Aquest Sant Jordi va arribar a les meves mans Barcino de Maria Carme Roca, un dels llibres en català més venut enguany per aquestes dates. Rebuda d’una mà amiga que coneix els meus gustos literaris, aquesta novel·la històrica ubicada en la Bàrcino del segle II té un munt d’elements que la fan molt atractiva. Explica la història de Luci Minici Natal, militar i polític fill d’una de les famílies influents de la colònia hispànica, que fonts epigràfiques testimonien com a guanyador de la cursa de quadrigues de la 227a olimpíada l’any 129 de la nostra era.
Ara que l’he acabat, puc dir que el llibre no decep pel que fa a la trama, on s’enltrellacen traïcions, amors, misteris i competicions, amb l’antagonisme entre el protgonista i el seu esclau Teseu com a fil conductor. I per a nosaltres, els de l’Abéniz, a aquests punts d’interés s’afegeix el fet que l’antiga Bètulo comparteix protagonisme amb Bàrcino de la mà del cosí de Luci, Quint Licini, el jardí del qual es pot visitar museitzat a prop del museu de Badalona.
Menys encertat és el tractament que l’autora fa de la llengua llatina, molt present, no només per l’atribució del nom original als conceptes, sobretot de la vida quotidiana, sinó també en els títols de cada capítol: faltes orogràfiques com tavernae, stilus, thermopilum (per thermopolium) o tablinium; incorrecions gramaticals com oscilli (plural d’oscillum)… Voldria destacar, però, la poca cura a l’hora de la trancsripció: “Barcino” en lloc de Bàrcino (la mateixa autora reincideix oralment en aquest error en el reportatge penjat en la seva pàgina web), “Baetulo” sense cursiva en lloc de Bètulo, el turó del “Palti” en lloc de Palatí o larari en cursiva com si fos l’original llatí. Crec també que el nom del protagonista estaria més ben transcrit com a Lluci.
En definitiva, us recomano la lectura d’aquesta entretinguda novel·la d’ambientació històrica, però amb una mirada crítica a nivell lingüístic.
FORTUNA SECUNDA!!
Teresa
- Podríeu corregir els errors a què faig referència?
- Us animeu a buscar informació sobre els referents històrics esmentats?
- Els oscilla del jardí de Lluci són un referent simbòlic al llarg de la novel·la. Sabeu què eren? Al jardí de Quint Licini de Bètulo se n’ha trobat un de ben bonic.
