Tag Archives: Història de Roma

“Ad Tarraconem I: Tarraco Scipionum Opus”

Torre dels Escipions. [Font: Wikimedia Commons]

Tàrraco fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior (la zona més propera a Roma) i després de la Província de la Tarraconense, actualment Tarragona. Va ser, juntament amb Empúries, una de les primeres bases romanes de la Península Ibèrica durant la Segona Guerra Púnica i un dels punts a partir del qual va irradiar la romanització.
La política expansiva dels cartaginesos cap a l’Occident fou dirigida per la família dels bàrquides: Amílcar Barca, Asdrúbal i, sobretot, Anníbal. Després de la primera guerra púnica i la pèrdua de territoris, els cartaginesos, comandats per Amílcar Barca, van conquerir bona part del sud i l’est de la península Ibèrica fins a l’Ebre. Però aleshores, la nova potència que s’havia creat a Occident, Roma, els barrà el pas. L’origen de les guerres púniques es troba, doncs, en un enfrontament entre Cartago i Roma per veure qui tenia més poder.
Tàrraco té els seus orígens en una petita guarnició romana que els germans Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra Púnica, l’any 218 aC. Els exèrcits romans, comandats pels dos germans Escipions, Gneu i Publi Corneli Escipió, arribaren a la península Ibèrica per primer cop per lluitar contra els cartaginesos que estaven sota les ordres d’Asdrúbal, germà d’Anníbal. Al 218 a.C. desembarcaren a la colònia grega d’Empòrion i hi instal·laren un campament militar, que serà la base de les seves operacions contra els cartaginesos. Va obtenir una victòria a Cesse sobre el general cartaginès Hannó, que fou fet presoner, i es van apòderar de tota l’actual Catalunya dels Pirineus a l’Ebre.
Aquest primer assentament a Cesse, nom que donaven a Tàrraco els pobladors ibers abans de ser convertida en una colònia romana, aviat va esdevenir una important base militar que donà lloc a la ciutat de Tàrraco.
Liquidat el domini cartaginès a Hispània al 206 a.C, Publi Corneli Escipió Africà (fill de Publi Corneli Escipió) dirigí la guerra al territori de Cartago al 204 a.C que Anníbal va anar a defensar, però fou vençut en la batalla de Zama al 202 a.C. Roma dominava la Mediterrània occidental i Cartago ja no fou més una potència militar.
Thaïs García Laso 1.2

Com era Cleòpatra?

Realment Cleòpatra VII era tan bella com el cinema ens ha fet creure? Què n’opineu? Què en sabeu del seu nas? del seu boci? del seu art de seducció?…

A partir de l’apunt sobre la seva mort, he buscat diferents imatges de Cleòpatra:

Era bella físicament o la seva bellesa residia en la seva ment ambiciosa i capriciosa, capaç de seduir homes tan poderosos com Juli Cèsar o Marc Antoni?

Observeu aquesta moneda de Cleòpatra amb Marc Antoni, realment eren bells físicament? Com diria la Margalida, però, què és la bellesa?

Cleòpatra i Marc Antoni

Cleòpatra i Marc Antoni

N.B.: Cleòpatra en l’art
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nPH5f_24Sp8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Haja Sande
1r batxillerat, llatí

“Ad Tarraconem IV”: Tàrraco, una ciutat esglaonada

Tàrraco era una ciutat emmurallada, situada en un turó. La seva primera muralla era de fusta, però en guanyar la guerra als cartaginesos, els romans van construir la primera muralla de pedra. Al voltant del 125 aC, aquesta muralla va deixar de ser defensiva per poder envoltar la ciutat. Va arribar a créixer fins a uns 12 metres i uns 6 metres d’amplada.

Per aprofitar el desnivell natural de l’emplaçament els habitants de Tàrraco van pensar a construir la ciutat d’una manera esglaonada. Aquesta es pot dividir bàsicament en 3 esglaons:

  • Al primer, situat més al nord i al cim del turó, s’hi trobava el temple de Júpiter. El Júpiter que trobem al temple no és el pare del déus grecoromans, sinó el déu dels libis i els egipcis. Això ens pot sorprendre, però tot té una raó i aquesta és que possiblement mantindrien relacions comercials amb els habitants de Tàrraco molt abans que fós “famosa” gràcies a Juli Cèsar. El temple de Júpiter actualment està sota la catedral, però han trobat algunes restes que han fet pensar als arqueòlegs que les columnes podien mesurar al voltant d’1,30 metres de diàmetre i 10,50 metres d’altura. Creuen que si actualment excavessin al claustre d’aquesta catedral n’hi trobarien restes.
Cap de Júpiter
  • La segona terrassa mesurava de nord a sud al voltant d’uns 350 metres i d’est a oest uns 160. Aquí hi havia el fòrum, que estava format per dues grans places porticades que contenien els principals edificis administratius, de la burocràcia, religiosos… Era una terrassa rectangular, d’uns 153X136 metres. Des del fòrum es gestionava la província, gràcies a l’arxiu provincial (tabularium), la caixa de l’estat (arca)… Es tractava d’un espai enjardinat amb portes a tres de les seves bandes i travessat per una via on estaven situades una mena d’estàtues dedicades gairebé totes als sacerdots de la província. El fòrum estava comunicat per banda nord amb la primera terrassa i per banda sud amb la tercera terrassa. La zona sud del fòrum estava flanquejada per dues grans torres militars connectades amb la muralla.

Planta del fòrum i el circ
  • La tercera terrassa estava ocupada tota pel circ, que separava la ciutat en dues meitats: l’oficial i administrativa, i la comercial i residencial, que descendia suaument cap al mar. Per sota el circ passava el tram urbà de la Via Augusta que també travessava la ciutat.
  • Més enllà i en ordre descendent es trobava la ciutat residencial, s’estenien els barris de cases, els magatzems, el fòrum comercial (macellum), el teatre i possiblement les termes.

El circ tenia una capacitat d’uns 23.000 espectadors, el de Tàrraco és un dels més petits que es conserven a la península, però també el més refinat a la seva estructura, ja que va tenir una gran importància oficial i política. Les grades d’aquest circ estaven fetes de pedra. Això va fer que encara se’n conservi bona part. El problema és que un tros del circ es troba dins de l’actual ciutat de Tarragona.

L’amfiteatre estava situat fora de l’emmurallat. Per construir-lo van aprofitar la pendent del terreny, això els va afavorir a l’hora de fer les grades i en l’acústica. Va ser l’escenari dels combats de gladiadors, caceres… Mesurava al voltant d’uns 109X86 metres i hi cabien al voltant d’uns 14.000 espectadors. Tenia un passadís que el connectava amb l’actual platja del Miracle. La planta el·líptica, que encara es pot veure, es conserva, igual que gran part de les grades. A sota l’amfiteatre es va trobar un mural de la deessa Nèmesi, ja que era ella la deessa dels gladiadors.

Amfiteatre

Amfiteatre

A les rodalies de Tàrraco podíem trobar la Vil·la de Centcelles, que era una vil·la de l’aristocràcia, i la Vil·la d’Els Munts d’Altafulla, utilitzada com un lloc agrari, on es conserven murals i mosaics de molt bona qualitat.
Els camins d’accés a Tàrraco estaven guarnits amb monuments funeraris importants i una mica més separats d’aquests camins hi havia la necròpoli. Aquesta en particular és un dels conjunts funeraris de l’Europa Occidental amb millor documentació. S’hi han trobat inscripcions, mosaics funeraris, sarcòfags decorats…

Necròpolis

Necròpolis

Si l’aigua arribava a Tàrraco, era gràcies a l’aqüeducte de les Ferreries o Pont del Diable. Està situat a 4 kilòmetres de la ciutat i subministrava aigua procedent del riu Gaià. Mesura uns 217 metres de llargària i uns 26 d’alçada. Té 11 arcs a la part inferior i 25 a la part superior.

Aqueducte

Aqüeducte

També podem trobar l’arc de Berà. És un arc semblant a l’arc de triomf de Barcelona. Té aquest nom ja que procedeix del nom del comte de Berà. Els romans el van construir a uns 20 km abans d’arribar a la ciutat. La raó per la qual estava construït abans d’arribar a la ciutat era que els enemics que tenien la intenció de conquerir o saquejar la ciutat sabessin amb qui se les havien. En resum era per demostrar que aquella ciutat havia sortit guanyadora a moltes de les batalles importants. Està construït de pedra calcaria, suposem que hi hauria algun jaciment a prop.

Arc de Berà
Arc de Berà

Per l’extensió de la ciutat es calcula que hi podien viure unes 20.000 o 30.000 persones. Gràcies a estudis que s’han pogut realitzar, s’ha descobert que els habitants de Tàrraco tenien una mida més o menys baixa si la comparem amb la dels nostres dies: 1.65 metres pels homes i 1.54 metres per les dones. Quan Tàrraco encara no era un punt important i reconegut en altres ciutats, només hi vivien indígenes, veterans de l’exèrcit, esclaus i lliberts, però quan ja va ser una reconeguda capital, va començar a venir-hi a viure el governador, començà a haver-hi una jerarquia civil i militar i una burocràcia administrativa, religiosa i militar.
L’aristocràcia era classe dominant, que ocupaven els càrrecs polítics a la ciutat. Els que controlaven part de l’administració eren els comerciants rics, els quals solien ser homes lliures, lliberts o descendents de lliberts. La classe inferior a aquesta eren els artistes, els artesans, les petites indústries, els metges, els funcionaris, els mestres… i ja per últim, a l’esglaó més baix de tota la societat hi havia els esclaus, els quals realitzaven les feines més dures i estaven a les cases servint a les altres persones. Com podem veure, era una societat que estava basada totalment en la riquesa i només era beneficiosa i agradable per uns quants.

Annia García

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

“Ad Tarraconem”

Els clàssics de Baetulo aviat anirem a Tarraco. L’alumnat de Llatí de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat de l’IES Isaac Albéniz us enfronteu al repte de participar activament en la preparació i desenvolupament de la sortida. Les professores ens comprometem a treballar a dintre del museu i a dur-vos fins als momuments de la ciutat, però els guies d’excepció que informaran sobre la ciutat i el seu dia a dia haureu de ser els alumnes.

És per això que alguns companys han confeccionat articles introduccioris per tal que tots sapiguem què anem a veure i comprenguem els misteris que amaguen les pedre centenàries de Tarragona…

  • Ad Tarraconem I: Els orígens de la ciutat. Gneu Escipió i les guerres púniques.
  • Ad Tarraconem II: La ciutat esdevé Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Juli Cèsar i la segona guerra civil.
  • Ad Tarraconem III: August converteix l’urbs en la capital de la Tarraconensis. Hispània sota l’imperi.
  • Ad Tarraconem IV: L’ubanisme de Tàrraco. L’estructura de la ciutat.

[Maqueta de Tàrraco. Foto de Sebastià Giralt]

I per anar fent boca, podríeu traduir les frases que apareixen al full de ruta.

8:00 Sortida de l’institut. Ab schola eximus.
9:45 Parada a l’àrea de servei del Mèdol. Ientaculum paratum est.
10:00 Sortida cap a l’aqüeducte. Ad aquaeductum!
10:10 Parada a l’aqüeducte. Natu maximi discipuli discipulaeque de rebus gestis loquuntur.
10:45 Sortida cap a Tarragona. Ad Tarraconem!
11:30 Visita a l’amfiteatre. Ubi leones sunt? Alii discipuli discipulaeque quoque loquuntur.
12:00 Arribada al Museu Arqueològic de Tarragona. Vídeo introductori. “Videum” videmus.
12:15 Visita al museu. Magistrae loquuntur et discipuli audiunt.
13:30 Temps lliure per dinar. Otium ad edendum.
15:30 Visita al Pretori i al Circ. Cave quadrigas!
17:00 Sortida cap a Badalona. Discipuli fatigati sunt. (Magistrae quoque!)
18:30 Arribada a Badalona. Vesperascit.

TERESA

Google maps d’emperadors romans


Veure Emperadors romans en un mapa més gran

Ja que a llatí estem estudiant tota la història de Roma, vaig pensar que podríem obrir un Google maps per situar-hi tots els emperadors que van formar l’Imperi romà segons el seu lloc d’origen. Cada dinastia que va governar Roma està senyalada amb un color diferent i de cada emperador he posat els fets principals que van caracteritzar el seu regnat i una fotografia per tal que aprenguem a reconèixer-los. En aquest apartat de la història trobem molts fets, i tots són importants i és per això que amb aquest mètode aprenem tots plegats d’una manera més senzilla i entretinguda. Espero que us hi animeu a participar a la tasca. És col·laborativa i oberta a tothom.

Laura Galán

1r de batx. llatí

“Lustrum” de Robert Harris

Fa ja força temps, pels voltants de la sortida al Parc del Laberint, la Knarik em va ensenyar un llibre que li havia regalat la seva professora d’anglès, un volum gruixut titulat Lustrum. Ves a saber quin ullets vaig posar en veure el mot llatí, però quan l’hi vaig demanar per fer-hi un cop d’ull, no va poder negar-s’hi. O potser li feia mandra llegir-se aquestes 454 pàgines en la llengua de Shakespeare, que també pot ser. El fet és que aquest “cop d’ull” s’ha allargat fins ara, que encara em resisteixo a abandonar el spersonatges que m’han acompanyat al llarg de tants dies.

Sota el títol Lustrum s’hi amaga un bestseller de Robert Harris, autor britànic especialitzat en la novel·la històrica, que ja va tractar el període romà a Pompeii (2003), sobre la malaurada ciutat vora el Vesubi. La va reelaborar com a guió cinematogràfic per a de Roman Polansky, però finalment no s’ha rodat. Penseu que els protagonistes havien de ser Orlando Bloom i Sacrlett Johansson. Quina llàstima oi? Un altre dia serà.

El títol que ens ocupa és el segon volum d’una trilogia sobre el personatge de Ciceró. El primer, Imperium, del 2006, narra l’ascens de l’orador en el seu cursus honorum fins  a esdevenir cònsul. Lustrum (octubre del 2009) narra els seus anys d’esplendor, marcats per la victòria sobre Catilina i l’oposició als afanys de poder de Juli Cèsar. La tercera part encara està per venir…

Veieu a la portada aquest cavall blanc devorat per xacals daurats? El meu fill em va preguntar què significava i vaig respondre-li el que a mi, immersa en la lectura, em suggeria: una Roma devorada per les lluites de poder i l’afany de dominació d’uns personatges a qui cada vegada costa més conformar-se amb la petita parcela de poder que els concedeix el sistema rebublicà. Enmig d’això, Ciceró no es cansa de defensar el règim i neutralitzar els abusadors: amb Catilina se’n surt, però Juli César és tan astut que sembla no tenir aturador. I així caba el llibre, amb un César exultant i un Ciceró derrotat que marxa a l’exili… Si no conegués la història de Roma, m’hauria quedat decebuda, però tots sabem com va acabar l’any 44 aC el flamant dictator. En fi, ja estic esperant el següent volum per veure com explica Harris allò de Tu quoque, Brute, fili mi! o Και συ τέκον;.

No obstant, el narrador de la història és un esclau anomenat Tiro, un personatge real a qui s’atribueix la invenció d’un sistema d’escriptura ràpida que utilitzava per transcriure els discursos dels seu amo. Entre d’altres, sembla que és el reponsable del nexe anglès & o l’abreviatura etc, que tan bé coneixem. La seva visió del món romà, des de la reraguarda, amparat per la seva invisibilitat com a persona per la seva condició de possessió d’un altre home, em sembla un dels principals atractius del llibre. Però he de reconèixer que tinc una feblesa especial envers els esclaus, tal com vaig dir en un comentari sobre la pel·licula Àgora i el seu personatge Davo.

Us deixo, per finalitzar, un fragment del text de la contraportada. Vinga, no us faci mandra, practiqueu anglès, que no costa tant!

ROME, 63 BC. In a city on the brink of acquiring a vast empire, seven men are struggling for power. Cicero is consul, Caesar his ruthless young rival, Pompey the republic’s greatest general, Crassus the richest man, Cato a political fanatic, Catilina a psychopath, Clodius an ambitius playboy.

Bé, Knarik, demà mateix te’l torno. Moltes gràcies i records a la professora d’anglès…

TERESA

“Rei publicae finis – Dramatis personae”

Així com els mites fundacionals i les llegendes d’època monàrquica que hem analitzat anteriorment (Ròmul i RemEgèria, Rapte de les sabines, Horacis i Curiacis, violació de Lucrècia…) tenien l’encant d’allò llunyà, fantàstic, extraordinari…, el període convuls que dóna fi a la República impressiona per la força mateixa de la realitat. Ambició, poder, traïció, passió, bellesa, s’entrellacen en esdeveniments reals i personatges de carn i ossos, que no tenen res a envejar als seus avantpassats mítics.

La llista de noms de personatges que hi van deixar la seva petja podria ser molt llarga, però aquí teniu una selecció de moments estel·lars:

 

 

[Font: Viquipèdia]

Investigueu sobre aquests personatges i aquests esdeveniments i intenteu fer-ne una explicació clara en forma de definició. Recordeu que no es tracta de copiar la informació, sinó reelaborar-la.

Digueu-me també el significat del llatinisme que dóna títol a l’article i expliqueu termes com coniuratio, triumviratus i bellum civile.

TERESA

Fonts de la mitologia fundacional de Roma

Recordeu el que deiem a pròposit de la conquesta de Grècia per part de Roma quan parlaven de la romanització lingüística? Els romans van acabar el procés de conquesta dels territoris de l’àmbit cultural grec amb l’annexió al seu imperi de l’últim regne hel·lenístic, Egipte, l’any 31 aC. Amb tot, el gran poeta Horaci va saber sintetitzar la realitat d’aquesta conquesta en una coneguda sentència: Graecia capta ferum victorem cepit (Epistulae II, 1, 156). Em podeu dir a què es referia el poeta llatí i quines conseqüències va tenir aquest fenomen en la història de l’expansió de la llengua llatina?

Valgui aquest recordatori com a punt de partida per a l’estudi dels mites fundacionals de Roma. Tal com us vaig comentar durant la sortida al Parc del laberint en relació al mite de la nimfa Egèria (algú me’l pot tornar a explicar?), els romans van basar el seu corpus mitològic en els relats grecs i van enllaçar els seus orígens amb la cultura hel·lènica. D’aquesta manera s’asseguraven un “pedigrí” il·lustre i podien dedicar-se a aspectes més pràctics com l’enginyeria, l’exèrcit, el dret… Com, si no, haurien pogut arribar bastir un gran imperi com el seu?

Per moure’ns en terrenys incerts com els dels orígens mítics, haurem d’acudir a fonts clàssiques fiables (algú de Grec em pot definir el concepte de font mitològica clàssica?), i basar-nos en els textos que han tractat el tema. Treballarem amb la Ilíada d’Homer, la Conjuració de Catilina de Sal·lusti, l’Eneida de Virgili, La República de Ciceró, els Fastos d’Ovidi, les Vides paral·leles de Plutarc…, però l’historiador romà per excel·lència és Tit Livi amb la seva obra Ab urbe condita, que narra la història de Roma des dels seus orígens.

Ab Urbe Condita, edició de Beatus Rhenanus i Sigismund Gelenius (1543) [Font: UTAS eprints]

Tit Livi. [Font: Wikimedia Commons]

Per començar amb bon peu, doncs, proposo que us documenteu sobre aquestes obres i els seus autors, així ens enfrontarem amb totes les garanties als textos que ens introduiran als orígens d’aquesta ciutat esdevinguda, amb el temps, un gran imperi.

TERESA

La història de Roma a “Érase una vez el hombre”

Si us va agradar el capítol 6 de la sèrie Érase una vez el hombre, ara podeu visionar el següent Pax romana i fer-vos una idea del que eren els romans. Creieu que és una idea correcta? Quins temes es tracten?

[youtube]https://youtu.be/KSNt2y3Dgvg[/youtube]

Valèria, 3r Primària