Recordeu el que deiem a pròposit de la conquesta de Grècia per part de Roma quan parlaven de la romanització lingüística? Els romans van acabar el procés de conquesta dels territoris de l’àmbit cultural grec amb l’annexió al seu imperi de l’últim regne hel·lenístic, Egipte, l’any 31 aC. Amb tot, el gran poeta Horaci va saber sintetitzar la realitat d’aquesta conquesta en una coneguda sentència: Graecia capta ferum victorem cepit (Epistulae II, 1, 156). Em podeu dir a què es referia el poeta llatí i quines conseqüències va tenir aquest fenomen en la història de l’expansió de la llengua llatina?
Valgui aquest recordatori com a punt de partida per a l’estudi dels mites fundacionals de Roma. Tal com us vaig comentar durant la sortida al Parc del laberint en relació al mite de la nimfa Egèria (algú me’l pot tornar a explicar?), els romans van basar el seu corpus mitològic en els relats grecs i van enllaçar els seus orígens amb la cultura hel·lènica. D’aquesta manera s’asseguraven un “pedigrí” il·lustre i podien dedicar-se a aspectes més pràctics com l’enginyeria, l’exèrcit, el dret… Com, si no, haurien pogut arribar bastir un gran imperi com el seu?
Per moure’ns en terrenys incerts com els dels orígens mítics, haurem d’acudir a fonts clàssiques fiables (algú de Grec em pot definir el concepte de font mitològica clàssica?), i basar-nos en els textos que han tractat el tema. Treballarem amb la Ilíada d’Homer, la Conjuració de Catilina de Sal·lusti, l’Eneida de Virgili, La República de Ciceró, els Fastos d’Ovidi, les Vides paral·leles de Plutarc…, però l’historiador romà per excel·lència és Tit Livi amb la seva obra Ab urbe condita, que narra la història de Roma des dels seus orígens.
Ab Urbe Condita, edició de Beatus Rhenanus i Sigismund Gelenius (1543) [Font: UTAS eprints]
Tit Livi. [Font: Wikimedia Commons]
Per començar amb bon peu, doncs, proposo que us documenteu sobre aquestes obres i els seus autors, així ens enfrontarem amb totes les garanties als textos que ens introduiran als orígens d’aquesta ciutat esdevinguda, amb el temps, un gran imperi.
TERESA
Salve!
Fonts de la mitologia fundacional
La fundació de Roma s’atribueix a diverses llegendes, que van ser unificades principalment per l’Eneida de Virgili, reunint en una història coherent diferents versions d’alguns ritus d’iniciació d’aquell temps.
Jo n’explicaré dos d’aquets mites, el de Ròmul i Rem i el mite de les Sabines.
Mite de Ròmul i Rem
Després de la Guerra de Troia, Eneas, un príncep troià que va sobreviure a la destrucció de la seva ciutat, es va refugiar amb la seva família a la plana del Laci. Anys després, el seu fill, Ascani, va fundar la ciutat d’Alba Longa, molt de temps en busca d’una nova pàtria.
Un dels reis d’Alba Longa, Numítor va ser destronat pel seu germà petit Amuli qui el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar la seva filla a dedicar-se al culte de Vesta. El déu Mart va fer mare a la filla de Numítor, donant-li els bessons Ròmul i Rem.
Amuli, va ordenar que els nens fossin llançats a les aigües del riu Tiber, però la cistella va quedar varada a la vora. Una lloba, anomenada Luperca, va trobar els germans i els va cuidar com si fos la seva pròpia mare. Més tard, van ser recollits i criats per un matrimoni de pastors.
Més tard els bessons van descobrir el seu origen. Van tornar a la seva ciutat d’origen per matar el seu oncle avi i retornar el tro al seu avi Numítor. Aquest, en agraïment, els va lliurar territoris del nord-oest del Laci. Amb 18 anys van decidir fundar una ciutat just on la lloba els va trobar.
Discutint sobre el nom de la ciutat, van decidir que el triaria aquell que fos designat pels déus mitjançant el vol dels ocells, prova que va superar Ròmul.
Després d’una discussió, Ròmul va decidir marcar els límits de la futura ciutat, coneguts com el pomerium, i va amenaçar de matar tot aquell que els negues. Rem va desobeir i va creuar la línia, argumentant que mai arribaria a ser rei.
Ròmul no ho va dubtar i va acabar amb la seva vida. Va decidir enterrar el seu germà al cim del Palatí, i en honor al seu propi nom va anomenar la nova ciutat amb el nom de Roma. Llavors, va emprendre una nova etapa com a únic, i primer rei de Roma
Mite de les sabines
Segons el mite, els primers temps del Regne Romà, la població era d’elevada masculinitat. Per tal de solucionar això, Ròmul, el seu fundador i primer Rei, va organitzar unes proves esportives en honor al déu Neptu, va convidar els pobles veïns. N’hi van acudir alguns, però els d’una població, la Sabínia, hi van acudir amb les seves dones i fills.
Va començar l’espectacle del jocs i, tal com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona, i després van fer fora els homes. Els romans van intentar aplacar les dones convencent-les que tan sols ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d’un poble que havia estat escollit pels déus.
Els sabins, enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van acabar acorralant al Capitoli.
Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre grups de combatents per tal que deixessin de matar-se, perquè van raonar, si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys. Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació.
A més a més, el rei de Sabínia, Titus i Ròmul van formar una diarquia, és a dir, una forma de govern que comparteixen dues persones de la realesa, va ser a Roma i va durar fins a la mort de Titus.
La mitologia fundacional de Roma es basa en una sèrie de llegendes, la majoria de les quals podem trobar a l’eneida de Virgili i a Ab urbe condita (Desde la fundació de la ciutat) una sèrie de llibres escrits per Tit Livi els quals narren la història de Roma desde el desembarc d’Eneas fins la mort de Neró Claudi Drusi l’any 9 a.C. pasant per la fundació de Roma i lesn Guerres Púniques entre Roma i Cartago.
Tit Livi ens narra la fundació de Roma seguint el mite de Rómul i Rem, fills de Mart desterrats i amamantats per una lloba els quals tenien la misió de fundar la ciutat eterna. Com només podia gobernar-la un, es barallaren a mort i Rómul matà al seu germà Rem. Tit Livi, i en general la gran majoria dels historiadors grecs i romans vinculaven la història amb la mitologia doncs per a ells eren més o menys el mateix o com a mínim la funció del mite compleix amb molta més força si està vinculada a l’història i la història es sustenta millor sobre bases mítiques.
Salve!
L’historiador romà per excel·lència és Tit Livi amb la seva obra Ab Urbe Condita Libri, que narra la història de Roma des dels seus orígens. Va ser escrita en llatí i es va començar a redactar entre els anys 27 i 25 aC. El seu títol significa “Llibres a partir de la fundació de la ciutat”.
L’obra comença amb l’aventura d’Eneas, unes quantes generacions abans de la fundació de Roma (753 aC), fins el moment de la mort de Drus el Vell a l’any 9 aC, durant el regnat d’August, l’època en què vivia Livi. De tota aquesta obra, només ens n’ha arribat una quarta part.
Salvete!
La mitologia fundacional se li atribueix a molts textos (com els explicats més abaix) i sobretot a dos autors i les seves obres tan importants com ara Virgili (l’Eneida) i Tit Livi (Ad urbe Condita).
– Ilíada d’Homer: obra on es narra la guerra de Troia.
– La Conjuració de Catilina de Sal•lusti: obra dividida en 61 capítols que tracta els principis de la fundació de la Roma més antiga.
– l’Eneida de Virgili: obra de 12 capitols que explica com Eneas fuig de la cremada Troia viatja cap a la península Itàlica i tenen lloc guerres en aquell mateix territori.
– La República de Ciceró: obra que escriu Ciceró quan la seva activitat política i els seus ideals declinaven.
– Els Fastos d’Ovidi: obra de 15 volums on l’autor fa referència als orígens dels mesos i les festes del calendari romà.
– Les Vides paral•leles de Plutarc: és una col•lecció de biografies de celebres romans i grecs escrites per Plutarc entre finals del segle I i principis del segle II. En aquestes hi reconeixem personatges com Teseu i Ròmul, Alexandre i Juli Cèsar.
– Ab urbe condita de Tit Livi: que vol dir “Des de la fundació de la ciutat”, en el seu origen l’obra constaba de 142 llibres (va trigar uns 40 anys en escriure-la) però avui en dia nomes se’n conserven 35, es descriu la història de Roma des del 753 aC fins a la mort de Drus Major l’any 9 dC.
Salvete!
“Graecia capta ferum victorem cepit” és una obres més conegudes d’Horaci.
Horaci resumeix en aquesta frase els esdeveniments ocorreguts en època i quevan marcar bastant la cultura occidental. Els romans acostumaven a adoptar els costums i creences d’altres pobles. En aquest cas, després de la conquesta militar de Grècia, considerada llar de les arts, Roma les va incorporar i les va desenvolupar.
líada d’Homer: Homer era un personatge històric grec, autor de les obres com: l’ Ilíada i L’odissea.
Eneida de Virgili Va ser un poeta romà que narra la història d’Enees, un heroi que fugia de Troia i acaba sent el fundador de Roma.
La Conjuració de Catilina de Sal·lusti: Historiador romà que també va escriure altres obres parlant de la política i de la primera monografia de la literatura llatina.
La República de Ciceró:fou un polític, filòsof, escriptor i orador de l’antiga Roma.Aquesta obra tracta de la reconstrucció de el seu pensament polític.
Els Fastos d’Ovidi: Poeta romà que va escriure sobre , dones desemparades, amor i transformacions.
Origen de les festes, dels noms dels mesos, narracions històriquesles i característices astronómiques.
Tit Liv Ab urbe condita: Historiador romà nascut a Pàdua 59 aC.
Parla de la història de Roma i de la seva fundació a l’época.
Les Vides paral·leles de Plutarc: Assagista grec de la Grècia romana. Conegut per la seva col·lecció de biografies de diferents personatges titulada Vides paral·leles.
Vale!
Salvete!
En el món antic la història no era una ciència com en l’actualitat sinó un gènere literari. L’historiador antic no analitzava científicament el passat sinó que el narrava. Generalment es creu en la tradició oral i en els seus autors anteriors. El seu criteri és la versemblança. L’interès que els historiadors antics tenien pel passat era sobretot pels personatges i pels esdeveniments concrets. Per això hi ha una abundància presència de discursos i episodis dramàtics. Els antics buscaven les causes dels fets històrics més en la psicologia dels pobles i dels herois que no en consideracions socials i econòmiques com en l’actualitat. Els precedents de la historiografia llatina ses troben també en la grega. Al s. V a.C. és quan neix aquest gènere amb Heròdot i Tucídides. Un dels grans historiadors romans, fou Tàcit.
“Graecia capta ferum victorem cepit” és una obres més populars d’Horaci, que resumeix en aquesta frase els esdeveniments que van succeir en l’ època antiga i que marcaren profundament en la cultura occidental.
Pel que fa a la lIíada d’Homer, que es tracta d’una obra èpica, fou l’obra més antiga que es conserva de la literatura grega i, per tant, de la literatura occidental. Homer era un personatge històric grec, també autor de l’Odissea.
L’Eneida de Virgili, que és la gran obra de Virgili, que explica la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.
Salvete!
En l’antiguitat tot s’explicava a partir de mites que la gent no posava en dubte. Els mites eren narracions fantàstiques que es transmetien per via oral. En aquest cas parlarem de la mitologia fundacional i algunes de les obres més importants:
-L’Eneida de Virgili, una composició escrita al segle I a.C. que narra com Eneas marxa de Troia per fundar la ciutat en la qual naixeran els futurs fundadors de Roma.
-La Ilíada d’Homer és una narració on s’expliquen els fets de la guerra de Troia.
-Ab urbe condita, escrita per Tit Livi, narra la història de la fundació de Roma.
-La Conjuració de Catilina de Sal•lusti narra sobre els principis de Roma en els seus primers anys d’existència.
-La República de Ciceró ens narra la política que tenia el mateix Ciceró.
-Els Fastos d’Ovidi ens explica l’origen de diferents aspectes (noms dels mesos, origen de les festes, etc.).
-Les Vides paral·leles de Plutarc és una obra que recull biografies de molts personatges.