt intensa. Trobar-se al davant de l’immens altar de Zeus de Pèrgam o travesar les blaves muralles de Babilònia és una sensació difícil d’oblidar.

Situat a l’illa dels museus, es va construir a la mida de les obres que havia d’allotjar, només així es pot concebre les immenses sales que allotgen edificis sencers. A més de l’altar de Zeus de Pèrgam i la porta d’Istar de Babilònia, hi podem trobar la porta del mercat romà de Milet, entre d’altres obres hel·lenístiques. Per cent, podeu ubicar i definir el període hel·lenístic de la història grega?

Altar de Pèrgam [Font: Wikipèdia]

Mireu quina meravella! No us venen ganes de pujar i baixar les escales i imaginar-vos retent culte al déu dels déus? Busqueu informació sobre aquesta obra d’art i ubiqueu la ciutat de Pèrgam en el Google maps sobre El poble grec i el seu marc geogràfic, que ja hem editat en altres ocasions. Ubiqueu-hi també Milet i Babilònia.

Porta d’Istar [Font: Wikipedia]

No em digueu que no us vénen ganes de travessar les famoses muralles de Babilònia a través del blau de la porta d’Istar i emprendre un passeig triomfal per l’avinguda dels lleons. Què en sabeu, d’aquesta ciutat?

En fi, els afortunats de 1r de batxillerat que ben aviat us trobareu en aquesta ciutat alemanya no us deixeu perdre aquestes meravelles i, sobretot, compartiu les vostres fotografies amb els que ens quedem a Badalona. Les que jo vaig fer durant la meva visita són en pel·lícula i això dificulta la seva difusió al bloc, per tant, si en feu de digitals, passeu-me-les, si us plau…

TERESA

Del viatge a Madrid: “Dànae rebent la pluja d’or”, de Ticià

“Dànae rebent la pluja d’or” és una obra pictòrica que es troba al Museu del Prado a Madrid.És un quadre d’unes dimensions mitjanes 129x1802cm, que pertany al moviment artístic del Renaixement, concretament del Cinquecento (1553), realitzat amb la tècnica oli sobre tela.Coneixem que l’autor d’aquesta obra pictòrica és Tiziano (Ticià, en català) Vencellio nascut a Venècia als voltants del 1488/90 i va morir als 1576. Es va formar al taller de Giovanni Belleni, on va ser company de Giorgione, qui li va influir en els seus delicats paisatges, la riquesa cromàtica i la tècnica de l’esfumat. Aviat Ticià va evolucionar, creant obres religioses de gran solemnitat, luxoses i coloristes. Molt famós i admirat en el seu temps, visqué en una mansió veneciana, rodejat de literats i músics. Rebé les màximes distincions, però només deixà la seva ciutat en comptades ocasions. Retratà altres personalitats i executà els més variats gèneres pictòrics, entre els quals destaquen els temes de religió, mitologia o amb els simbolismes d’un aspecte quotidia (al·legoria).

Ticià va tenir una llarga vida que aprofità i evolucionà cap a un apassionament, interpretatiu i tècnic, que al final de la seva vida revelà un patetisme de franca intensitat dramàtica, accentuada per la llibertat del dibuix, de formes dissoltes, quasi impressionistes.

Aquest pintor utilitza una habitual atmosfera de llum daurada a les seves obres, que crea una gran sumptuositat a les seves composicions especialment a les mitològiques que es veu realçada per l’esplèndida sensualitat dels cossos nus i l’ambientació càlida i vital. En el cas del retrat, Ticià aconseguí unes figures d’impressionant grandiositat.

Centrant-nos més amb l’obra veiem que la composició està basada en dos triangles que engloben les dues dones i delimiten dos móns oposats, aquests móns els podem diferenciar pel que fa a les figures, colors, il·luminació, sensacions, etc.Tot gira al voltant dels colors i els seus matisos mentre que el dibuix queda en un segon pla (característica del cinquecento). Té una gamma cromàtica molt variada, càlida a les parts importants i amb diferents tonalitats per aconseguir els efectes de la llum i ombra, aconsegueix un modelat suau del cos de Dànae.
Els cossos i l’àmbient general centren l’interès de l’autor i aconsegueix crear un ambient càlid amb la vibració dels colors i els efectes de la llum que produeix amb una pinzellada molt solta a les robes del llit més detallada al cos de Dànae per suggerir una pell anacrada i sensual que contrasta amb la pell fosca,bruna i el cos musculat de la vella.
El cos de Dànae tradueix una forta sensualitat: el seu cos jove i despullat, la seva disposició de les cames i mans, el rostre d’abandonament.. tot això transmet aquesta visió sensual que afirma la lllum daurada i càlida de l’obra.

Pel que fa a la iconografia puc explicar la part mitològica del quadre: Acrisi, el rei d’Argos, solament tenia una filla, Dànae. El rei, que volia tenir un fill, va  consultar el seu destí a l’oracle i aquest l’informà que el seu nét en un futur el mataria. Acrisi va voler desviar el destí i va tancar Dànae en una torre de bronze, vigilada per una vella esclava. Com ja sabeu Zeus, promiscu i caprixós amb les dones, es va fixar en Dànae i va transformar-se en pluja d’or, de manera que cobrant aquesta forma va poder penetar a la filla del rei Acrisi tot deixant-la en estat.
Més tard, el nadó va néixer i en assabentar-se el rei va expulsar-los als dos, mare i fill, i els col·locà en un cofre i llançada a l’illa de Sèrifos. Temps després sense saber-ho en uns jocs, Perseu , ja adult i després d’haver donat mort a la Medusa, matà el seu avi sense voler.

La vella de l’obra respresenta l’avarícia, ja que davant seu cau una pluja d’or tot intentant replegar-la per a ella. En canvi, Dànae representa la bellesa i la sensualitat femenina. Lògicamment l’obra també parla de la impossibilitat de lluitar amb el destí. Es tracta també d’una reivindicació de la nuesa com a concreciió de la bellesa i de la vida.

Aquesta obra té una funció decorativa molt curiosa perquè forma part d’una de les sis obres de tema semblant “Poesia mitològica” que el rei Felip II va encarregar a Ticià entre el 1554 i 1562 per al seu ús privat ( imagineu-vos el que vol dir !!! ) ja que aquesta sèrie d’obres tenen una càrrega de sensualitat molt marcada.

Carla Domingo Luengo, 2n batx.

Del viatge a Madrid: “Les tres Gràcies”, de Rubens

Wiquipèdia

Wiquipèdia

A continuació, faré el resum del comentari de l’obra de “Les tres Gràcies” de Rubens, que vam poder visitar els alumnes de 2n de batxillerat al viatge  que hem fet a Madrid, concretament al Museu del Prado:

Aquesta obra va estar feta per Rubens al 1636-38 a oli sobre fusta, les seves mesures són 221×181, és exposada al “Museo del Prado”. Rubens es caracteritza principalment perquè les seves obres solen ser de composició oberta i dinàmica, on predominen les línies diagonals; els personatges solen ser corpulents, sensuals i amb formes arrodonides; la gamma cromàtica que utilitza és molt variada amb colors càlids i brillants, amb pinzellades lliures que permeten la intuició de transparències; Rubens fa ús d’una rica imaginació afavorida pel seu domini de la tècnica a l’oli.
Concretament, la composició de l’obra de les tres Gràcies no és de les més obertes de Rubens, ja que els paisatges i els elements naturals serveixen com a escenari. L’horitzó baix recrea la profunditat del paisatge i el modelat de les figures gràcies a la llum i la tonalitat clara dels coloms. El modelat de les figures també es veu afavorit pel dibuix segur i energètic característic de Rubens, però la amplitud de la gamma cromàtica hi té molta més rellevància tot i que aquí és més suau i de menor riquesa, però més realista i encara càlida. La llum de l’obra no crea efectes dramàtics tot i que també ajuda a modelar les figures, a crear volum i a contrastar l’escenari de tonalitats fosques amb la lluminositat dels cossos de les tres figures.
Com es pot copsar a primera vista els personatges protagonistes són figures d’anatomies poderoses, per les formes arrodonides de les dones, que corresponien al model de bellesa del moment. El moviment d’aquesta obra no mostra violència com altres obres de Rubens, sinó que a través dels personatges entrellaçats en una suau dansa, marcada per línies que donen moviment als cossos, aconsegueix crear la sensació de ritme, però sense violència. Per tant, en qüestió de dinamisme aquesta obra és típica del barroc, molt teatral però plàcid i harmònic.

L’obra representa un tema clàssic-mitològic: les tres Gràcies, que, segons Hesíode eren: Àglae (resplendent), Eufròsina (joiosa) i Talia (floreixent), filles de Zeus i Eurínome o segons altres, de Dionís (Bacus) i Afrodita (Venus). La de l’esquerra representa la bellesa, la del centre el desig i la de la dreta la satisfacció. Són el símbol de la felicitat, la convivència, l’alegria de viure, la personificació de la gràcia i la bellesa. Assistien i servien begudes als banquets dels déus, eren anomenades “Càrites” pels grecs.

Per veure en més detall l’obra adjunto el següent enllaç d’un article publicat anteriorment a “El fil de les clàssiques”: Les tres Gràcies de Rubens en Gigapixel.

Camila Pérez López
2n de batxillerat

Des d’Heilderberg

Foto Laura Galán

Foto Laura Galán

Els alumnes de primer de batxillerat de l’IES Cristòfol Ferrer, acabem d’arribar de l’intercanvi amb Alemanya, concretament a Karlsruhe i us he portat un record en llatí. Sabeu què vol dir i de quina ciutat és escut?

A la romàntica ciutat alemanya d’Heidelberg, situada a la vall del Neckar, al nord-oest de Baden-Wurtemberg, vaig trobar una inscripció en llatí i alemany en una font. Us vaig fer aquestes fotografies i us transcric aquí el text llatí i alemany:

Non statuam aut saxum sed quam designat honora.

 

Noch Stein, noch Bild, noch Säulen hier.

Das Kind und Mutter ehren wir.

En alemany diu: “No hi ha pedra, no hi ha imatge, no hi ha columnes aquí.

El nen i la seva mare ens honren.”

Creieu que la traducció alemanya és fidel a la traducció llatina? Què creieu què simbolitza aquesta inscripció en la font Marienbrunnen a Heilderburg?

Foto Laura Galán

Foto Laura Galán

Malauradament no vaig fixar-m’hi prou en el monument per esbrinar el seu significat. Tinc una petita idea, però m’agradaria descobrir-ho amb la vostra ajuda. Vàreu fixar-vos-hi? Podríeu identificar els atributs que porten el nen i la mare? Quina és la seva essència? Per què una inscripció romana a Heilderburg? Hi van arribar els romans? Quins altres vestigis romans hi trobem? …

 

Laura Galán

1r de batxillerat llatí

Ruïnes romanes de Garni

Garni és un poble de la província Armènia de Kotayk situat a aproximadament a 32 km d’Erevan, famós per les seves complexes fortificacions. En armeni s’escriu

En el tercer mil·lenni abans de Crist es va construir la primera fortificació en un terreny fàcilment defensable en una de les corbes del riu Azat. Fou conquerida al segle VIII aC pel rei Argisti I i el lloc es va convertir en una base militar i en la residència d’estiu del rei.

[Mosaic dels banys de Garni]

A partir d’aquest moment es van construir molts altres edificis com el palau del rei, banys i el més famós i millor preservat edifici del lloc, un temple semblant al Partenó. És d’especial interès el bany públic localitzat al nord de l’emplaçament, el qual té una reserva de calefacció que es conserva. El pis interior està decorat amb un acolorit mosaic amb descripcions de figures de la mitologia grega com Tetis.
En una de les inscripcions en koiné que romanen intactes hi diu:

(No rebem cap mort del mar ni de l’oceà)

El temple va ser construït al segle I després de Crist pel rei Tiridates I d’Armènia i probablement va ser finançat amb diners que aquest va rebre de l’emperador Neró durant la seva visita a Roma. El temple probablement va ser dedicat al déu hel·lenístic Mitra. El sostre està sostingut per 24 columnes amb capitells jònics i soterranis àtics. A diferència d’altres temples grecoromans està fet de basalt. El 1969 va ser destruït per un terratrèmol. La major part de les peces romangueren en el lloc fins al segle XX, permetent que l’edifici fós reconstruït entre 1969 i 1979.

En anys recents va sorgir una nova teoria entre alguns arqueòlegs. Aquests afirmen que en realitat el temple va ser construït com a tomba d’un governant armeni-romà, probablement Sohaemus. En aquest cas hauria de haver estat construït al voltant de l’any 175 i per tant seria al voltant d’un segle més recent que l’indicat en la primera teoria. Després de l’adopció del cristianisme algunes esglésies i el palau d’un Katholike també van ser construïts en l’àrea de la fortificació, però actualment està en ruïnes com la majoria dels altres edificis,excepte el temple.
Altres llocs d’Garni fora de l’emplaçament de la fortificació inclouen les esglésies de la Mare de Déu i de Sant Mesrob Mashtots, a més de les ruïnes del monestir Havut Tar diversos quilòmetres al sud-est del poble.

NOTA: La majoria de la informació és de viquipèdia, però ho puc reafirmar perquè ho he llegit en armeni, en llibres sobre la història armènia. També la imatge dels banys és de wikipedia perquè en armènia estava tapat per un vidre i no es podia fer la foto perquè es veia el teu reflex.

Knarik Badoyan

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

Referents grecs com a reclam!

XAIRETE!

L’altre dia, mentre estava mirant la televisó, fullejava una revista de viatges i em vaig trobar amb aquest anunci i em va semblar molt interessant. Què n’opineu? Podríeu esmentar algunes referències clàssiques? Què vol dir “Tarifa diaria Europa, tu mejor compañero para comunicarte cuando viajas”? Argumenteu-lo. No us fa gràcia “piedra Pericletes”?…

Irena Jagustin

1r de batxillerat de grec

La Medusa a Istambul

Aquest estiu he anat de viatge a Istambul, i un dels llocs turístics que vaig visitar va ser La Cisterna. A dins hi havia unes columnes amb el cap de la Medusa (l’ésser mitològic) així que he buscat una mica d’informació sobre aquest lloc.
L’entrada principal de la cisterna (o com es diu en turc “Yerebatan”) està situada davant mateix del museu de Santa Sofía (una de les mesquites mes famoses d’Istambul i una de les 60 més grans, [que per cert ara es troba en obres i costa un ull de la cara entrar i gairebé tot el que veus dintre està en construcció]). Com que no hi havia aigua suficient a l’interior de les muralles que envoltaven la ciutat, durant molt de temps van haver de transportar l’aigua dels rius, però estaven lluny. A les guerres els enemics destruïen els aqüeductes o enverinaven l’aigua, això va portar els turcs a haver de construïr les cisternes on enmagatzegaven l’aigua a llocs subterranis per poder utilitzar-la en cas de necessitat.

cisterna-istambul1

Fotografia d'Andrea Sala

Aquest lloc va ser construit l’any 532 en pocs mesos, va ser utilitzat fins al segle XIV. Per a la construcció van utilitzar diversos tipus de columnes romanes de diferents èpoques (té 336 columnes repartides en 12 fileres de 28 cada una, i totes elles situades a 4 metres de distància les unes de les altres). Aquest lloc, que ens recorda un bosc de columnes, ocupa una àrea de 10.000m2 i s’hi pot guardar una capacitat de 80.000m3. Ara s’ultilitza només per al turisme [ens els 30 centímetres d’aigua que té fins i tot hi ha peixos, i la gent i tira monedes perquè els porti sort]. Avui en dia pots arribar a qualsevol lloc de la cisterna, però abans per fer-ho havies d’utlitzar barquetes. Aquest lloc està ambientat amb música clàssica i la llum li dóna un aire místic.

medusa-istambul-2

Fotografia d'Andrea Sala

A l’angle esquerre de la Cisterna (Yerebatan) es van descobrir unes columnes escolpides. Els blocs de marbre van ser utilitats com a bases per dos columnes que portaven escolpides la cara de la Medusa. Aquestes columnes criden molt l’atenció del turista, però el més curiós és que no se sap d’on les van treure. Els investigadors tenen diverses teories, opinen que en general aquests blocs van ser escolpits i escollits i portats durant la construcció  de la Cisterna només per utilitzarlos com a bases de la columna. Una altra teoria és que, segons la mitologia grega, “Medusa és una de les tres “gorgones”, que són monstres del món subterrani. Una d’aquestes tres germanes, Medusa, amb el cabell format per trenes de serps, tenia el poder de petrificar els que la miraven”. Com que era tradició en aquella època utilitzar les imatges de les Gorgones per protegir llocs d’importància, hi van posar el cap de la Medusa. Una altra hipòtesi és que la “Medusa era una noia molt orgullosa amb els seus ulls negres, el seu cabell llarg i el seu cos harmoniós i estava enamorada de Perseu, el fill de Zeus. Per un altra banda Atena també estimava a Perseu (aquest Perseu devia ser un Casanova.. hahaha) i plena de gelosia va transformar el cabell llarg i suau de la Medusa en una trena de serps, també va fer que les persones que la miressin es petrifiquesin. El mite diu que Perseu va decapitar la Medusa per així adquirir uns poders extraordinaris per vèncer als seus enemics” (vist així la medusa fa llàstima, ja que només per estimar Perseu la van transformar en un monstre i, a més a més, la va matar l’home que estimava).  Per això en l’art Bizantí decoren les espases amb el cap de la Medusa.

medusa-istambul-21
Fotografia d’Andrea Sala

Es diu que a la Cisterna (Yerebatan) van posar els caps de Medusa al revés o de costat per “evitar” que poguessin petrificar els visitants. Algunes creencies diuen que la Medusa es va convertir en pedra en mirar-se en el reflex de l’aigua.

[NOTA: He tret la informació de Guides of Instambul i de Todaturquia.com]

Andrea Sala

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

Res publica!

Del seu viatge a  Dubrovnik, l’anomenada “perla de l’Adriàtic”,  Mercè Otero ens envia aquesta fotografia d’una inscripció al Palau dels Governadors:

Foto de Mercè Otero a Flickr

Foto de Mercè Otero a Flickr

 Sabeu què hi diu en llatí? Si voleu una pista només us puc dir que és malauradament d’actualitat  (sobretot  per l’afer que esquitxa aquests dies el Palau de la Música Catalana, entre d’altres) i que els dirigents públics de tot el món l’haurien d’aplicar. Recordem-la, doncs!

N.B.: Per cert, sabeu quin mot llatí té la bandera blanca de Dubrovnik i què significa?

Bandera de Dubrovnik