Tag Archives: Mitologia

“De itinere”: La Casa del Barón a Graus

De tornada del Pirineu, he aprofitat per visitar el casc antic de la vila de Graus, a la província d’Osca. De tots els seus nombrosos tresors, voldria destacar l’encisadora Plaça Major i els magnífics edificis nobles que l’envolten, els frescos ornamentals dels quals donen al conjunt l’aparença d’un escenari a l’aire lliure.

placa-major-de-graus

Plaça Major de Graus (fot. Josep Lario Gómez)

Fixeu-vos, si no, en les pintures que vesteixen la façana de la Casa del Barón, propietat d’un noble d’Abella de la Conca, al Pallars. Consisteixen en dues figures femenines d’abillament clàssic que representen al·legories de les Arts (a la part superior) i les Ciències (a sota), ja que estan envoltades d’instruments relacionats amb aquestes disciplines: compàs, ploma, globus terraqüi…

fresc-de-les-arts-graus1

Façana de la Casa del Baron (fot. Josep Lario Gómez)

El procediment de l’al·legoria femenina de les diferents disciplines del saber fou molt utilitzat pels artistes del segle XVIII i s’inspira en uns personatges mitològics clàssics. Podríeu dir-me quins són i què hi tenen en comú?

TERESA

Monstres de còmic

Bones vacances! Mireu què he trobat llegint un número antic de la revista Dibus, uns dibuixos mooolt divertits… Aquest dibuixant, Juan Carlos Bonache, només fa això per diversió, en realitat és un vigilant de seguretat. Però molt culte…

hidra-by-juan-carlos-bonache1

medusa-by-juan-carlos-bonache1

Sabeu a quins mites fan referència les imatges?

Carla Asensio

1r Batxillerat Grec i Llatí

IES Isaac Albéniz

Lectures d’estiu I: “L’origen perdut” de Matilde Asensi

En un article anterior us vaig presentar una les les meves lecures d’estiu, la relacionada amb el viatge que he realitzat enguany. I és que les vacances, i especialment les d’estiu, que suposen un parentesi més llarg a l’activitat quotidiana, ens ofereixen la possiblilitat d’iniciar o reprendre lectures que havíem deixat aparcades per manca de temps. Un d’aquests llibres que he rescatat dels prestatges de l’estudi, on m’esperava pacient, és L’origen perdut de Matilde Asensi.

cub_origen_perdido_03

Ja coneixia l’autora a partir de la lectura de Iacobus i L’últim Cató, però aquesta obra m’ha sorprès. Continua essent una novel·la històrica, gènere en què s’ha especialitzat l’autora, però s’allunya dels orígens de la civilització occidental més propera per centrar-se en els de les civilitzacions precolombines de l’Amèrica del Sud, tot enllaçant-ho amb el món de la informàtica. L’autora combina, doncs, el passat més llunyà amb la més rabiosa actualitat per portar el lector a la conclusió que la història de la humanitat no és més que un procés d’actualització dels codis que permeten el desenvolupament de l’inextingible capacitat humana de comunicació i raonament. També hi té un gran pes l’aparició de la mitologia com a representació simbòlica dels elements comuns i universals de la cultura humana. Mireu, si no, aquesta exposició de mitologia comparada (op. cit. pàg. 391):

-El que més m’emprenya és que, al final, la Bíblia tindrà raó amb allò del diluvi, justament ara que ningú ja no s’ho creu.

-Com que no, Marc? […] Jo sí m´ho crec. És més, estic absolutament convençuda que va passar de debò. Però no perquè la Bíblia judeocristiana [ho] expliqui, sinó perquè, a més, el mite de Viracocha explica exactament el mateix, i també la mitologia mesopotàmica, en el “Poema de Gilgamesh” […]. També apareix en la mitologia grega i en la xinesa […]

I el fragment continua posant més exemples dels llibres sagrats de l’Índia, els aborígens d’Austràlia, els indis d’Amèrica del Nord, els esquimals i gairebé totes les tribus d’Àfrica on “es recull el diluvi amb tots els detalls i es repeteix la història de l’heroi amb la seva barca salvadora.” (ibidem)

Pel que fa a l’estil, hi ha una profusa utilització de llatinismes i referències clàssiques que, començant per la del diluvi de la mitologia grega abans esmentat, voldria que desenvolupéssiu en els vostres comentaris.

  • Referència 2 (op. cit. pàg. 164):

Satie sempre deia que “Gymnopédies” volia dir “dansa de dones espartanes nues”, però gairebé tothom estava segur que s’ho havia inventat.

  • Referència 3 (op. cit. pàg. 177):

Tornava a ser un intrèpid Ulisses intentant conduir la meva nau fins a Ítaca […]

  • Referència 4 (op. cit. pàg. 346):

En comptes d’ofendre’s i reaccionar com una Nèmesi enfurismada, les seves riallades van ressonar a la galeria del terra foradat i van rebotar pels murs, multiplicant-se. Al final, semblava que estiguéssim envoltats per un cor de bacants.

  • Referència 5 (op. cit. pàg. 369):

Hi havia un déu antic que es posava un cap de lleó com si fos un casc i la pell del llom li penjava per l’esquena.

-Hèrcules -vaig dir-. Però no era un déu.

[Totes les citacions corresponen a la versió catalana publicada en format de butxaca per Edicions 62 el setembre del 2008]

Us animo, doncs, a la lectura d’aquest llibre, tot i que pot ser que us perdeu en algunes de les extenses i sovint complexes disquisicions sobre informàtica, lingüística, arqueologia i geografia precolombina, que, segons el meu parer, en alguns moments trenquen el ritme trepidant de l’aventura narrada i alenteixen excessivament la lectura.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/o0qnAb-L6IQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ja em direu què us ha semblat!

TERESA

Esa horrible historia-Depravados romanos

Koch Media acaba de llançar al mercat Esos depravados romanos, un joc educatiu d’aventures i de destresa assequible per a PC, Nintendo DS i wii (a la wii es podrà compartir el joc amb quatre jugadors!). Té un total de 30 minijocss disponibles per a aspirants a gladiadors que es poden jugar en qualsevol ordre, així com les missions.

Tant el tutorial del joc com el diari que dóna informació útil durant toda la partida fan  de Esa Horrible Historia _ Esos Depravados Romanos un títol idoni tant per a  infants de més de set anys com  per a adolescents, i fins i tot per a pares. És per a tota la família i en temps de vacances s’agraeix!

El joc es basa en la sèrie Esa Horrible Historia, formada per un conjunt de llibres d’història per a  nens, que ha gaudit d’un gran èxit internacional, amb més de vint milions de còpies venudes des de 1993. Terry Deary, l’escriptor, i  Martin Brown, l’il·lustrador, presenten la història d’una forma nova i molt entretinguda.  Per tant el joc Esos Depravados Romanos que es basa en Esa Horrible Historia té l’èxit assegurat i segur que farà passar moments molt agradables a toda la família, a la vegada que s’aprèn història de Roma: com era la societat romana i la vida dels gladiadors.  A Esos Depravados Romanos hi ha la lluita de Rassimus per aconseguir la glòria com a gladiador i obtenir la seva  llibertat. Rassimus, un esclau  jove i ambiciós aprenent de gladiador, és adoptat i educat per l’ entrenador de gladiadors Lluci Gladius. Si esdevé un bon gladiador després de dotze anys tindrà l’oportunitat d’ésser algú a Roma i aconseguir la seva llibertat.

Aquí en teniu el vídeo de llançament:


Si hi jugueu, cosa que us recomano, espero que ens ho comenteu aquí i ens digueu si us agrada i si creieu que serveix per a aprendre  cultura i civilització romana i estar preparats per encarar el curs. Per cert, no us recorda a Érase una vez el hombre, en versió actualitzada?

Bona partida!

Maria

“De itinere: Gallaecia VIII” – Tapissos de la catedral de Santiago de Compostel·la

En aquest penúltim article de la sèrie sobre Gallaecia tornaré a tractar el tema dels tapissos.

He fet dues visites a la ciutat de Santiago de Compostel·la, una de dia i una altra a la tarda-vespre per tal de copsar l’ambient festiu que es respira durant les festes de l’Apòstol, quan un mosaic de pelegrins, visitants i badocs es passeja pels diferents escenaris instal·lats a les places de la ciutat, on se succeeixen espectacles de tots els estils, o bé s’asseu la fresca de les terrasses a escoltar la música i veure passar la vida pels carrers. I he de confessar que no va ser fins a la segona visita a l’interior de la catedral que em vaig sorprendre de la presència inusitada de cinc mosaics de temàtica mitològica exposats entre les magnifiques columnes que la sostenen. No és corrent trobar aquesta mena de manifestacions paganes en el si d’un temple catòlic, però sembla que el museu de la catedral ha decidir posar temporalment a l’abast de tothom aquests tapissos confeccionats a Brusseles a mitjan segle XVII a partir de cartrons de Rubens i deixebles seus. Felicitats per la iniciativa!!

tapis-santiago-satirs
Tapís catedral de Santiago de Compostel·la (Fot. Josep Lario Gómez)

Aquí en teniu un. Hi reconeixeu algun personatge mitològic?

tapis-santiago-amoret

Tapís catedral de Santiago de Compostel·la (Fot. Josep Lario Gómez)

I en aquest, sou capaços de distingir les dues dees que contemplen l’escena gal·lant des de les columnes laterals?

tapis-santiago-artemis

tapis-santiago-afrodita

“De itinere: Gallaecia II – Praza do Teucro”

A Pontevedra  em vaig trobar també amb la Praza do Teucro. En un primer moment vaig pensar que segurament seria coincidència que l’indret tingués el nom d’un personatge mitològic grec, Teucro (Teucre en català). “En gallec deu tenir un altre significat o connotació;” – em vaig dir- “ves amb compte, Teresa, que ja comences a veure reminiscències clàssiques a tot arreu…”

pontevedra-praza-do-teucro-west-side

"Praza do Teucro" (Font: Galicia Guide)

Però la meva curiositat no m’ha deixat tranquil·la fins que n’he tret l’entrellat, de tot plegat. Ves per on, resulta que una llegenda renaixentista d’origen erudit fa responsable l’heroi Teucre -sí, el nostre!- de la creació de Pontevedra; sembla que va batejar amb el nom d'”Helenes” aquella ciutat que va decidir fundar en arribar a Galícia. No us sembla un mite fundacional molt semblant al que relaciona Hèrcules amb la ciutat de Barcelona?

I ara l’enigma: Qui era aquest heroi grec que anà tan lluny a fundar una ciutat? Amb quin cícle mític està relacionat?

TERESA

Monstres mítics a Age of mithology

Tot partint de l’article de l’Aítor, acabem de fer el nostre Projecte de recerca de quart sobre el videojoc d’estratègia de la saga d’Age of Empires, 2004, Age of Mithology . Aquí només ens referirem a les unitats mitològiques:

 

Tant a la mitologia grega com a la nòdica o a l’egípcia apareixen bèsties mítiques, gegants, monstres de les profunditats… El monstre dit Kraken curiosament apareix tant a la mitologia nòrdica com a la grega. Es tracta d’un calamar gegant, terrible que enfonsa els vaixells. Actualment sabem de l’existència dels calamars gegantins. És possible que nòrdics i grecs el coneguessin ja que eren pobles mariners, viatgers i comerciants. El trobem en pel·lícules com Fúria de Titans o a El Senyor dels anells.

Què n’opineu del joc i, en concret, de les unitats mitològiques?

Èric Sánchez, Marta Gijón i Enric Miquel 4rt A i B
Extret del Projecte de recerca de Clàssiques de quart d’ESO tutoritzat per la Margalida

Licàon, l’home llop

Tothom recorda la història del licàntrop en el cinema! però potser no sabíeu que és un mite ovidià molt antic que nosaltres hem llegit a Narracions de mites clàssics, ed.Teide, i jo he trigat una mica en donar a conèixer el meu muntatge audiovisual. Val més tard que mai!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9WZVT6MZLzw[/youtube]

Xavi Martín 4t Llatí

La caja de Pandora, de Yesim Ustaoglu

  • Títol: La caja de Pandora
  • Títol original: ‘Pandora’nin kutusu’

Any: 2008
Directora: Yesim Ustaoglu
Estrena: 12 de juny
Intèrprets: Tsilla Chelton, Derya Alabora, Onur Unsal, Osman Sonant
Nacionalitat: Turquia / França / Alemanya / Bèlgica
Durada: 112 minuts

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0BC_41zhSLo[/youtube]

Una pel·lícula turca que s’acaba d’estrenar és La caja de Pandora de Yesim Ustaoglu. Va obtenir la Concha d’Or de l’última edició del Festival de Sant Sebastià i té com a gran al·licient el fantàstic treball de la nonagenària actriu francesa Tsilla Chelton, a la pell d’una malalta d’Alzheimer que oblida les coses nímies però recorda les importants. La seva manca de memòria funciona com a reflex de la falta de memòria de tota una societat  en transició, encarnada per tres germans ja madurs que es veuen obligats a enfrontar-se als seus propis mals i a la desunió familiar: la necessitat de controlar-ho tot, la depressió, la falta d’autoestima o la irresponsabilitat. La caja de Pandora acaba sent el retrat homogeni de tres generacions diferents d’una mateixa família, ja que el nét de la dona malalta hi juga també un paper fonamental: ho té tot però també està tan perdut com la seva àvia.

Què té a veure aquest film amb la mitologia grega?

Isabel Carreras
IES Serra de Marina