Heu vist els referents clàssics de la promoció de la nova temporada de House? Mireu, mireu i comenteu!
“House”, referents clàssics?
5 Replies
Tag Archives: Actualitat
Ja l’he trobat!
La Teresa demanava de buscar aquest anunci en l’apunt de l’Annia García Publicitat: una versió un xic esperpèntica del mite ja que l’Annia deia que no l’havia localitzat; he fet la recerca al Youtube i l’he trobat! Quin referent clàssic té i per què? És grec o és romà?
Constanza Ledesma
1r de batx. llatí i grec
Llatinisme a “Física o química”
En el primer capítol d’aquesta temporada de Física o química, que és una serie de la televisió en la qual es parla dels problemes d’un institut, dels adolescents…, va sortir el director en una escena al lavabo, on enxampa dues alumnes fumant. Les noies abans que ell digués què havien fet, van exclamar: “No estábamos fumando nada!” i ell va respondre: Excusatio non petita, accusatio manifesta.
La traducció literal és “Excusa no demanada, manifesta acusació”. Significa que tot aquell que es disculpa d’una falta sense que ningú li ho hagi demanat s’està inculpant indirectament.
Aquí us deixo el video del Youtube, on apareix aquesta escena cap al minut 3:30.
Thaïs Garcia Laso
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz
A Mallorca ens falten professors de clàssiques!
A ses illes Balears hi ha vuit intituts que no tenen professors de clàssiques i això que fa un mes que han començat les classes i que un bon percentatge dels alumnes tria la via d’humanitats a la Selectivitat. Qui deia que estudiar clàssiques no tenia sortida?
Ja ho sabeu estudieu filologia clàssica! A ses illes no hi ha llicenciatura encara ni grau de clàssiques.
Les substitucions de llatí i de grec no es poden cobrir i ha centres que ja no poden ofertar aquestes matèries tan valuoses per a la formació de l’individu. Alguns centres desvien el problema i el solucionen per la via internet.
Avui això era notícia a la portada en paper del Diari de Mallorca. Aquí us passo la versió digital i espero que aviat se solucioni el problema.
Maria
Ciència grega amb humor actual!
Cada nit a Cuatro, de 21.30hs fins a les 22.15, emeten El homiguero on hi ha una secció particular molt graciosa, no solament per la fonètica poc entenible del científic boig ‘Flipy’ i per les seves explicacions d’allò més enrevesades, sinó perquè fan uns experiments molt divertits.
Ahir a la nit (dijos 15 d’octubre) van tenir de convidada Nelly Furtado i, com és cantant, volien comprovar la seva capacitat pulmonar. Aquí és on trobem l’embolic que va fer-se el pobre Flipy.
Després de visionar el vídeo sabríeu dir-me qui eran Pitàgoras i Arquimedes? Podríeu contestar després quin és el teorema de Pitàgoras? I el principi d’Arquímedes? Quina relació hi trobeu amb l’experiment que van fer al programa? Està ben plantejat? Què n’opineu de difondre la ciència d’aquesta manera?
Sort amb les preguntes!
Coty Ledesma.
Alumna de 1º Batxillerat – Grec.
“Ars amandi” digital
Igual que l’Annia, jo també llegeixo el suplement de Cap de setmana, en aquest cas del diari El Punt. En el Presència del diumenge 4 d’octubre, doncs, estava llegint un interessant article sobre la revolució del llibre digital en la cultura mundial i la possible desaparició del llibre imprès, quan vaig tenir la grata sorpresa que el primer llibre en format digital d’edicions 62, en suport iLiber, és un recull dels textos amatoris d’Ovidi.
És un vell conegut per a nosaltres oi? Què en sabeu? I d’aquestes obres amatòries? Com el podeu relacionar amb la història de la llengua llatina?
Els nous llibres, és titula uns dels apartats de l’article, i té raó, perquè la literatura clàssica perdura precisament per la seva capacitat de tenir sempre coses noves per aportar-nos.
Ars longa, vita brevis…
TERESA
Res publica!
Del seu viatge a Dubrovnik, l’anomenada “perla de l’Adriàtic”, Mercè Otero ens envia aquesta fotografia d’una inscripció al Palau dels Governadors:
Foto de Mercè Otero a Flickr
Sabeu què hi diu en llatí? Si voleu una pista només us puc dir que és malauradament d’actualitat (sobretot per l’afer que esquitxa aquests dies el Palau de la Música Catalana, entre d’altres) i que els dirigents públics de tot el món l’haurien d’aplicar. Recordem-la, doncs!
N.B.: Per cert, sabeu quin mot llatí té la bandera blanca de Dubrovnik i què significa?
Troballes mitològiques a la revista dominical
Una vegada més podem observar que la cultura clàssica continua de moda.
Diumenge passat, tot mirant el suplement del diari El País, el País Semanal, vaig veure un article que parlava sobre una nova exposició d’art al museu Thyssen.
El títol de l’article es diu Los mil rostros del erotismo. Aquí explica que gairebé tots els artistes el que volen a les seves obres es mostrar les seves inquietuds, els seus desitjos, la sexualitat i la perversió.
El primer que vaig veure va ser aquest oli que té per títol El nacimiento de Venus de Amaury- Duval, creat al 1862.
Aquí el que s’expressa és que, igual que Picasso, molts altres artistes, com per exemple aquest, una vegada més han reflectit les inquietuds eròtiques a les seves obres, Freud en diu els inframons. Aquesta sexualitat és la que el pintor voltransmetre’ns, ja que podem veure la Venus mostrant les seves parts mes íntimes sense cap tipus de vergonya.
A continuació, en aquesta mateixa revista vaig veure una foto del vídeo del jugador de futbol David Beckham dormint de Sam Taylor-Wood.
Es fa un paral·lelisme amb el món real i el clàssic ja que segons el mateix autor diu: “Em va seduir la idea d’una mirada de dona, com la de Diana, que demana a Zeus que doni la son eterna a Endimió per així poder-lo observar sempre.
Actualment els grans famosos, els grans sex symbols, tenen per a nosaltres el mateix poder que per als antics tenia Venus.
En aquesta altra pintura anomenada La mort de Jacint feta per Jean Broc, es pot observar dos homes junts.
Guillermo Solana, director artístic de Thyssen ens diu: “A aquestes altures ja no ens provoca res el fet de la igualtat homosexual i heterosexual. Tot es troba en el gran art, però molts visitants se sorprenen quant els explico que a la col·lecció del Thyssen la pintura que tenim de Jacint és una pintura gay feta al segle XVIII […].
Així que, com diu aquesta revista, podem arribar a la conclusió que: ”El gran art ha gaudit del privilegi de fer que la violència més monstruosa o l’erotisme més explícit fos admirable”.
Annia García
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz
Ai las Hipàtia!
Aforismes matemàtics de blocmat
Per culpa de la Margalida, les seves conserves i les lectures dels seus blocs, ha nascut en mi una passió abans desconeguda per Grècia. Ara que està a punt d’estrenar-se Àgora d’Amenábar i que teniu una pila d’apunts i referències a Hipàtia al bloc, i no para de sortir als mitjans de comunicació, he fet per a tots vosaltres aquests versos, ja que la Marga sempre diu que no sap què ha de fer perquè els seus alumnes, és a dir vosaltres, us agradi la poesia i treneu versos. Perdeu la vergonya i tot és començar! Ara bé, potser després no us podreu aturar! Per què no versifiqueu el que penseu de l’aforisme d’Hipàtia, extret de J. Guirado, Infinitum: citas matemáticas?
HIPÀTIA
Ai las Hipàtia!
Devia ser una tarda fosca, callada.
No vas sentir el pas callat de les ombres?
La remor de la lluita aferrissada
Entre la llei del dogma i la ciència?
Ai las Hipàtia!
Dona de bellesa, astrònoma, matemàtica.
El món de la raó s’acaba i en el nou món,
El que tu representes ni hi té cabuda
Ai las Hipàtia!
El temps corre pels carrers de la ciutat.
La nit arriba, roja, implacable.
El riu espès i compacte de la sang
Arrossega el món clàssic, que mort amb tu
Les veus ronques del fonamentalisme
I la barbàrie, t’esclafen, t’esquincen,
T’han mort, t’han mort.
Ai las Hipàtia!
Pepita Castellví
“HARRIUS POTTER”
No sé si ho sabeu, però en els comentaris a LOST i llatí s’ha obert un col·loqui sobre la traducció de les aventures de Harry Potter a les llengües clàssiques que crec que mereix un article. La veritat és que la traducció d’aquest tipus de literatura al llatí i al grec clàssic (al grec modern ja fa temps que estava feta) obre una porta a la divulgació d’aquestes llengües i la seva revalorització com a eines de comunicació vives en l’actualitat.
Aquí teniu la portada de dos volums en llatí. Als comentaris anteriorment citats ja hi ha dues persones que han encertat el títol del primer, a veure si algú reconeix el del segon. Això sí, feu-me’n la traducció literal del llatí, que no coincideix exactament amb la versió catalana del text. És facilíssim! (Si no els podeu llegir bé, a l’enllaç que us poso al final les visualitzareu millor).
I aquí en teniu un volum traduït al grec clàssic. Llegiu-ne la portada per practicar l’alfabet i mireu de reconèixer el títol i rètol del tren. Què me’n dieu?
Per acabar, us recomano aquest enllaç a El cinturón de Hipòlita, on trobareu informació més detallada i unes sinopsis en llatí que més endavant us demanaré traduir. A culturaclasica.com hi teniu un article sobre l’origen i el desenvolupament de la versió en grec clàssic.
Per cert, heu consultat mai la Vicipaedia? (Sí, sí, també hi és en llatí). Mireu, per exemple, l’entrada Harrius Potter i després digueu-me com pot haver-hi gent que la consideri una llengua morta….
TERESA