Fonts de la mitologia fundacional de Roma

Recordeu el que deiem a pròposit de la conquesta de Grècia per part de Roma quan parlaven de la romanització lingüística? Els romans van acabar el procés de conquesta dels territoris de l’àmbit cultural grec amb l’annexió al seu imperi de l’últim regne hel·lenístic, Egipte, l’any 31 aC. Amb tot, el gran poeta Horaci va saber sintetitzar la realitat d’aquesta conquesta en una coneguda sentència: Graecia capta ferum victorem cepit (Epistulae II, 1, 156). Em podeu dir a què es referia el poeta llatí i quines conseqüències va tenir aquest fenomen en la història de l’expansió de la llengua llatina?

Valgui aquest recordatori com a punt de partida per a l’estudi dels mites fundacionals de Roma. Tal com us vaig comentar durant la sortida al Parc del laberint en relació al mite de la nimfa Egèria (algú me’l pot tornar a explicar?), els romans van basar el seu corpus mitològic en els relats grecs i van enllaçar els seus orígens amb la cultura hel·lènica. D’aquesta manera s’asseguraven un “pedigrí” il·lustre i podien dedicar-se a aspectes més pràctics com l’enginyeria, l’exèrcit, el dret… Com, si no, haurien pogut arribar bastir un gran imperi com el seu?

Per moure’ns en terrenys incerts com els dels orígens mítics, haurem d’acudir a fonts clàssiques fiables (algú de Grec em pot definir el concepte de font mitològica clàssica?), i basar-nos en els textos que han tractat el tema. Treballarem amb la Ilíada d’Homer, la Conjuració de Catilina de Sal·lusti, l’Eneida de Virgili, La República de Ciceró, els Fastos d’Ovidi, les Vides paral·leles de Plutarc…, però l’historiador romà per excel·lència és Tit Livi amb la seva obra Ab urbe condita, que narra la història de Roma des dels seus orígens.

Ab Urbe Condita, edició de Beatus Rhenanus i Sigismund Gelenius (1543) [Font: UTAS eprints]

Tit Livi. [Font: Wikimedia Commons]

Per començar amb bon peu, doncs, proposo que us documenteu sobre aquestes obres i els seus autors, així ens enfrontarem amb totes les garanties als textos que ens introduiran als orígens d’aquesta ciutat esdevinguda, amb el temps, un gran imperi.

TERESA

31 thoughts on “Fonts de la mitologia fundacional de Roma

  1. Thaïs

    Avee!
    “Graecia capta ferum victorem cepit” és una de les cites reconegudes d’Horaci, la seva traducció és: “la Grècia conquistada va conquistar al bárbar conquistador”.
    Significa que quan els romans van anar a conquistar Grècia no la van romanitzar, os sigui, que no la van conquistar i el que vol dir que Grècia els va conquistar als romans, al veure que la seva cultura era molt més avançada que la seva. Els bàrbars simbolitzen als romans.
    Vale!!

  2. Thaïs

    Ave!
    La nimfa egèria estava al parc del laberint en forma d’estàtua. Egèria era la deesa de les fonts i estava al capdamunt del parc.
    Egèria va ser l’esposa del segon rei de roma Numa Pompili i li va ensenyar a ser savi i just. Quan el seu marit va morir, la nimfa va plorar molt i per tant els déus la van metamorfosar en una font de la qual sempre queia aigua. Per això es troben habitualment estàtues d’Egèria a fonts.
    Vale!

  3. Saraa.

    Ave!
    La frase llatina “Graecia capta ferum victorem cepit” vol dir literalment que “Grècia, sotmesa, va sotmetre el brau vencedor” que és un vers d’Horaci que parla de la introducció de la cultura grega a Roma després de la conguesta de Grècia al s. II aC; i jo crec que l’autor volia expressar el fet que els romans es van rendir devant la superioritat del grec, amb el seu idioma i la seva cultura.
    Aquest fet portà com a consequència, no solament un canvi en les arts i les ciències, sinó també a tots els àmbits de la llengua, lèxic, gramatical i a l’estil, i això es veu clarament en el fet que podem trobar l’origen grec en moltes paraules de les llengües romàniques.

  4. Saraa.

    També volia parlar sobre l'”Eneida” de Virgili, ja que recentment a Literatura Universal he fet un treball sobre l’autor i l’obra.
    L’Eneida és la gran obre de Virgili i està dividida en dotze llibres, els quals es poden dividir en tres parts.
    Cal destacar, però, que en l’obra es distingeixen dos grans parts (de sis llibres cadascuna) que es caracterítzen per la influència de Virgili al escriure-les.
    La principall font literària que inspira Virgili és Homer, ja que els primers sis llibres recorden a l'”Odissea”; i els sis derrers a la “Ilíada”.

    Vale! 😀

  5. Carla A&Jessica LL

    Ave!

    Respecte a la primera pregunta, l’enunciat no està sencer:

    “Graecia capta ferum victorem cepit et artis intulit agresti Latio” (‘Grècia, conquerida, conquerí el seu ferotge vencedor i introduí les arts al feréstec Laci’, Horaci, Epistulae, 2, 1, 156-157).

    Es referia a que les arts gregues van ser introduïdes a l’Imperi Romà gràcies a la victòria sobre l’Imperi hel·lenístic. Les consequències van ser l’utilització del seu alfabet adaptat (els llatins es van basar en l’alfabet grec) i l’enriquiment cultural i religiós.

    Respecte la segona pregunta, els romans creaven la seva història dient que algun dels herois o reis de la zona havien passat per circumstàncies semblants a la dels déus (Com Ròmul i Rem).
    El mite d’Egèria: ella era l’ esposa del segon rei de Roma i quan aquest es va morir va vessar tantes llàgrimes que es va convertir en una font.

    Tres: nosaltres sóm de Grec, així que no serem mandroses i respondrem a la pregunta.
    Una font mitològica clàssica és un text grec o llatí que descriu, que tracta sobre temes mitològics i ens ajuda en el coneixement de diferents mites.

    Última: hem buscat informació, però com sabem que tothom farà “copiarypegar”… posem el link perquè tothom que vulgui el visiti:

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Titus_Livi

    —-

    Jessica: Vale!
    Carla: el què? ah, bé.. doncs això…

  6. Edgar y Ariadna

    Ave!

    Pregunta 1:
    Grècia, sotmesa, va sotmetre el brau vencedor”; vers d’Horaci que parla de la introducció de la cultura grega a Roma després de la conguesta de Grècia al s. II aC.
    Els llatins van agafar l’alfabet dels grecs,també es van quedar amb les creencies dels déus grecs,és a dir la mitologia grega.

    Pregunta 2:

    En l’antiga mitologia romana la nimfa Egèria és la deessa de les fonts.
    Aquesta va ser l’esposa del llegendari segon rei de roma Numa Pompili.El va fer ser un bon legislador, savi i just.
    Quan aquest va morir, Egeria va vessar tantes llàgrimes, que els déus la van transformar en una font de la qual sempre brollava aigua. Per això es troben sovint estàtues d’Egèria a fonts o brolladors.

    Pregunta 3:

    Són els textos grecs o llatins que descriuen el que tracta sobre temes mitològics i ens ajuda en el coneixement de diferents mites.

    Vale!

  7. Mar i Laia

    “Grècia, sotmesa, va sotmetre el brau vencedor”; vers d’Horaci que parla de la introducció de la cultura grega a Roma després de la conquesta de Grècia (s. II aC.)

    En relació al mite Egèria va ser la dona del segon rei de roma (Numa Pompili) el qual va ensenyar a ser bondadós i just. Quan ell va morir ella plorava tant que els Déus la van transformar en una font que sempre treia aigua.

    L’estàtua de la ninfa Egèria en el parc del laberint d’Horta està situada a dalt de tot d’aquest, davant d’ella hi ha un estany. En l’antiga mitologia romana la nimfa Egèria és la deessa de les fonts.
    La seva situació té un significat; des d’allà a dalt ella pot (o podia) veure a les parelles enamorades que venien a passejar pel parc, ja que ella no va tornar a trobar un altre amor.

    L’Eneida, és un poema èpic escrit per Virgili al s. I aC que explica la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. És una de les obres més famoses de la lit. llatina i el seu inici (“Arma virumque cano”) és una de les frases cèlebres de la història de la literatura. La influència d’Homer és evident en la seva composició i estil.

    La Ilíada, és un poema èpic grec d’Homer (s. VIII aC). L’obra, narra una part de la Guerra de Troia, concretament 51 dies del setge a la ciutat de Troia (Ílion) per part de les tropes gregues comandades per Agamèmnon a la recerca d’Helena (la muller del seu germà Menelau) raptada per Paris, fill de Príam (rei de Troia).

    Salut!

  8. Annia

    Ave!
    “Graecia capta ferum victorem cepit”
    Aquesta frase, que la podem trobar a un llibre d’Horaci, vol referir-se al moment en que Grècia va ser conquerida pels romans.
    Els romans imposaven la seva cultura, el seu llenguatge… però això no va succeir amb Grècia perquè consideraven que les seves costums, el seu llenguatge, els seus estudis… eren massa imporants com per impossar els seus, els romans.
    Va ser un dels pocs llocs, per no dir l’unic que no va ser romanitzat, per això podem veure que el llatí el grec són idiomes diferents, la cultura llatina té moltes coses que procedeixen de la grega…

    Vale!

  9. marc cortés i andrea martinez

    Bon dia llatiins!

    Ilíada d’Homer: Homer era un personatge històric grec, autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa com els poemes orals la Ilíada i L’odissea.
    L’ Ilíada és un poema èpic grec que narra una part de la Guerra de Troia.

    La Conjuració de Catilina de Sal·lusti:l’ autor fou un historiador romà que també va escriure la Guerra de Yugurta,parlant de la política i de l’ obra que estem parlant tracta de la primera monografia de la literatura llatina.

    Eneida de Virgili:va ser un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i l’Eneida, que tracta de la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.i tots els problemes fins arribar a Ítaca. És una de les obres més famoses de la literatura llatina i el seu inici com a poema èpic.

    La República de Ciceró:fou un polític, filòsof, escriptor i orador de l’antiga Roma.Aquesta obra tracta de la reconstrucció de el seu pensament polític.

    Els Fastos d’Ovidi:poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
    explica l’ origen del noms dels mesos dels anys, els origens de les festes i les característices astronómiques de cada moment. A més de mites inclou algunes narracions històriques.
    Les Vides paral·leles de Plutarc:va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana. És conegut sobretot per la seva col·lecció de biografies de personatges grecs i romans titulada Vides paral·leles que tracta d’ una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l’antiguitat.

    Ab urbe condita de Tit Livi:va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.
    Significa “Desde la fundació de la Ciutat” és una obra monumental que narra la història de Roma des de la seva fundació.

    Font mitològica clàssica:són font que es basen especialment en antiguitats clàssiques que perduren fins els nostres dies com : escrits, estatues, pintures …

    valeee!

  10. idoia i ana rosa

    Em podeu dir a què es referia el poeta llatí i quines conseqüències va tenir aquest fenomen en la història de l’expansió de la llengua llatina?

    – Grècia va ser conquerida pels romans, peró no va ser romanitzada, ja que aquest país tenia una cultura mol més rica que no pas la dels vencedors. Per això, Roma va adoptar els costums, la religió, la mitologia… i no van imposar la seva llengua unitària, el llatí.

  11. Margalida Capellà Soler

    Mar, Laia, no sé què en diu la Teresa, però crec que la nimfa Egèria amb fotografia de la nostra sortida es mereix tenir un apunt A Aracne!

  12. Sarah i Patri

    Nosaltres ens hem currat un comentari super extens però quan ha sonat el timbre i l’hem enviat ens ha sortit un missatge dient que estavem enviant missatges massa ràpid i al tornar a la pagina s’havia esborrat el comentari 🙁

  13. Margalida Capellà Soler

    Un consell: s’ha de copiar amb el ratolí el comentari abans d’enviar-lo sobretot en els últims minuts en què tothom envia comentaris. Em sap greu!

  14. Alisa Komarova

    Hola,
    l’autor volia expressar el fet que els romans es van rendir devant la superioritat del grec, amb el seu idioma i la seva cultura.
    Egèria era la deesa de les fonts i estava al capdamunt del parc.Estava en el parc del Laberint, la vaig veure en forma de estatua.

    Font de mitològia classica:escultures per a temples, mites escenes que decoressin petits objectes de ceràmica o cases i grans edificis -escultures, pintures, mosaics.

    Titus Livi, va ser un historiador Romà.L’Emperador August el va donar el seu soport perque deia que tenia talent.Es diu que fou tant famós que un gadità va arribar a viatjar a Roma només per veure’l i just després d’aconseguir el seu propòsit va tornar a la seva ciutat.sovint escrivia des del punt del vista dels vencedors, per tal d’accentuar les virtuts dels romans en la conquesta d’Itàlia i el Mediterrani. En consonància amb les seues tendències poètiques, féu pocs esforços per distingir entre realitat i ficció. Encara que plagià nombrosos autors anteriors, esperava que les lliçons morals del passat serviren per a l’avanç de la societat romana del seu temps.

  15. Mar

    Margalida, ho he estat pensant i no estaria pas malament, ja que tampoc mai he fet cap aportació i el tema a mi m’interessa bastant; així que quan acabi els exàmens que comencen JA, m’hi poso!
    Molt bona proposta, i gràcies per la idea :)!

    Salut!

  16. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Ho esperem les dues, mar. Segur que serà un article interessant.

  17. Margalida Capellà Soler

    I tant que sí, Mar! Egèria s’ho mereix i Aracne també!

    Us recordo que a tots els articles s’ha de posar “general”, a més del curs o cursos destinat, perquè si algú els vol veure tots ho pugui fer.

    Esperem que els tècnics de la Xtecblocs ens arreglin aviat el grec i deixin que els nous contribuïdors puguin editar el seu apunt. Encara haurem d’emigrar!

  18. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Referents clàssics a Els jocs de la fam

  19. Cristina Berjano

    Salve!!

    “Graecia capta ferum victorem cepit”, aquesta frase correspon a Horaci. Fa referència al moment en que els romans van conquerir Grècia.

    Les obres que apareixen aquí són:

    -L’ilíada, d’Homer: L’ilíada és un poema èpic que narra una part de la Guerra de Troia. Homer es l’autor de l’ilíada i de l’odissea.

    – La Conjugació de Catilina de Sal•lusti: Aquest llibre tracta de la primera monografia de la literatura llatina, va ser escrit per un historiador romà.

    – L’eneida de Virgili: L’eneida tracta sobre les històries d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. Virgili era un poeta romà. Es autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i de l’Eneida.

    – La república de Ciceró: Tracta sobre la reconstrucció del pensament polític de Ciceró. Ciceró fou un polític, filòsof, escriptor i orador de Roma.

    – El Fastos, d’Ovidi: Aquest llibre explica l’origen dels noms dels mesos de l’any, l’origen de les festes i també sobre les característiques astronòmiques de cada moment. Ovidi fou un poeta romà que escribia sobre temes com l’amor, dones abandonades o bes transformacions mitològiques. Un dels seus llibres més coneguts es “LES METAMORFOSIS”

    – Ab urbe condita de Tit Livi: “Desde la fundació de la ciutat” narra la història de Romà. Tit Livi va ser un historiador romà. Va néixer a Patavium el 59aC.

  20. Margalida Capellà Soler

    Cris, hauries de ser encara una mica més polida i mantenir les majúscules i escriure el títol de les obres en cursiva o bé entre cometes. Estic molt contenta, tanmateix, perquè t’has posat a treballar, ara és qüestió de polir una mica.

  21. Marta Verde

    Salve!!!
    Horaci amb “Graecia capta ferum victorem cepit” va voler dir que la Grècia conquistada, va conquistar al seu vencedor salvatge ja que Grècia, sotmesa mitjançant armes, va acabant guanyant a Roma, es van introduïr la literatura, les ciències, l’art, la filosofia… A la llengua també, per això podem trobar l’origen grec en moltes paraules comunes en les llengües romàniques. Com per exemple: cadira que prové de cathedra en llatí i de καθέδρα en grec.

  22. Chaima Anzaoui

    Aquesta frase Graecia capta ferum victorem cepit ,vol dir que ,Grecia conquistada va conquistar al vencedor.Aquesta frase fa refència el context, quan els romans van vèncer els grecs. Tot i què, Grècia va ser conquerida pels romans, això no va abolir els seus cotums,religió,llengua… un fet, queno va suposar la liquidació.

  23. Pingback: L’ara Casali i els orígens mítics de Roma | Aracne fila i fila

  24. Iria

    Salve!
    Fonts de la mitologia fundacional
    La fundació de Roma s’atribueix a diverses llegendes, que van ser unificades principalment per l’Eneida de Virgili, reunint en una història coherent diferents versions d’alguns ritus d’iniciació d’aquell temps.
    Jo n’explicaré dos d’aquets mites, el de Ròmul i Rem i el mite de les Sabines.

    Mite de Ròmul i Rem
    Després de la Guerra de Troia, Eneas, un príncep troià que va sobreviure a la destrucció de la seva ciutat, es va refugiar amb la seva família a la plana del Laci. Anys després, el seu fill, Ascani, va fundar la ciutat d’Alba Longa, molt de temps en busca d’una nova pàtria.
    Un dels reis d’Alba Longa, Numítor va ser destronat pel seu germà petit Amuli qui el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar la seva filla a dedicar-se al culte de Vesta. El déu Mart va fer mare a la filla de Numítor, donant-li els bessons Ròmul i Rem.
    Amuli, va ordenar que els nens fossin llançats a les aigües del riu Tiber, però la cistella va quedar varada a la vora. Una lloba, anomenada Luperca, va trobar els germans i els va cuidar com si fos la seva pròpia mare. Més tard, van ser recollits i criats per un matrimoni de pastors.
    Més tard els bessons van descobrir el seu origen. Van tornar a la seva ciutat d’origen per matar el seu oncle avi i retornar el tro al seu avi Numítor. Aquest, en agraïment, els va lliurar territoris del nord-oest del Laci. Amb 18 anys van decidir fundar una ciutat just on la lloba els va trobar.
    Discutint sobre el nom de la ciutat, van decidir que el triaria aquell que fos designat pels déus mitjançant el vol dels ocells, prova que va superar Ròmul.
    Després d’una discussió, Ròmul va decidir marcar els límits de la futura ciutat, coneguts com el pomerium, i va amenaçar de matar tot aquell que els negues. Rem va desobeir i va creuar la línia, argumentant que mai arribaria a ser rei.
    Ròmul no ho va dubtar i va acabar amb la seva vida. Va decidir enterrar el seu germà al cim del Palatí, i en honor al seu propi nom va anomenar la nova ciutat amb el nom de Roma. Llavors, va emprendre una nova etapa com a únic, i primer rei de Roma

    Mite de les sabines
    Segons el mite, els primers temps del Regne Romà, la població era d’elevada masculinitat. Per tal de solucionar això, Ròmul, el seu fundador i primer Rei, va organitzar unes proves esportives en honor al déu Neptu, va convidar els pobles veïns. N’hi van acudir alguns, però els d’una població, la Sabínia, hi van acudir amb les seves dones i fills.
    Va començar l’espectacle del jocs i, tal com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona, i després van fer fora els homes. Els romans van intentar aplacar les dones convencent-les que tan sols ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d’un poble que havia estat escollit pels déus.
    Els sabins, enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van acabar acorralant al Capitoli.
    Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre grups de combatents per tal que deixessin de matar-se, perquè van raonar, si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys. Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació.
    A més a més, el rei de Sabínia, Titus i Ròmul van formar una diarquia, és a dir, una forma de govern que comparteixen dues persones de la realesa, va ser a Roma i va durar fins a la mort de Titus.

  25. Marc Arquillo Quintana

    La mitologia fundacional de Roma es basa en una sèrie de llegendes, la majoria de les quals podem trobar a l’eneida de Virgili i a Ab urbe condita (Desde la fundació de la ciutat) una sèrie de llibres escrits per Tit Livi els quals narren la història de Roma desde el desembarc d’Eneas fins la mort de Neró Claudi Drusi l’any 9 a.C. pasant per la fundació de Roma i lesn Guerres Púniques entre Roma i Cartago.
    Tit Livi ens narra la fundació de Roma seguint el mite de Rómul i Rem, fills de Mart desterrats i amamantats per una lloba els quals tenien la misió de fundar la ciutat eterna. Com només podia gobernar-la un, es barallaren a mort i Rómul matà al seu germà Rem. Tit Livi, i en general la gran majoria dels historiadors grecs i romans vinculaven la història amb la mitologia doncs per a ells eren més o menys el mateix o com a mínim la funció del mite compleix amb molta més força si està vinculada a l’història i la història es sustenta millor sobre bases mítiques.

  26. Irene Sanz

    Salve!
    L’historiador romà per excel·lència és Tit Livi amb la seva obra Ab Urbe Condita Libri, que narra la història de Roma des dels seus orígens. Va ser escrita en llatí i es va començar a redactar entre els anys 27 i 25 aC. El seu títol significa “Llibres a partir de la fundació de la ciutat”.
    L’obra comença amb l’aventura d’Eneas, unes quantes generacions abans de la fundació de Roma (753 aC), fins el moment de la mort de Drus el Vell a l’any 9 aC, durant el regnat d’August, l’època en què vivia Livi. De tota aquesta obra, només ens n’ha arribat una quarta part.

  27. Alexia Álvarez Pàmies

    Salvete!
    La mitologia fundacional se li atribueix a molts textos (com els explicats més abaix) i sobretot a dos autors i les seves obres tan importants com ara Virgili (l’Eneida) i Tit Livi (Ad urbe Condita).

    – Ilíada d’Homer: obra on es narra la guerra de Troia.

    – La Conjuració de Catilina de Sal•lusti: obra dividida en 61 capítols que tracta els principis de la fundació de la Roma més antiga.

    – l’Eneida de Virgili: obra de 12 capitols que explica com Eneas fuig de la cremada Troia viatja cap a la península Itàlica i tenen lloc guerres en aquell mateix territori.

    – La República de Ciceró: obra que escriu Ciceró quan la seva activitat política i els seus ideals declinaven.

    – Els Fastos d’Ovidi: obra de 15 volums on l’autor fa referència als orígens dels mesos i les festes del calendari romà.

    – Les Vides paral•leles de Plutarc: és una col•lecció de biografies de celebres romans i grecs escrites per Plutarc entre finals del segle I i principis del segle II. En aquestes hi reconeixem personatges com Teseu i Ròmul, Alexandre i Juli Cèsar.

    – Ab urbe condita de Tit Livi: que vol dir “Des de la fundació de la ciutat”, en el seu origen l’obra constaba de 142 llibres (va trigar uns 40 anys en escriure-la) però avui en dia nomes se’n conserven 35, es descriu la història de Roma des del 753 aC fins a la mort de Drus Major l’any 9 dC.

  28. Laia A.

    Salvete!
    “Graecia capta ferum victorem cepit” és una obres més conegudes d’Horaci.
    Horaci resumeix en aquesta frase els esdeveniments ocorreguts en època i quevan marcar bastant la cultura occidental. Els romans acostumaven a adoptar els costums i creences d’altres pobles. En aquest cas, després de la conquesta militar de Grècia, considerada llar de les arts, Roma les va incorporar i les va desenvolupar.
    líada d’Homer: Homer era un personatge històric grec, autor de les obres com: l’ Ilíada i L’odissea.
    Eneida de Virgili Va ser un poeta romà que narra la història d’Enees, un heroi que fugia de Troia i acaba sent el fundador de Roma.
    La Conjuració de Catilina de Sal·lusti: Historiador romà que també va escriure altres obres parlant de la política i de la primera monografia de la literatura llatina.
    La República de Ciceró:fou un polític, filòsof, escriptor i orador de l’antiga Roma.Aquesta obra tracta de la reconstrucció de el seu pensament polític.
    Els Fastos d’Ovidi: Poeta romà que va escriure sobre , dones desemparades, amor i transformacions.
    Origen de les festes, dels noms dels mesos, narracions històriquesles i característices astronómiques.
    Tit Liv Ab urbe condita: Historiador romà nascut a Pàdua 59 aC.
    Parla de la història de Roma i de la seva fundació a l’época.
    Les Vides paral·leles de Plutarc: Assagista grec de la Grècia romana. Conegut per la seva col·lecció de biografies de diferents personatges titulada Vides paral·leles.
    Vale!

  29. Chorouk

    Salvete!
    En el món antic la història no era una ciència com en l’actualitat sinó un gènere literari. L’historiador antic no analitzava científicament el passat sinó que el narrava. Generalment es creu en la tradició oral i en els seus autors anteriors. El seu criteri és la versemblança. L’interès que els historiadors antics tenien pel passat era sobretot pels personatges i pels esdeveniments concrets. Per això hi ha una abundància presència de discursos i episodis dramàtics. Els antics buscaven les causes dels fets històrics més en la psicologia dels pobles i dels herois que no en consideracions socials i econòmiques com en l’actualitat. Els precedents de la historiografia llatina ses troben també en la grega. Al s. V a.C. és quan neix aquest gènere amb Heròdot i Tucídides. Un dels grans historiadors romans, fou Tàcit.
    “Graecia capta ferum victorem cepit” és una obres més populars d’Horaci, que resumeix en aquesta frase els esdeveniments que van succeir en l’ època antiga i que marcaren profundament en la cultura occidental.
    Pel que fa a la lIíada d’Homer, que es tracta d’una obra èpica, fou l’obra més antiga que es conserva de la literatura grega i, per tant, de la literatura occidental. Homer era un personatge històric grec, també autor de l’Odissea.
    L’Eneida de Virgili, que és la gran obra de Virgili, que explica la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.

  30. Nil López

    Salvete!
    En l’antiguitat tot s’explicava a partir de mites que la gent no posava en dubte. Els mites eren narracions fantàstiques que es transmetien per via oral. En aquest cas parlarem de la mitologia fundacional i algunes de les obres més importants:
    -L’Eneida de Virgili, una composició escrita al segle I a.C. que narra com Eneas marxa de Troia per fundar la ciutat en la qual naixeran els futurs fundadors de Roma.
    -La Ilíada d’Homer és una narració on s’expliquen els fets de la guerra de Troia.
    -Ab urbe condita, escrita per Tit Livi, narra la història de la fundació de Roma.
    -La Conjuració de Catilina de Sal•lusti narra sobre els principis de Roma en els seus primers anys d’existència.
    -La República de Ciceró ens narra la política que tenia el mateix Ciceró.
    -Els Fastos d’Ovidi ens explica l’origen de diferents aspectes (noms dels mesos, origen de les festes, etc.).
    -Les Vides paral·leles de Plutarc és una obra que recull biografies de molts personatges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *