Lectures d’estiu I: “L’origen perdut” de Matilde Asensi

En un article anterior us vaig presentar una les les meves lecures d’estiu, la relacionada amb el viatge que he realitzat enguany. I és que les vacances, i especialment les d’estiu, que suposen un parentesi més llarg a l’activitat quotidiana, ens ofereixen la possiblilitat d’iniciar o reprendre lectures que havíem deixat aparcades per manca de temps. Un d’aquests llibres que he rescatat dels prestatges de l’estudi, on m’esperava pacient, és L’origen perdut de Matilde Asensi.

cub_origen_perdido_03

Ja coneixia l’autora a partir de la lectura de Iacobus i L’últim Cató, però aquesta obra m’ha sorprès. Continua essent una novel·la històrica, gènere en què s’ha especialitzat l’autora, però s’allunya dels orígens de la civilització occidental més propera per centrar-se en els de les civilitzacions precolombines de l’Amèrica del Sud, tot enllaçant-ho amb el món de la informàtica. L’autora combina, doncs, el passat més llunyà amb la més rabiosa actualitat per portar el lector a la conclusió que la història de la humanitat no és més que un procés d’actualització dels codis que permeten el desenvolupament de l’inextingible capacitat humana de comunicació i raonament. També hi té un gran pes l’aparició de la mitologia com a representació simbòlica dels elements comuns i universals de la cultura humana. Mireu, si no, aquesta exposició de mitologia comparada (op. cit. pàg. 391):

-El que més m’emprenya és que, al final, la Bíblia tindrà raó amb allò del diluvi, justament ara que ningú ja no s’ho creu.

-Com que no, Marc? […] Jo sí m´ho crec. És més, estic absolutament convençuda que va passar de debò. Però no perquè la Bíblia judeocristiana [ho] expliqui, sinó perquè, a més, el mite de Viracocha explica exactament el mateix, i també la mitologia mesopotàmica, en el “Poema de Gilgamesh” […]. També apareix en la mitologia grega i en la xinesa […]

I el fragment continua posant més exemples dels llibres sagrats de l’Índia, els aborígens d’Austràlia, els indis d’Amèrica del Nord, els esquimals i gairebé totes les tribus d’Àfrica on “es recull el diluvi amb tots els detalls i es repeteix la història de l’heroi amb la seva barca salvadora.” (ibidem)

Pel que fa a l’estil, hi ha una profusa utilització de llatinismes i referències clàssiques que, començant per la del diluvi de la mitologia grega abans esmentat, voldria que desenvolupéssiu en els vostres comentaris.

  • Referència 2 (op. cit. pàg. 164):

Satie sempre deia que “Gymnopédies” volia dir “dansa de dones espartanes nues”, però gairebé tothom estava segur que s’ho havia inventat.

  • Referència 3 (op. cit. pàg. 177):

Tornava a ser un intrèpid Ulisses intentant conduir la meva nau fins a Ítaca […]

  • Referència 4 (op. cit. pàg. 346):

En comptes d’ofendre’s i reaccionar com una Nèmesi enfurismada, les seves riallades van ressonar a la galeria del terra foradat i van rebotar pels murs, multiplicant-se. Al final, semblava que estiguéssim envoltats per un cor de bacants.

  • Referència 5 (op. cit. pàg. 369):

Hi havia un déu antic que es posava un cap de lleó com si fos un casc i la pell del llom li penjava per l’esquena.

-Hèrcules -vaig dir-. Però no era un déu.

[Totes les citacions corresponen a la versió catalana publicada en format de butxaca per Edicions 62 el setembre del 2008]

Us animo, doncs, a la lectura d’aquest llibre, tot i que pot ser que us perdeu en algunes de les extenses i sovint complexes disquisicions sobre informàtica, lingüística, arqueologia i geografia precolombina, que, segons el meu parer, en alguns moments trenquen el ritme trepidant de l’aventura narrada i alenteixen excessivament la lectura.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Ja em direu què us ha semblat!

TERESA

4 thoughts on “Lectures d’estiu I: “L’origen perdut” de Matilde Asensi

  1. Margalida Capellà Soler

    M’han vingut ganes de llegir-lo, Teresa!
    Tot just he començat El jardí d’Hipàtia d’Olalla García, però llegiré L’origen perdut de seguida que pugui si no em perdo amb alguna altra lectura que tinc ja ullada.
    A El Fil de les clàssiques he posat una pestanya a la dreta de Foment de lectura, a Aracne hi podrem posar les d’estiu si en tenim més. Qui s’hi anima?

    Bona lectura estiuenca i espero amb candeletes les següents recomanacions!

  2. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Quina casualitat, Marga, aquest és el llibre que estic llegint ara i sobre el qual volia fer el següent article! Segur que tu vas més avançada perquè jo tot just vaig pels primers capítols. Suposo que escriuràs sobre el tema al Fil i podrem compartir l’experiència.
    Pel que fa a la pestanya nova em sembla molt bé. Jo la tiraria endevant perquè ja hi ha alguns articles, de professors i alumnes, sobre les lectures recomanades i és molt útil tenir-les juntes. Espero que els alumnes us animeu a explicar-nos les vostres recomanacions, com ja han fet anteriorment alguns dels vostres companys.

  3. Margalida Capellà Soler

    Bon dia, Teresa! Espero el teu article sobre El jardí d’Hipàtia i tant! Jo ja el comentaré.

    He obert dues pestanyes superiors:
    LECTURES A LA VISTA! on tots els editors anirem posant la referència del llibre recomanat i l’enllaç a l’article publicat.

    LECTURES RECREADES amb els treballs dels alumnes de l’IES Albéniz i Cristòfol Ferrer del curs 2008-09 sobre les lectures prescrites a classe.

    M’he decidit també a publicar la novetat que tenia reservada per al nou curs 2009-10: el CLUB DE LECTURA (vid. pestanya a El Fil de les Clàssiques). Compto amb la vostra participació encara que sigui telemàtica i, fins i tot, pot ser una altra excusa per trobar-nos i que els alumnes es coneguin.En parlem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *